dijous, 24 de febrer de 2011

El meu llegat!



Encara no tenc clara la qüestió de l'anonimat en aquesta investigació. He vist que és una qüestió que s'intenta respectar al màxim en la majoria d'estudis, però donat que aquest es tracta d'un estudi de cas, on l'aportació individual és clau per a l'èxit de l'experiència, no veig que sigui especialment important ni tan sols positiu el fet que també el respectem. De fet, crec que seria encorajador poder dir noms... però bé, de moment, segueix intentant guardar l'anonimant de la persna que protagonitza aquesta situació.

En definitiva, que una alumna, apassionada de l'educació, d'aprendre a aprendre i del seu eportafoli, m'ha comentat la necessitat que ha sentit ja de fer d'aquest entorn virtual propi un entorn que reflexi el seu aprenentatge i la seva concepció de l'educació... Ja es pot pensar l'alegria que em dóna veure el seu entusiasme, i veure com ja projecta la seva futura docència amb aquesta eina, la qual necessita redissenyar perquè en un futur hi pugui afegir la part professional.

Tal és la seva dedicació que en algun moment, la seva mare li qüestiona la feina, el temps i la dedicació, a la qual cosa, una vegada, ella li contesta: mamà, és el que puc aportar, és el meu llegat!

I vàrem riure, ella, un poc amb il.lusió i vergonya, però jo reia amb l'alegria d'una situació que per mi no és només còmica, sinó significativa de què encara valdrà la pena tant d'esforç i tanta preocupació. Efectivament, no ho podia dir millor l'alumna, ni podia representar-ho d'una manera més significativa: construir un eportafoli és la nostra aportació a la millora de l'educació, és el nostre granet d'arena per a una pràctica educativa conseqüent amb la teoria a la qual sempre ens solem remetre però que mai acabam de complir fins a la darrera conseqüència... en definitiva, és el nostre llegat.

I molt que promet aquest llegat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada