Avui hem fet una sessió per començar a montar el póster amb Glógster que ha de fer l'alumnat en per l'assignatura de Representació Escènica, el marc del projecte. El professor de Música ens ha deixat una hora de la seva classe, i començant una hora abans de la classe, hem pogut dedicar dues hores a aquesta tasca.
Han vengut moltes alumnes amb ganes d'aprendre de l'eina i de fer la feina en grup, i l'ambient ha estat especialment optimista i positiu, com feia dies que no el percebia.
I això, que el primer diàleg que he tengut amb les primeres alumnes que han arribat ja m'ha preocupat:
Alumna: Bon dia, és molt difícil això d'avui?
Jo: No, com la majoria d'eines que feim
Alumna: Per mi el bloc és molt difícil.
No he contestat més, no he volgut incidir. Em sap molt de greu que encara tenguem alumnes que ho pensen així però tanmateix, tot i que aquest comentari no augurava una sessió amb bon karma, finalment, sí que ho ha estat.
Primer hem comentat algunes coses de tutoria, i després hem comentat la utilitat dels blocs a l'educació. Les alumnes han contat vivències personals amb boixos i boixes que entusiasmats els conten la feina que fan al bloc de l'escola. I aixo ens ha donat peu a parlar de les possibilitats immenses que té l'eina a l'educació... i jo no podia estar més contenta.
Després hem anat a per feina, dos horetes que hem treballat amb alegria i il.lusió, com jo imaginava les sessions dedicades a la descoberta d'eines. Tal vegada, és que el Glogster és una eina que especialment ho fomenta en ser com és, tan fàcil, flexible i creativa.
He donat unes indicacions, molt breus del seu funcionament, i l'alumnat s'ha posat a treballar, amb autoonomia: grups d'alumnes entorn a un ordinador per parlar, negociar, prendre acords i construir la seva eina... tot plegat magnífic! No s'ha avançat molt perquè no tenen la representació teatral tan avançada com per haver pogut començar i acabar el muntatge, però si l'actitud és manté no tendran cap problema.
També he observat un detall que des del meu punt de vista, és molt bon senyal. Un grup ha detectat que Glogster no accepta accents (gran entrebanc !!! ) i per no escriure sense accents, han cercat estratègies. Per suposat, han buscat sinònims que no portin accent, però el que més m'ha sorprés és que han trobat una altra solució TIC per poder escriure amb accents, impresionant: una alumna, per fer els títols que necessitaven usar paraules amb accents, ha suggerit fer imatges de les paraules que porten accent i pujar-les com a imatges. No és això genial? Han preferit fer més feina, i sobretot, han tengut habilitats TIC com per fer una cosa molt més complicada i que respongués a la seva necessitat d'aquell moment.
Idò, si tenen aquestes habilitats no les podran desenvolupar amb la Web 2.0 i els seus eportafolis? I sobretot, no podran veure les possibilitats de totes aquestes eines al servei de la seva futura docència? Esperem que sí!! Mentre seguirem esperant i treballant, avui amb nous ànims....
PD: i me queda una cosa per dir que li vull dedicar un post apart
Han vengut moltes alumnes amb ganes d'aprendre de l'eina i de fer la feina en grup, i l'ambient ha estat especialment optimista i positiu, com feia dies que no el percebia.
I això, que el primer diàleg que he tengut amb les primeres alumnes que han arribat ja m'ha preocupat:
Alumna: Bon dia, és molt difícil això d'avui?
Jo: No, com la majoria d'eines que feim
Alumna: Per mi el bloc és molt difícil.
No he contestat més, no he volgut incidir. Em sap molt de greu que encara tenguem alumnes que ho pensen així però tanmateix, tot i que aquest comentari no augurava una sessió amb bon karma, finalment, sí que ho ha estat.
Primer hem comentat algunes coses de tutoria, i després hem comentat la utilitat dels blocs a l'educació. Les alumnes han contat vivències personals amb boixos i boixes que entusiasmats els conten la feina que fan al bloc de l'escola. I aixo ens ha donat peu a parlar de les possibilitats immenses que té l'eina a l'educació... i jo no podia estar més contenta.
Després hem anat a per feina, dos horetes que hem treballat amb alegria i il.lusió, com jo imaginava les sessions dedicades a la descoberta d'eines. Tal vegada, és que el Glogster és una eina que especialment ho fomenta en ser com és, tan fàcil, flexible i creativa.
He donat unes indicacions, molt breus del seu funcionament, i l'alumnat s'ha posat a treballar, amb autoonomia: grups d'alumnes entorn a un ordinador per parlar, negociar, prendre acords i construir la seva eina... tot plegat magnífic! No s'ha avançat molt perquè no tenen la representació teatral tan avançada com per haver pogut començar i acabar el muntatge, però si l'actitud és manté no tendran cap problema.
També he observat un detall que des del meu punt de vista, és molt bon senyal. Un grup ha detectat que Glogster no accepta accents (gran entrebanc !!! ) i per no escriure sense accents, han cercat estratègies. Per suposat, han buscat sinònims que no portin accent, però el que més m'ha sorprés és que han trobat una altra solució TIC per poder escriure amb accents, impresionant: una alumna, per fer els títols que necessitaven usar paraules amb accents, ha suggerit fer imatges de les paraules que porten accent i pujar-les com a imatges. No és això genial? Han preferit fer més feina, i sobretot, han tengut habilitats TIC com per fer una cosa molt més complicada i que respongués a la seva necessitat d'aquell moment.
Idò, si tenen aquestes habilitats no les podran desenvolupar amb la Web 2.0 i els seus eportafolis? I sobretot, no podran veure les possibilitats de totes aquestes eines al servei de la seva futura docència? Esperem que sí!! Mentre seguirem esperant i treballant, avui amb nous ànims....
PD: i me queda una cosa per dir que li vull dedicar un post apart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada