Tutories de tercer (i de segon)

Enguany les tutories de principi de curs amb el meu grup de referència, que durant aquest curs escolar farà ja el tercer curs acadèmic dels estudis de GEDI a la Seu d’Eivissa de la UIB, han estat més amables, en un ambient més cordial en relació al projecte d’eportafoli.

He fet quatres sessions de tutoria, dos a una aula ordinària per comentar les novetats del curs, les activitats proposades i les eines relacionades així com altres qüestions més generals relacionades amb els estudis. Normalment, faig les sessions de tutoria a l’aula d’ordinadors per aprofitar la trobada per ajudar a solucionar problemes tècnics que l’alumnat vulgui consultar, però aquesta vegada, vaig voler no fer-ho a l’aula d’ordinador, per només presentar les eines sense mostrar-les passa a passa, de manera, que d’alguna manera, promogués un poc més l’autonomia de l’aprenent, ja que he arribat a la conclusió que tanta ajuda tal vegada, podria haver tengut l’efecte contrari.

A més, n’he fet una més, a l’aula d’ordinadors per ajudar amb les qüestions tècniques que alguns alumnes encara necessitaven, i una altra amb horari de tarda per l’alumnat que no assisteix al matí i que només té disponibilitat a les tarda per realitzar les activitats acadèmiques de la Universitat.

En totes cinc sessions de tutoria inicial no he notat cap debat de qüestionament de la tasca en torn al projecte, i l’ambient ha estat més amè i relaxat la qual cosa, ens ha permès una certa confiança per comentar les tasques per enguany així com la millora a nivell tècnic com a nivell de l’aprofundiment que es fa en la reflexió per a l’aprenentatge.

En la primera sessió per suposat, vaig comentar l’èxit del projecte en el Treball de Fi de Màster que vaig presentar amb els resultats de la investigació sobre el primer any d’implementació del projecte, a la qual cosa ningun ni ninguna alumne o alumna va fer cap comentari, ni bo ni dolent. Ni molt menys, va haver cap comentari a la meva comunicació de què segueix amb la investigació com a tesi doctoral, i de la qual cosa havia d’informar per seguir amb l’honestedat que l’investigador ha de tenir cap al grup investigat. Tot això, ho dic perquè necessit deixar-ho escrit perquè realment, no sé ni si és bo ni si és dolent, però ho trob significatiu de l’enrarit, estrany o tallant que pot arribar a estar la comunicació i el diàleg amb aquest grup d’alumnes, amb qui en moltes ocasions com en aquesta, em qued sense respostes, completament tota sola, amb un silenci per resposta que diu molt encara de tot el que em queda per fer i aconseguir.

També amb el grup de segon he fet una sessió de tutoria, amb el permís del seu tutor, el sempre col·laborador Alberto Sánchez. De fet he tengut dos trobades amb els alumnes, una de presentació del projecte donant una visió general dels estudis, la que temia abans de fer-la, com es pot veure en aquesta entrada de bloc feta amb el mòbil una matinada que no podia dormir només de pensar-hi, i que va ser també prou polèmica; i la que vaig fer més tard, de nou a nivell tècnic per ajudar a solucionar algunes qüestions que havien quedat senes resposta durant el seu primer curs, just l’any passat.

Donada la impertinència d’alguns comentaris que es varen fer en la primera reunió - exemple: és que només ho faig per complir la tasca sense fer-hi cap esforç- , estava ben preocupada per com es produiria la segona, i si l’alumnat estaria disposat a fer les primeres passes per iniciar el projecte amb una nova visió més global, i amb el nou sentit que dóna un eportafoli per tots els estudis. Per sort, sembla que els ànims s’havien calmat, i la sessió va ser mol profitosa sense cap comentari altisonant sobre el paper de la tecnologia en els seus estudis i a l’educació.

Des de que he fet les tutories de tercer i segon, he començat a fer el seguiment sobre el compliment de les tasques de cada en grup en cada assignatura vinculada, així com dels arreglaments que s’havien de fer per a una correcte navegació entre blocs i un correcte etiquetatge, mínims sense els quals els eportafolis no poden ser funcionals, per a una correcte avaluació processual. Torn a editar aquesta notícia, avui dia XXXX de gener de 2012, per dir que durant el semestre, he fet fins a quatre revisions, donada la poca sistematització de la feina de l’alumnat per fer-ho correctament en un temps més breu. Crec que es mereixedor de comentar i deixar plasmat en aquest diari, perquè es vegi l’excepció que estic fent en l’atenció a aquest alumnat que consider que mereixen un tractament excepcional per les circumstàncies especials, de pilotatge amb major o menor grau que estan fent i per la qual cosa, consider que al menys, es mereixen l’atenció més específica per la meva part possible a les seves necessitats. Evidentment, quan la situació s’hagi generalitzat i normalitzat, el que no es podrà fer és fer quatre revisions de la mateixa feina, i hauré de coordinar amb el professorat de cada assignatura no només la tasca a realitzar sinó també la data límit en la qual la tasca ha d’estar complida.

Nou curs i noves angoixes

A aquestes hores de la nit fa hores que ja estic desperta i crec que ja renunciï definitivament a tornar-me a dormir. I què m'ha desvetllat tant? Idò l'únic que en aquesta etapa de la meva vida em desvetlla: el projecte d'eportafoli.

D'aquí unes hores torn a tenir una nova reunió amb l'alumnat de tercer, el pioner en iniciar aquesta feina durant els seus estudis com a mestres d'Educació Infantil. Tanmateix, realment no es el grup que més em preocupa perquè ja ha avançat molt en aquesta línia d'integrar la tecnologia per aprendre i ensenyar, tot i que encara queda un bon número d'alumnes per motivar.

El que ara més em lleva el son - i com es pot veure, literalment- es que aquesta reunió m'ha fet pensar en les altres dues que tenc pendents, una segona a primer i la primera a segon. Com ja he explicat en el post anterior, a primer hem tornat a començar i precisament, hem començat molt bé, sense questionar el projecte ni les seves finalitats, segurament perquè havent el precedent ja, era de preveure que seria més fàcil tornar a començar.

Per tant, el gran problema el veig ara al segon grup, que oficialment no va iniciar el projecte el curs passat i que finalment ho farà enguany. Comencen amb un el retard d'un any en el projecte en la seva globalitat tot i que afortunadament, ja varen començar en la metodologia i l'eina el curs passat en les meves assignatures i la de la professora Helena Alvarado. En principi aquest grup no ha de ser contrari al projecte per por a l'eina i a les dificultats tècniques, però si ho podria ser per l'esforç més continu que se'ls planteja. Així i tot, crec que de nou, em mereix l'esforç perquè aquests alumnes també tenguin l'oportunitat de viure aquesta experiència d'aprentatge que sense dubte completa i enriqueix la seva formació docent inicial.

I després d'aquest exercici de reflexió nocturna vaig a intentar dormir un ratet més. Per cert que és la primera entrada que faig de bloc amb l'app de Blogger per iPhone.

Presentacions

Aprofitant la sessió, he introduit un tema que em fa molta il.lusió però em preocupava la reacció de l'alumnat. Es tracta del curs de la Universitat d'Estiu d'enguany que ja estic en plena organització i en el qual voldria que hi hagués una hora dedicada a la metodologia d'eportafolis, i quina cosa millor que l'alumnat conti la seva experiència i la seva feina?

Idò, sembla que ha estat una proposta molt ben rebuda per l'alumnat.. què bé!

Els he comentat que la finalitat és mostrar la seva feina amb l'eportafoli, parlar del procés, fortaleses, i per suposat, debilitats. I he dit que necessitava alumnes disposats, cinc més o menys, podria estar bé, de manara que tothom tengui entre cinc i deu minuts per explicar la seva visió.

I els he demanat com feiem la selecció -seguint el consell que em va donar na Marina Arrabal quan li comentava aquest cas- si demanava voluntaris, si feien la selecció entre iguals o si la feia jo. I crec que ha estat una bona manera de plantejar-ho perquè hem arribat a acord d'una manera fàcil i després d'un debat amable. Les alumnes han vist de seguida que jo, com a organitzadora del curs, necessitava estar d'acord amb les persones que es presentaven perquè es transmeti un missatge més o menys coherent amb la filosofia del projecte. I hem rigut per la manera en què informalment ho hem dit però l'evidència era clara: hi anam a mostrar una manera de traballar, amb les fortaleses i debilitats del procés no com a plataforma de reinvidació estudiants universitaris.

Per tant, hem quedat que faré la proposta per Moodle i que una alumna, al menys, que sí que crec que hi ha de ser, em contestarà perquè li fa il.lusió participar. Idò, bé, començam bé aquesta nova iniciativa. I seguirem, a veure si ho podem portar endavant amb alegria i contents -com diria sa güela.

Nova eina al PLE de l'alumnat: Glogster

Avui hem fet una sessió per començar a montar el póster amb Glógster que ha de fer l'alumnat en per l'assignatura de Representació Escènica, el marc del projecte. El professor de Música ens ha deixat una hora de la seva classe, i començant una hora abans de la classe, hem pogut dedicar dues hores a aquesta tasca.

Han vengut moltes alumnes amb ganes d'aprendre de l'eina i de fer la feina en grup, i l'ambient ha estat especialment optimista i positiu, com feia dies que no el percebia.

I això, que el primer diàleg que he tengut amb les primeres alumnes que han arribat ja m'ha preocupat:

Alumna: Bon dia, és molt difícil això d'avui?
Jo: No, com la majoria d'eines que feim
Alumna: Per mi el bloc és molt difícil.

No he contestat més, no he volgut incidir. Em sap molt de greu que encara tenguem alumnes que ho pensen així però tanmateix, tot i que aquest comentari no augurava una sessió amb bon karma, finalment, sí que ho ha estat.

Primer hem comentat algunes coses de tutoria, i després hem comentat la utilitat dels blocs a l'educació. Les alumnes han contat vivències personals amb boixos i boixes que entusiasmats els conten la feina que fan al bloc de l'escola. I aixo ens ha donat peu a parlar de les possibilitats immenses que té l'eina a l'educació... i jo no podia estar més contenta.

Després hem anat a per feina, dos horetes que hem treballat amb alegria i il.lusió, com jo imaginava les sessions dedicades a la descoberta d'eines. Tal vegada, és que el Glogster és una eina que especialment ho fomenta en ser com és, tan fàcil, flexible i creativa.

He donat unes indicacions, molt breus del seu funcionament, i l'alumnat s'ha posat a treballar, amb autoonomia: grups d'alumnes entorn a un ordinador per parlar, negociar, prendre acords i construir la seva eina... tot plegat magnífic! No s'ha avançat molt perquè no tenen la representació teatral tan avançada com per haver pogut començar i acabar el muntatge, però si l'actitud és manté no tendran cap problema.

També he observat un detall que des del meu punt de vista, és molt bon senyal. Un grup ha detectat que Glogster no accepta accents (gran entrebanc !!! ) i per no escriure sense accents, han cercat estratègies. Per suposat, han buscat sinònims que no portin accent, però el que més m'ha sorprés és que han trobat una altra solució TIC per poder escriure amb accents, impresionant: una alumna, per fer els títols que necessitaven usar paraules amb accents, ha suggerit fer imatges de les paraules que porten accent i pujar-les com a imatges. No és això genial? Han preferit fer més feina, i sobretot, han tengut habilitats TIC com per fer una cosa molt més complicada i que respongués a la seva necessitat d'aquell moment.

Idò, si tenen aquestes habilitats no les podran desenvolupar amb la Web 2.0 i els seus eportafolis? I sobretot, no podran veure les possibilitats de totes aquestes eines al servei de la seva futura docència? Esperem que sí!! Mentre seguirem esperant i treballant, avui amb nous ànims....

PD: i me queda una cosa per dir que li vull dedicar un post apart

Tallers personalitzats

El dijous passat vàrem fer una sessió de taller que va resultar un taller d'atenció individualitzada. S'havia convocat amb motiu del treball tècnic amb l'eina Glogster per si hi havia alumnat interessat en assistir i que no anava a poder venir al taller que es programava fer al matí d'aquesta mateixa eina. Només varen assistir tres alumnes així que el que vàrem fer va ser aprofitar la sessió per treballar les necessitats tècniques de cada una d'elles.

I va ser una sessió de molt de profit perquè vàrem treballar la navegabilitat del seu eportafoli, especialment, del blog corresponent a segon, millorant els enllaços entre els blocs que conformen el seu eportafoli. A més, també ens vàrem dedicar a altres qüestions, com l'etiquetatge de les notícies publicades. La sessió estava convocada a les 18:30 hores amb tres alumnes, i cap a les 20 h, se'n varen anar dos i encara vàrem fer una horeta més, l'alumna que quedava i jo, parlant de propostes de millora per al seu eportafoli així com el funcionament de l'eina Glogster.

Voldria deixar constància, que tot i que el taller va ser poc nombrós amb assistència, la veritat és que va ser positiu per l'actitud que varen demostrar les alumnes en quant al projecte. Tot i que encara estan en alguns aspectes en nivells inicials, sí que varen mostrar un cert canvi en l'actitud envers a la necessitat de l'aprenentatge TIC per a la seva futura docència.

Fins i tot, una alumna, valorant la necessitat de dedicar-hi més temps i observant les necessitats que presentava el seu eportafoli per representar el seu aprenentatge d'una manera més significativa, va exclamar, amb sinceritat i autenticitat: "jo hauria de fer més hores aquí i no tantes al Facebook".

I tenia tanta raó que no me vaig poder reprimir de riure de la seva expressió... i vaig aprofitar el seu comentari, com no?, i li vaig donar la raó amb l'argument que l'eportafoli és el seu propi espai virtual que controla i domina ella, i que la representa com a futura docent mentre que el Facebook és un espai en el qual tot va en benifici d'altres, que en són els gestors i els propietaris i que se'n benefincien de la informació i l'ús personal que en fan les persones usuàries. I pensava aconseguiria crear un poc de debat i que tendria respostes o algun tipus de reflexió o contrareflexió però ninguna hi va incidir. Crec que l'alumna va ser tant concient del que havia dit que va voler obviar-ho i continuar sense aprofundir en la reflexió.

Però, qui sap? El comentari va ser breu i m'hauria encantat allargar-lo però, tal vegada, va estar suficient per engegar en ella una nova motivació per seguir-hi treballant.

Seguirem pendents dels moviments, com sempre, amb paciència (quin remei!) i il.lusió per si les coses milloren encara un poquet més, que ho necessitam...

A tot això, ara pens que vull deixar registrat que tenim una nova usuària de Twitter que diria qeu encara ha d'averiguar el seu funcionament però que ha sentit la curiositat del que es fa i s'hi aprèn.

Encara el mateix...

El dijous passat, 24 de febrer de 2010, vàrem fer una nova tutoria de cara al segon semestre. Els punts de l'ordre del dia eren dos: torn obert de l'alumnat i treball entorn a l'eportafoli, en aquest ordre. Sempre començam així perquè l'alumnat aprofiti aquestes sessions per comentar-me el desenvolupament del semestre, els problemes i els èxits també encara que d'això no en parlam molt. Va ser una sessió dura perquè sembla que els problemes no acaben: excès de treballs, temporalitzacions al límit on s'acumulen els treballs al final del semestre i es solapen amb els exàmens... etc. Tenen tota la raó i per suposat, des de la meva feina, intentaré donar el suport necessari perquè aquestes qüestions de coordinació s'arribin a arreglar.

Ens vàrem passar tota la sessió així, i quan al final, es varen plantejar els mateixos dubtes de sempre en relació a l'eportafoli, jo ja no podia més: el desanim va poder amb mi, tot se me va caure damunt... per què tanta feina i tant d'esforç si després de tant de mostrar i justificar vies encara seguíem estancats en les mateixes qüestions inicials? En aquesta entrada de bloc feta des del mòbil es pot comprovar la meva desil.lusió

I vaig tancar la sessió, posposant el debat a una altra sessió, sense resoldre els dubtes perquè el debat havia estat molt intens en relació al primer tema i no volia - ni tan sols podia resisitr, tantmateix- que s'extengués el mateix to al projecte.

Avui, però, després de pensar-hi tot el cap de setmana he tret una notícia al fòrum de tutoria, en el qual ens comunicam per portar a terme el projecte, intentant aclarir un poc més la qüestió, tot i la meva pena d'encara no haver aconseguit que hi hagi alumnes que no vegin el valor de compartir i corrent el risc també, de què el projecte es desvirtui en un dels principis que jo consider clau: que sigui públic.

Així, he tret el següent:

Bon dia,

Només una reflexió per començar la setmana resolvent els dubtes que es varen plantejar el dijous i que vàrem deixar oberts.

Per mi, una característica clau d'aquest projecte és que sigui públic considerant que el fet de compartir opinions, experiències i reflexions implica una aportació inestimable a la formació docent, tant inicial com permanent.

Tanmateix, si algun alumne/a considera aquest tret no com un motor sinó com un inhibidor de l'aprenentatge, idò lògicament, ho pot replantejar, i en tot cas, fer-ho privat.

En cas de fer-se privat, aquesta persona haurà de convidar un a un, cada un dels membres del grup que considera pot veure el seu eportafoli. Lògicament, el professorat haurà de ser donat d'alta perquè pugui corregir i fer seguiment a l'eportafoli.

Finalment, de la resta de dubtes que es varen plantejar en quant a la publicació de treballs i material multimèdia, hi ha moltes possibles fórmules per complir l'activitat i que tothom es senti bé amb els treballs publicats.

Salutacions cordials,
Gemma

Tenint en compte, que la literatura sobre l'eportafoli considera la qüestió de la privacitat un tema de decisió de la pròpia persona usuària, he considerat just que es donés aquesta opció, tot i que el projecte no pretén només entrar en la metodologia de l'eportafoli sinó també donar models de treball amb les TIC i la Web 2.0 a l'educació. Per tant, la qüestió de compartir, que és bàsica, quedaria desafortunadament bastant perjudicada. Tanmateix, confiï des d'aquí, que aquest cas només es doni en pocs alumnes i que la majoria ja hagi vist superades les pors de compartir, i sobretot, ja hagi experiementat prou com per haver valorat la importància de què el seu eportafoli sigui públic.

També varen sortir altres problemes en relació a això com no voler compartir un treball. Per què serà? Quina és la seva por? Quina por s'ha de tenir si es comparteix el que millor es sap fer?

Esperem només hagi estat un petit pas endarrera, i que aviat, en donem dos endavant.

Començam el segon curs

El nou curs ha començat ja de ple i de nou, tornam a estar tots i totes enfeinades en multitud de tasques i projectes. Per suposat, el projecte segueix endavant i ens hem tornat a marcar nous objectius a assolir en durant aquest curs 2010-11.


Fins i tot, ja hem fet la primera sessió de tutoria on hem fet el calendari d'activitats per tot el curs, i sobretot, hem intercanviat opinions i impressions. Pareix que el curs comença bé... la majoria d'alumnes han mostrat una actitud positiva i expectant davant la nova fase de desenvolupament del projecte. A la fi pareix que hi ha un acord més o menys majoritari sobre la necessitat de viure experiències amb les TIC com alumnes per ser capaços d'aplicar-les més tard com a mestres. Els avenços de la societat en la qual vivim demanen que l'educació doni una resposta. No ens podem quedar al marge d'aquesta revolució social i no podem deixar passar l'oportunitat de ser els protagonistes del canvi en l'educació. I pareix que tot@s hi estam d'acord.

Seguint la guia de l’alumne que plantejava un calendari d’implentació de l’experiència, proposam vàries activitats vinculades a tres assignatures semestrals i la tutoria de carrera. En les dues assignatures del primer semestre, el principal objectiu és aprofundir en la reflexió sobre el propi procés d'aprenentatge, deixant evidències de que s'ha après en relació a la competència artístíca i la capacitat per atendre i integrar la diversitat de l'alumnat a l'aula. És a dir, bàsicament, ens plantejam aprofudir en l'eina de l'e-portafoli com a eina per a la reflexió i per a la col.lecció d'evidències que mostren les competències assolides.

En el segon semestre, l'activitat lligada al projecte no serà tant de reflexió personal com d'ampliació de les eines del PLE de l'alumne. Lligam de nou el projecte, a una assigntura de caire artístic on els alumnes han de desenvolupar la seva competència creativa. L'objectiu serà completar aquest procés de creativitat a través d'eines de la Web 2.0.

Paral.lelament, es proposen dos activitats als alumnes, en el marc de la tutoria i per tant, sense una avaluació vinculada a cap assignatura en concret. En primer lloc, i com a activititat obligatòria, iniciam la vessant més grupal, de comunitat d'aprenentatge, la netfolio seguint el concepte de Barberà i de Martín (2009). Ja hem fet una relació de parelles d'alumnes del grup i ens hem marcat de termini tot el curs fins al primer de maig per fer un comentari al company/a que l'ajudi a millorar el seu portafoli electrònic i que destaqui els seus punts forts i dèbils.


A més a més, també hem plantejat una activitat optativa per fer de nou, durant tot el curs fins a l'1 d'agost. Es tracta d'una activitat per introduir-nos, encara que sigui d'una manera molt inicial, al mobile learning, sense dubte el futur de l'aprenentatge. Els aparells mòbils poden ser un bon aliat per ajudar a desenvolupar la mirada pedagògica, la capacitat de veure en la vida diària situacions ordinàries que poden ser d'utilitat per portar a l'aula i treballar amb els alumnes. Si tots tenim un mòbil a prop amb què poder fer fotos o vídeos i l'usam per a la vida personal, per què no explotar les seves possibilitats per a l'educació? Es tracta que els alumnes en la seva vida diària captin una imatge amb foto o vídeo a partir de la qual puguin desenvolupar una petita activitat contextualizada i significativa amb els seus futurs alumnes.


Finalment, no vull oblidar en aquest primer post donar la benvinguda a les dos noves alumnes del grup, na Síliva i na Núria, ni acomiadar les tres alumnes que han deixat la Seu, na Iratxe, n'Alba i n'Ana. Per cert, que na Iratxe i n'Alba ja han demostrat que el seu e-portafoli és una eina més seva perquè ja han fet els seus primers posts des de què s'han mudat. A totes, molta sort en aquesta nova etapa.

Per suposat, molta sort a tots en aquest nou curs... que tot us vagi tant bé com tots els que us estimam us desitjam. I també, ànims per portar aquest projecte endavant ... que ens ha d'ajudar a aprendre i ensenyar millor que mai.

Salut per tothom! i seguim...