Una muntanya russa d'emocions

Aquest hivern està essent molt dur... de nou. A més de la feina del curs, la feina de la revisió teòrica de l’eportafoli, la feina de seguiment del projecte en tres grups etc, etc... hi afegim problemes amb alumnes, el resultat és una muntanya russa d’emocions. Una vegada vaig sentir que un dia en el què no s’ha plorat ni rigut, és un dia perdut, doncs, en aquest projecte, no he perdut ni un dia, perquè cada dia, he tengut una petita alegria o una gran tristesa... Tal vegada, per ser realistes, segur que no he rigut plorat o rigut cada dia, però el ue sí és segur és que ganes no me n’han faltat.

El fet és que tenc una alumna que té problemes per complir l’horari de Pràcticum, i me’n responsabilitza. M’ha acusat de no ajudar-la, i de no sentir-se recolzada per mi. I ha fet el que m’esper cada dia que passi, que em demanin un favor perquè es suposa que elles me’l fan a mi ... n’hi ha que no pensen que aprenen, només pensen que em fan un favor, què trist.

M’ha preguntat: i tu, et sents recolzada per naltros amb els blocs?

Jo li he dit: Sí

I res més, no n’hem dit res més, m’ha seguit parlant malament de tot el que pensa de mi, i no fa falta dir que no es res bo. M’he sentit molt malament, perquè vertaderament no puc fer res, no puc permetre que l’horari de Pràcticum no es compleixi, però el que més mal em sap encara, és que es relacionin totes aquestes coses com deutes que jo tenc amb el grup. Jo faig tot el que puc, atenció 24 h al dia, 7 dies a la setmana, 365 dies a l’any. Si em demanen ajud, estic sempre disponible, he fet sessions de tot tipus, he contestat correus a totes hores.. no valoren aquest esforç? Es veu que no.

Realment, aquest suport que diu que tenc, i que jo li vaig confirmar sense posar-ho en dubte, no ha estat tan absolut com ella es pensa o m’ha fet veure, ni molt menys. Molts de dies m’ho he passat molt malament, vent tantes resistències i tantes dificultats...

Però, per sort, entre disgust i disgust, també vaig tenint alegrietes que m’animen i em mostren dia a dia, que tot va millorant, poc a poc, tot i les dificultats, i que a aquestes altures ja hem fet un bon recorregut. Fa poc una alumna m’ha dit que el seu jove li recomana molt que faci un bloc perquè és el futur i que molts de mestres ja ho estan fent. I l’ha telefonat expressament per dir-li, perquè ha vist que, durant aquesta setmana, el Diario de Ibiza ha publicat notícies sobre la I Trobada de blocs educatius d’Eivissa, Eiviblocs. Hem rigut mentre em contava l’anècdota, perquè les expressions informals que usava i l’entusiasme que em demostrava l’alumna del seu jove, eren còmiques i gracioses. Però de tota manera, jo reia de bona gana, més enllà de l’anècdota, perquè poc a poc, les alumnes s’estan trobant en situacions informals, fora de la Universitat, que els confirmen el que vieun dins la Universitat amb el projecte d’eportafoli. I quan elles se n’adonen de què entenen el context i que estan informades sobre el tema i que en saben, reaccionen amb alegria, oblidant les dificultats inicials, i afortunadament, algunes m’ho venen a dir.

Entrevistes i grups de discussió 2011

En aquestes vacacions he acabat de fer les entrevistes i grups de discussió de seguiment del projecte d’eportafolis a l’Educació Infantil que estic realitzant amb motiu d’aquesta investigació. Han estat sis debats, concretament, tres entrevistes amb professorat i tres grups de discussió amb alumnat amb un total de més de sis hores de gravació que ara he de transcriure. Tot i que de moment, només he fet les trobades i que just acab de començar la feina de la transcripció de tot el material gravat, crec que puc documentar en aquest diari les meves impressions.

El professorat està bastant satisfet amb el treball realitzat a partir de la vinculació de les seves assignatures, i les propostes de millora que s’han fet són totes amb la intenció de d’aprofundir en la metodologia de portafoli. Aquest fet em sembla un bon indicador de la satisfacció del professorat ja que després d’haver treballat amb l’eportafoli en un curs, té la intenció de millorar la seva proposta, i no al revés, de no repetir l’experiència, que podria haver estat també una opció per la seva part.

En general, i especialment de les entrevistes amb l’alumnat, em qued amb un missatge molt més positiu que no l’any passat, que com es pot veure aquí, va ser eminentment negatiu i crític.Per què aquesta impressió? Doncs perquè les alumnes majoritàriament, han dit:

• Que han evolucionat molt a nivell tècnic, que coneixen millor les eines, la qual cosa els ha ajudat a reduir el nivell d’angoixa.
• Que una part del grup considera que ha desenvolupat una competència suficient per seguir experimentant noves eines autònomament.
• Que també són més favorables a les TIC a l’educació perquè han entès tot el que pot aportar a la seva futura docència
• Que tenen la intenció de seguir aprenent amb les tasques que dins cada assignatura vinculada al projecte se’ls proposi d’aquí endavant
• Que els ha aportat un canvi significatiu en el seu aprenentatge perquè estan agafant l’hàbit d’ampliar aprenentatge buscant nous recursos a la xarxa, crear artefactes on mostrar el seu aprenentatge
• Que els seus eportafolis mostren en bona manera, personalitat de cadascú. Cada eportafoli és diferent perquè responen a les característiques individuals de cada aprenent

Tanmateix, tot i que aquesta impressió és real i està basada en les pròpies declaracions de l’alumnat, encara queda molt per fer com es pot detectar també tot el següent:

• Que hi ha alumnes que tot i reconèixer el valor de l’aprenentatge tècnic en el present, i el valor pedagògic per a la seva futura docència, es neguen en rotund a documentar el seu aprenentatge més enllà dels mínims que es demanen en el marc de les assignatures vinculades al projecte a cada semestre
• Que hi ha alumnes que senten que encara no dominen les eines a nivell tècnic
• Que hi ha alumnes que no veuen el valor de la reflexió per a l’aprenentatge ni consideren que els hagi aportat res en el seu procés d’aprenentatge
• Que existeix encara un grup de resistència a la tecnologia en educació que es dedueix de la seva nul.la participació en els grups de discussió plantejats per al seguiment del projecte.
• Que la resistència al projecte també ha vengut, pel seu caràcter d’obligatorietat.
• Que donat el treball col.laboratiu que s’està fent a Menorca entre les alumnes per ajudar-se en la construcció de l’eportafoli perquè senzillament, tenen el suport tècnic molt lluny o desdibuixat, podria ser que jo hagi caigut en l’errada de donar un excés d’ajuda que no hagi motiva a l’alumnat a investigar i aprendre amb autonomia.

En quant al testimoni del professorat, puc avançar les següents declaracions:

• El suport electrònic del portafoli ha potenciat l’aprenentatge de les assignatures que s’han vinculat al projecte.
• Tot el professorat ha decidit repetir l’experiència en promocions posteriors. Les propostes de millora que s’han realitzat, a iniciativa del professorat, en algunes assignatures, tenen l’objectiu d’aprofundir en la metodologia.
• L’eportafoli pot aportar tant a l’alumnat que el realitza com al professorat que planteja.
• El portafoli podrà arribar a ser una eina més de l’avaluació del pla d’estudis
• El projecte pot arribar a ser un element de qualitat dels estudis de Mestre a la Seu d’Eivissa que aprofita les possibilitats d’atenció i tutorització que permeten els grups petits.
• El perfil de professorat associat és un element més de dificultat per a la coordinació del projecte. També la carregar professional del professorat associat de la Seu pot ser una barrera perquè arribi a ser considerat com a un projecte compartit per tot l’equip docent, més enllà de la participació puntual amb motiu de la proposta plantejada per un membre de l’equip docent.
• La necessitat de potenciar projectes com aquests, en la línia d’integrar la tecnologia a l’educació donada la seva presència en les etapes en les quals l’alumnat exercirà la seva carrera professional.

Tot això és una relació de les impressions que m’han quedat després de les sis trobades amb professorat i alumnat. Segurament, gràcies a l’anàlisi acurat de tot el material, es podrà aprofundir en totes aquestes línies, així com tal vegada, surtin nous aspectes a contemplar.

