Congressos 2012

Fa quinze dies vaig participar en el congrés EDUTEC que es va celebrar a Las Palma de Gran Canaria. El congrés va ser bastant bo, amb algunes sessions que em varen aportar molt per seguir aprenent més enllà de tot aquest tema de portafolis electrònics en el que estic centrada ara.

Però si faig aquesta nota en el diari de la investigació és perquè hi vaig participar amb una presentació sobre l'activitat d'eportafoli de la tercera promoció, que finalment, donada la seva bona feina, ha estat inclosa amb un breu apartat a la tesi.

Després de totes les comunicacions de la sessió on havia estat inclosa va sorgir un interessant debat sobre la meva experiència. El Dr. Jordi Adell em va comentar que les dificultats que havia documentat no són molt diferents a les que es documenten en altres experiències. A més, vàrem comentar la reflexió com el procés que presenta majors dificultats per l'alumnat, i la utilitat de la rúbrica per bastir el procés de reflexió de l'alumnat que va des de l'adaptació de l'aprenentatge nou a les velles preconcepcions al canvi que aquest aprenentatge provoca en les preconcepcions de l'alumnat, sempre des del marc de referència de l'aprenentatge adult de Mezirow.

Tot seguit adjunt la ppt que vaig preparar per donar suport a la presentació de l'article:

També he anat a altres tres congressos durant aquest 2012, en dos dels quals presentava comunicacions relacionades amb el tema dels eportafolis construïts amb eines de la Web 2.0 -el tercer era EDEN, que es va fer a Oporto en juny, però al qual hi vaig assistir amb una comunicació sobre tecnologia i majors, i per això no deix aquí el cartell que vaig preparar. Al Congrés TIES, celebrar a Barcelona en febrer, i vaig portar la descripció de l'activitat d'eportafoli portada a terme des de la meva assignatura de Didàctica, en la seva tercera edició, i per tant, de nou, amb l'alumnat de la tercera promoció com a mostra. La presentació que vaig preparar és la següent:

Tecnología y Profesionalización docente from Gemma Tur

Finalment, també deix aquí la presentació que vaig fer per The PLE Conference, a Aveiro en juliol de 2012. Aquesta comunicació es basa en l'estreta relació que vaig intentar argumentar entre els eportafolis i PLEs. Em va semblar que havia despertat un cert interès, sobretot, les referències de Cambridge i el seu argument del networking com a procés d'eportafoli. A més, una de les autores amb qui em basava per fer l'argumentació de la relació entre PLEs i eportafolis, na Linda Castañeda, va estar present a la sessió i també va mostrar l'interès pels arguments exposasts.

Una darrera adhesió

Aquesta setmana, just abans d'acabar el juliol, he aconseguit la darrera adhesió al projecte, per part del Dr. Antoni Artigues, professor de l'assignatura de Llengua i Literatura Infantil Catalanes, i que ha acceptat participar amb una activitat. 

En juny vàrem parlar, i vàrem quedar que ho concretaríem en juliol, i mentre podria pensar una proposta clara i concreta per introduir la seva assignatura en el projecte d'eportafoli. Li vaig contar que era un projecte que havíem començat a la Seu d'Eivissa des del curs 2009-10, i que la investigació al seu voltant, en concret al voltant dels dos primers cursos de la primera promoció, era la meva tesi doctoral. Li vaig dir que, sabent com projecta la seva assignatura, essent com he estat alumna seva, pensava que la proposta li seria coherent amb la seva manera de treballar els continguts de l'assignatura. Vàrem parlar d'algunes propostes i finalment, vàrem quedar que en juliol ho tornaríem a concretar.

Idò així ha estat. Li vaig escriure un correu amb diverses propostes, i ahir em va telefonar, dient-me que li agrada la primera, que va amb com ell treballa, i que "millora i supera el que faig". Breument, vàrem quedar de la següent manera:

- L'alumnat podrà fer un muntatge audiovisual, un vídeo o qualsevol altre artefacte multimèdia, on recita una poesia. Aquesta activitat li va agradar molt, perquè en la seva assigantura, sempre hi ha un dia, que l'alumnat recita a classe, fins i tot per videoconferència o en algun acte poètic. Així doncs, és ben evident, que l'activitat s'adapta a les necessitats de la seva assignatura. A més, també vàrem parlar que l'alumnat pot incloure imatges, pròpies o d'altres usades correctament, que il·lustrin la poesia, punt que també li va interessar molt, perquè en el temari de la seva assignatura també s'inclouen referències a la poesia visual.

En definitiva, que sembla que tenim ja el disseny complet de les asssignatures i activitats que desenvolupen els quatre cursos complets de l'eportafoli en els estudis de Grau d'Educació Infantil de la Facultat d'Educació de la UIB a la Seu d'Eivissa.

Integrant l'eportafoli a les guies docents

Durant els dies que havíem de publicar les guies docents,  vaig tenir un munt de consultes, però una molt especial: com incloure l’activitat d’eportafoli a la guia docent?

La professora que ho preguntava, na Tiana Vadell, estava considerant diverses opcions, i em preguntava la meva opinió. La qüestió que en veure la feina que li donava la integració de l’activitat en la guia docent, vaig dir-li alguna cosa com:

-       uf, quina enfeinada t’he donat! Jo no volia causar-te tanta feina!

I ella me va contetar:

-        No, però si jo ho vull fer. Jo he descobert a alumnes amb el bloc. Hi ha alumnes tímids, que no diuen res a classe, i que mai pensava que haurien escrit el que han escrit, ni com ho han fet.

Doncs, una altra alegrieta amb aquest comentari, i una altra evidència de què el projecte comença a tenir sentit per tothom, alumnat i professorat. No només això, sinó que d’alguna manera, amb aquest comentari la professora està reflectint una millora de la comunicació amb l’alumnat, així com una millora en la qualitat de la producció de l’alumnat, que s’expressa per escrit d’una manera que no hauria fet a nivell oral.

Sessió de Pechakuchas

-->

El dimarts passat vàrem fer seminari final de les Pràctiques I del estudis de GEDI de la UIB a la Seu d’Eivissa, i per primera vegada, les presentacions del projecte de millora es varen fer en format de Pechakucha.

Com sovint fins ara, la inseguretat de les alumne entorn a la tasca a fer, desperta inquietud i certa desconfiança, i durant tot el semestre, he anat sentint breus comentaris sobre la dificultat afegida que és tenir un temps limitat per a la presentació.

En canvi, la sessió de Pechakucha va resultar en la millor sessions de presentacions sobre projectes de millora que he vist mai des de que estic a la Seu i faig Pràcticum. Afortunadament, na Neus i na Tiana, tutores de Pràcticum, pensen el mateix, i aquest el diagnòstic que varen fer en acabar la sessió:

-       les alumnes s’han sabut centrar en el que és important, i han sabut sintetitzar

-       la sessió ha estat molt més dinàmica i això  ha permès centrar l’atenció per igual en totes les presentacions

-       les alumnes s’han preparat molt bé la seva presentació: han llegit menys i s’han expressat més. I a més, estaven perfectament coordinades, havien preparat la presentació donant-se torns alternatius, així com anava presentat

-       la qualitat visual de les presentacions ha estat millor: més imatges i menys text

A més de tots aquests comentaris, també es pot valorar el següent:

-       només una presentació no tenia imatges lliures

-       totes les presentacions incloïen l’adreça URL de les imatges

-       només una presentació tenia més text que imatges

-       una presentació a més d’estar basada en una equilibri entre ús d’imatges i text, incloïa gràfics elaborats per les alumnes

Finalment, una alumna va demanar que per properes convocatòries es permetessin altres eines tot respectant igualment, el format de 20x 20.  Tot i que ara no n’estic molt segura que ampliant la flexibilitat de les eines, es pugui respectar el format e 20x20 és evident, que aquesta ha de ser una proposta a considerar.

Dos anècdotes més de la sessió:

-       Just al principi de la sessió vaig preguntar si tenien clar com programar l’eina de presentació perquè passàs als 20 segons ja que no havia rebut cap consulta sobre això. I una alumna em va dir: “Gemma, és que ja són tres any de TIC”

-       En veure que les presentacions eren tan bones, i la sessió anava tan bé, em vaig animar a fer algun tweet a Twitter, i algunes companyes de la UIB, campus Palma, es varen fer ressò del que fèiem a Eivissa. Fins tot, n’Aina Escala, del servei de Comunicació de la UIB, es va interessar per l’experiència i va proposar-la a un company que porta un apartat de premsa.

"Ara entenem com es sentia..."

Ara feia dies que no m’arribava cap comentari informal sobre l’eportafoli, i justament, ahir me’n varen fer un altre, i de ben bo. Per tant, un nou indici de l’evolució viscuda en el grup de referència de la meva tesi. 

Dos alumnes que han fet el Pràcticum I, assignatura a tercer curs del pla d’estudis de Grau d’Educació Infantil a la UIB, han fet un bloc com a projecte de millora per a l’escoleta en la que han fet el Pràcticum. Com demanava la normativa del Pràcticum, l’escoleta va demanar aquest projecte de millora, i les alumnes ja varen escollir el centre tenint en compte el seu interès envers aquesta tasca. Fins aquí, tot anava bé i sense problemes. 

