divendres, 16 de desembre de 2011

Iniciatives a partir del tercer curs

En el tercer curs d’implementació del projecte d’eportafoli en els estudis de GEDI de la UIB a la Seu d’Eivissa hem començat dos noves iniciatives inèdites en el programa fins ara, i que conseqüència del bon desenvolupament del projecte tot i les dificultats inicials per a tirar-lo endavant.

Una ha estat la convocatòria per primera vegada de dues places d’alumnat col·laborador i una altra, la realització de tallers, intercurs, sobre aspectes tècnics dels blocs i les eines de la Web 2.0 que s’utilitzen per a la creació d’evidències en els eportafolis.

Com que l’entrada m’ha quedat molta llarga, he decidit avui, dia 4 de de gener de 2012 separar-les en dos entrades, que públic ara i ho deix enllaçat aquí: entrada sobre les dos places d’alumnat col·laborador, i entrada aquí sobre les classes taller.

Crec que poder posar en marxa dues noves iniciatives en torn al projecte és bon senyal de què l’evolució està sent bona, encara que fos difícil i lenta en les primeres passes. Per això, tot i que la meva tesi només és la investigació dels dos primers cursos, i com que aquestes accions estan portades a terme a partir del tercer, no seran fruit d’anàlisi. Tanmateix, no em resisteix de deixar-ne constància ara perquè realment, són fruit de la feina dels dos primers cursos, i al menys, mereixen ser anomenades de moment. Fins i tot estici pensant que li proposaré al meu director de la tesi, si està d’acord en afegir un nou capítol que vagi sobre el desenvolupament del projecte a partir de la tercera promoció, perquè és realment, on crec que estam començant a veure els èxits més contundents en l’experiència. Això em fa pensar, que d’alguna manera, el que ha passat fins ara estava dins el que pot estar dins la normalitat, ja que l’alumnat que pilota l’experiència podria haver podria haver dubtat de la seva seriositat i voluntat de generalització, i que les resistències hagin vengut dels dubtes en que no fos una acció aïllada, fruit d’un experiment sense cap altre objectiu que els estudis d’una persona.

dissabte, 3 de desembre de 2011

Congrés TIC UMA 2011


Del catortze al setze de desembre he assistit al II Congreso Internacional Buenas Prácticas con TIC organitzat per la Facultat de Màlaga. En aquest congrés he participat amb una comunicació, molt relacionada amb el meu projecte de tesi, com es pot veure en el programa, i de la qual no tenc presentació perquè es va demanar explicítament que no es fessin per dedicar més temps i fomentar el debat entre les presentacions. A més, també he participat com secretària de la meva taula de comunicacions, la qual cosa ha estat tota una nova experiència per a mi que he d’agrair al president i secretari del congrés, Julio Ruiz Palmero i José Sánchez Rodríguez.
Tanmateix, aquesta entrada al diari sobre el congrés és per deixar constància del que el Dr. Francisco Martínez, catedràtic de la Universitat de Murcia, i el Dr. Julio Cabero, catedràtic de la Universitat de Sevilla, varen dir a la taula rodona de la jornada de clausura del congrés sobre la investigació en Tecnologia Educativa i que es pot escoltar en el vídeo publicat en la web del congrés.
En primer lloc, el Dr. Martínez va criticar la investigació que s’ha fet majoritàriament fins ara perquè no té repercussió directe en la pràctica docent de l’aula. Seguidament, va reclamar la necessitat de què hi hagi investigació en la qual es dissenyi, implementi i analitizi un projecte, la qual cosa, sí podria arribar a tenir una incidencia en la millota de la realitat de l’aula.
Tot seguit, el Dr. Cabero, va justificar a més, la necessitat d’usar recursos que ja existeixen fora de la Universitat i per tant, va rebutjar que sigui expressament necessari que les universitats desenvolupin les seves pròpies eines. Tot i que, quan deia això, parlava de xarxes socials, el seu exemple va ser sobre blocs: per què crear una plataforma de blocs pròpia de la Universitat si fora de la Universitat el professorat usarà Wordpress?
Com es pot observar, aquestes reflexions m’han ajudat molt sobretot, a agafar més seguretat i certesa en la justificació de la meva investigació. Per una part, perquè la meva tesi és el disseny, implementació i anàlisi d’un projecte que estam portant a terme directament a l’aula universitària. I per altra part, perquè les eines TIC que estic proposant a l’alumnat són eines TIC generalistes, no desenvolupades per la nostra Universitat, i que es justifiquen perquè són les que s’estan usant avui en dia en les aules d’Educació Primària i Infantil.
Deix aquí els següents tweets, publicats durant el desenvolupament d’aquestes xerrades, i que documenten aquesta línies argumentals exposades pels dos catedràtics.











dijous, 24 de novembre de 2011

Tutories de tercer (i de segon)

Enguany les tutories de principi de curs amb el meu grup de referència, que durant aquest curs escolar farà ja el tercer curs acadèmic dels estudis de GEDI a la Seu d’Eivissa de la UIB, han estat més amables, en un ambient més cordial en relació al projecte d’eportafoli.

He fet quatres sessions de tutoria, dos a una aula ordinària per comentar les novetats del curs, les activitats proposades i les eines relacionades així com altres qüestions més generals relacionades amb els estudis. Normalment, faig les sessions de tutoria a l’aula d’ordinadors per aprofitar la trobada per ajudar a solucionar problemes tècnics que l’alumnat vulgui consultar, però aquesta vegada, vaig voler no fer-ho a l’aula d’ordinador, per només presentar les eines sense mostrar-les passa a passa, de manera, que d’alguna manera, promogués un poc més l’autonomia de l’aprenent, ja que he arribat a la conclusió que tanta ajuda tal vegada, podria haver tengut l’efecte contrari.

A més, n’he fet una més, a l’aula d’ordinadors per ajudar amb les qüestions tècniques que alguns alumnes encara necessitaven, i una altra amb horari de tarda per l’alumnat que no assisteix al matí i que només té disponibilitat a les tarda per realitzar les activitats acadèmiques de la Universitat.

En totes cinc sessions de tutoria inicial no he notat cap debat de qüestionament de la tasca en torn al projecte, i l’ambient ha estat més amè i relaxat la qual cosa, ens ha permès una certa confiança per comentar les tasques per enguany així com la millora a nivell tècnic com a nivell de l’aprofundiment que es fa en la reflexió per a l’aprenentatge.

En la primera sessió per suposat, vaig comentar l’èxit del projecte en el Treball de Fi de Màster que vaig presentar amb els resultats de la investigació sobre el primer any d’implementació del projecte, a la qual cosa ningun ni ninguna alumne o alumna va fer cap comentari, ni bo ni dolent. Ni molt menys, va haver cap comentari a la meva comunicació de què segueix amb la investigació com a tesi doctoral, i de la qual cosa havia d’informar per seguir amb l’honestedat que l’investigador ha de tenir cap al grup investigat. Tot això, ho dic perquè necessit deixar-ho escrit perquè realment, no sé ni si és bo ni si és dolent, però ho trob significatiu de l’enrarit, estrany o tallant que pot arribar a estar la comunicació i el diàleg amb aquest grup d’alumnes, amb qui en moltes ocasions com en aquesta, em qued sense respostes, completament tota sola, amb un silenci per resposta que diu molt encara de tot el que em queda per fer i aconseguir.

També amb el grup de segon he fet una sessió de tutoria, amb el permís del seu tutor, el sempre col·laborador Alberto Sánchez. De fet he tengut dos trobades amb els alumnes, una de presentació del projecte donant una visió general dels estudis, la que temia abans de fer-la, com es pot veure en aquesta entrada de bloc feta amb el mòbil una matinada que no podia dormir només de pensar-hi, i que va ser també prou polèmica; i la que vaig fer més tard, de nou a nivell tècnic per ajudar a solucionar algunes qüestions que havien quedat senes resposta durant el seu primer curs, just l’any passat.

Donada la impertinència d’alguns comentaris que es varen fer en la primera reunió - exemple: és que només ho faig per complir la tasca sense fer-hi cap esforç- , estava ben preocupada per com es produiria la segona, i si l’alumnat estaria disposat a fer les primeres passes per iniciar el projecte amb una nova visió més global, i amb el nou sentit que dóna un eportafoli per tots els estudis. Per sort, sembla que els ànims s’havien calmat, i la sessió va ser mol profitosa sense cap comentari altisonant sobre el paper de la tecnologia en els seus estudis i a l’educació.

Des de que he fet les tutories de tercer i segon, he començat a fer el seguiment sobre el compliment de les tasques de cada en grup en cada assignatura vinculada, així com dels arreglaments que s’havien de fer per a una correcte navegació entre blocs i un correcte etiquetatge, mínims sense els quals els eportafolis no poden ser funcionals, per a una correcte avaluació processual. Torn a editar aquesta notícia, avui dia XXXX de gener de 2012, per dir que durant el semestre, he fet fins a quatre revisions, donada la poca sistematització de la feina de l’alumnat per fer-ho correctament en un temps més breu. Crec que es mereixedor de comentar i deixar plasmat en aquest diari, perquè es vegi l’excepció que estic fent en l’atenció a aquest alumnat que consider que mereixen un tractament excepcional per les circumstàncies especials, de pilotatge amb major o menor grau que estan fent i per la qual cosa, consider que al menys, es mereixen l’atenció més específica per la meva part possible a les seves necessitats. Evidentment, quan la situació s’hagi generalitzat i normalitzat, el que no es podrà fer és fer quatre revisions de la mateixa feina, i hauré de coordinar amb el professorat de cada assignatura no només la tasca a realitzar sinó també la data límit en la qual la tasca ha d’estar complida.

dimecres, 16 de novembre de 2011

Asistencia a un seminari a la Universitat de Barcelona

Gràcies a la invitació de la Dra. Elena Barberà, de la Universitat Oberta de Catalunya, he tengut l’honor de poder participar en el Seminario Educación Virtual. Portafolios digitales y Educación Superior de la Universitat de Barcelona sobre portafolis digitals, l’11 i 12 de novembre de 201. Aquí deix un programa provisional del seminari, perquè sembla el definitiu ja no està disponible en línia.

La meva impressió sobre la meva pròpia participació és positiva ja que em va semblar que a l’equip d’investigació d’aquesta Universitat va mostrar interès en la meva línia d’investigació de portafolis electrònics amb eines de la Web 2.0. Aquesta és la presentació que hi vaig portar, basada exclusivament en la meva del TFM.

Però sobretot, del que estic més contenta no és de la meva presentació sinó de tot el que vaig aprendre, perquè va ser molt i molt profitós per al meu projecte d’eportafoli a la Seu i per la meva pròpia investigació.

La intervenció d’Elena Barberà sobre la reflexió i la seva opinió sobre la necessitat d’anar més enllà en la reflexió, no només promovent la reflexió sinó també investigant sobre quin tipus de reflexió, em va fer veure que des de la meva investigació podria fer una proposta sobre el tipus de reflexió que hem promogut entre l’alumnat.

De la intervenció final de Rodríguez Illera, vaig aprendre una gran quantitat d’idees per seguir investigant a partir d’ara, com el següent:

- Intercontextual. Un dels reptes és que els portafolis superin el context d’una assignatura i que arribien a ser eines de l’aprenent al llarg de la vida, a través dels intercontexts del batxillerat, la universitat i el món laboral.

- Interessant també la reflexió que fa sobre el tipus de text que són els portafolis: són metatextos? Tal vegada, per poder contestar a aquesta pregunta hauria d’investigar un poc en el camp de la lingüística.

També va comentar alguns desafiaments dels portafolis en el futur, que poden ser en tres vessants: la vessant pedagògica, tècnica o social. Finalment, va fer una crida per reconvertir els portafolis en alguna cosa que tengui valor social, que es pugui aprofitar de la Universitat a la feina i d’una feina a una altra.

Només per tot el que va dir Rodríguez Illera ja em va justificar el viatge i em va donar l’alegria del cap de setmana, donat que consider que el meu projecte d’eportafoli incideix en algunes de les línies que va comentar, i especialment, en el fet de què el puc definir com intercontextual, i pel valor que té per l’alumnat per la seva futura carrera professional.

Apart de tot això, que no és poc, a més, vaig poder gaudir d’altres ponències que també em varen aportar molt i que em poden servir per la meva proposta a la Facultat d’Educació per al nostre Treball de Fi de Grau dels estudis de GEDI a la Seu d’Eivissa:

- El disseny intercontextual dels estudis de Dret de la UB d’un portafoli durant tota la carrera amb un portafoli final de presentació com a Treball de Fi de Grau, que crec em pot servir molt per fer la meva proposta.

- La divisió dels crèdits de Treball de Fi de Grau en dos apartats: una meitat com a TFG pròpiament dit amb un portafoli final de presentació, i una altra meitat que ja és el portafoli que s’ha fet en el marc de la tutoria, i que ja s’ha avaluat per la qual cosa, ja s’obtenen la meitat dels crèdits.

Crec que amb tot això que he contat fins ara es pot veure ben clarament perquè vaig estar tant contenta d’anar-hi. En resum, una jornada que va ser pura inspiració.

dilluns, 17 d’octubre de 2011

Nou curs i noves angoixes

A aquestes hores de la nit fa hores que ja estic desperta i crec que ja renunciï definitivament a tornar-me a dormir. I què m'ha desvetllat tant? Idò l'únic que en aquesta etapa de la meva vida em desvetlla: el projecte d'eportafoli.

D'aquí unes hores torn a tenir una nova reunió amb l'alumnat de tercer, el pioner en iniciar aquesta feina durant els seus estudis com a mestres d'Educació Infantil. Tanmateix, realment no es el grup que més em preocupa perquè ja ha avançat molt en aquesta línia d'integrar la tecnologia per aprendre i ensenyar, tot i que encara queda un bon número d'alumnes per motivar.

El que ara més em lleva el son - i com es pot veure, literalment- es que aquesta reunió m'ha fet pensar en les altres dues que tenc pendents, una segona a primer i la primera a segon. Com ja he explicat en el post anterior, a primer hem tornat a començar i precisament, hem començat molt bé, sense questionar el projecte ni les seves finalitats, segurament perquè havent el precedent ja, era de preveure que seria més fàcil tornar a començar.

Per tant, el gran problema el veig ara al segon grup, que oficialment no va iniciar el projecte el curs passat i que finalment ho farà enguany. Comencen amb un el retard d'un any en el projecte en la seva globalitat tot i que afortunadament, ja varen començar en la metodologia i l'eina el curs passat en les meves assignatures i la de la professora Helena Alvarado. En principi aquest grup no ha de ser contrari al projecte per por a l'eina i a les dificultats tècniques, però si ho podria ser per l'esforç més continu que se'ls planteja. Així i tot, crec que de nou, em mereix l'esforç perquè aquests alumnes també tenguin l'oportunitat de viure aquesta experiència d'aprentatge que sense dubte completa i enriqueix la seva formació docent inicial.

I després d'aquest exercici de reflexió nocturna vaig a intentar dormir un ratet més. Per cert que és la primera entrada que faig de bloc amb l'app de Blogger per iPhone.

dissabte, 15 d’octubre de 2011

Comença el tercer curs

Hem tornat a començar, i ja anam pel tercer curs, i sembla que a la fi, les coses van millor.

En aquest curs, després de l'èxit de la presentació del TFM, i de les converses amb el Degà, seguirem amb el projecte, i no només això, sinó que el consolidam i l'iniciam de nou, des del nou primer grup, així com enganxam també al segon grup. Les dificultats es tripliquen, però tal vegada, no arribin a tant ja que entre l'alumnat, sembla que també es podria estar consolidant el projecte com un aprenenatge més de la seva formació de mestre.

A veure si les tutories i les primeres feines en aquests curs ja ens confirmen la tendència alcista del projecte. Aquestes expectatives em plenen d'alegria... ojalà es compleixin!

diumenge, 25 de setembre de 2011

Presentació de l'experiència

Avui faig aquesta entrada amb l'alegria renovada envers el projecte i amb un sentiment d'orgull per la feina feta que encara no havia tengut. I tot gràcies a la brillant exposició de les meves tres alumnes, participants en el projecte, M.C.V, C.R.G i N.T.M, al curs Entorns Virtuals a l'Educació, que he coordinat en el marc de la XII Universitat d'Estiu d'Eivissa i Formentera de la UIB a la Seu d'Eivissa.

Les quatre vàrem compartir una sessió del curs el dijous 22 de setembre, com es pot veure al sites que he creat per al curs.

Per aquesta sessió vàrem fer col.laborativament una presentació, i en la qual, cada una va afegir les diapositives amb les imatges i text que anaven a a il.lustrar la seva intervenció. Només la preparació de la presentació ja ha estat una activitat digna de menció: hem treballat en Google Docs, amb un document de presentacions i un de text on compartir comentaris, opinions, dubtes etc. I les alumnes han respost de la millor manera: compartint i ajudant-se, debatint i prenent acords. Crec que ha estat una autèntica activitat d'aprenentatge per totes elles i per mi ha estat un honor participar-hi i veure com unes alumnes excepcionals s'estan formant per ser també mestres excepcionals.




A l'hora de l'exposició, tant bé s'ho havien preparat, com es veu en les fotos del curs a Flickr, i tant clar tenen el missatge, que ho varen fer beníssim: una exposició brillant no només pel contingut sinó també per les habilitats comunicatives que totes tres varen mostrar. Na N.T.M va fer tota una exposició de principis en la seva argumentació a favor de la tecnologia educativa a l'escola. Na C.R.G va donar mostra d'una gran professionalitat en exposar les dificultats que s'han de vèncer, i que ella ha vençut, en la integració de la tecnologia a l'educació. I na M.C.V va mostrar eines però sobretot, va mostrar-se pionera en la seva demostració de l'ús que ella ja ha fet de la tecnologia mòbil i les reflexions entorn a les possibilitats que té a l'educació.

Jo no podia estar més orgullosa, i em vaig adonar que el la imatge del got mig ple o mig buit, segons com es miri, que havia usat per resumir el desenvolupament del projecte en el seu primer any, en la defensa del TFM, era tal vegada, injusta i poc adient. Aquestes alumnes han mostrat tal coneixement i tal actitud que només per elles, fins i tot encara que fossin les úniques del grup, i afortunadament, hi ha altres alumnes que també estan fent bona feina, ja es mereixien un got ben ple, desbordant.

A l'hora del torn obert de paraula als assistents, vàrem tenir algunes intervencions que em varen confirmar la bona feina que les alumnes acababen de fer. Una assistent, mestre recent diplomada a la Seu, va manifestar el seu desig d'haver tengut l'oportunitat de participar en una formació global com aquesta durant la seva estada a la Universitat. Una mestra en actiu va declarar la il.lusió per tornar a estudiar a la Universitat que aquesta experiència li causava. I una altra mestra en actiu, directora i coordinadora TIC en el seu centre, ens va felicitar a totes, a les alumnes per la seva presentació i els seus coneixement, i a mi, per la iniciativa de l'experiència.

Estic molt contenta a més, d'haver tirat endavant aquesta proposta per a què unes representants del grups, fessin aquesta exposició. Ha estat una manera de reafirmar-nos com a grup i en el projecte, amb el reconeixement que els iguals ens han otorgat durant el curs. Va ser na Carem Pinya qui em va suggerir aquesta iniciativa perquè ho valora com a molt motivador per a l'alumnat que presenta donat el reconeixement que es dóna a la seva feina. I quin bon consell em va donar i quina bona idea seguir-lo.

Ara, segurament, haurem de presentar també el projecte al nou alumnat que comença els estudis de GEDI però això ja ho comentaré en un altre post més endavant quan ho hàgim fet.

diumenge, 4 de setembre de 2011

Preparant el Treball de Fi de Grau de l'alumnat

I del registre que havia de fer de tot el que ha passat en relació al projecte, encara em faltava deixar constància de la reunió que vaig tenir amb el Degà de la Facultat d'Educació de la nostra Universitat en la qual vàrem començar a parlar de l'enfocament definitiu que haurà de tenir el Treball de Fi de Grau perquè l'alumnat de la Seu d'Eivissa el pugui presentar aprofitant la feina feta en el seu eportafoli.

La reunió va ser el 25 de juliol aprofitant el viatge del Degà a Eivissa amb motiu de l'acte de cloenda i lliurament de diplomes que es fa cada any. I quan havíem tractat altres temes de tipus més organitzatius i immediats de la Facultat d'Educació a la Seu d'Eivissa, vàrem tractar alguns temes en relació al projecte.

Vaig informar al Degà sobre les referències al seu suport en el meu Treball de Fi de Màster i sense dubte, ràpidament, amb tota la seva amabilitat, me'l va renovar per les properes passes que hem de donar a partir d'ara. I el que més em preocupava i em llevava la son, em va mostrar el seu suport perquè la iniciativa de què l'alumnat elabori un eportafoli de presentació, a partir de l'eportafoli d'aprenentatge que han elaborat durant els quatre cursos, com a part del seu Treball de Fi de Grau pugui tirar endavant.

El Degà em va informar que a partir d'aquest curs s'estudiarà com plantejar el Treball de Fi de Grau per als estudis de Grau d'Educació Infantil i que em tendrà en compte el nostre projecte a l'hora de definir-lo. També el vaig informar d'algunes consideracions que fa temps em planteig en relació a aquesta qüestió:

- Que la guia docent haurà de contemplar dos vies de Treball de Fi de Grau: tenint en compte o no l'eportafoli de l'alumnat.
- En la via que inclou l'eportafoli també hi ha dos opcions: que l'eportafoli sigui completament el Treball de Fi de Grau o que només sigui una part. Si és una part, s'hauran de considerar quants de crèdits ha de tenir, i en aquest cas, seguint el consell d'Elena Barberà quan va venir a Eivissa a fer-nos una sessió d'assessorament, ens va recomanar que fossin dos crèdits.

La veritat que és una de les coses que em té més preocupada: crec que només una petita part de l'alumnat estarà preparat per optar a un Treball de Fi de Grau que estigui completament basat en l'eportafoli, per tant, tal vegada, perquè més alumnat opti a aprofitar aquesta feina, seria més adient que només sigui una part del treball. Però si només és una part, ja estam infravalorant la feina de l'eportafoli, que en canvi, em sembla bàsica per poder valorar la formació que l'alumnat ha assolit com a futur docent, i la millor eina que una Universitat tendria per valorar la professionalitat docent que aquest alumnat ha assolit durant la seva formació.

Així que aquest curs em queda molta feina per arribar a una proposta coherent i que pugui respondre a les necessitats que se'ns plantegen. El repte, sense dubte, és apassionant. Esperem que l'angoixa no el desvurtiï i puguem mostrar tant bona feina que una part de l'alumna està fent i que mereix ser recompensada.

dimecres, 31 d’agost de 2011

Impressions del segon curs

Com l'any passat, avui, 31 d'agost, faig una petita valoració de com ha anat el segon curs de projecte, després d'haver fet el buidatge de l'escala Likert i d'haver recollit la feina de l'alumnat en els seus eportafolis.

Si l'any passat aquesta tasca em deixava un gust un tant amarg, enguany me'l deixa un poc més dolç; si l'any passat, el cor se m'omplia de tristor, enguany se m'ompli d'esperança. Em queda un poc poètic, però és senzillament, una expressió de sentiments, que un diari com aquest crec que em permet recollir.

Si el curs passat valorava l'èxit del projecte com "moderat", enguany podria dir que és "considerable". "Absolut" no crec que ho arribi a ser mai, però per suposat no perd l'esperança al menys, de moment.

Enguany em sembla que l'experiència ha anat molt millor perquè hem tengut més alumnes fent feina activa en el projecte, l'actitud digital ha avançat i a més, les feines que s'han fent tenen major qualitat. És a dir, que crec que hem agafat ja el camí, i encara que hi ha diferents grups que han avançat el camí a diferents ritmes, jo diria que al menys, ja estam tots caminant i que tots junts, a la fi, ja estam en marxa.

Per suposat, els ritmes que s'observen són ben diferents:

- Tenim un grup capdavanter, que m'omplin d'alegria, perquè ja sembla que està convençut que la tecnologia no pot mantenir-se al marge de l'educació ni fora de l'escola, i que s'ha iniciat en moltes eines del seu PLE, que les està experimentant amb actitud positiva i amb autonomia, i que veu les possibilitats que tenen per a la seva futura docència.
- Tenim un grup en el mig, important, i que em té molt esperançada, que participa en el projecte fent els mínims, per diferents motius, però que ho fa amb l'alegria d'aprendre i amb la satisfacció que cada passa feta li causa.
- I tenim un tercer grup que l'any passat va estar bàsicament inactiu, i que enguany s'ha sumat amb certes reticències però amb voluntat de conèixer un poc més, amb millor actitud, el món que se'ls hi ha presentat. I també em tenen esperçada perquè les seves reticiències són més a causa de percepcions negatives sobre si mateixos en relació a la seva competència TIC que no causa de concepcions ideològiques contràries a la integració de les TIC a l'educació. Encara que també tenim aquesta dificultat perquè sí han arribat a qüestionar el perquè han d'aprendre amb les TIC o quin és el valor de compartir a la xarxa. Tanmateix, encara em sent amb ànim de seguir treballant amb aquest grup, oferint-los oportunitats d'aprenentatge que els permetin fer aquest canvi.


En les taules que he enllaçat tot seguit es poden veure les activitats de l'alumnat en el seu eportafoli per a les assignatures que han estat vinculades en el segon curs, complint el calendari i la proposta que vàrem fer a principi de curs. Aquestes activitats conformen el mínim que se'ls ha plantejat, i per tant, no reflexen tota la feina que una part de l'alumnat ha fet ja més enllà dels mínims. En realitat també tenc taules on he enregistrat tota la feina que han fet, blocs creats, posts publicats i eines emprades, però jo crec que de moment, en aquest diari no és necessari que les publiqui i me les reserv pels annexos del meu treball final.

Així, doncs en l'assignatura d'Educació Inclusiva, l'alumnat ha publicat un post amb una reflexió sobre el seu millor treball en aquesta assignatura i el que els ha suposat en la seva formació.

Assignatura 22010

En l'assignatura d'Educació Artística, l'alumnat ha tengut dos opcions: o bé ha fet el diari de l'assignatura en un bloc integrat dins el seu eportafoli, o bé ha seleccionat el seu millor treball, de nou, i ha fet la reflexió pertinent.

Assignatura 22013

En l'assignatura d'Educació Socioemocional, que inicialment no estava previst que s'inclogués en el projecte, però donada la voluntat de col.laboració del professor i la promitat ideològica que tenim en la concepció de l'educació, finalment es va sumar al projecte. L'alumnat va crear un bloc només per a la seva assignatura, ja que seria l'activitat principal per a l'avaluació de l'assignatura.

Assignatura 22015

En aquesta assignatura, a càrreg de dos professors perquè té crèdits d'Educació Artística i crèdits d'Educació Musical, a l'alumnat se li va demanar l'activitat més tècnica ja es demanava la realització d'un cartell amb l'eina Glogster. Aquest cartell s'havia de fer en grup, encara que després, individualment, cadascú havia d'escriure un post embedint l'artefacte i fent una reflexió sobre el que aportava a l'activitat. En aquest post ja havia explicat amb més deteniment l'evolució de l'activitat.
Assignatura 22018

Les activitats que no tenen avaluació directa en canvi, encara no han tengut tant d'èxit ni s'han complit majoritària ni puntualment. En el moment en que escric aquest post, de les coavaluacions entre l'alumnat no n'hi ha més que nou, que en relació a l'any passat ja ha millorat perquè nou va ser el màxim al que vàrem arribar quan ja vàrem tancar el límit de termini per fer aquesta activitat. Com que el límit consideram que està a finals de setembre, esperarem idò un mes més a valorar la quantitat i qualitat d'aquestes coavaluacions.

També es va iniciar a l'alumnat a la idea del mobile learning, i es va animar a que usassin la seva tecnologia mòbil per enregistrar qualsevol situació de la vida quotidiona que els portàs a fer una reflexió sobre educació o que la valorassin com potencialment educativa en la seva futura tasca docent. D'aquest tipus d'activitat només una alumna s'ha iniciat, na M.C.V, que anant d'excursió amb nens i nenes, va observar el seu interés per uns cucs i els va gravar mentre feien les seves hipotèsis. No només això, sinó que va saber intervenir i orientar el pensament dels infants a l'instant. Després, va tractar la gravació, va pujar el vídeo a youtube i va publicar un post al seu eportafoli amb el vídeo embedit i la reflexió pertinent que es pot veure aquí. Una altra gran alegria de les feines d'aquest curs.

El buidatge de l'escala Likert que vaig passar en maig (com ja he explicat aquí) ens confirma que l'actitud no va malament, i que ha progressat considerablement bé, perquè la majoria d'alumnes valoren l'experiència, l'aprenentatge que els ha aportat, l'oportunitat per a la reflexió i l'oportunitat per a desenvolupar a més, les seves competències TIC. I a més, jo diria que podem confiar en la seva sinceritat perquè la pregunta que ha obtingut majors respostes de caire negatiu, és refereix precisament a l'aspecte que podem considerar que ha quedat menys tractat en el que va de projecte: la xarxa, el compartir, la coavaluació... en definitiva, la netfolio.

Amb el final d'aquest segon curs, just acabam d'arribar a l'equador de la seva formació inicial, i encara ens queden dos cursos que seran claus per la formació de la seva identitat docent, en la qual, confiï tendrem temps, tots i totes hi afegeixin les TIC com un element clau en la seva docència. Queden dos anys clau i encara que alguns i algunes no hagin estat molt actius fins ara, crec de tot cor, que encara estam a temps, i que poden crear un eportafoli, a la seva imatge, que respongui a l'evolució del seu aprenenatge.

En començar el curs de nou, començarem el registre dels events d'aquest curs, i començarem amb l'exposició del planning per al tercer curs. Mentre, seguirem treballant creant una nova plana web on recollir els eportafolis de l'alumnat perquè l'actual ha sofert tants de canvis, amb baixes i altes d'alumnes, que convé ho reorganitzem.


dilluns, 29 d’agost de 2011

Participació en dos congressos internacionals

I després de l'enfeinada i l'emoció de la presentació del TFM, vaig enllaçar l'assistència i participació a dos congressos internacionals amb dos presentacions extretes del TFM. Les dues presentacions foren breus perquè realment, amb la intensitat de la feina del curs difícilment podia dedicar-me a fer altre cosa, però al menys, així comprovava el nivell d'acceptació que tenia la meva feina fora de la Universitat. I l'esforç es va veure recompensat perquè vaig poder assistir als dos congressos als quals vaig enviar una presentació. L'experiència no va poder ser millor, i ens els dos congressos vaig tenir la sort de poder intercanviar impressions sobre les meves comunicacions amb assistents que havien estat a la meva sala.

Primer, vaig assistir al 6è Congrés Internacional de Salford sobre creativitat a l'Educació Superior amb un Pechakucha sobre l'activitat de Glogster que he comentat en un post anterior. Dos assistents em varen comentar la seva sorpresa amb la meva presentació, i el chairman de la meva sessió em va felicitar... i clar, ara no puc evitar deixar-ho recollit aquí ;-) .El text de la comunicació està publicat aquí i la presentació que vaig preparar és la següent:





I tot seguit, vaig participar en el segon congrés sobre PLEs, The PLE Conference, enguany a Southampton, amb un short paper amb les primeres conclusions després del primer curs d'implementació i investigació del projecte. A la meva sessió hi havia bastants de participants ja que era una sessió dedicada només a eportafolis i he pogut observar que és un tema que interessa molt per tot arreu. I aquí també vaig poder comprovar que la meva presentació despertava interés ja que vaig tenir moltes preguntes en acabar. El que més record és la insistència amb que em varen preguntar, amb vàries ocasions i sobre diferents aspectes concrets el perquè de la meva elecció d'eines de la Web 2.0 com a suport per a l'eportafoli, el perquè d'haver descartat eines com Pebblepad, la relació que veia entre l'eportafoli i el PLE etc. D'aquesta comunicació també està publicat el paper i la presentació que vaig preparar és la següent:



I serà que se me veia l'entusiasme per participar en els dos congressos, que en els dos em varen demanar si volia participar en la gravació de vídeos sobre els congressos... i com es veu, ho vaig fer amb entusiasme ;-)

Vídeo a #ece11:

Snap shots of ECE 2011 from Frances Bell on Vimeo.




Vídeo a #ple_sou:

Opinion of the first Tuesday's session from PLE_SOU on Vimeo.









Presentació del TFM- Màster de Tecnologia Educativa

I a la fi va arribar el gran dia: dia 28 de juny a les 16h presentava el meu Treball de Fi de Màster del Màster Interuniversitari en Tecnologia Educativa: eLearning i Gestió del coneixement de la Universitat de les Illes Balears, Universitat Rovira i Virigili, Universitat de Lleida, Universitat de Sevilla i Universitat de Murcia. Aquest treball és bàsicament el motiu pel qual la fi de curs va ser trepidant i fascinant. Havia estat dos cursos, en realitat més de dos cursos, treballant entorn al projecte, primer en la programació i execució del disseny durant el primer curs, i ja durant el segon, que ha estat aquest curs, en la redacció de les conclusions. A més, durant aquest mateix curs, i mentre escrivia sobre el primer, també portava a terme les accions entorn al segon curs, de les quals n'he d'extreure conclusions a partir d'ara, i de cara a un altre treball major, la tesi, però això ja són paraules majors i millor ho coment en una altre post. A tot això, li sumava que seguia fent feina amb normalitat a la Universitat amb totes les tasques que em corresponen i que no són poques a final de curs. En definitiva, que crec que queda ben evident i justificat això que ja he repetit diverses vegades ja: un final de curs trepidant i emocionant.

Pel TFM presentava les conclusions extretes sobre el primer any de desenvolupament del projecte d'eportafoli d'estudis del Grau d'Educació Infantil de la UIB a la Seu d'Eivissa, del qual en aquest mateix blocs, ja es sap que es fa un seguiment acurat. Tot seguit es pot veure la presentació que vaig preparar per a l'exposició oral. De moment, el treball escrit encara no el public perquè estic pendent d'algunes qüestions relacionades la segona part del treball que ja constitueix la meva tesi.



El meu Tribunal de TFM estava compost per tres acadèmics excepcionals: la Dra. Mercè Gisbert i el Dr. Lluís Marquès de la Universitat RiV, i el president, el Dr. Jesús Salinas de la UIB. La sessió era per videoconferència, com totes les sessions presencials d'aquest Màster, i això li donava un punt d'angoixa més a la presentació. La veritat que me vaig posar molt nerviosa, un sentiment que no va acabar de desaparèixer en tota l'exposició. A vegades passa que els nervis nomes són inicials i que quan un es centre en el que vol dir, acaba oblidant la situació en la qual està i que li provoca els nervis. Però en aquest cas, no va ser així i les paraules em varen fallar en multitud d'ocasions. Així i tot, vaig aconseguir dir tot el que havia progamat dir, excepte alguns detalls que se me varen oblidar, i afortunadament vaig aconseguir ajustar-me completament al temps otorgat per a la presentació.

I tot el que em va dir el meu Tribunal va ser positiu per mi, o bé perquè em varen valorar positivament alguns dels aspectes del meu treball o bé, perquè les febleses que varen observar m'ajudaran a millorar el meu treball per a la següent fase. Aquestes són algunes de les coses que em varen dir:

- Els tres professors em varen valorar molt la gran quantitat de feina feta, cadascú destacant algun aspecte. Per exemple, el Dr. Salinas va destacar la qualitat de la presentació, i la Dra. Gisbert va destacar el desenvolupament de la part teòrica.
- I els tres també varen destacar un oblit important del treball: li manca una contextualització del projecte en el marc de la particularitat de la Seu d'Eivissa de la UIB, i una major contextualització en les característiques del pla d'estudis del Grau d'Educació Infantil de la UIB. I quan m'ho varen dir em vaig quedar bocabadada: com havia pogut fer tal oblit? A vegades, el que és tan evident ens passa desapercebut i en aquest cas així em va passar. Per tant, amb aquesta observació ja sé ben clar per on he de començar a treballar per a la següent fase.
- El Dr. Lluís Marquès va observar a més, que a les conclusions m'havia centrat en avaluar exhaustivament el projecte d'eportafoli i la seva realització durant el primer any, però en canvi, en l'exposició d'objectius me n'havia plantejat d'altres que no vaig avaluar amb tanta concreció. Crec que aquesta aportació serà vital per a la realització de la segona part: he de saber ajustar-me més, concretar més a allò que realment vull fer i per tant, concretar objectius que després pugui avaluar amb profunditat.
- El Dr. Jesús Salinas em va fer una altra crítica que hauré de tenir en compte quan presenti la segona part, si és que hi arrib mai, ja que vaig passar molt per damunt la metodologia i hauria d'haver-la desenvolupat més en la presentació oral ja que estava perfectament desenvolupada en la part escrita. Crec que aquí el subconcient em va traicionar perquè vertaderament allò que em feia més pànic de la presentació oral era equivocar-me en l'exposició de l'enfocament metodològic del projecte.
- I no puc oblidar un comentari que em va fer la Dra. Gisbert que m'ha alegrat tot l'estiu: moltes tesis no tenen tanta feina feta com la que he fet en el TFM.

En el treball pròpiament dit no vaig poder incloure un apartat d'agraïment perque tot i que vaig fer molta feina durant el curs, al final, el temps se me va tirar damunt i el vaig tancar i lliurar precisament en la data màxima de termini marcat. Així que ara, amb més tranquil.litat, puc fer aquesta feina pendent...

Moltes i moltes gràcies: al Dr. Santos Urbina, el meu director de TFM, que m'ha ajudat a orientar el procés d'implementació del projecte i m'ha guiat en el procés d'investigació entorn al projecte, la tasca més desconeguda i a priori més inaccessible per mi; a la Dra. Dolors Forteza, perquè des del primer moment, i com a degana de la Facultat d'Educació em va donar el suport personal i insititucional suficient per iniciar el projecte amb l'alumnat; al Dr. Josep Lluís Oliver, nou degà de la nostra Facultat que ha donat un nou suport al projecte; al Dr. Sebastià Verger i després a la Dra. Joana Colom, que com a Vicedegans i caps d'estudis del Grau d'Educació Infantil, han donat el seu vist-i-plau a l'experiència;al Dr. David Pons, que des del primer moment va creure en el projecte; na Marina Arrabal perquè amb les seves reflexions m'ha animat a continuar l'experiència amb la que, segons la seva opinió, estava obrint camins tot i les dificultats que les dues observàvem; al Dr. Pere Alzina, que des de la Seu de Menorca, m'ha donat suport iniciant el projecte paral.lelament i aportant la seva experiència i coneixement.

Moltes i moltes gràcies a: uns amics molt especials amb un esperit ubuntu molt gros, Manolo Rivera, Ernest Prats i especialment, la meva amiga Isabel Ferrer, perquè m'han mostrat els nous camins que l'escola del segle XXI ha de recórrer; al Dr. Jordi Adell que m'ha iniciat en el món de la documentació, m'ha ensenyat el tractament de la bibliografia i ha compartit tot sempre tant desiteressada i generosament que sent que estaré sempre en deute; i als meus nous amics i amigues d'aquest món de la Universitat, la Dra. Linda Castañeda, Dra. Mar Camacho, Cristina Costa i Ricardo Torres, que sense saber-ho, amb el seu suport i amistat m'han donat la confiança suficient per seguir adentrant-me i coneguent el món que se m'obria fa només un anyet.

Moltes i moltes gràcies també a: tot el professorat que col·labora en el projecte perquè sense la seva disponibilitat i voluntat de col·laboració res de tot això hauria estat possible: Alberto Sánchez, Elena Alvarado, Dr. Sebastià Verger, Carmen Escribano i Toni Pons que ja han participat, i els que s'inicien en la següent fase, Tiana Vadell, Dra. Neus Garcia, Dr. Adan Garriga, Dra. Rosa Rosselló i Carme Pinya. I com no, a tot l'alumnat, que són la justificació per la qual hi faig tanta feina: als que han participat activament, amb interés i motivació perquè han estat el motor del projecte, i als que presentent majors resistència perquè em fan millorar dia a dia.

I amb tantes gràcies, per suposat, unes gràcies molt grosses a la meva família: el meu home, per la seva paciència i capacitat d'adaptar-se a totes les necessitas que els meus nous estudis ens plantegen; als meus pares: al meu pare perquè no té més sostre per mi que el cel, i a la meva mare perquè és el graó fonamental en la vida quotidiana.

I qui estigui llegint això i em conegui podrà pensar que em falta algú per citar: la meva güela. Güela, per tu van les gràcies més grosses, l'agraïment més gros per la resta de la meva vida. Sé cert que saps ben bé com pens amb tu cada dia, i com t'he enyorat enguany fent aquesta feina sense la teva presència... la teva alegria, les teves preguntes, els teus comentaris i les teves valoracions sobre quan havia de començar i quan havia d'acabar, quan ja havia fet massa i quan podia fer un poquet més. Sempre pens el que em diries em cada moment quan m'adon de la familiaritat amb tu d'alguna situació o alguna feina. És el primer que he fet sense tu i sé cert que amb que no hi fossis físicament, d'algun lloc, d'alguna manera, m'has enviat la teva ajuda, just quan més ho necessitava.

Amb tantes gràcies això pareix la introducció d'una tesi i només és un TFM, però és que per mi, aquesta experiència, el projecte en si mateix per les possibilitats que té de ser una petita aportació al canvi en educació, i la investigació que he après a fer, és tant important per mi com si fos una tesi. A més, així per si cas, per si a la tesi ja no hi puc arribar ... aquí van les meves gràcies més sinceres.

Glogster i l'escala Likert

Durant el mes de maig l'activitat de l'alumnat en relació al projecte es va intensifica donat que es varen fer dos activitats: el Glogster per l'assignatura 22018 de representació escènica i la resposta al qüestionari basat en una escala Likert.

El qüestionari per valorar l'opinió de l'alumnat en el segon any de projecte està basat en una escala Liker que he trobat en el següent article: Lin, Q. (2008). Preservice teachers' learning experiences of constructing e-portfolios online. The Internet and Higher Education, 11(3-4), 194-200. Aquesta escala toca tots els temes claus en un projecte d'eportafoli, i donat que ja està validada i que s'adaptava perfectament a les necessitats que ens plantejava el segon curs de projecte, vaig decidir que la podia usar per al meu projecte. Així, donada la situació d'intensa feina relacionada amb la redacció del projecte sobre el primer curs per a la presentació del TFM en la que em trobava en aquell moment, podia estalviar-me la feina de construir l'eina i validar-la científicament com és adient.


Per passar-la a tots els membres del grup que participen en el projecte, fins i tot aquells que venen amb poca assiduïtat a les classes, sobretot perquè en maig la temporada turística ja ha començat i moltes alumnes comencen a treballar, vaig comptar amb l'ajuda d'una alumna, na S.M.M. a qui des d'aquí li don les gràcies pel seu suport. Vaig presentar el qüestionari a l'alumnat en un moment de la seva classe de Música i els vaig recordar el seguiment que faig de les seves valoracions que a més justifica el fet que el qüestionari no sigui anònim. A pesar de les meves explicacions inicials, cinc alumnes es varen negar a contestar el qüestionari d'entrada. Vaig haver de necessitar una trobada, més informal, amb elles per donar-lis més explicacions i aconseguir així les seves respostes, tan valuoses per arribar a un coneixement profund i real, que contempli tots els punts de vista, de l'estat de la qüestió després de dos cursos de feina.

A més, durant el mes de maig la feina amb les TIC i les reflexions en els seus eportafolis es va intensificar perquè va ser el moment d'elaboració del Glogster on es pretenia que l'alumnat, per grups, fes un cartell sobre el muntatge teatral que havien estat construint i posteriorment, l'embedissin en el seu eportafoli en la pertinent reflexió sobre el procés i les possibilitats que l'eina ofereix per a la seva futura docència.

En aquesta taula es poden trobar tots els posts de l'alumnat amb les seves reflexions sobre l'eina Glogster. La majoria destaquen que Glogster és una eina molt visual que permet recollir el procés d'una manera molt atractiva i motivadora. A la majoria d'alumnes els va agradar molt l'eina tot i les reticències incials. El que més em va sorprendre és que encara un nombre reduït d'alumnes varen fer la reflexió sobre l'eina en la seva futura docència. El projecte d'eportafoli intenta a més de motivar la reflexió i la recollida d'evidències del seu aprenentatge, introduir les TIC d'una manera transversal perquè l'alumnat surti dels estudis directament instal.lat en la xarxa (Salinas, 2008) , com el perfil del docent en xarxa (Couros, 2006). I tot i que ens sembla possible i preferible, és evident que el procés està essent molt lent a la vista de l'escassa reflexió sobre tecnologia i metodologia que l'alumnat està fent. Però com sempre dic, crec que l'esforç valdrà la pena, i que segurament a final dels estudis, podrem valorar que s'ha aconseguit en bona mesura. Només es tracta de seguir insistint i treballant en la mateixa línia i amb paciència ...

Voldria destacar una breu reflexió sobre els comentaris de l'alumnat en relació a Glogster i el que tots i totes, sense excepció, varen observar: que és una eina tan visual. La primera impressió que vaig tenir va ser que aquest comentari era un tant elemental i evident. Però aprofundint més en la qüestió em va venir al cap una pregunta igualment elemental: per què tot l'alumnat destaca la mateixa característica? és indicatiu d'alguna cosa? I després de pensar-hi en més d'una ocasió, he arribat a la conclusió, que no sé si serà equivocada, que és molt indicatiu d'alguna mancança o al revés, d'algun excés de l'educació, i en concret, d'aquest projecte. Si analitzam les propostes d'activitats que es proposen a l'alumnat podem observar que bàsicament són activitats que es basen en l'ús de la llengua escrita, la lectura de documents i la redacció de reflexions mitjançant el llenguatge. Per tant, activitats gens visuals i molt textuals. No estic criticant aquesta tipologia d'activitats ja que senzillament són bàsiques i necessàries. Però el que sí estic fent és observant un excés o una mancança, com es vulgui veure. En la nostra societat el domini de la llengua escrita és prioritari, però igualment, s'ha tornat bàsica la capacitat d'expressió en altres llenguatges, més visuals i gràfics i menys textuals. L'alumnat en trobar-se davant l'eina i davant aquesta tasca s'ha quedat sorprès, i sembla que gratament sorprès, de les possibilitats d'eines en les que dominen els arxius multimèdia que combinen imatge i so així com text. I per això va ser la seva primera impressió i la bona que m'apunt per en properes experiències docents incloure activitats i eines que permetin aquesta expressió multimedia.

També em sembla molt important deixar constància aquí també la col·laboració del professorat implicat, na Carmen Escribano i en Toni Pons, sense els quals hauria estat impossible aquesta activitat dins els notres projecte d'eportafoli d'estudis. Ens vàrem reunir per valorar l'experiència i les seves opinions no podien ser més positives i motivadores. A més d'animar-me molt a continuar, em varen donar energia positiva per tirar endavant, que a vegades em fa tanta falta perquè els dubtes i el desanim no em vencin durant aquest camí que està sent prou llarg i dificultós. Els dos destacaren que l'eina els ha estat útil per completar l'activitat del mutatge que han fet, i sobretot, han destacat les valoracions de l'alumnat en les seves reflexions individuals. Els ha sorprès la satisfacció i motivació que l'alumnat ha mostrat per escrit tot i l'esforç invertit i que els ha servit per poder valorar l'activitat amb major coneixement de la tasca de l'alumnat. I el més important, una vegada acabada i valorada l'activitat, després de l'experiència, na Carmen i en Toni han confirmat que volen repetir l'experiència i integrar-la en la seva docència el proper curs.

I aquí deix registre dels cartells realitzats per l'alumnat en quatre grups, més un altre d'individual elaborat per una alumna per un altre projecte de la mateixa assignatura. Con es pot observar dels cartells és que saben explotar les possibilitats tècniques que ofereixen per a integrar material multimèdia. Com a crítica es podria argumentar que el disseny és tal vegada, massa abigarrat. I em sembla que probablement sigui causa del que havíem argumentat abans: la poca experiència prèvia en l'ús d'eines eminentment visuals.

El viatge màgic de Dastan


Un día de emociones para Alana



TrickiTrack




Les faules de Golumina


Super Disco Fashion

Un trimestre esgotador i apassionant

A la fi em pos davant l'ordinador per escriure de nou en aquest diari que tant d'interés tenc en mantenir al dia tot i les dificultats de fer-ho. Veig que vaig fer la darrera entrada fa ja tres mesos i encara que sembla molt de temps, la veritat que tenc una bona justificació: el final de curs va ser a més d'apassionant, caòtic, trepidant i esgotador. Però després d'aquest bon meset de descans, recuperant energies, aquí estic de nou. I no puc començar fent altre cosa que posant al dia aquest diari.

D'aquests tres mesos en els que no he escrit recolliré ara en diferents posts i amb ordre cronològic alguns aconteixements importants que crec que han de quedar registrats en aquest diari de l'estudi del cas: el treball de l'alumnat amb Glogster i el qüestionari d'enguany a l'alumnat, la presentació del TFM, la participació en dos congressos internacionals, una primera valoració del segon curs -a partir de la feina que he fet durant aquest mes d'agost amb el tractament de dades recollides durant el curs- i la reunió amb el Degà de la Facultat d'Educació sobre les properes passes del projecte.

divendres, 22 d’abril de 2011

Oloreta de TIC

Aquests darrers dies abans de les vacacions de Setmana Santa, a la Seu semblava que es notava una certa olereta, nova i fresca: era perfum de TIC... L'alumnat del projecte feia les representacions de la seva assignatura de Representació Escènica -música i plàstica al servei del desenvolupament de la creativat del docent- que a més, en el marc del projecte, han de documentar amb un cartell fet amb l'eina Glogster. Idò, posats a la feina i ja resignats amb l'activitat afegida, semblava que començaven a gaudir mentre documentaven amb fotos i vídeos, i preparaven muntatges.

Es veien alumnes fent fotos als diferents elements de la posada en escena, alumnes encarregats d'anar gravant i fotografiant diferents escenes de la representació, alumnes encarregats de qüestions més tècniques, i finalment, alumnes encarregats del muntatge final. L'alumnat ha pogut viure una experiència de treball en grup per fer diferents tasques de documentació amb les eines tecnològiques que ja tenen per a la seva vida diària al servei de la millora de l'educació. Amb aquesta proposta estam intentant mostrar com les TIC potencien i expandeiexen una activitat que ja de per si, és força creativa.

A partir d'aquí, ens preguntam ara, si l'alumant, en el disseny de la proposta didàctica del musical que han creat i representat com a part teòrica del seu treball, reflectiran aquest aprenentatge amb TIC. És a dir, per una part han viscut l'experiència de la documentació amb TIC, però la seva proposta pedagògica, al menys, a nivell teòric, també reflectirà en algun nivell, aquest aprenentatge? Inclouran les TIC en algun moment de la seva unitat didàctica? O s, hauran fet una activitat TIC que no haurà tengut encara incidència en la seva projecció pràctica pedagògica? Seguirem amb atenció el desenvolupament d'aquest treball com a indicatiu del procés d'integració de les TIC en la seva formació docent inical.

dimarts, 5 d’abril de 2011

Presentacions


Aprofitant la sessió, he introduit un tema que em fa molta il.lusió però em preocupava la reacció de l'alumnat. Es tracta del curs de la Universitat d'Estiu d'enguany que ja estic en plena organització i en el qual voldria que hi hagués una hora dedicada a la metodologia d'eportafolis, i quina cosa millor que l'alumnat conti la seva experiència i la seva feina?

Idò, sembla que ha estat una proposta molt ben rebuda per l'alumnat.. què bé!

Els he comentat que la finalitat és mostrar la seva feina amb l'eportafoli, parlar del procés, fortaleses, i per suposat, debilitats. I he dit que necessitava alumnes disposats, cinc més o menys, podria estar bé, de manara que tothom tengui entre cinc i deu minuts per explicar la seva visió.

I els he demanat com feiem la selecció -seguint el consell que em va donar na Marina Arrabal quan li comentava aquest cas- si demanava voluntaris, si feien la selecció entre iguals o si la feia jo. I crec que ha estat una bona manera de plantejar-ho perquè hem arribat a acord d'una manera fàcil i després d'un debat amable. Les alumnes han vist de seguida que jo, com a organitzadora del curs, necessitava estar d'acord amb les persones que es presentaven perquè es transmeti un missatge més o menys coherent amb la filosofia del projecte. I hem rigut per la manera en què informalment ho hem dit però l'evidència era clara: hi anam a mostrar una manera de traballar, amb les fortaleses i debilitats del procés no com a plataforma de reinvidació estudiants universitaris.

Per tant, hem quedat que faré la proposta per Moodle i que una alumna, al menys, que sí que crec que hi ha de ser, em contestarà perquè li fa il.lusió participar. Idò, bé, començam bé aquesta nova iniciativa. I seguirem, a veure si ho podem portar endavant amb alegria i contents -com diria sa güela.

Nova eina al PLE de l'alumnat: Glogster

Avui hem fet una sessió per començar a montar el póster amb Glógster que ha de fer l'alumnat en per l'assignatura de Representació Escènica, el marc del projecte. El professor de Música ens ha deixat una hora de la seva classe, i començant una hora abans de la classe, hem pogut dedicar dues hores a aquesta tasca.

Han vengut moltes alumnes amb ganes d'aprendre de l'eina i de fer la feina en grup, i l'ambient ha estat especialment optimista i positiu, com feia dies que no el percebia.

I això, que el primer diàleg que he tengut amb les primeres alumnes que han arribat ja m'ha preocupat:

Alumna: Bon dia, és molt difícil això d'avui?
Jo: No, com la majoria d'eines que feim
Alumna: Per mi el bloc és molt difícil.

No he contestat més, no he volgut incidir. Em sap molt de greu que encara tenguem alumnes que ho pensen així però tanmateix, tot i que aquest comentari no augurava una sessió amb bon karma, finalment, sí que ho ha estat.

Primer hem comentat algunes coses de tutoria, i després hem comentat la utilitat dels blocs a l'educació. Les alumnes han contat vivències personals amb boixos i boixes que entusiasmats els conten la feina que fan al bloc de l'escola. I aixo ens ha donat peu a parlar de les possibilitats immenses que té l'eina a l'educació... i jo no podia estar més contenta.

Després hem anat a per feina, dos horetes que hem treballat amb alegria i il.lusió, com jo imaginava les sessions dedicades a la descoberta d'eines. Tal vegada, és que el Glogster és una eina que especialment ho fomenta en ser com és, tan fàcil, flexible i creativa.

He donat unes indicacions, molt breus del seu funcionament, i l'alumnat s'ha posat a treballar, amb autoonomia: grups d'alumnes entorn a un ordinador per parlar, negociar, prendre acords i construir la seva eina... tot plegat magnífic! No s'ha avançat molt perquè no tenen la representació teatral tan avançada com per haver pogut començar i acabar el muntatge, però si l'actitud és manté no tendran cap problema.

També he observat un detall que des del meu punt de vista, és molt bon senyal. Un grup ha detectat que Glogster no accepta accents (gran entrebanc !!! ) i per no escriure sense accents, han cercat estratègies. Per suposat, han buscat sinònims que no portin accent, però el que més m'ha sorprés és que han trobat una altra solució TIC per poder escriure amb accents, impresionant: una alumna, per fer els títols que necessitaven usar paraules amb accents, ha suggerit fer imatges de les paraules que porten accent i pujar-les com a imatges. No és això genial? Han preferit fer més feina, i sobretot, han tengut habilitats TIC com per fer una cosa molt més complicada i que respongués a la seva necessitat d'aquell moment.

Idò, si tenen aquestes habilitats no les podran desenvolupar amb la Web 2.0 i els seus eportafolis? I sobretot, no podran veure les possibilitats de totes aquestes eines al servei de la seva futura docència? Esperem que sí!! Mentre seguirem esperant i treballant, avui amb nous ànims....

PD: i me queda una cosa per dir que li vull dedicar un post apart

dimecres, 23 de març de 2011

Tallers personalitzats

El dijous passat vàrem fer una sessió de taller que va resultar un taller d'atenció individualitzada. S'havia convocat amb motiu del treball tècnic amb l'eina Glogster per si hi havia alumnat interessat en assistir i que no anava a poder venir al taller que es programava fer al matí d'aquesta mateixa eina. Només varen assistir tres alumnes així que el que vàrem fer va ser aprofitar la sessió per treballar les necessitats tècniques de cada una d'elles.

I va ser una sessió de molt de profit perquè vàrem treballar la navegabilitat del seu eportafoli, especialment, del blog corresponent a segon, millorant els enllaços entre els blocs que conformen el seu eportafoli. A més, també ens vàrem dedicar a altres qüestions, com l'etiquetatge de les notícies publicades. La sessió estava convocada a les 18:30 hores amb tres alumnes, i cap a les 20 h, se'n varen anar dos i encara vàrem fer una horeta més, l'alumna que quedava i jo, parlant de propostes de millora per al seu eportafoli així com el funcionament de l'eina Glogster.

Voldria deixar constància, que tot i que el taller va ser poc nombrós amb assistència, la veritat és que va ser positiu per l'actitud que varen demostrar les alumnes en quant al projecte. Tot i que encara estan en alguns aspectes en nivells inicials, sí que varen mostrar un cert canvi en l'actitud envers a la necessitat de l'aprenentatge TIC per a la seva futura docència.

Fins i tot, una alumna, valorant la necessitat de dedicar-hi més temps i observant les necessitats que presentava el seu eportafoli per representar el seu aprenentatge d'una manera més significativa, va exclamar, amb sinceritat i autenticitat: "jo hauria de fer més hores aquí i no tantes al Facebook".

I tenia tanta raó que no me vaig poder reprimir de riure de la seva expressió... i vaig aprofitar el seu comentari, com no?, i li vaig donar la raó amb l'argument que l'eportafoli és el seu propi espai virtual que controla i domina ella, i que la representa com a futura docent mentre que el Facebook és un espai en el qual tot va en benifici d'altres, que en són els gestors i els propietaris i que se'n benefincien de la informació i l'ús personal que en fan les persones usuàries. I pensava aconseguiria crear un poc de debat i que tendria respostes o algun tipus de reflexió o contrareflexió però ninguna hi va incidir. Crec que l'alumna va ser tant concient del que havia dit que va voler obviar-ho i continuar sense aprofundir en la reflexió.

Però, qui sap? El comentari va ser breu i m'hauria encantat allargar-lo però, tal vegada, va estar suficient per engegar en ella una nova motivació per seguir-hi treballant.

Seguirem pendents dels moviments, com sempre, amb paciència (quin remei!) i il.lusió per si les coses milloren encara un poquet més, que ho necessitam...

A tot això, ara pens que vull deixar registrat que tenim una nova usuària de Twitter que diria qeu encara ha d'averiguar el seu funcionament però que ha sentit la curiositat del que es fa i s'hi aprèn.

divendres, 11 de març de 2011

Una altra visita d'assessorament al projecte!


Avui ha estat un dia extraordinari perquè hem tengut una visita extraordinària: n'Elena Barberà, doctora en Psicologia i professora de la UOC, ha vengut a la Seu convidada per fer un assessorament al nostre projecte d'eportafolis dels estudis de Grau d'Educació Infantil.

Com l'any passat, enguany hem presentat el projecte a la convocatòria d'ajud a la innovació de la UIB i ens ha estat concedida una subvenció econòmica amb la qual enguany hem pogut convidar a n'Elena Barberà, així com l'any passat vàrem convidar a en Jordi Adell. Just fa un any d'aquella primera cita i em plau poder dir que un any després, aquí seguim intentant tirar endavant el projecte, i encara que ens quedi molt per fer, la veritat és que amb aquest any ja s'han donat algunes passes importants.

Vàrem parlar del projecte, del procés, de les debilitats, de propostes de millora etc. Va ser una trobada molt enriquidora. Crec que els tres que hi érem, n'Elena Barberà, en Pere Alzina i jo estàvem entusiasmats de què la trobada fos tant amena, dinàmica i fructífera.

N'Elena Baraberà va destacar com a fortalesa del projecte el fet que a més de ser un projecte de portafoli electrònic fos també, un projecte amb la intenció d'introduir un model de treball amb TIC en la formació docent inicial. I diria que també es va sorprendre positivament de com havíem resolt la qüestió de la privacitat de l'eportafoli: essent directament públic.

També ens va fer propostes organitzatives de cara al disseny del projecte de fi de carrera.

En definitiva, una trobada molt intensa que he gaudit amb molta alegria. Gràcies, Elena, pel teu temps i esper que la propera pugui tornar a ser dins de no massa temps!

Per cert, que em sap molt de greu que no vaig documentar la trobada amb una foto... quin desastre! Sort que sí em queda un record: la dedicatòria que li vaig demanar perquè em fes al seu llibre i que precisament, em va regalar en Jordi Adell. Un llibre idò, que ja té dues dedicatòries molt significatives per a mi!

dilluns, 28 de febrer de 2011

Encara el mateix...

El dijous passat, 24 de febrer de 2010, vàrem fer una nova tutoria de cara al segon semestre. Els punts de l'ordre del dia eren dos: torn obert de l'alumnat i treball entorn a l'eportafoli, en aquest ordre. Sempre començam així perquè l'alumnat aprofiti aquestes sessions per comentar-me el desenvolupament del semestre, els problemes i els èxits també encara que d'això no en parlam molt. Va ser una sessió dura perquè sembla que els problemes no acaben: excès de treballs, temporalitzacions al límit on s'acumulen els treballs al final del semestre i es solapen amb els exàmens... etc. Tenen tota la raó i per suposat, des de la meva feina, intentaré donar el suport necessari perquè aquestes qüestions de coordinació s'arribin a arreglar.