Nova acció: alumnat col·laborador

Durant aquest passat mes de desembre hem iniciat una nova acció, entre altres, com explic en aquesta entrada de bloc inicial, dins el projecte d’eportafoli. Es tracta de la convocatòria per primera vegada, de dos places d’alumnat col·laborador, d’un sol mòdul. El fet de que siguin dos alumnes amb només quinze hores és perquè realment, volia començar poc a poc, per poder comprovar amb una certa tranquil·litat què realment, és una tasca adequada per aquest perfil d’alumnes. Una sola alumna hauria treballat molt tota sola en cas de problemes tècnics, tot i el meu suport, així que vaig pensar que el millor era que poguessin formar un equip, encara que sigui de mínims, dos persones amb el mínims d’hores. Si l’experiència va bé, Si el projecte va endavant, i cada any, s’incorpora una nova promoció, vol dir que arribarem a tenir quatre grups treballant, a diferent nivell, amb els seus eportafolis, la qual cosa planteja una gran diversitat que per ser atesa només per una sola persona podria arribar a ser molt complex. I vaig considerar que era un bon moment, ara que ja hi ha tres promocions, començar aquesta nova acció.

I el meu presagi és que serà un èxit de proposta, ja que les alumnes seleccionades, na M.C.V i na N.T.M, que estan fent enguany el tercer curs, i són per tant, de la promoció de referència de la meva tesi, des del primer moment, han començat la feina encomanada amb gran eficàcia i rapidesa, i mostrant una gran motivació per la feina.

La necessitat més urgent de feina era la creació de dos planes amb l’eina de Netvibes per reunir els eportafolis de l’alumnat de primer i segon. Els de segon no en tenien encara perquè l’any passat, com ja hem dit en algun moment, pendents de les valoracions del Tribunal de Treball de Fi de Màster, vàrem considerar oportú esperar un any a generalitzar la proposta. Per tant, ara calia fer aquestes tasques inicials per dos grups.

Així doncs, cada una de les alumnes, s’encarrega de la realització de la plana de Netvibes per un grup, i en les següents tasques, es repetirà la dedicació de cada una en el mateix grup. Per suposat, la realització de les tasques en relació al grup de tercer, és exclusivament feina meva, ja que és el grup de referència de la meva tesi.

Després de la realització de la primera tasca, les següents dos, ja que hem decidit estructurar el mòdul en tres tasques, a cinc hores cada tasca per el total de les quinze hores, podran ser a proposta de les necessitats que hagin detectat les pròpies alumnes. D’entrada també pensava fer dos propostes: la creació d’un altre lloc web on recomanar eines de la Web 2.0 per a la creació d’artefactes en diferents format, i la gestió del compte de Twitter que les alumnes de primer, voluntàrament i espontània varen iniciar. Tanmateix, si les alumnes tenen altres propostes que considerin més prioritàries, estaré encantada que les comentem entre les tres, i les tirem endavant si així ho acordam.

Aprofit per deixar l’enllaç a les dos planes de Netvibes que ja han creat les dos flamants alumnes col·laboradores del project amb que estic encantada i orgullosíssima de comptar:

Netfolio de la promoció 2011-15

Netfolio de la promoció 2010-14

Nova acció: sessions de taller de Blogger i Web .20

Enguany, com a nova acció, entre altres, ha estat l’organització de tres sessions taller, amb contingut exclusivament tècnic, i a diferent nivell d’aprofundiment, sobre el funcionament dels blocs de Blogger i altres eines de la Web 2.0, obertes als tres grups que actualment estan en els estudis de GEDI i a les que es pot assistir voluntàriament, depenent del nivell de cadascú. Per aquesta tasca he demanat al Director de Campus Extens, Dr. Santos Urbina, que com ja és sabut, és el director d’aquesta tesi, el seu vist-i-plau perquè Campus Extens a la Seu d’Eivissa, representat per l’assessora tècnic-pedagògica Marina Arrabal, realitzi aquestes sessions, igual com fa el suport a l’alumnat per a la gestió del seu entorn MOODLE.

Una vegada obtingut el seu vist-i-plau, vaig publiar per a l’alumnat la convocatòria de les dos dates, una per una sessió a nivell inicial i una altra, per una sessió a nivell d’aprofundiment. Aquest és el contingut que s’ha fet en cada sessió:

Nivell iniciació: dimecres, 16 de novembre de 2011 a les 11 h

Continguts:
Obrir un bloc
Enllaçar els blocs de l’eportafoli
Etiquetar entrades
Afegir el gadget d’etiquetes al lateral
Pujar imatges a una entrada de bloc
Posar vídeos a una entrada de bloc
Ocultar enllaços dins un text

Nivell aprofundiment I: dimecres 30 de novembre de 2011 a les 11 h

Continguts:
Afegir gadgets al lateral: gadget llistat d’enllaços i llistat de blocs, gadget HTML/JavaScript, imatges amb enllaç,
Ús d’imatges sota llicència Creative Commons
Llicència Creative Commons del nostre eportafoli
Eines bàsiques: youtube, slideshare, ivoox, flickr etc

La valoració de la utilitat d’aquestes dos sessions ha estat molt positiva i han tengut una bona acollida, sobretot entre l’alumnat de primer curs que no està tenint el primer contacte intens amb l’eina i la metodologia en l’assignatura de Bases Didàctiques i Disseny Curricular, però que vol aprendre igualment l’eina per estar al dia i poder adherir-se més intensament al projecte en les propostes de futures assignatures, segons els seus comentaris.

A la primera sessió hi varen assistir alumnes de primer i segon, i a la segona sessió, només alumnes de primer. Això, d’entrada, en un primer anàlisi ens permet veure com encara el nivell als grups de segon, no és generalitzadament alt ja que al de nivell d’aprofundiment les alumnes de segon que assistiren al d’iniciació consideraren que realment, no podien encara assistir-hi per qüestions del seu propi coneixement. En canvi, les alumnes de l’actual primer, donada la bona acollida de tot el projecte en general, no han dubtat en fer l’esforç d’aprenentatge que dos sessions a diferent nivell, i en el període de quinze dies els ha plantejat.Tot i així, cal dir, que tant pels alumnes de segon i tercer, per causes diverses han tengut sessions de taller que he portat directament jo per poder adaptar els temes a la seva situació concreta, que coment en aquesta entrada sobre les tutories de tercer i segon d’aquest primer semestre.

Finalment, em queda comentar alguns dubtes que el Director de Campus Extens em va plantejar en parlar sobre la iniciativa del projecte i la intervenció de Campus Extens per fer el mateix suport tècnic que es fan per a l’entorn Moodle, i que m’han ajudat a pensar en la particularitat d’aquest projecte, i la dificultat que podria arribar a tenir en cas de què es volgués implementar en promocions nombrosos o molts de grups. En principi, la justificació d’aquesta nova iniciativa ve, sobretot i entre altres motius, de la valoració que feia de la necessitat d’estructurar i generalitzar l’atenció amb sessions obertes de suport a l’alumnat, i per altra banda, de tenir un major suport institucional per part d’un servei de la Universitat directament relacionat amb les noves tecnologies a aquesta institució. Apart d’aquests motius principals, en tenia d’altres no menys importants, com per exemple, la necessitat d’obtenir suport tècnic per poder separar, encara que sigui puntualment, la tutoria i les sessions tècniques sobre blocs i Web 2.0 perquè valorava per una part, que les tutories que feia s’estaven centrant massa en la qüestió tècnica i no tant en la metodològica del portafoli com en la funció genuïnament orientativa de la tutoria a la universitat. Per altra part també valoració la necessitat d’una major organització institucional que doni més suport a l’alumnat, d’una manera més planificada i generalitzada. Finalment, a nivell individual, i amb la perspectiva de la generalització completa de la proposta, valorava l’atenció de la tutoria i la tècnica cada vegada més difícil per una sola persona. Per tot això, considerant que la bona relació que tenc amb la persona a Eivissa encarregada d’aquet servei, vaig poder primer plantejar a na Marina aquesta possibilitat, i valorant el seu suport immediat, em vaig decidir a fer la sol·licitud directament a la direcció del servei. El director, havent escoltant, la meva petició i les nostres argumentacions a favor de la nova iniciativa va donar el seu vist-i-plau per al suport de Campus Extens al projecte a la Seu d’Eivissa.

Va ser en la conversació que vaig tenir amb ell sobre el tema, tanmateix, quan varen sortir algunes qüestions que em semblen molt interessants de comentar i deixar constància aquí perquè m’han fet pensar més en les característiques de la Seu i en les possibilitats d’un projecte similar en contextos diferents. Els seus dubtes venien de la seva visió àmplia de la Universitat com a institució, i del coneixement que té com a director dels recursos amb què compta aquest servei, humans i materials, per atendre les necessitats de professorat i alumnat. Ell qüestionava que si aquesta proposta es pogués generalitzar, i a Palma, es realitzessin iniciatives similars, Campus Extens no podria atendre a tothom i que per tant, la resposta a una demanda en particular, normalment, s’estudia més àmpliament, per si hi ha demandes posteriors similars, que puguin ser ateses de la mateix manera.

Entenc perfectament aquest dubte del director i trob que em va ajudar a veure millor la particularitat del projecte d’eportafolis a la Seu d’Eivissa. En el fons, en aquest projecte, treballant amb l’alumnat d’una manera personalitzada, estam intentant senzillament, de fer del petit tamany de la Seu una característica avantatjosa i no una característica negativa. En sembla que tot el projecte en general, és més susceptible d’implementar-se en grups reduïts per l’atenció individualitzada i el seguiment de la feina així com el seguiment de l’aprenentatge tècnic, que no en grups grossos on aquesta atenció tan específica per a cada moment pot arribar a ser un problema de difícil gestió o al menys, que necessita d’una quantitat de recursos humans i materials difícils d’obtenir. Entenc, doncs, que Campus Extens també ha entès la peculiaritat d’un projecte que de moment, només s’implementa en un context molt reduït.

Iniciatives a partir del tercer curs

En el tercer curs d’implementació del projecte d’eportafoli en els estudis de GEDI de la UIB a la Seu d’Eivissa hem començat dos noves iniciatives inèdites en el programa fins ara, i que conseqüència del bon desenvolupament del projecte tot i les dificultats inicials per a tirar-lo endavant.

Una ha estat la convocatòria per primera vegada de dues places d’alumnat col·laborador i una altra, la realització de tallers, intercurs, sobre aspectes tècnics dels blocs i les eines de la Web 2.0 que s’utilitzen per a la creació d’evidències en els eportafolis.

Com que l’entrada m’ha quedat molta llarga, he decidit avui, dia 4 de de gener de 2012 separar-les en dos entrades, que públic ara i ho deix enllaçat aquí: entrada sobre les dos places d’alumnat col·laborador, i entrada aquí sobre les classes taller.

Crec que poder posar en marxa dues noves iniciatives en torn al projecte és bon senyal de què l’evolució està sent bona, encara que fos difícil i lenta en les primeres passes. Per això, tot i que la meva tesi només és la investigació dels dos primers cursos, i com que aquestes accions estan portades a terme a partir del tercer, no seran fruit d’anàlisi. Tanmateix, no em resisteix de deixar-ne constància ara perquè realment, són fruit de la feina dels dos primers cursos, i al menys, mereixen ser anomenades de moment. Fins i tot estici pensant que li proposaré al meu director de la tesi, si està d’acord en afegir un nou capítol que vagi sobre el desenvolupament del projecte a partir de la tercera promoció, perquè és realment, on crec que estam començant a veure els èxits més contundents en l’experiència. Això em fa pensar, que d’alguna manera, el que ha passat fins ara estava dins el que pot estar dins la normalitat, ja que l’alumnat que pilota l’experiència podria haver podria haver dubtat de la seva seriositat i voluntat de generalització, i que les resistències hagin vengut dels dubtes en que no fos una acció aïllada, fruit d’un experiment sense cap altre objectiu que els estudis d’una persona.

Congrés TIC UMA 2011

Del catortze al setze de desembre he assistit al II Congreso Internacional Buenas Prácticas con TIC organitzat per la Facultat de Màlaga. En aquest congrés he participat amb una comunicació, molt relacionada amb el meu projecte de tesi, com es pot veure en el programa, i de la qual no tenc presentació perquè es va demanar explicítament que no es fessin per dedicar més temps i fomentar el debat entre les presentacions. A més, també he participat com secretària de la meva taula de comunicacions, la qual cosa ha estat tota una nova experiència per a mi que he d’agrair al president i secretari del congrés, Julio Ruiz Palmero i José Sánchez Rodríguez.

Tanmateix, aquesta entrada al diari sobre el congrés és per deixar constància del que el Dr. Francisco Martínez, catedràtic de la Universitat de Murcia, i el Dr. Julio Cabero, catedràtic de la Universitat de Sevilla, varen dir a la taula rodona de la jornada de clausura del congrés sobre la investigació en Tecnologia Educativa i que es pot escoltar en el vídeo publicat en la web del congrés.

En primer lloc, el Dr. Martínez va criticar la investigació que s’ha fet majoritàriament fins ara perquè no té repercussió directe en la pràctica docent de l’aula. Seguidament, va reclamar la necessitat de què hi hagi investigació en la qual es dissenyi, implementi i analitizi un projecte, la qual cosa, sí podria arribar a tenir una incidencia en la millota de la realitat de l’aula.

Tot seguit, el Dr. Cabero, va justificar a més, la necessitat d’usar recursos que ja existeixen fora de la Universitat i per tant, va rebutjar que sigui expressament necessari que les universitats desenvolupin les seves pròpies eines. Tot i que, quan deia això, parlava de xarxes socials, el seu exemple va ser sobre blocs: per què crear una plataforma de blocs pròpia de la Universitat si fora de la Universitat el professorat usarà Wordpress?

Com es pot observar, aquestes reflexions m’han ajudat molt sobretot, a agafar més seguretat i certesa en la justificació de la meva investigació. Per una part, perquè la meva tesi és el disseny, implementació i anàlisi d’un projecte que estam portant a terme directament a l’aula universitària. I per altra part, perquè les eines TIC que estic proposant a l’alumnat són eines TIC generalistes, no desenvolupades per la nostra Universitat, i que es justifiquen perquè són les que s’estan usant avui en dia en les aules d’Educació Primària i Infantil.

Deix aquí els següents tweets, publicats durant el desenvolupament d’aquestes xerrades, i que documenten aquesta línies argumentals exposades pels dos catedràtics.

Tutories de tercer (i de segon)

Enguany les tutories de principi de curs amb el meu grup de referència, que durant aquest curs escolar farà ja el tercer curs acadèmic dels estudis de GEDI a la Seu d’Eivissa de la UIB, han estat més amables, en un ambient més cordial en relació al projecte d’eportafoli.

He fet quatres sessions de tutoria, dos a una aula ordinària per comentar les novetats del curs, les activitats proposades i les eines relacionades així com altres qüestions més generals relacionades amb els estudis. Normalment, faig les sessions de tutoria a l’aula d’ordinadors per aprofitar la trobada per ajudar a solucionar problemes tècnics que l’alumnat vulgui consultar, però aquesta vegada, vaig voler no fer-ho a l’aula d’ordinador, per només presentar les eines sense mostrar-les passa a passa, de manera, que d’alguna manera, promogués un poc més l’autonomia de l’aprenent, ja que he arribat a la conclusió que tanta ajuda tal vegada, podria haver tengut l’efecte contrari.

A més, n’he fet una més, a l’aula d’ordinadors per ajudar amb les qüestions tècniques que alguns alumnes encara necessitaven, i una altra amb horari de tarda per l’alumnat que no assisteix al matí i que només té disponibilitat a les tarda per realitzar les activitats acadèmiques de la Universitat.

En totes cinc sessions de tutoria inicial no he notat cap debat de qüestionament de la tasca en torn al projecte, i l’ambient ha estat més amè i relaxat la qual cosa, ens ha permès una certa confiança per comentar les tasques per enguany així com la millora a nivell tècnic com a nivell de l’aprofundiment que es fa en la reflexió per a l’aprenentatge.

En la primera sessió per suposat, vaig comentar l’èxit del projecte en el Treball de Fi de Màster que vaig presentar amb els resultats de la investigació sobre el primer any d’implementació del projecte, a la qual cosa ningun ni ninguna alumne o alumna va fer cap comentari, ni bo ni dolent. Ni molt menys, va haver cap comentari a la meva comunicació de què segueix amb la investigació com a tesi doctoral, i de la qual cosa havia d’informar per seguir amb l’honestedat que l’investigador ha de tenir cap al grup investigat. Tot això, ho dic perquè necessit deixar-ho escrit perquè realment, no sé ni si és bo ni si és dolent, però ho trob significatiu de l’enrarit, estrany o tallant que pot arribar a estar la comunicació i el diàleg amb aquest grup d’alumnes, amb qui en moltes ocasions com en aquesta, em qued sense respostes, completament tota sola, amb un silenci per resposta que diu molt encara de tot el que em queda per fer i aconseguir.

També amb el grup de segon he fet una sessió de tutoria, amb el permís del seu tutor, el sempre col·laborador Alberto Sánchez. De fet he tengut dos trobades amb els alumnes, una de presentació del projecte donant una visió general dels estudis, la que temia abans de fer-la, com es pot veure en aquesta entrada de bloc feta amb el mòbil una matinada que no podia dormir només de pensar-hi, i que va ser també prou polèmica; i la que vaig fer més tard, de nou a nivell tècnic per ajudar a solucionar algunes qüestions que havien quedat senes resposta durant el seu primer curs, just l’any passat.

Donada la impertinència d’alguns comentaris que es varen fer en la primera reunió - exemple: és que només ho faig per complir la tasca sense fer-hi cap esforç- , estava ben preocupada per com es produiria la segona, i si l’alumnat estaria disposat a fer les primeres passes per iniciar el projecte amb una nova visió més global, i amb el nou sentit que dóna un eportafoli per tots els estudis. Per sort, sembla que els ànims s’havien calmat, i la sessió va ser mol profitosa sense cap comentari altisonant sobre el paper de la tecnologia en els seus estudis i a l’educació.

Des de que he fet les tutories de tercer i segon, he començat a fer el seguiment sobre el compliment de les tasques de cada en grup en cada assignatura vinculada, així com dels arreglaments que s’havien de fer per a una correcte navegació entre blocs i un correcte etiquetatge, mínims sense els quals els eportafolis no poden ser funcionals, per a una correcte avaluació processual. Torn a editar aquesta notícia, avui dia XXXX de gener de 2012, per dir que durant el semestre, he fet fins a quatre revisions, donada la poca sistematització de la feina de l’alumnat per fer-ho correctament en un temps més breu. Crec que es mereixedor de comentar i deixar plasmat en aquest diari, perquè es vegi l’excepció que estic fent en l’atenció a aquest alumnat que consider que mereixen un tractament excepcional per les circumstàncies especials, de pilotatge amb major o menor grau que estan fent i per la qual cosa, consider que al menys, es mereixen l’atenció més específica per la meva part possible a les seves necessitats. Evidentment, quan la situació s’hagi generalitzat i normalitzat, el que no es podrà fer és fer quatre revisions de la mateixa feina, i hauré de coordinar amb el professorat de cada assignatura no només la tasca a realitzar sinó també la data límit en la qual la tasca ha d’estar complida.

Asistencia a un seminari a la Universitat de Barcelona

Gràcies a la invitació de la Dra. Elena Barberà, de la Universitat Oberta de Catalunya, he tengut l’honor de poder participar en el Seminario Educación Virtual. Portafolios digitales y Educación Superior de la Universitat de Barcelona sobre portafolis digitals, l’11 i 12 de novembre de 201. Aquí deix un programa provisional del seminari, perquè sembla el definitiu ja no està disponible en línia.

La meva impressió sobre la meva pròpia participació és positiva ja que em va semblar que a l’equip d’investigació d’aquesta Universitat va mostrar interès en la meva línia d’investigació de portafolis electrònics amb eines de la Web 2.0. Aquesta és la presentació que hi vaig portar, basada exclusivament en la meva del TFM.

Eportafolios y TIC en la formacion docente inicial bcn

View more presentations from gemturfer

Però sobretot, del que estic més contenta no és de la meva presentació sinó de tot el que vaig aprendre, perquè va ser molt i molt profitós per al meu projecte d’eportafoli a la Seu i per la meva pròpia investigació.

La intervenció d’Elena Barberà sobre la reflexió i la seva opinió sobre la necessitat d’anar més enllà en la reflexió, no només promovent la reflexió sinó també investigant sobre quin tipus de reflexió, em va fer veure que des de la meva investigació podria fer una proposta sobre el tipus de reflexió que hem promogut entre l’alumnat.

De la intervenció final de Rodríguez Illera, vaig aprendre una gran quantitat d’idees per seguir investigant a partir d’ara, com el següent:

- Intercontextual. Un dels reptes és que els portafolis superin el context d’una assignatura i que arribien a ser eines de l’aprenent al llarg de la vida, a través dels intercontexts del batxillerat, la universitat i el món laboral.

- Interessant també la reflexió que fa sobre el tipus de text que són els portafolis: són metatextos? Tal vegada, per poder contestar a aquesta pregunta hauria d’investigar un poc en el camp de la lingüística.

També va comentar alguns desafiaments dels portafolis en el futur, que poden ser en tres vessants: la vessant pedagògica, tècnica o social. Finalment, va fer una crida per reconvertir els portafolis en alguna cosa que tengui valor social, que es pugui aprofitar de la Universitat a la feina i d’una feina a una altra.

Només per tot el que va dir Rodríguez Illera ja em va justificar el viatge i em va donar l’alegria del cap de setmana, donat que consider que el meu projecte d’eportafoli incideix en algunes de les línies que va comentar, i especialment, en el fet de què el puc definir com intercontextual, i pel valor que té per l’alumnat per la seva futura carrera professional.

Apart de tot això, que no és poc, a més, vaig poder gaudir d’altres ponències que també em varen aportar molt i que em poden servir per la meva proposta a la Facultat d’Educació per al nostre Treball de Fi de Grau dels estudis de GEDI a la Seu d’Eivissa:

- El disseny intercontextual dels estudis de Dret de la UB d’un portafoli durant tota la carrera amb un portafoli final de presentació com a Treball de Fi de Grau, que crec em pot servir molt per fer la meva proposta.

- La divisió dels crèdits de Treball de Fi de Grau en dos apartats: una meitat com a TFG pròpiament dit amb un portafoli final de presentació, i una altra meitat que ja és el portafoli que s’ha fet en el marc de la tutoria, i que ja s’ha avaluat per la qual cosa, ja s’obtenen la meitat dels crèdits.

Crec que amb tot això que he contat fins ara es pot veure ben clarament perquè vaig estar tant contenta d’anar-hi. En resum, una jornada que va ser pura inspiració.

Nou curs i noves angoixes

A aquestes hores de la nit fa hores que ja estic desperta i crec que ja renunciï definitivament a tornar-me a dormir. I què m'ha desvetllat tant? Idò l'únic que en aquesta etapa de la meva vida em desvetlla: el projecte d'eportafoli.

D'aquí unes hores torn a tenir una nova reunió amb l'alumnat de tercer, el pioner en iniciar aquesta feina durant els seus estudis com a mestres d'Educació Infantil. Tanmateix, realment no es el grup que més em preocupa perquè ja ha avançat molt en aquesta línia d'integrar la tecnologia per aprendre i ensenyar, tot i que encara queda un bon número d'alumnes per motivar.

El que ara més em lleva el son - i com es pot veure, literalment- es que aquesta reunió m'ha fet pensar en les altres dues que tenc pendents, una segona a primer i la primera a segon. Com ja he explicat en el post anterior, a primer hem tornat a començar i precisament, hem començat molt bé, sense questionar el projecte ni les seves finalitats, segurament perquè havent el precedent ja, era de preveure que seria més fàcil tornar a començar.

Per tant, el gran problema el veig ara al segon grup, que oficialment no va iniciar el projecte el curs passat i que finalment ho farà enguany. Comencen amb un el retard d'un any en el projecte en la seva globalitat tot i que afortunadament, ja varen començar en la metodologia i l'eina el curs passat en les meves assignatures i la de la professora Helena Alvarado. En principi aquest grup no ha de ser contrari al projecte per por a l'eina i a les dificultats tècniques, però si ho podria ser per l'esforç més continu que se'ls planteja. Així i tot, crec que de nou, em mereix l'esforç perquè aquests alumnes també tenguin l'oportunitat de viure aquesta experiència d'aprentatge que sense dubte completa i enriqueix la seva formació docent inicial.

I després d'aquest exercici de reflexió nocturna vaig a intentar dormir un ratet més. Per cert que és la primera entrada que faig de bloc amb l'app de Blogger per iPhone.

Comença el tercer curs

Hem tornat a començar, i ja anam pel tercer curs, i sembla que a la fi, les coses van millor.

En aquest curs, després de l'èxit de la presentació del TFM, i de les converses amb el Degà, seguirem amb el projecte, i no només això, sinó que el consolidam i l'iniciam de nou, des del nou primer grup, així com enganxam també al segon grup. Les dificultats es tripliquen, però tal vegada, no arribin a tant ja que entre l'alumnat, sembla que també es podria estar consolidant el projecte com un aprenenatge més de la seva formació de mestre.