Però va arribar l’hora de la posada en pràctica, i els va sorgir un problema amb el que no contaven: la resistència del professorat. Apart d’això, a més, la problemàtica relacionada amb l’actitud negativa, és la manca d’habilitats tecnològiques del professorat del centre, que les alumnes varen observar, per a mantenir el bloc que iniciaven. Per tant, per tirar endavant el seu projecte de millora, les alumnes varen tenir que iniciar el bloc, fer sessions amb el professorat per ensenyar-los el funcionament de les eines, i sobretot, fer una tasca de foment i promoció de la tecnologia a l’educació. Sense dubte, un esforç molt important, tant d’hores presencials com a distància, així com una pressió socioemocional envers la direcció del centre i el claustre del professorat. 

El diagnòstic de les alumnes de les raons per aquesta resistència al centre entorn a la tecnologia sembla bastant encertat i mostra la capacitat crítica i reflexiva assolida per les alumnes de la UIB: les dificultats tècniques del professorat, que ha d’invertir temps i esforç per manejar les eines i fet que tot i que la Direcció del centre exigeix aquesta nova tasca, però en canvi, no dóna facilitats per a realitzar-la. És a dir, el professorat no té temps disponible al centre ni compensació econòmica per aquesta nova tasca. Fàcil entendre, per tant, les resistències, que diagnostiquen les alumnes, des del meu punt de vista, amb molt d’encert. 

 El fet és que contant la seva experiència a classe, mentre esperaven començar una altra classe, em diuen: “ara t’entenen, ara sabem com t’ho has passat i el que vares sentir! I pitjor encara perquè naltros erem trenta i a l’escoleta són molt menys”. I vàrem riure molt tots i totes. No vaig voler insistir, i em vaig limitar a dir “ sí, sí, és tota una experiència” però clar, la veritat i honestament, és que els agraeix molt el reconeixement a un esforç fet amb molta intensitat. Bé, res més, una breu anècdota per mostrar una nova evidència en context de l’evolució d’actituds entorn a la tecnologia a l’educació.

Eportafoli com a TFG

Ara que ja he fet la presentació de l’eportafoli com a Treball de Fi de Grau ja puc escriure sobre la proposta al diari i les primeres impressions. El passat novembre vaig fer lliurament al Degà de la Facultat d’Educació, Dr. Josep Lluís Oliver, la meva proposta de treball de portafoli electrònic com a Treball de Fi de Grau.

La proposta encara no està oficial ni definitivament aprovada, però sembla, segons m’ha comentat el propi Degà en nombroses ocasions, que no hi haurà massa problemes perquè s’aprovi donada la idoneïtat del projecte amb el que estableix el pla d’estudis oficial per aquest treball final dels estudis. A més, també es dóna la feliç casualitat que l’equip de Deganat està treballant amb un projecte d’innovació que inclou un disseny de vàries propostes a escollir-ne una per l’alumnat com a Treball de Fi de Grau. Per tant, encara amb més motiu, sembla que no hi ha d’haver problemes perquè la meva proposta sigui inclosa com una proposta més dins tot el ventall de propostes que es faran de de la Facultat d’Educació.

El Treball de fi de Grau és de sis crèdits, com qualsevol altra assignatura, i la nostra proposta es vertebra en dos apartats, de tres crèdits cada un. Es tracta de què un cinquanta per cent de la nota correspongui al portafoli d’aprenentatge, el que de procés, que l’alumnat ha anat fent, progressivament durant tots els estudis. Els alumnes que han fet més dels mínims en cada assignatura, i que per tant, han fet una feina que no ha estat avaluada, així com la que s’ha fet des del marc de la tutoria, són recompensats en l’avaluació d’un cinquanta per cent de la nota total del TFG. L’altra cinquanta per cent correspon al portafoli de presentació que ha de realitzar i defensar l’alumnat davant el seu Tribunal de Treball de Fi de Grau. Aquest portafoli ha de ser la presentació de l’aprenentatge que ha fet l’alumne durant el seus quatre anys de formació docent inicial. I tot i que com sempre, el portafoli és una eina al servei de l’aprenent, qui és el propietari i qui decideix què i com ho presenta, també hem fet una proposta d’apartats d’aquest portafoli que serveixi de guia. Per tant, aquest portafoli de presentació, i que haurà de ser avaluat pel Tribunal corresponent, està compost dels següents apartats:

- Dades personals de l’alumnat. En aquest apartat l’alumnat haurà de posar totes les seves dades personals així com l’enllaç i descripció del seu portafoli de procés.

- Presentació. En aquest apartat, l’alumnat s’haurà de presentar com a estudiant, mostrant la seva evolució, des dels inicis de la seva formació universitària fins al moment del TFG, així com haurà de presentar també la seva tasca en torn a l’eportafoli d’estudis, en les seves dos vessants, el cronològic, d’aprenentatge durant el procés i el de l’avaluació final o de presentació.

- Presentació de les competències professionals assolides. El pla d’estudis estructura les competències professionals que ha d’assolir l’alumnat en tres grans grups: competències... , competències científico-acadèmiques i competències... En aquest apartat, l’alumnat mostrarà i relacionarà treballs realitzats durant el procés que demostren l’assoliment de les competències. Es tracta de fer una reflexió global, retrospectiva, que relaciona aprenentatge i mostra profunditat del coneixement.

- Conclusió. En aquest apartat l’alumnat haurà de poder analitzar l’assoliment dels objectius plantejats, i les noves línies d’aprenentatge que obre per a la seva formació permanent. Tal vegada, també seria idoni, fins i tot, que l’alumnat ja obri i presenti el seu nou espai que l’acompanyarà en el seu desenvolupament professional.

Aquesta proposta inclou també les rúbriques que hem dissenyat per a l’avaluació de les dos fases del portafoli, el de procés i el de presentació. Una d’elles, en el moment de l’enviament de la proposta, encara estava com a esborrany, per tant, serà necessari que faci un enviament definitiu de tot el projecte.

Com li vaig dir al mateix degà, els meus càlculs són que pocs alumnes d’aquesta primera promoció podran escollir aquesta opció donada l’escassa feina durant el procés que la majoria han fet. Realment, és en part comprensible que una gran majoria de l’alumnat no hagi anat més enllà dels mínims amb la incertesa en què havien de treballar-hi i esforçar-s’hi. Només una minoria, amb prou motivació per fer més enllà dels mínims, i proum compromís amb el seu aprenentatge i futura tasca docent, ha fet a aquestes altures, prou feina com per poder considerar seriosament aquesta opció del portafoli com a Treball de Fi de Grau.

I la sessió de presentació de la proposta a l’alumnat, va ser en el tercer grup la més conflictiva, una vegada més. No podia ni explicar, enseguida em sortien amb preguntes sobre dubtes que realment, tenia previst anar resolvent, com per exemple, la qüestió de la temporalització. L’alumne que ara per ara encara no té prou actualitzat el seu eportafoli de procés, pot fer-ho encara tot i que sigui a destemps? Jo crec que sí perquè com que han estat la primera promoció, i han treballat amb molta incertesa és evident, que han de tenir mesures compensatòries, per exemple. Què es prioritzarà la quantitat de les evidències documentades o la seva qualitat? Aquí va estar el gran debat, però això és com tot: què és millor un treball de cent pàgines dolentes o cinquanta de bones? Per mi, la resposta és evident. El que no vaig tenir temps de raonar bé és que per avaluar-ho, i equilibrar quantitat i qualitat, hi ha les rúbriques.

Una alumna va arribar a dir: “es injusto” Però per sort, ja hi ha alumnes que entenen el projecte i li varen argumentar, molt bé a més, que ni és injust ni és obligatori, i que és una opció que l’alumnat podrà escollir o no. Serà en funció de cadascú, la feina feta, i les motivacions per al semestre en concret en què es realitzi, que realment haurà de decidir la millor opció.

Però el que més em va sorprendre és algun comentari que es va fer en la línia que l’alumnat que el faci tendrà una avaluació més favorable. I això em va soprendre moltíssim perquè a mi realment, el que més em preocupa és que el tribunal que avaluï els projectes no valori la gran feina que hi ha darrera l’eportafoli, d’eines, de reflexions, de feina dia a dia i de la presentació final. Vaja, que jo estic molt preocupada per justament, tot el contrari de que em varen dir a la reunió, una opció que ni tan sols havia contemplat. I per cert, les alumnes que crec que es plantegen adherir-se a aquesta opció, també es varen quedar sopreses del comentari perquè tenen la mateixa por que jo.

La reunió amb el grup de primer, tampoc va estar exempt de polèmica, perquè lògicament, una part del grup no està tan avançada com el grup que ha fet Didàctica. De totes maneres, una vegada explicada la idea, com pareix la seva tònica, ja va haver impressions prou positives. Haurem de veure com evoluciona el tema en aquest grup, ja que és el primer que comença amb el disseny del projecte bastant tancat.

Seguiré pendent de com es desenvolupa aquesta part del meu projecte d’eportafoli d’estudis, que encara que no sigui part estricta ja de la meva tesi doctoral, la veritat que està essent una de les que més em preocupa. Si consider que finalment, hi hagi alumnes que triïn aquesta opció, serà el portafoli una bona eina al servei del l’aprenet? Els servirà per poder mostrar i presentar el seu aprenentatge? Entendrà el Tribunal la magnitud de l’esforç d’aquest alumnat que ha triat aquesta opció? Valorarà la feina feta? Només pensar que alguna d’aquestes preguntes pgui tenir una resposta negativa, em lleva el són de tres mesos. De moment, com sempre, intentaré seguir treballant tant com pugui perquè al final, els resultats per l’alumnat que tanta feina ha fet, siguin els que realment, es mereixin.