dimarts, 21 de desembre de 2010

Noves passes en el projecte

Inesperadament, ahir vàrem fer una passa definitiva pel projecte. Tantes ganes que tenia de fer-la, i tanta por de plantejar-la, i de nou, va sortir espontàniament de la mà de dues alumnes. L'impuls, la força i l'entusiasme d'una d'elles en aquest segon curs està essent defintiu per consolidar el projecte i per això, estic tant contenta de tenir el seu suport. Ella mateixa confessa que l'any passat no ho veia clar i li suposava un esforç de massa que li sobrava donada la feina que tenen en cada assignatura. En canvi, ara ja ha entès el significat del projecte i el seu valor i s'hi ha pujat irreversiblement.

La necessitat va sortir d'una alumna que sentia que el seu e-portafoli s'havia quedat tancat dins el projecte i ningú extern al grup el visita. La sol.lució a aquest problema era clar: Twitter, sense dubte. Hem vist com funciona, a qui seguir i de l'esperit de col.laboració que s'hi ha de tenir per donar de la mateix manera que s'hi reb. També hem parlat del moviment educatiu que hi ha Twitter i del compromis amb la tasca educativa adient a la societat del segle XXI que tenen els mestres que hi participen.

Ara esperem que aquest entusiasme es transformi en una realitat i que aquestes alumnes usin aquesta xarxa social a més de per relacionar-se i gaudir de tota allò que els interessi, per aprendre i compremetre's més encara amb l'educació i la seva futura tasca docent.

De moment, el que hem fet ja per animar a la resta d'alumnes del grup es informar al fòrum de Moodle d'aquesta nova passar per si algú més hi està interessat i fins i tot, per si és necessari convocar una sessió d'introducció a Twitter. A més, també hem creat ja un hashtag o etiqueta per anar organitzant tot allò que twittejem sobre el projecte: #epeiv

Seguirem la pista a aquesta nova acció i a tot el que ja hem començat fins ara a veure si enguany podrem dir que el projecte ja vola molt alt.




dilluns, 6 de desembre de 2010

Grups de discussió

La setmana passada vàrem fer dos grups de discussió per completar l'avaluació del primer curs. I de nou, els sentiments tornen a ser contradictoris... l'actitud digital no ha avançat tant com fa una mesada em va parèixer i en canvi, hi ha alumnes que ja són mestres del segle XXI, d'esperit encara que no hagin acabat de completar la seva formació inicial.

Els dos grups de discussió es varen formar en perfils d'alumnes diferents: alumnes a temps complet i alumnes que treballen, alumnes amb família al seu càrrec i alumnes sense, alumnes nadius digitals per edat i alumnes que no ho són, alumnes amb actitud digital favorable i desafavorable. I en canvi, com és normal en les activitats on el factor humà és el fonamental, en el primer grup, varen destacar les veus positives i en el segon, les negatives.

Una part del grup, ja ha fet el pas definitiu i irreversible. Les TIC són una eina per aquest alumnat per completar i potenciar el seu aprenentatge, i el portafoli electrònic que estan construint, tots i els moments de feina intensa que viuen, és un lloc propi, personal on anar recollint el seu aprenentatge i tot allò que els defineix com a mestres. Aquests alumnes ja han sabut valorar la riquesa que el projecte pretén dotar a la seva formació: la potenciació del seu aprenentatge a través de les TIC i l'aportació inestimable a la seva identitat professional que la construcció d'un portafoli electrònic durant quatre anys pot arribar a suposar.

Una altra part del grup encara no ha fet aquesta passa: són els que me tenen preocupada i no em deixen gaudir dels que ja l'han fet ni de fer el camí ja amb la seva companyia. Hi ha una part que encara viu obsesionada pel currículum oficial i l'avaluació, discutint sobre la diferència del seu programa participant o no amb el projecte. Comparteix la seva preocupació i l'entenc i de fet, crec que tots la tenim, ja que tots volem que tothom arribi al final de la seva formació de mestres, és a dir, que tothom es graduï i pugui començar a treballar. Però, ho hem d'intentar tot: hem d'aconseguir mestres que gaudeixen d'aprendre per aprendre, a més d'aprendre per aprovar. I ho seguirem intentant: i ho puc dir en plural, perquè ara no estic sola en aquesta visió, ara ja tenc alumnes que m'acompanyen i m'ajuden.

Com em varen dir en el primer grup de discussió, això ja m'ha de donar la satisfacció suficient com per seguir endavant amb el projecte amb la tranquil.litat que dóna veure l'evolució d'alguns i intentant no patir mentre esperam que als que encara han de fer la passa.

Val la pena seguir el camí a veure si més alumnes del grup s'uneixen a l'expedició i feim el viatge que ens queda tots junts, amb alegria i entusiasme per aprendre i aportar la nostra feina per al canvi a l'educació.