A veure si les tutories i les primeres feines en aquests curs ja ens confirmen la tendència alcista del projecte. Aquestes expectatives em plenen d'alegria... ojalà es compleixin!

Presentació de l'experiència

Avui faig aquesta entrada amb l'alegria renovada envers el projecte i amb un sentiment d'orgull per la feina feta que encara no havia tengut. I tot gràcies a la brillant exposició de les meves tres alumnes, participants en el projecte, M.C.V, C.R.G i N.T.M, al curs Entorns Virtuals a l'Educació, que he coordinat en el marc de la XII Universitat d'Estiu d'Eivissa i Formentera de la UIB a la Seu d'Eivissa.

Les quatre vàrem compartir una sessió del curs el dijous 22 de setembre, com es pot veure al sites que he creat per al curs.

Per aquesta sessió vàrem fer col.laborativament una presentació, i en la qual, cada una va afegir les diapositives amb les imatges i text que anaven a a il.lustrar la seva intervenció. Només la preparació de la presentació ja ha estat una activitat digna de menció: hem treballat en Google Docs, amb un document de presentacions i un de text on compartir comentaris, opinions, dubtes etc. I les alumnes han respost de la millor manera: compartint i ajudant-se, debatint i prenent acords. Crec que ha estat una autèntica activitat d'aprenentatge per totes elles i per mi ha estat un honor participar-hi i veure com unes alumnes excepcionals s'estan formant per ser també mestres excepcionals.

E portafolis la nostra experiència a la uib, seu eivissa

View more presentations from gemturfer

A l'hora de l'exposició, tant bé s'ho havien preparat, com es veu en les fotos del curs a Flickr, i tant clar tenen el missatge, que ho varen fer beníssim: una exposició brillant no només pel contingut sinó també per les habilitats comunicatives que totes tres varen mostrar. Na N.T.M va fer tota una exposició de principis en la seva argumentació a favor de la tecnologia educativa a l'escola. Na C.R.G va donar mostra d'una gran professionalitat en exposar les dificultats que s'han de vèncer, i que ella ha vençut, en la integració de la tecnologia a l'educació. I na M.C.V va mostrar eines però sobretot, va mostrar-se pionera en la seva demostració de l'ús que ella ja ha fet de la tecnologia mòbil i les reflexions entorn a les possibilitats que té a l'educació.

Jo no podia estar més orgullosa, i em vaig adonar que el la imatge del got mig ple o mig buit, segons com es miri, que havia usat per resumir el desenvolupament del projecte en el seu primer any, en la defensa del TFM, era tal vegada, injusta i poc adient. Aquestes alumnes han mostrat tal coneixement i tal actitud que només per elles, fins i tot encara que fossin les úniques del grup, i afortunadament, hi ha altres alumnes que també estan fent bona feina, ja es mereixien un got ben ple, desbordant.

A l'hora del torn obert de paraula als assistents, vàrem tenir algunes intervencions que em varen confirmar la bona feina que les alumnes acababen de fer. Una assistent, mestre recent diplomada a la Seu, va manifestar el seu desig d'haver tengut l'oportunitat de participar en una formació global com aquesta durant la seva estada a la Universitat. Una mestra en actiu va declarar la il.lusió per tornar a estudiar a la Universitat que aquesta experiència li causava. I una altra mestra en actiu, directora i coordinadora TIC en el seu centre, ens va felicitar a totes, a les alumnes per la seva presentació i els seus coneixement, i a mi, per la iniciativa de l'experiència.

Estic molt contenta a més, d'haver tirat endavant aquesta proposta per a què unes representants del grups, fessin aquesta exposició. Ha estat una manera de reafirmar-nos com a grup i en el projecte, amb el reconeixement que els iguals ens han otorgat durant el curs. Va ser na Carem Pinya qui em va suggerir aquesta iniciativa perquè ho valora com a molt motivador per a l'alumnat que presenta donat el reconeixement que es dóna a la seva feina. I quin bon consell em va donar i quina bona idea seguir-lo.

Ara, segurament, haurem de presentar també el projecte al nou alumnat que comença els estudis de GEDI però això ja ho comentaré en un altre post més endavant quan ho hàgim fet.

Preparant el Treball de Fi de Grau de l'alumnat

I del registre que havia de fer de tot el que ha passat en relació al projecte, encara em faltava deixar constància de la reunió que vaig tenir amb el Degà de la Facultat d'Educació de la nostra Universitat en la qual vàrem començar a parlar de l'enfocament definitiu que haurà de tenir el Treball de Fi de Grau perquè l'alumnat de la Seu d'Eivissa el pugui presentar aprofitant la feina feta en el seu eportafoli.

La reunió va ser el 25 de juliol aprofitant el viatge del Degà a Eivissa amb motiu de l'acte de cloenda i lliurament de diplomes que es fa cada any. I quan havíem tractat altres temes de tipus més organitzatius i immediats de la Facultat d'Educació a la Seu d'Eivissa, vàrem tractar alguns temes en relació al projecte.

Vaig informar al Degà sobre les referències al seu suport en el meu Treball de Fi de Màster i sense dubte, ràpidament, amb tota la seva amabilitat, me'l va renovar per les properes passes que hem de donar a partir d'ara. I el que més em preocupava i em llevava la son, em va mostrar el seu suport perquè la iniciativa de què l'alumnat elabori un eportafoli de presentació, a partir de l'eportafoli d'aprenentatge que han elaborat durant els quatre cursos, com a part del seu Treball de Fi de Grau pugui tirar endavant.

El Degà em va informar que a partir d'aquest curs s'estudiarà com plantejar el Treball de Fi de Grau per als estudis de Grau d'Educació Infantil i que em tendrà en compte el nostre projecte a l'hora de definir-lo. També el vaig informar d'algunes consideracions que fa temps em planteig en relació a aquesta qüestió:

- Que la guia docent haurà de contemplar dos vies de Treball de Fi de Grau: tenint en compte o no l'eportafoli de l'alumnat.
- En la via que inclou l'eportafoli també hi ha dos opcions: que l'eportafoli sigui completament el Treball de Fi de Grau o que només sigui una part. Si és una part, s'hauran de considerar quants de crèdits ha de tenir, i en aquest cas, seguint el consell d'Elena Barberà quan va venir a Eivissa a fer-nos una sessió d'assessorament, ens va recomanar que fossin dos crèdits.

La veritat que és una de les coses que em té més preocupada: crec que només una petita part de l'alumnat estarà preparat per optar a un Treball de Fi de Grau que estigui completament basat en l'eportafoli, per tant, tal vegada, perquè més alumnat opti a aprofitar aquesta feina, seria més adient que només sigui una part del treball. Però si només és una part, ja estam infravalorant la feina de l'eportafoli, que en canvi, em sembla bàsica per poder valorar la formació que l'alumnat ha assolit com a futur docent, i la millor eina que una Universitat tendria per valorar la professionalitat docent que aquest alumnat ha assolit durant la seva formació.

Així que aquest curs em queda molta feina per arribar a una proposta coherent i que pugui respondre a les necessitats que se'ns plantegen. El repte, sense dubte, és apassionant. Esperem que l'angoixa no el desvurtiï i puguem mostrar tant bona feina que una part de l'alumna està fent i que mereix ser recompensada.

Impressions del segon curs

Com l'any passat, avui, 31 d'agost, faig una petita valoració de com ha anat el segon curs de projecte, després d'haver fet el buidatge de l'escala Likert i d'haver recollit la feina de l'alumnat en els seus eportafolis.

Si l'any passat aquesta tasca em deixava un gust un tant amarg, enguany me'l deixa un poc més dolç; si l'any passat, el cor se m'omplia de tristor, enguany se m'ompli d'esperança. Em queda un poc poètic, però és senzillament, una expressió de sentiments, que un diari com aquest crec que em permet recollir.

Si el curs passat valorava l'èxit del projecte com "moderat", enguany podria dir que és "considerable". "Absolut" no crec que ho arribi a ser mai, però per suposat no perd l'esperança al menys, de moment.

Enguany em sembla que l'experiència ha anat molt millor perquè hem tengut més alumnes fent feina activa en el projecte, l'actitud digital ha avançat i a més, les feines que s'han fent tenen major qualitat. És a dir, que crec que hem agafat ja el camí, i encara que hi ha diferents grups que han avançat el camí a diferents ritmes, jo diria que al menys, ja estam tots caminant i que tots junts, a la fi, ja estam en marxa.

Per suposat, els ritmes que s'observen són ben diferents:

- Tenim un grup capdavanter, que m'omplin d'alegria, perquè ja sembla que està convençut que la tecnologia no pot mantenir-se al marge de l'educació ni fora de l'escola, i que s'ha iniciat en moltes eines del seu PLE, que les està experimentant amb actitud positiva i amb autonomia, i que veu les possibilitats que tenen per a la seva futura docència.
- Tenim un grup en el mig, important, i que em té molt esperançada, que participa en el projecte fent els mínims, per diferents motius, però que ho fa amb l'alegria d'aprendre i amb la satisfacció que cada passa feta li causa.
- I tenim un tercer grup que l'any passat va estar bàsicament inactiu, i que enguany s'ha sumat amb certes reticències però amb voluntat de conèixer un poc més, amb millor actitud, el món que se'ls hi ha presentat. I també em tenen esperçada perquè les seves reticiències són més a causa de percepcions negatives sobre si mateixos en relació a la seva competència TIC que no causa de concepcions ideològiques contràries a la integració de les TIC a l'educació. Encara que també tenim aquesta dificultat perquè sí han arribat a qüestionar el perquè han d'aprendre amb les TIC o quin és el valor de compartir a la xarxa. Tanmateix, encara em sent amb ànim de seguir treballant amb aquest grup, oferint-los oportunitats d'aprenentatge que els permetin fer aquest canvi.


En les taules que he enllaçat tot seguit es poden veure les activitats de l'alumnat en el seu eportafoli per a les assignatures que han estat vinculades en el segon curs, complint el calendari i la proposta que vàrem fer a principi de curs. Aquestes activitats conformen el mínim que se'ls ha plantejat, i per tant, no reflexen tota la feina que una part de l'alumnat ha fet ja més enllà dels mínims. En realitat també tenc taules on he enregistrat tota la feina que han fet, blocs creats, posts publicats i eines emprades, però jo crec que de moment, en aquest diari no és necessari que les publiqui i me les reserv pels annexos del meu treball final.

Així, doncs en l'assignatura d'Educació Inclusiva, l'alumnat ha publicat un post amb una reflexió sobre el seu millor treball en aquesta assignatura i el que els ha suposat en la seva formació.

Assignatura 22010

En l'assignatura d'Educació Artística, l'alumnat ha tengut dos opcions: o bé ha fet el diari de l'assignatura en un bloc integrat dins el seu eportafoli, o bé ha seleccionat el seu millor treball, de nou, i ha fet la reflexió pertinent.

Assignatura 22013

En l'assignatura d'Educació Socioemocional, que inicialment no estava previst que s'inclogués en el projecte, però donada la voluntat de col.laboració del professor i la promitat ideològica que tenim en la concepció de l'educació, finalment es va sumar al projecte. L'alumnat va crear un bloc només per a la seva assignatura, ja que seria l'activitat principal per a l'avaluació de l'assignatura.

Assignatura 22015

En aquesta assignatura, a càrreg de dos professors perquè té crèdits d'Educació Artística i crèdits d'Educació Musical, a l'alumnat se li va demanar l'activitat més tècnica ja es demanava la realització d'un cartell amb l'eina Glogster. Aquest cartell s'havia de fer en grup, encara que després, individualment, cadascú havia d'escriure un post embedint l'artefacte i fent una reflexió sobre el que aportava a l'activitat. En aquest post ja havia explicat amb més deteniment l'evolució de l'activitat.
Assignatura 22018

Les activitats que no tenen avaluació directa en canvi, encara no han tengut tant d'èxit ni s'han complit majoritària ni puntualment. En el moment en que escric aquest post, de les coavaluacions entre l'alumnat no n'hi ha més que nou, que en relació a l'any passat ja ha millorat perquè nou va ser el màxim al que vàrem arribar quan ja vàrem tancar el límit de termini per fer aquesta activitat. Com que el límit consideram que està a finals de setembre, esperarem idò un mes més a valorar la quantitat i qualitat d'aquestes coavaluacions.

També es va iniciar a l'alumnat a la idea del mobile learning, i es va animar a que usassin la seva tecnologia mòbil per enregistrar qualsevol situació de la vida quotidiona que els portàs a fer una reflexió sobre educació o que la valorassin com potencialment educativa en la seva futura tasca docent. D'aquest tipus d'activitat només una alumna s'ha iniciat, na M.C.V, que anant d'excursió amb nens i nenes, va observar el seu interés per uns cucs i els va gravar mentre feien les seves hipotèsis. No només això, sinó que va saber intervenir i orientar el pensament dels infants a l'instant. Després, va tractar la gravació, va pujar el vídeo a youtube i va publicar un post al seu eportafoli amb el vídeo embedit i la reflexió pertinent que es pot veure aquí. Una altra gran alegria de les feines d'aquest curs.

El buidatge de l'escala Likert que vaig passar en maig (com ja he explicat aquí) ens confirma que l'actitud no va malament, i que ha progressat considerablement bé, perquè la majoria d'alumnes valoren l'experiència, l'aprenentatge que els ha aportat, l'oportunitat per a la reflexió i l'oportunitat per a desenvolupar a més, les seves competències TIC. I a més, jo diria que podem confiar en la seva sinceritat perquè la pregunta que ha obtingut majors respostes de caire negatiu, és refereix precisament a l'aspecte que podem considerar que ha quedat menys tractat en el que va de projecte: la xarxa, el compartir, la coavaluació... en definitiva, la netfolio.

Amb el final d'aquest segon curs, just acabam d'arribar a l'equador de la seva formació inicial, i encara ens queden dos cursos que seran claus per la formació de la seva identitat docent, en la qual, confiï tendrem temps, tots i totes hi afegeixin les TIC com un element clau en la seva docència. Queden dos anys clau i encara que alguns i algunes no hagin estat molt actius fins ara, crec de tot cor, que encara estam a temps, i que poden crear un eportafoli, a la seva imatge, que respongui a l'evolució del seu aprenenatge.

En començar el curs de nou, començarem el registre dels events d'aquest curs, i començarem amb l'exposició del planning per al tercer curs. Mentre, seguirem treballant creant una nova plana web on recollir els eportafolis de l'alumnat perquè l'actual ha sofert tants de canvis, amb baixes i altes d'alumnes, que convé ho reorganitzem.

Participació en dos congressos internacionals

I després de l'enfeinada i l'emoció de la presentació del TFM, vaig enllaçar l'assistència i participació a dos congressos internacionals amb dos presentacions extretes del TFM. Les dues presentacions foren breus perquè realment, amb la intensitat de la feina del curs difícilment podia dedicar-me a fer altre cosa, però al menys, així comprovava el nivell d'acceptació que tenia la meva feina fora de la Universitat. I l'esforç es va veure recompensat perquè vaig poder assistir als dos congressos als quals vaig enviar una presentació. L'experiència no va poder ser millor, i ens els dos congressos vaig tenir la sort de poder intercanviar impressions sobre les meves comunicacions amb assistents que havien estat a la meva sala.

Primer, vaig assistir al 6è Congrés Internacional de Salford sobre creativitat a l'Educació Superior amb un Pechakucha sobre l'activitat de Glogster que he comentat en un post anterior. Dos assistents em varen comentar la seva sorpresa amb la meva presentació, i el chairman de la meva sessió em va felicitar... i clar, ara no puc evitar deixar-ho recollit aquí ;-) .El text de la comunicació està publicat aquí i la presentació que vaig preparar és la següent:

Glogster in pre-service teacher education

View more presentations from gemturfer

I tot seguit, vaig participar en el segon congrés sobre PLEs, The PLE Conference, enguany a Southampton, amb un short paper amb les primeres conclusions després del primer curs d'implementació i investigació del projecte. A la meva sessió hi havia bastants de participants ja que era una sessió dedicada només a eportafolis i he pogut observar que és un tema que interessa molt per tot arreu. I aquí també vaig poder comprovar que la meva presentació despertava interés ja que vaig tenir moltes preguntes en acabar. El que més record és la insistència amb que em varen preguntar, amb vàries ocasions i sobre diferents aspectes concrets el perquè de la meva elecció d'eines de la Web 2.0 com a suport per a l'eportafoli, el perquè d'haver descartat eines com Pebblepad, la relació que veia entre l'eportafoli i el PLE etc. D'aquesta comunicació també està publicat el paper i la presentació que vaig preparar és la següent:

Eportfolios and PLEs in Teacher Education. First results.

View more presentations from gemturfer

I serà que se me veia l'entusiasme per participar en els dos congressos, que en els dos em varen demanar si volia participar en la gravació de vídeos sobre els congressos... i com es veu, ho vaig fer amb entusiasme ;-)

Vídeo a #ece11:

Snap shots of ECE 2011 from Frances Bell on Vimeo.

Vídeo a #ple_sou:

Opinion of the first Tuesday's session from PLE_SOU on Vimeo.

Presentació del TFM- Màster de Tecnologia Educativa

I a la fi va arribar el gran dia: dia 28 de juny a les 16h presentava el meu Treball de Fi de Màster del Màster Interuniversitari en Tecnologia Educativa: eLearning i Gestió del coneixement de la Universitat de les Illes Balears, Universitat Rovira i Virigili, Universitat de Lleida, Universitat de Sevilla i Universitat de Murcia. Aquest treball és bàsicament el motiu pel qual la fi de curs va ser trepidant i fascinant. Havia estat dos cursos, en realitat més de dos cursos, treballant entorn al projecte, primer en la programació i execució del disseny durant el primer curs, i ja durant el segon, que ha estat aquest curs, en la redacció de les conclusions. A més, durant aquest mateix curs, i mentre escrivia sobre el primer, també portava a terme les accions entorn al segon curs, de les quals n'he d'extreure conclusions a partir d'ara, i de cara a un altre treball major, la tesi, però això ja són paraules majors i millor ho coment en una altre post. A tot això, li sumava que seguia fent feina amb normalitat a la Universitat amb totes les tasques que em corresponen i que no són poques a final de curs. En definitiva, que crec que queda ben evident i justificat això que ja he repetit diverses vegades ja: un final de curs trepidant i emocionant.

Pel TFM presentava les conclusions extretes sobre el primer any de desenvolupament del projecte d'eportafoli d'estudis del Grau d'Educació Infantil de la UIB a la Seu d'Eivissa, del qual en aquest mateix blocs, ja es sap que es fa un seguiment acurat. Tot seguit es pot veure la presentació que vaig preparar per a l'exposició oral. De moment, el treball escrit encara no el public perquè estic pendent d'algunes qüestions relacionades la segona part del treball que ja constitueix la meva tesi.



El meu Tribunal de TFM estava compost per tres acadèmics excepcionals: la Dra. Mercè Gisbert i el Dr. Lluís Marquès de la Universitat RiV, i el president, el Dr. Jesús Salinas de la UIB. La sessió era per videoconferència, com totes les sessions presencials d'aquest Màster, i això li donava un punt d'angoixa més a la presentació. La veritat que me vaig posar molt nerviosa, un sentiment que no va acabar de desaparèixer en tota l'exposició. A vegades passa que els nervis nomes són inicials i que quan un es centre en el que vol dir, acaba oblidant la situació en la qual està i que li provoca els nervis. Però en aquest cas, no va ser així i les paraules em varen fallar en multitud d'ocasions. Així i tot, vaig aconseguir dir tot el que havia progamat dir, excepte alguns detalls que se me varen oblidar, i afortunadament vaig aconseguir ajustar-me completament al temps otorgat per a la presentació.

I tot el que em va dir el meu Tribunal va ser positiu per mi, o bé perquè em varen valorar positivament alguns dels aspectes del meu treball o bé, perquè les febleses que varen observar m'ajudaran a millorar el meu treball per a la següent fase. Aquestes són algunes de les coses que em varen dir:

- Els tres professors em varen valorar molt la gran quantitat de feina feta, cadascú destacant algun aspecte. Per exemple, el Dr. Salinas va destacar la qualitat de la presentació, i la Dra. Gisbert va destacar el desenvolupament de la part teòrica.
- I els tres també varen destacar un oblit important del treball: li manca una contextualització del projecte en el marc de la particularitat de la Seu d'Eivissa de la UIB, i una major contextualització en les característiques del pla d'estudis del Grau d'Educació Infantil de la UIB. I quan m'ho varen dir em vaig quedar bocabadada: com havia pogut fer tal oblit? A vegades, el que és tan evident ens passa desapercebut i en aquest cas així em va passar. Per tant, amb aquesta observació ja sé ben clar per on he de començar a treballar per a la següent fase.
- El Dr. Lluís Marquès va observar a més, que a les conclusions m'havia centrat en avaluar exhaustivament el projecte d'eportafoli i la seva realització durant el primer any, però en canvi, en l'exposició d'objectius me n'havia plantejat d'altres que no vaig avaluar amb tanta concreció. Crec que aquesta aportació serà vital per a la realització de la segona part: he de saber ajustar-me més, concretar més a allò que realment vull fer i per tant, concretar objectius que després pugui avaluar amb profunditat.
- El Dr. Jesús Salinas em va fer una altra crítica que hauré de tenir en compte quan presenti la segona part, si és que hi arrib mai, ja que vaig passar molt per damunt la metodologia i hauria d'haver-la desenvolupat més en la presentació oral ja que estava perfectament desenvolupada en la part escrita. Crec que aquí el subconcient em va traicionar perquè vertaderament allò que em feia més pànic de la presentació oral era equivocar-me en l'exposició de l'enfocament metodològic del projecte.
- I no puc oblidar un comentari que em va fer la Dra. Gisbert que m'ha alegrat tot l'estiu: moltes tesis no tenen tanta feina feta com la que he fet en el TFM.

En el treball pròpiament dit no vaig poder incloure un apartat d'agraïment perque tot i que vaig fer molta feina durant el curs, al final, el temps se me va tirar damunt i el vaig tancar i lliurar precisament en la data màxima de termini marcat. Així que ara, amb més tranquil.litat, puc fer aquesta feina pendent...

Moltes i moltes gràcies: al Dr. Santos Urbina, el meu director de TFM, que m'ha ajudat a orientar el procés d'implementació del projecte i m'ha guiat en el procés d'investigació entorn al projecte, la tasca més desconeguda i a priori més inaccessible per mi; a la Dra. Dolors Forteza, perquè des del primer moment, i com a degana de la Facultat d'Educació em va donar el suport personal i insititucional suficient per iniciar el projecte amb l'alumnat; al Dr. Josep Lluís Oliver, nou degà de la nostra Facultat que ha donat un nou suport al projecte; al Dr. Sebastià Verger i després a la Dra. Joana Colom, que com a Vicedegans i caps d'estudis del Grau d'Educació Infantil, han donat el seu vist-i-plau a l'experiència;al Dr. David Pons, que des del primer moment va creure en el projecte; na Marina Arrabal perquè amb les seves reflexions m'ha animat a continuar l'experiència amb la que, segons la seva opinió, estava obrint camins tot i les dificultats que les dues observàvem; al Dr. Pere Alzina, que des de la Seu de Menorca, m'ha donat suport iniciant el projecte paral.lelament i aportant la seva experiència i coneixement.

Moltes i moltes gràcies a: uns amics molt especials amb un esperit ubuntu molt gros, Manolo Rivera, Ernest Prats i especialment, la meva amiga Isabel Ferrer, perquè m'han mostrat els nous camins que l'escola del segle XXI ha de recórrer; al Dr. Jordi Adell que m'ha iniciat en el món de la documentació, m'ha ensenyat el tractament de la bibliografia i ha compartit tot sempre tant desiteressada i generosament que sent que estaré sempre en deute; i als meus nous amics i amigues d'aquest món de la Universitat, la Dra. Linda Castañeda, Dra. Mar Camacho, Cristina Costa i Ricardo Torres, que sense saber-ho, amb el seu suport i amistat m'han donat la confiança suficient per seguir adentrant-me i coneguent el món que se m'obria fa només un anyet.

Moltes i moltes gràcies també a: tot el professorat que col·labora en el projecte perquè sense la seva disponibilitat i voluntat de col·laboració res de tot això hauria estat possible: Alberto Sánchez, Elena Alvarado, Dr. Sebastià Verger, Carmen Escribano i Toni Pons que ja han participat, i els que s'inicien en la següent fase, Tiana Vadell, Dra. Neus Garcia, Dr. Adan Garriga, Dra. Rosa Rosselló i Carme Pinya. I com no, a tot l'alumnat, que són la justificació per la qual hi faig tanta feina: als que han participat activament, amb interés i motivació perquè han estat el motor del projecte, i als que presentent majors resistència perquè em fan millorar dia a dia.

I amb tantes gràcies, per suposat, unes gràcies molt grosses a la meva família: el meu home, per la seva paciència i capacitat d'adaptar-se a totes les necessitas que els meus nous estudis ens plantegen; als meus pares: al meu pare perquè no té més sostre per mi que el cel, i a la meva mare perquè és el graó fonamental en la vida quotidiana.

I qui estigui llegint això i em conegui podrà pensar que em falta algú per citar: la meva güela. Güela, per tu van les gràcies més grosses, l'agraïment més gros per la resta de la meva vida. Sé cert que saps ben bé com pens amb tu cada dia, i com t'he enyorat enguany fent aquesta feina sense la teva presència... la teva alegria, les teves preguntes, els teus comentaris i les teves valoracions sobre quan havia de començar i quan havia d'acabar, quan ja havia fet massa i quan podia fer un poquet més. Sempre pens el que em diries em cada moment quan m'adon de la familiaritat amb tu d'alguna situació o alguna feina. És el primer que he fet sense tu i sé cert que amb que no hi fossis físicament, d'algun lloc, d'alguna manera, m'has enviat la teva ajuda, just quan més ho necessitava.

Amb tantes gràcies això pareix la introducció d'una tesi i només és un TFM, però és que per mi, aquesta experiència, el projecte en si mateix per les possibilitats que té de ser una petita aportació al canvi en educació, i la investigació que he après a fer, és tant important per mi com si fos una tesi. A més, així per si cas, per si a la tesi ja no hi puc arribar ... aquí van les meves gràcies més sinceres.

Glogster i l'escala Likert

Durant el mes de maig l'activitat de l'alumnat en relació al projecte es va intensifica donat que es varen fer dos activitats: el Glogster per l'assignatura 22018 de representació escènica i la resposta al qüestionari basat en una escala Likert.

El qüestionari per valorar l'opinió de l'alumnat en el segon any de projecte està basat en una escala Liker que he trobat en el següent article: Lin, Q. (2008). Preservice teachers' learning experiences of constructing e-portfolios online. The Internet and Higher Education, 11(3-4), 194-200. Aquesta escala toca tots els temes claus en un projecte d'eportafoli, i donat que ja està validada i que s'adaptava perfectament a les necessitats que ens plantejava el segon curs de projecte, vaig decidir que la podia usar per al meu projecte. Així, donada la situació d'intensa feina relacionada amb la redacció del projecte sobre el primer curs per a la presentació del TFM en la que em trobava en aquell moment, podia estalviar-me la feina de construir l'eina i validar-la científicament com és adient.


Per passar-la a tots els membres del grup que participen en el projecte, fins i tot aquells que venen amb poca assiduïtat a les classes, sobretot perquè en maig la temporada turística ja ha començat i moltes alumnes comencen a treballar, vaig comptar amb l'ajuda d'una alumna, na S.M.M. a qui des d'aquí li don les gràcies pel seu suport. Vaig presentar el qüestionari a l'alumnat en un moment de la seva classe de Música i els vaig recordar el seguiment que faig de les seves valoracions que a més justifica el fet que el qüestionari no sigui anònim. A pesar de les meves explicacions inicials, cinc alumnes es varen negar a contestar el qüestionari d'entrada. Vaig haver de necessitar una trobada, més informal, amb elles per donar-lis més explicacions i aconseguir així les seves respostes, tan valuoses per arribar a un coneixement profund i real, que contempli tots els punts de vista, de l'estat de la qüestió després de dos cursos de feina.

A més, durant el mes de maig la feina amb les TIC i les reflexions en els seus eportafolis es va intensificar perquè va ser el moment d'elaboració del Glogster on es pretenia que l'alumnat, per grups, fes un cartell sobre el muntatge teatral que havien estat construint i posteriorment, l'embedissin en el seu eportafoli en la pertinent reflexió sobre el procés i les possibilitats que l'eina ofereix per a la seva futura docència.

En aquesta taula es poden trobar tots els posts de l'alumnat amb les seves reflexions sobre l'eina Glogster. La majoria destaquen que Glogster és una eina molt visual que permet recollir el procés d'una manera molt atractiva i motivadora. A la majoria d'alumnes els va agradar molt l'eina tot i les reticències incials. El que més em va sorprendre és que encara un nombre reduït d'alumnes varen fer la reflexió sobre l'eina en la seva futura docència. El projecte d'eportafoli intenta a més de motivar la reflexió i la recollida d'evidències del seu aprenentatge, introduir les TIC d'una manera transversal perquè l'alumnat surti dels estudis directament instal.lat en la xarxa (Salinas, 2008) , com el perfil del docent en xarxa (Couros, 2006). I tot i que ens sembla possible i preferible, és evident que el procés està essent molt lent a la vista de l'escassa reflexió sobre tecnologia i metodologia que l'alumnat està fent. Però com sempre dic, crec que l'esforç valdrà la pena, i que segurament a final dels estudis, podrem valorar que s'ha aconseguit en bona mesura. Només es tracta de seguir insistint i treballant en la mateixa línia i amb paciència ...

Voldria destacar una breu reflexió sobre els comentaris de l'alumnat en relació a Glogster i el que tots i totes, sense excepció, varen observar: que és una eina tan visual. La primera impressió que vaig tenir va ser que aquest comentari era un tant elemental i evident. Però aprofundint més en la qüestió em va venir al cap una pregunta igualment elemental: per què tot l'alumnat destaca la mateixa característica? és indicatiu d'alguna cosa? I després de pensar-hi en més d'una ocasió, he arribat a la conclusió, que no sé si serà equivocada, que és molt indicatiu d'alguna mancança o al revés, d'algun excés de l'educació, i en concret, d'aquest projecte. Si analitzam les propostes d'activitats que es proposen a l'alumnat podem observar que bàsicament són activitats que es basen en l'ús de la llengua escrita, la lectura de documents i la redacció de reflexions mitjançant el llenguatge. Per tant, activitats gens visuals i molt textuals. No estic criticant aquesta tipologia d'activitats ja que senzillament són bàsiques i necessàries. Però el que sí estic fent és observant un excés o una mancança, com es vulgui veure. En la nostra societat el domini de la llengua escrita és prioritari, però igualment, s'ha tornat bàsica la capacitat d'expressió en altres llenguatges, més visuals i gràfics i menys textuals. L'alumnat en trobar-se davant l'eina i davant aquesta tasca s'ha quedat sorprès, i sembla que gratament sorprès, de les possibilitats d'eines en les que dominen els arxius multimèdia que combinen imatge i so així com text. I per això va ser la seva primera impressió i la bona que m'apunt per en properes experiències docents incloure activitats i eines que permetin aquesta expressió multimedia.

També em sembla molt important deixar constància aquí també la col·laboració del professorat implicat, na Carmen Escribano i en Toni Pons, sense els quals hauria estat impossible aquesta activitat dins els notres projecte d'eportafoli d'estudis. Ens vàrem reunir per valorar l'experiència i les seves opinions no podien ser més positives i motivadores. A més d'animar-me molt a continuar, em varen donar energia positiva per tirar endavant, que a vegades em fa tanta falta perquè els dubtes i el desanim no em vencin durant aquest camí que està sent prou llarg i dificultós. Els dos destacaren que l'eina els ha estat útil per completar l'activitat del mutatge que han fet, i sobretot, han destacat les valoracions de l'alumnat en les seves reflexions individuals. Els ha sorprès la satisfacció i motivació que l'alumnat ha mostrat per escrit tot i l'esforç invertit i que els ha servit per poder valorar l'activitat amb major coneixement de la tasca de l'alumnat. I el més important, una vegada acabada i valorada l'activitat, després de l'experiència, na Carmen i en Toni han confirmat que volen repetir l'experiència i integrar-la en la seva docència el proper curs.

I aquí deix registre dels cartells realitzats per l'alumnat en quatre grups, més un altre d'individual elaborat per una alumna per un altre projecte de la mateixa assignatura. Con es pot observar dels cartells és que saben explotar les possibilitats tècniques que ofereixen per a integrar material multimèdia. Com a crítica es podria argumentar que el disseny és tal vegada, massa abigarrat. I em sembla que probablement sigui causa del que havíem argumentat abans: la poca experiència prèvia en l'ús d'eines eminentment visuals.

El viatge màgic de Dastan


Un día de emociones para Alana



TrickiTrack

Les faules de Golumina


Super Disco Fashion