El dijous passat, 24 de febrer de 2010, vàrem fer una nova tutoria de cara al segon semestre. Els punts de l'ordre del dia eren dos: torn obert de l'alumnat i treball entorn a l'eportafoli, en aquest ordre. Sempre començam així perquè l'alumnat aprofiti aquestes sessions per comentar-me el desenvolupament del semestre, els problemes i els èxits també encara que d'això no en parlam molt. Va ser una sessió dura perquè sembla que els problemes no acaben: excès de treballs, temporalitzacions al límit on s'acumulen els treballs al final del semestre i es solapen amb els exàmens... etc. Tenen tota la raó i per suposat, des de la meva feina, intentaré donar el suport necessari perquè aquestes qüestions de coordinació s'arribin a arreglar.
Ens vàrem passar tota la sessió així, i quan al final, es varen plantejar els mateixos dubtes de sempre en relació a l'eportafoli, jo ja no podia més: el desanim va poder amb mi, tot se me va caure damunt... per què tanta feina i tant d'esforç si després de tant de mostrar i justificar vies encara seguíem estancats en les mateixes qüestions inicials? En aquesta entrada de bloc feta des del mòbil es pot comprovar la meva desil.lusió
I vaig tancar la sessió, posposant el debat a una altra sessió, sense resoldre els dubtes perquè el debat havia estat molt intens en relació al primer tema i no volia - ni tan sols podia resisitr, tantmateix- que s'extengués el mateix to al projecte.
Avui, però, després de pensar-hi tot el cap de setmana he tret una notícia al fòrum de tutoria, en el qual ens comunicam per portar a terme el projecte, intentant aclarir un poc més la qüestió, tot i la meva pena d'encara no haver aconseguit que hi hagi alumnes que no vegin el valor de compartir i corrent el risc també, de què el projecte es desvirtui en un dels principis que jo consider clau: que sigui públic.
Així, he tret el següent:
Bon dia,
Només una reflexió per començar la setmana resolvent els dubtes que es varen plantejar el dijous i que vàrem deixar oberts.
Per mi, una característica clau d'aquest projecte és que sigui públic considerant que el fet de compartir opinions, experiències i reflexions implica una aportació inestimable a la formació docent, tant inicial com permanent.
Tanmateix, si algun alumne/a considera aquest tret no com un motor sinó com un inhibidor de l'aprenentatge, idò lògicament, ho pot replantejar, i en tot cas, fer-ho privat.
En cas de fer-se privat, aquesta persona haurà de convidar un a un, cada un dels membres del grup que considera pot veure el seu eportafoli. Lògicament, el professorat haurà de ser donat d'alta perquè pugui corregir i fer seguiment a l'eportafoli.
Finalment, de la resta de dubtes que es varen plantejar en quant a la publicació de treballs i material multimèdia, hi ha moltes possibles fórmules per complir l'activitat i que tothom es senti bé amb els treballs publicats.
Salutacions cordials,
Gemma
Ens vàrem passar tota la sessió així, i quan al final, es varen plantejar els mateixos dubtes de sempre en relació a l'eportafoli, jo ja no podia més: el desanim va poder amb mi, tot se me va caure damunt... per què tanta feina i tant d'esforç si després de tant de mostrar i justificar vies encara seguíem estancats en les mateixes qüestions inicials? En aquesta entrada de bloc feta des del mòbil es pot comprovar la meva desil.lusió
I vaig tancar la sessió, posposant el debat a una altra sessió, sense resoldre els dubtes perquè el debat havia estat molt intens en relació al primer tema i no volia - ni tan sols podia resisitr, tantmateix- que s'extengués el mateix to al projecte.
Avui, però, després de pensar-hi tot el cap de setmana he tret una notícia al fòrum de tutoria, en el qual ens comunicam per portar a terme el projecte, intentant aclarir un poc més la qüestió, tot i la meva pena d'encara no haver aconseguit que hi hagi alumnes que no vegin el valor de compartir i corrent el risc també, de què el projecte es desvirtui en un dels principis que jo consider clau: que sigui públic.
Així, he tret el següent:
Bon dia,
Només una reflexió per començar la setmana resolvent els dubtes que es varen plantejar el dijous i que vàrem deixar oberts.
Per mi, una característica clau d'aquest projecte és que sigui públic considerant que el fet de compartir opinions, experiències i reflexions implica una aportació inestimable a la formació docent, tant inicial com permanent.
Tanmateix, si algun alumne/a considera aquest tret no com un motor sinó com un inhibidor de l'aprenentatge, idò lògicament, ho pot replantejar, i en tot cas, fer-ho privat.
En cas de fer-se privat, aquesta persona haurà de convidar un a un, cada un dels membres del grup que considera pot veure el seu eportafoli. Lògicament, el professorat haurà de ser donat d'alta perquè pugui corregir i fer seguiment a l'eportafoli.
Finalment, de la resta de dubtes que es varen plantejar en quant a la publicació de treballs i material multimèdia, hi ha moltes possibles fórmules per complir l'activitat i que tothom es senti bé amb els treballs publicats.
Salutacions cordials,
Gemma
Tenint en compte, que la literatura sobre l'eportafoli considera la qüestió de la privacitat un tema de decisió de la pròpia persona usuària, he considerat just que es donés aquesta opció, tot i que el projecte no pretén només entrar en la metodologia de l'eportafoli sinó també donar models de treball amb les TIC i la Web 2.0 a l'educació. Per tant, la qüestió de compartir, que és bàsica, quedaria desafortunadament bastant perjudicada. Tanmateix, confiï des d'aquí, que aquest cas només es doni en pocs alumnes i que la majoria ja hagi vist superades les pors de compartir, i sobretot, ja hagi experiementat prou com per haver valorat la importància de què el seu eportafoli sigui públic.
També varen sortir altres problemes en relació a això com no voler compartir un treball. Per què serà? Quina és la seva por? Quina por s'ha de tenir si es comparteix el que millor es sap fer?
Esperem només hagi estat un petit pas endarrera, i que aviat, en donem dos endavant.
També varen sortir altres problemes en relació a això com no voler compartir un treball. Per què serà? Quina és la seva por? Quina por s'ha de tenir si es comparteix el que millor es sap fer?
Esperem només hagi estat un petit pas endarrera, i que aviat, en donem dos endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada