A aquestes hores de la nit fa hores que ja estic desperta i crec que ja renunciï definitivament a tornar-me a dormir. I què m'ha desvetllat tant? Idò l'únic que en aquesta etapa de la meva vida em desvetlla: el projecte d'eportafoli.
D'aquí unes hores torn a tenir una nova reunió amb l'alumnat de tercer, el pioner en iniciar aquesta feina durant els seus estudis com a mestres d'Educació Infantil. Tanmateix, realment no es el grup que més em preocupa perquè ja ha avançat molt en aquesta línia d'integrar la tecnologia per aprendre i ensenyar, tot i que encara queda un bon número d'alumnes per motivar.
El que ara més em lleva el son - i com es pot veure, literalment- es que aquesta reunió m'ha fet pensar en les altres dues que tenc pendents, una segona a primer i la primera a segon. Com ja he explicat en el post anterior, a primer hem tornat a començar i precisament, hem començat molt bé, sense questionar el projecte ni les seves finalitats, segurament perquè havent el precedent ja, era de preveure que seria més fàcil tornar a començar.
Per tant, el gran problema el veig ara al segon grup, que oficialment no va iniciar el projecte el curs passat i que finalment ho farà enguany. Comencen amb un el retard d'un any en el projecte en la seva globalitat tot i que afortunadament, ja varen començar en la metodologia i l'eina el curs passat en les meves assignatures i la de la professora Helena Alvarado. En principi aquest grup no ha de ser contrari al projecte per por a l'eina i a les dificultats tècniques, però si ho podria ser per l'esforç més continu que se'ls planteja. Així i tot, crec que de nou, em mereix l'esforç perquè aquests alumnes també tenguin l'oportunitat de viure aquesta experiència d'aprentatge que sense dubte completa i enriqueix la seva formació docent inicial.
I després d'aquest exercici de reflexió nocturna vaig a intentar dormir un ratet més. Per cert que és la primera entrada que faig de bloc amb l'app de Blogger per iPhone.
D'aquí unes hores torn a tenir una nova reunió amb l'alumnat de tercer, el pioner en iniciar aquesta feina durant els seus estudis com a mestres d'Educació Infantil. Tanmateix, realment no es el grup que més em preocupa perquè ja ha avançat molt en aquesta línia d'integrar la tecnologia per aprendre i ensenyar, tot i que encara queda un bon número d'alumnes per motivar.
El que ara més em lleva el son - i com es pot veure, literalment- es que aquesta reunió m'ha fet pensar en les altres dues que tenc pendents, una segona a primer i la primera a segon. Com ja he explicat en el post anterior, a primer hem tornat a començar i precisament, hem començat molt bé, sense questionar el projecte ni les seves finalitats, segurament perquè havent el precedent ja, era de preveure que seria més fàcil tornar a començar.
Per tant, el gran problema el veig ara al segon grup, que oficialment no va iniciar el projecte el curs passat i que finalment ho farà enguany. Comencen amb un el retard d'un any en el projecte en la seva globalitat tot i que afortunadament, ja varen començar en la metodologia i l'eina el curs passat en les meves assignatures i la de la professora Helena Alvarado. En principi aquest grup no ha de ser contrari al projecte per por a l'eina i a les dificultats tècniques, però si ho podria ser per l'esforç més continu que se'ls planteja. Així i tot, crec que de nou, em mereix l'esforç perquè aquests alumnes també tenguin l'oportunitat de viure aquesta experiència d'aprentatge que sense dubte completa i enriqueix la seva formació docent inicial.
I després d'aquest exercici de reflexió nocturna vaig a intentar dormir un ratet més. Per cert que és la primera entrada que faig de bloc amb l'app de Blogger per iPhone.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada