dilluns, 6 de desembre de 2010

Grups de discussió

La setmana passada vàrem fer dos grups de discussió per completar l'avaluació del primer curs. I de nou, els sentiments tornen a ser contradictoris... l'actitud digital no ha avançat tant com fa una mesada em va parèixer i en canvi, hi ha alumnes que ja són mestres del segle XXI, d'esperit encara que no hagin acabat de completar la seva formació inicial.

Els dos grups de discussió es varen formar en perfils d'alumnes diferents: alumnes a temps complet i alumnes que treballen, alumnes amb família al seu càrrec i alumnes sense, alumnes nadius digitals per edat i alumnes que no ho són, alumnes amb actitud digital favorable i desafavorable. I en canvi, com és normal en les activitats on el factor humà és el fonamental, en el primer grup, varen destacar les veus positives i en el segon, les negatives.

Una part del grup, ja ha fet el pas definitiu i irreversible. Les TIC són una eina per aquest alumnat per completar i potenciar el seu aprenentatge, i el portafoli electrònic que estan construint, tots i els moments de feina intensa que viuen, és un lloc propi, personal on anar recollint el seu aprenentatge i tot allò que els defineix com a mestres. Aquests alumnes ja han sabut valorar la riquesa que el projecte pretén dotar a la seva formació: la potenciació del seu aprenentatge a través de les TIC i l'aportació inestimable a la seva identitat professional que la construcció d'un portafoli electrònic durant quatre anys pot arribar a suposar.

Una altra part del grup encara no ha fet aquesta passa: són els que me tenen preocupada i no em deixen gaudir dels que ja l'han fet ni de fer el camí ja amb la seva companyia. Hi ha una part que encara viu obsesionada pel currículum oficial i l'avaluació, discutint sobre la diferència del seu programa participant o no amb el projecte. Comparteix la seva preocupació i l'entenc i de fet, crec que tots la tenim, ja que tots volem que tothom arribi al final de la seva formació de mestres, és a dir, que tothom es graduï i pugui començar a treballar. Però, ho hem d'intentar tot: hem d'aconseguir mestres que gaudeixen d'aprendre per aprendre, a més d'aprendre per aprovar. I ho seguirem intentant: i ho puc dir en plural, perquè ara no estic sola en aquesta visió, ara ja tenc alumnes que m'acompanyen i m'ajuden.

Com em varen dir en el primer grup de discussió, això ja m'ha de donar la satisfacció suficient com per seguir endavant amb el projecte amb la tranquil.litat que dóna veure l'evolució d'alguns i intentant no patir mentre esperam que als que encara han de fer la passa.

Val la pena seguir el camí a veure si més alumnes del grup s'uneixen a l'expedició i feim el viatge que ens queda tots junts, amb alegria i entusiasme per aprendre i aportar la nostra feina per al canvi a l'educació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada