dijous, 26 d’abril de 2012

"Ara entenem com es sentia..."

Ara feia dies que no m’arribava cap comentari informal sobre l’eportafoli, i justament, ahir me’n varen fer un altre, i de ben bo. Per tant, un nou indici de l’evolució viscuda en el grup de referència de la meva tesi. 

Dos alumnes que han fet el Pràcticum I, assignatura a tercer curs del pla d’estudis de Grau d’Educació Infantil a la UIB, han fet un bloc com a projecte de millora per a l’escoleta en la que han fet el Pràcticum. Com demanava la normativa del Pràcticum, l’escoleta va demanar aquest projecte de millora, i les alumnes ja varen escollir el centre tenint en compte el seu interès envers aquesta tasca. Fins aquí, tot anava bé i sense problemes. 

Però va arribar l’hora de la posada en pràctica, i els va sorgir un problema amb el que no contaven: la resistència del professorat. Apart d’això, a més, la problemàtica relacionada amb l’actitud negativa, és la manca d’habilitats tecnològiques del professorat del centre, que les alumnes varen observar, per a mantenir el bloc que iniciaven. Per tant, per tirar endavant el seu projecte de millora, les alumnes varen tenir que iniciar el bloc, fer sessions amb el professorat per ensenyar-los el funcionament de les eines, i sobretot, fer una tasca de foment i promoció de la tecnologia a l’educació. Sense dubte, un esforç molt important, tant d’hores presencials com a distància, així com una pressió socioemocional envers la direcció del centre i el claustre del professorat. 

El diagnòstic de les alumnes de les raons per aquesta resistència al centre entorn a la tecnologia sembla bastant encertat i mostra la capacitat crítica i reflexiva assolida per les alumnes de la UIB: les dificultats tècniques del professorat, que ha d’invertir temps i esforç per manejar les eines i fet que tot i que la Direcció del centre exigeix aquesta nova tasca, però en canvi, no dóna facilitats per a realitzar-la. És a dir, el professorat no té temps disponible al centre ni compensació econòmica per aquesta nova tasca. Fàcil entendre, per tant, les resistències, que diagnostiquen les alumnes, des del meu punt de vista, amb molt d’encert. 

 El fet és que contant la seva experiència a classe, mentre esperaven començar una altra classe, em diuen: “ara t’entenen, ara sabem com t’ho has passat i el que vares sentir! I pitjor encara perquè naltros erem trenta i a l’escoleta són molt menys”. I vàrem riure molt tots i totes. No vaig voler insistir, i em vaig limitar a dir “ sí, sí, és tota una experiència” però clar, la veritat i honestament, és que els agraeix molt el reconeixement a un esforç fet amb molta intensitat. Bé, res més, una breu anècdota per mostrar una nova evidència en context de l’evolució d’actituds entorn a la tecnologia a l’educació.

diumenge, 15 d’abril de 2012

Dades primer bienni 2009-11



Aquestes vacacions he tret totes les dades quantitatives que podia treure de l’eportafoli, de la feina feta per l’alumnat en els seus blocs. M’ha costat sis dies complets fer el recompte total: número de blocs, número d’entrades fetes, número de paraules per entrada, número d’imatges afegides, respectant i no respectant les llicències Creative Commons, i número d’artefactes afegits, propis i fets per altres. Tot plegat, ha estat una enfeinada molt mala de fer, meticulosa i lenta... però per sort, acaben les vacances i la feina està practiament feta. Me queda fer els gràfics comparatius de cada variable però no ho he fet perquè tenc dubtes que vull consultar amb el meu director.

Algunes de les conclusions que crec queu podré fer són les següents, breument:

- El projecte va començar amb moltes dificultats però ha evolucionat molt positivament
- Si no tot l’alumnat es va sumar en el primer curs al projecte, en el segon curs, tot l’alumnat s’ha iniciat tant en les eines com en la metodologia
- Les habilitats tècniques han millorat considerablement, i durant el segon curs, s’han creat molts més artefactes, tant els requerits com altres realitzats per pròpia iniciativa de l’alumnat
- La majoria d’alumnes ha dissenyat els blocs dels seus eportafolis segons els seus gustos i personalitat
- L’obsessió per crear un bloc per tema o per tasca ha anat en detriment de la personalització de cada bloc o de la col·laboració
- Només algunes alumnes s’han iniciat amb estratègies de mportfolio: és a dir, només algunes alumnes han utilitzat la seva tecnologia mòbil per documentar aprenentatges o evidències en contextos informals en el seu eportafoli
- El respecte a l’autoria del material que s’usa no ha millorat en els dos cursos, la qual cosa converteix aquesta qüestió en prioritària per a les següents fases del projecte.
- La col·laboració entre membres del grup ha estat escassa i és dels objectius principals per a la segona part del projecte i per a altres

En definitiva, que així com els grups de discussió ja varen mostrar una certa milloria en l'actitud enver la tecnologia a l'educació, també les dades objectivitzen una millora de la feina feta. Tot plegat, un èxit i una nova alegria amb la que acab aquestes vacacions i comença la darrera part d'aquest nou i enfeinat curs 2011-12.