dilluns, 29 d’agost de 2011

Presentació del TFM- Màster de Tecnologia Educativa

I a la fi va arribar el gran dia: dia 28 de juny a les 16h presentava el meu Treball de Fi de Màster del Màster Interuniversitari en Tecnologia Educativa: eLearning i Gestió del coneixement de la Universitat de les Illes Balears, Universitat Rovira i Virigili, Universitat de Lleida, Universitat de Sevilla i Universitat de Murcia. Aquest treball és bàsicament el motiu pel qual la fi de curs va ser trepidant i fascinant. Havia estat dos cursos, en realitat més de dos cursos, treballant entorn al projecte, primer en la programació i execució del disseny durant el primer curs, i ja durant el segon, que ha estat aquest curs, en la redacció de les conclusions. A més, durant aquest mateix curs, i mentre escrivia sobre el primer, també portava a terme les accions entorn al segon curs, de les quals n'he d'extreure conclusions a partir d'ara, i de cara a un altre treball major, la tesi, però això ja són paraules majors i millor ho coment en una altre post. A tot això, li sumava que seguia fent feina amb normalitat a la Universitat amb totes les tasques que em corresponen i que no són poques a final de curs. En definitiva, que crec que queda ben evident i justificat això que ja he repetit diverses vegades ja: un final de curs trepidant i emocionant.

Pel TFM presentava les conclusions extretes sobre el primer any de desenvolupament del projecte d'eportafoli d'estudis del Grau d'Educació Infantil de la UIB a la Seu d'Eivissa, del qual en aquest mateix blocs, ja es sap que es fa un seguiment acurat. Tot seguit es pot veure la presentació que vaig preparar per a l'exposició oral. De moment, el treball escrit encara no el public perquè estic pendent d'algunes qüestions relacionades la segona part del treball que ja constitueix la meva tesi.



El meu Tribunal de TFM estava compost per tres acadèmics excepcionals: la Dra. Mercè Gisbert i el Dr. Lluís Marquès de la Universitat RiV, i el president, el Dr. Jesús Salinas de la UIB. La sessió era per videoconferència, com totes les sessions presencials d'aquest Màster, i això li donava un punt d'angoixa més a la presentació. La veritat que me vaig posar molt nerviosa, un sentiment que no va acabar de desaparèixer en tota l'exposició. A vegades passa que els nervis nomes són inicials i que quan un es centre en el que vol dir, acaba oblidant la situació en la qual està i que li provoca els nervis. Però en aquest cas, no va ser així i les paraules em varen fallar en multitud d'ocasions. Així i tot, vaig aconseguir dir tot el que havia progamat dir, excepte alguns detalls que se me varen oblidar, i afortunadament vaig aconseguir ajustar-me completament al temps otorgat per a la presentació.

I tot el que em va dir el meu Tribunal va ser positiu per mi, o bé perquè em varen valorar positivament alguns dels aspectes del meu treball o bé, perquè les febleses que varen observar m'ajudaran a millorar el meu treball per a la següent fase. Aquestes són algunes de les coses que em varen dir:

- Els tres professors em varen valorar molt la gran quantitat de feina feta, cadascú destacant algun aspecte. Per exemple, el Dr. Salinas va destacar la qualitat de la presentació, i la Dra. Gisbert va destacar el desenvolupament de la part teòrica.
- I els tres també varen destacar un oblit important del treball: li manca una contextualització del projecte en el marc de la particularitat de la Seu d'Eivissa de la UIB, i una major contextualització en les característiques del pla d'estudis del Grau d'Educació Infantil de la UIB. I quan m'ho varen dir em vaig quedar bocabadada: com havia pogut fer tal oblit? A vegades, el que és tan evident ens passa desapercebut i en aquest cas així em va passar. Per tant, amb aquesta observació ja sé ben clar per on he de començar a treballar per a la següent fase.
- El Dr. Lluís Marquès va observar a més, que a les conclusions m'havia centrat en avaluar exhaustivament el projecte d'eportafoli i la seva realització durant el primer any, però en canvi, en l'exposició d'objectius me n'havia plantejat d'altres que no vaig avaluar amb tanta concreció. Crec que aquesta aportació serà vital per a la realització de la segona part: he de saber ajustar-me més, concretar més a allò que realment vull fer i per tant, concretar objectius que després pugui avaluar amb profunditat.
- El Dr. Jesús Salinas em va fer una altra crítica que hauré de tenir en compte quan presenti la segona part, si és que hi arrib mai, ja que vaig passar molt per damunt la metodologia i hauria d'haver-la desenvolupat més en la presentació oral ja que estava perfectament desenvolupada en la part escrita. Crec que aquí el subconcient em va traicionar perquè vertaderament allò que em feia més pànic de la presentació oral era equivocar-me en l'exposició de l'enfocament metodològic del projecte.
- I no puc oblidar un comentari que em va fer la Dra. Gisbert que m'ha alegrat tot l'estiu: moltes tesis no tenen tanta feina feta com la que he fet en el TFM.

En el treball pròpiament dit no vaig poder incloure un apartat d'agraïment perque tot i que vaig fer molta feina durant el curs, al final, el temps se me va tirar damunt i el vaig tancar i lliurar precisament en la data màxima de termini marcat. Així que ara, amb més tranquil.litat, puc fer aquesta feina pendent...

Moltes i moltes gràcies: al Dr. Santos Urbina, el meu director de TFM, que m'ha ajudat a orientar el procés d'implementació del projecte i m'ha guiat en el procés d'investigació entorn al projecte, la tasca més desconeguda i a priori més inaccessible per mi; a la Dra. Dolors Forteza, perquè des del primer moment, i com a degana de la Facultat d'Educació em va donar el suport personal i insititucional suficient per iniciar el projecte amb l'alumnat; al Dr. Josep Lluís Oliver, nou degà de la nostra Facultat que ha donat un nou suport al projecte; al Dr. Sebastià Verger i després a la Dra. Joana Colom, que com a Vicedegans i caps d'estudis del Grau d'Educació Infantil, han donat el seu vist-i-plau a l'experiència;al Dr. David Pons, que des del primer moment va creure en el projecte; na Marina Arrabal perquè amb les seves reflexions m'ha animat a continuar l'experiència amb la que, segons la seva opinió, estava obrint camins tot i les dificultats que les dues observàvem; al Dr. Pere Alzina, que des de la Seu de Menorca, m'ha donat suport iniciant el projecte paral.lelament i aportant la seva experiència i coneixement.

Moltes i moltes gràcies a: uns amics molt especials amb un esperit ubuntu molt gros, Manolo Rivera, Ernest Prats i especialment, la meva amiga Isabel Ferrer, perquè m'han mostrat els nous camins que l'escola del segle XXI ha de recórrer; al Dr. Jordi Adell que m'ha iniciat en el món de la documentació, m'ha ensenyat el tractament de la bibliografia i ha compartit tot sempre tant desiteressada i generosament que sent que estaré sempre en deute; i als meus nous amics i amigues d'aquest món de la Universitat, la Dra. Linda Castañeda, Dra. Mar Camacho, Cristina Costa i Ricardo Torres, que sense saber-ho, amb el seu suport i amistat m'han donat la confiança suficient per seguir adentrant-me i coneguent el món que se m'obria fa només un anyet.

Moltes i moltes gràcies també a: tot el professorat que col·labora en el projecte perquè sense la seva disponibilitat i voluntat de col·laboració res de tot això hauria estat possible: Alberto Sánchez, Elena Alvarado, Dr. Sebastià Verger, Carmen Escribano i Toni Pons que ja han participat, i els que s'inicien en la següent fase, Tiana Vadell, Dra. Neus Garcia, Dr. Adan Garriga, Dra. Rosa Rosselló i Carme Pinya. I com no, a tot l'alumnat, que són la justificació per la qual hi faig tanta feina: als que han participat activament, amb interés i motivació perquè han estat el motor del projecte, i als que presentent majors resistència perquè em fan millorar dia a dia.

I amb tantes gràcies, per suposat, unes gràcies molt grosses a la meva família: el meu home, per la seva paciència i capacitat d'adaptar-se a totes les necessitas que els meus nous estudis ens plantegen; als meus pares: al meu pare perquè no té més sostre per mi que el cel, i a la meva mare perquè és el graó fonamental en la vida quotidiana.

I qui estigui llegint això i em conegui podrà pensar que em falta algú per citar: la meva güela. Güela, per tu van les gràcies més grosses, l'agraïment més gros per la resta de la meva vida. Sé cert que saps ben bé com pens amb tu cada dia, i com t'he enyorat enguany fent aquesta feina sense la teva presència... la teva alegria, les teves preguntes, els teus comentaris i les teves valoracions sobre quan havia de començar i quan havia d'acabar, quan ja havia fet massa i quan podia fer un poquet més. Sempre pens el que em diries em cada moment quan m'adon de la familiaritat amb tu d'alguna situació o alguna feina. És el primer que he fet sense tu i sé cert que amb que no hi fossis físicament, d'algun lloc, d'alguna manera, m'has enviat la teva ajuda, just quan més ho necessitava.

Amb tantes gràcies això pareix la introducció d'una tesi i només és un TFM, però és que per mi, aquesta experiència, el projecte en si mateix per les possibilitats que té de ser una petita aportació al canvi en educació, i la investigació que he après a fer, és tant important per mi com si fos una tesi. A més, així per si cas, per si a la tesi ja no hi puc arribar ... aquí van les meves gràcies més sinceres.

2 comentaris:

  1. No parece, ES la introducción de una tesis :-)
    Que alguien reflexione sobre un momento como este (la lectura y defensa de un trabajo de investigación) de esta forma intensa y meditada, además de en público, es una muestra de su carácter y es la continuidad del proceso de aprendizaje real... Sigues aprendiendo, aprovechando para aprender cada momento, y eso es admirable.
    Enhorabuena por el paso dado en el TFM, enhorabuena por seguir aprendiendo, gracias por compartir con nosotros tus alegrías y todo el ánimo del mundo para seguir adelante.

    ResponElimina
  2. Enhorabona Gemma! Has demostrat la teva capacitat de treball i dedicació! Ara a pel doctorat ;-)

    ResponElimina