Ens vàrem passar tota la sessió així, i quan al final, es varen plantejar els mateixos dubtes de sempre en relació a l'eportafoli, jo ja no podia més: el desanim va poder amb mi, tot se me va caure damunt... per què tanta feina i tant d'esforç si després de tant de mostrar i justificar vies encara seguíem estancats en les mateixes qüestions inicials? En aquesta entrada de bloc feta des del mòbil es pot comprovar la meva desil.lusió

I vaig tancar la sessió, posposant el debat a una altra sessió, sense resoldre els dubtes perquè el debat havia estat molt intens en relació al primer tema i no volia - ni tan sols podia resisitr, tantmateix- que s'extengués el mateix to al projecte.

Avui, però, després de pensar-hi tot el cap de setmana he tret una notícia al fòrum de tutoria, en el qual ens comunicam per portar a terme el projecte, intentant aclarir un poc més la qüestió, tot i la meva pena d'encara no haver aconseguit que hi hagi alumnes que no vegin el valor de compartir i corrent el risc també, de què el projecte es desvirtui en un dels principis que jo consider clau: que sigui públic.

Així, he tret el següent:

Bon dia,

Només una reflexió per començar la setmana resolvent els dubtes que es varen plantejar el dijous i que vàrem deixar oberts.

Per mi, una característica clau d'aquest projecte és que sigui públic considerant que el fet de compartir opinions, experiències i reflexions implica una aportació inestimable a la formació docent, tant inicial com permanent.

Tanmateix, si algun alumne/a considera aquest tret no com un motor sinó com un inhibidor de l'aprenentatge, idò lògicament, ho pot replantejar, i en tot cas, fer-ho privat.

En cas de fer-se privat, aquesta persona haurà de convidar un a un, cada un dels membres del grup que considera pot veure el seu eportafoli. Lògicament, el professorat haurà de ser donat d'alta perquè pugui corregir i fer seguiment a l'eportafoli.

Finalment, de la resta de dubtes que es varen plantejar en quant a la publicació de treballs i material multimèdia, hi ha moltes possibles fórmules per complir l'activitat i que tothom es senti bé amb els treballs publicats.

Salutacions cordials,
Gemma

Tenint en compte, que la literatura sobre l'eportafoli considera la qüestió de la privacitat un tema de decisió de la pròpia persona usuària, he considerat just que es donés aquesta opció, tot i que el projecte no pretén només entrar en la metodologia de l'eportafoli sinó també donar models de treball amb les TIC i la Web 2.0 a l'educació. Per tant, la qüestió de compartir, que és bàsica, quedaria desafortunadament bastant perjudicada. Tanmateix, confiï des d'aquí, que aquest cas només es doni en pocs alumnes i que la majoria ja hagi vist superades les pors de compartir, i sobretot, ja hagi experiementat prou com per haver valorat la importància de què el seu eportafoli sigui públic.

També varen sortir altres problemes en relació a això com no voler compartir un treball. Per què serà? Quina és la seva por? Quina por s'ha de tenir si es comparteix el que millor es sap fer?

Esperem només hagi estat un petit pas endarrera, i que aviat, en donem dos endavant.

dijous, 24 de febrer de 2011

El meu llegat!



Encara no tenc clara la qüestió de l'anonimat en aquesta investigació. He vist que és una qüestió que s'intenta respectar al màxim en la majoria d'estudis, però donat que aquest es tracta d'un estudi de cas, on l'aportació individual és clau per a l'èxit de l'experiència, no veig que sigui especialment important ni tan sols positiu el fet que també el respectem. De fet, crec que seria encorajador poder dir noms... però bé, de moment, segueix intentant guardar l'anonimant de la persna que protagonitza aquesta situació.

En definitiva, que una alumna, apassionada de l'educació, d'aprendre a aprendre i del seu eportafoli, m'ha comentat la necessitat que ha sentit ja de fer d'aquest entorn virtual propi un entorn que reflexi el seu aprenentatge i la seva concepció de l'educació... Ja es pot pensar l'alegria que em dóna veure el seu entusiasme, i veure com ja projecta la seva futura docència amb aquesta eina, la qual necessita redissenyar perquè en un futur hi pugui afegir la part professional.

Tal és la seva dedicació que en algun moment, la seva mare li qüestiona la feina, el temps i la dedicació, a la qual cosa, una vegada, ella li contesta: mamà, és el que puc aportar, és el meu llegat!

I vàrem riure, ella, un poc amb il.lusió i vergonya, però jo reia amb l'alegria d'una situació que per mi no és només còmica, sinó significativa de què encara valdrà la pena tant d'esforç i tanta preocupació. Efectivament, no ho podia dir millor l'alumna, ni podia representar-ho d'una manera més significativa: construir un eportafoli és la nostra aportació a la millora de l'educació, és el nostre granet d'arena per a una pràctica educativa conseqüent amb la teoria a la qual sempre ens solem remetre però que mai acabam de complir fins a la darrera conseqüència... en definitiva, és el nostre llegat.

I molt que promet aquest llegat!

dimarts, 8 de febrer de 2011

Brotes verdes?

Durant el primer semestre d'aquest segon curs del projecte, l'alumnat ha treballat el seu eportafoli a partir de dues assignatures, la d'Educació Inclusiva i la d'Expressó Plàstica. En ambdues assignatures, la tasca es focalitzava en la reflexió sobre l'aprenentage, cor i ànima dels eportafolis com ja sabem segons Helen Barrett, i sembla que els resultats han estat prou satisfactoris.

La reflexió sobre el propi aprenentate, el procés viscut, les dificultas trobades, els objectius assolits i els que es plantegen en conseqüència, els objectius pendents, les passes realitzades etc, sembla que és un procés difícil d'entendre i de realitzar. I si l'any passat ens va quedar com a tasca pendent, aquest semestre a la fi ens hi hem centrat: la tasca ja ha estat ben iniciada, i alguns casos, amb bon nivell d'assoliment.

Però a més, d'haver complit els mínims, hi hagut alumnes que han anat més enllà dels mínims, i no només han recollit el que seria avaluat de l'eportafoli en les dues assigantures esmentades, sinó que a més, ha recollit altres aprenentatges i reflexions fets en altres àmbits. A més, un bon número d'alumnes, també ha dissenyat el bloc on es trobaven aquestes entrades amb certa cura, dedicant temps a afegir muntatges fotogràfics, canviar fons, buscar nous formats de fonts etc. Tot plegat senyal de què hi ha petits canvis i tal vegada, fins i tot, algun brot verd... esperançador i encoratjador.

De moment, ja hem afegit a la plana de Netvibes els blocs creats per a aquest segon curs, on hi ha les notícies publicades amb les etiquetes per assignatures o on hi ha els enllaços als blocs creats per les assignatures, depenent del mètode que ha escollit l'alumnat.

dissabte, 5 de febrer de 2011

Twittejant el projecte


Justa abans de les vacacions de Nadal, i com es pot veure en aquesta entrada anterior, vàrem introduir en el projecte una nova eina, Twitter com a xarxa social on donar difusió als nostres eportafolis i on a la vegada, començar intercanvis socials que enriqueixin les reflexions que es suposa anam recollint. Aquesta nova passa va ser gràcies a la demanda de dues alumnes, de les quals només una, de moment, li ha donat la utilitat per la qual la introduíem, l’intercanvi d’opinions i experiències en temes educatius.


De totes maneres, pareix que hi ha una certa curiositat per aquesta xarxa social ja que tot l’alumnat en té referències i comença a escoltar la passió amb la que algunes usuàries estam parlant de les experiències d’aprenentatge informal estam vivint gràcies a Twitter. Per tant, sembla que encara no és hora de rendir-se ni aparcar la idea.


Per tant, mentre aquest diumenge de matí, per cert un diumenge de matí de sol i no massa fred pel temps en que estam, em vaig passar el matí i pràcticament tot el dia, fent el suport tècnic a l’alumnat que havia de lliurar mitjançant la publicació en els seus eportafolis dos treballs per a les dues assignatures vinculades al projecte durant el semestre. I mentre feia la revisió, anava twittejant aquells blocs de segon dels eportafolis de l’alumnat que complien requisits mínims, amb l’etiqueta que ja havíem creat també anteriorment, #epeiv.


Vaig demanar col·laboració i opinions i lògicament, no és fàcil trobar-ne que s’estan fent tant massiva i progressivament, tweets amb nous enllaços. Tanmateix, si vàrem tenir algun feedback, com algun retweet I algun comentari. Durant aquesta setmana intentaré donar-li una nova empenta a aquesta acció, i desaré després els tweets d’aquesta primera incursió dels eportafolis en el Twitter.


De moment, ningun alumne me n’ha fet cap comentari directament però esper que ho hagin vist i els hagi fet il·lusió. de fet, pel nostre entorn Moodle de tutoria de carrera, els vaig posar l’enllaç a la pàgina corresponent a l’etiqueta i alguns han contestat que ho ha vist i que tenen la intenció d’entrar-hi en quant acabi el període d’exàmens.


Allí estarem per seguir fent la tutoria d’aquests aprenentatges tan valuosos que pensam poden enfortir l’esperit crític i reflexiu que pugui ajudar a portar-los a fer el canvi metodològic que l’educació del segle XXI demana.