Tutories de tercer (i de segon)

Enguany les tutories de principi de curs amb el meu grup de referència, que durant aquest curs escolar farà ja el tercer curs acadèmic dels estudis de GEDI a la Seu d’Eivissa de la UIB, han estat més amables, en un ambient més cordial en relació al projecte d’eportafoli.

He fet quatres sessions de tutoria, dos a una aula ordinària per comentar les novetats del curs, les activitats proposades i les eines relacionades així com altres qüestions més generals relacionades amb els estudis. Normalment, faig les sessions de tutoria a l’aula d’ordinadors per aprofitar la trobada per ajudar a solucionar problemes tècnics que l’alumnat vulgui consultar, però aquesta vegada, vaig voler no fer-ho a l’aula d’ordinador, per només presentar les eines sense mostrar-les passa a passa, de manera, que d’alguna manera, promogués un poc més l’autonomia de l’aprenent, ja que he arribat a la conclusió que tanta ajuda tal vegada, podria haver tengut l’efecte contrari.

A més, n’he fet una més, a l’aula d’ordinadors per ajudar amb les qüestions tècniques que alguns alumnes encara necessitaven, i una altra amb horari de tarda per l’alumnat que no assisteix al matí i que només té disponibilitat a les tarda per realitzar les activitats acadèmiques de la Universitat.

En totes cinc sessions de tutoria inicial no he notat cap debat de qüestionament de la tasca en torn al projecte, i l’ambient ha estat més amè i relaxat la qual cosa, ens ha permès una certa confiança per comentar les tasques per enguany així com la millora a nivell tècnic com a nivell de l’aprofundiment que es fa en la reflexió per a l’aprenentatge.

En la primera sessió per suposat, vaig comentar l’èxit del projecte en el Treball de Fi de Màster que vaig presentar amb els resultats de la investigació sobre el primer any d’implementació del projecte, a la qual cosa ningun ni ninguna alumne o alumna va fer cap comentari, ni bo ni dolent. Ni molt menys, va haver cap comentari a la meva comunicació de què segueix amb la investigació com a tesi doctoral, i de la qual cosa havia d’informar per seguir amb l’honestedat que l’investigador ha de tenir cap al grup investigat. Tot això, ho dic perquè necessit deixar-ho escrit perquè realment, no sé ni si és bo ni si és dolent, però ho trob significatiu de l’enrarit, estrany o tallant que pot arribar a estar la comunicació i el diàleg amb aquest grup d’alumnes, amb qui en moltes ocasions com en aquesta, em qued sense respostes, completament tota sola, amb un silenci per resposta que diu molt encara de tot el que em queda per fer i aconseguir.

També amb el grup de segon he fet una sessió de tutoria, amb el permís del seu tutor, el sempre col·laborador Alberto Sánchez. De fet he tengut dos trobades amb els alumnes, una de presentació del projecte donant una visió general dels estudis, la que temia abans de fer-la, com es pot veure en aquesta entrada de bloc feta amb el mòbil una matinada que no podia dormir només de pensar-hi, i que va ser també prou polèmica; i la que vaig fer més tard, de nou a nivell tècnic per ajudar a solucionar algunes qüestions que havien quedat senes resposta durant el seu primer curs, just l’any passat.

Donada la impertinència d’alguns comentaris que es varen fer en la primera reunió - exemple: és que només ho faig per complir la tasca sense fer-hi cap esforç- , estava ben preocupada per com es produiria la segona, i si l’alumnat estaria disposat a fer les primeres passes per iniciar el projecte amb una nova visió més global, i amb el nou sentit que dóna un eportafoli per tots els estudis. Per sort, sembla que els ànims s’havien calmat, i la sessió va ser mol profitosa sense cap comentari altisonant sobre el paper de la tecnologia en els seus estudis i a l’educació.

Des de que he fet les tutories de tercer i segon, he començat a fer el seguiment sobre el compliment de les tasques de cada en grup en cada assignatura vinculada, així com dels arreglaments que s’havien de fer per a una correcte navegació entre blocs i un correcte etiquetatge, mínims sense els quals els eportafolis no poden ser funcionals, per a una correcte avaluació processual. Torn a editar aquesta notícia, avui dia XXXX de gener de 2012, per dir que durant el semestre, he fet fins a quatre revisions, donada la poca sistematització de la feina de l’alumnat per fer-ho correctament en un temps més breu. Crec que es mereixedor de comentar i deixar plasmat en aquest diari, perquè es vegi l’excepció que estic fent en l’atenció a aquest alumnat que consider que mereixen un tractament excepcional per les circumstàncies especials, de pilotatge amb major o menor grau que estan fent i per la qual cosa, consider que al menys, es mereixen l’atenció més específica per la meva part possible a les seves necessitats. Evidentment, quan la situació s’hagi generalitzat i normalitzat, el que no es podrà fer és fer quatre revisions de la mateixa feina, i hauré de coordinar amb el professorat de cada assignatura no només la tasca a realitzar sinó també la data límit en la qual la tasca ha d’estar complida.