Una darrera adhesió

Aquesta setmana, just abans d'acabar el juliol, he aconseguit la darrera adhesió al projecte, per part del Dr. Antoni Artigues, professor de l'assignatura de Llengua i Literatura Infantil Catalanes, i que ha acceptat participar amb una activitat. 

En juny vàrem parlar, i vàrem quedar que ho concretaríem en juliol, i mentre podria pensar una proposta clara i concreta per introduir la seva assignatura en el projecte d'eportafoli. Li vaig contar que era un projecte que havíem començat a la Seu d'Eivissa des del curs 2009-10, i que la investigació al seu voltant, en concret al voltant dels dos primers cursos de la primera promoció, era la meva tesi doctoral. Li vaig dir que, sabent com projecta la seva assignatura, essent com he estat alumna seva, pensava que la proposta li seria coherent amb la seva manera de treballar els continguts de l'assignatura. Vàrem parlar d'algunes propostes i finalment, vàrem quedar que en juliol ho tornaríem a concretar.

Idò així ha estat. Li vaig escriure un correu amb diverses propostes, i ahir em va telefonar, dient-me que li agrada la primera, que va amb com ell treballa, i que "millora i supera el que faig". Breument, vàrem quedar de la següent manera:

- L'alumnat podrà fer un muntatge audiovisual, un vídeo o qualsevol altre artefacte multimèdia, on recita una poesia. Aquesta activitat li va agradar molt, perquè en la seva assigantura, sempre hi ha un dia, que l'alumnat recita a classe, fins i tot per videoconferència o en algun acte poètic. Així doncs, és ben evident, que l'activitat s'adapta a les necessitats de la seva assignatura. A més, també vàrem parlar que l'alumnat pot incloure imatges, pròpies o d'altres usades correctament, que il·lustrin la poesia, punt que també li va interessar molt, perquè en el temari de la seva assignatura també s'inclouen referències a la poesia visual.

En definitiva, que sembla que tenim ja el disseny complet de les asssignatures i activitats que desenvolupen els quatre cursos complets de l'eportafoli en els estudis de Grau d'Educació Infantil de la Facultat d'Educació de la UIB a la Seu d'Eivissa.

Artefactes d'anglès 2011-12

Ara que estic acabant les avaluacions de les assignatures d’anglès d’aquest curs 2011-12, puc fer una valoració sobre els artefactes que s’han creat en aquestes assignatures en el marc del projecte de l’eportafoli -i dels quals se'n pot veure una selecció en aquesta entrada del bloc que tenc de la meva docència a la Universitat.

En aquest tercer any d’implementació del projecte, el número d’alumnes matriculats en les assignatures d’anglès, inclou alumnes de tercer, segon i primer curs, és a dir, amb diferent nivell de coneixements i experiències prèvies de treball amb l’eportafoli. Tanmateix, les xifres entorn als diferents criteris de valoració de la qualitat dels projectes mostren l’avanç generalitzat en l’ús de les eines TIC per aprendre.

Per una part, les imatges i recursos que es varen usar en el primer curs no respectaven majoritàriament, els drets d’autoria ni les llicències Creative Commons. Enguany, absolutament tots els artefactes creats respecten aquest criteri d’avaluació. En el primer any, alguns artefactes presentaven problemes de so, la qual cosa va ser un factor important per a una correcte avaluació de la competència comunicativa que es demostrava amb l’artefacte, i objectiu pel qual es demana. Enguany, cap artefacte ha presentat problemes de so. Finalment, en el primer any, la majoria d’alumnes usaren només una eina, i pocs, es varen atrevir en lús de més d’una. Enguay, tots els alumnes han experimentat com a mínim, dues eines diferents.

Òbviament, les condicions de l’avaluació de les assignatures d’anglès d’enguany, han contemplat més estrictament el respecte a dos condicions: el respecte a l’autoria dels recursos en la construcció de l’artefacte i la qualitat de l’audició de l’artefacte. Per altre part, també s’ha fomentat l’experimentació d’eines diferents i la creativitat en la composició dels artefactes.

Però tanmateix, tot i aquest foment explícit, la resposta de l’alumnat davant aquesta exigència ha estat positiva: d’acceptació del repte i de gaudiment del procés de construcció de l’artefacte, com mostra el nivell de creativitat d’alguns artefactes construïts.

El grup de tercer no ha presentat cap resistència ja, i fins i tot, hi hagut alumnes que s’han animat a experimentar altres eines que fins a les hores no havien usat mai. Per tant, això és evidència de què algunes alumnes ja han arribat a aquesta capacitat que es busca en el projecte, de l’ús de les eines de la Web 2.0 amb autonomia.  El grup de segon era el grup d’alumnes menys nombrós, i tal vegada, el que menys experiència té en l’ús de les eines, però han aconseguit l’objectiu de crear l’artefacte sense massa problemes, més enllà d’algun entrebanc purament tècnic. Del grup de primer,  el grup que ja ha passat per una important immersió en tecnologia i metodologia d’eportafoli en el primer semestre, com ja va sent la norma, les alumnes han mostrat una gran motivació per la construcció creativa dels artefactes. Finalment, si ha hagut algun moment d’actitud negativa a l’aula, ha vengut, en aquest cas, del grup de primer que no ha passat per aquesta immersió tecnològica i metodològica. Aquestes alumnes enmig dels segon semestre, s’han trobat que havien de profunditzar en les habitats tècniques que el projecte demana. El fet és que com que enguany hi hagut tallers a nivell tècnic oberts a tots els grups, no hi hagut massa problemes tècnics tampoc en aquest sector d’alumnes, però tot i les tutories i les presentacions del projecte, el que sí encara no havia progressat entre aquest grup és l’actitud envers la tecnologia a l’educació. Finalment, gràcies a l’ajut de companyes amb més habilitats digitals, la sessió dedicada a la construcció de l’artefacte, els materials de suport, i sobretot, l’exemple dels artefactes que s’anaven construint, aquest grup d’alumnes també ha assolit l’objectiu de la construcció de l’artefacte respectant els criteris citats anteriorment.

Així doncs, una nova dada que possiblement no aparegui a la tesi perquè queda fora  de l’anàlisi (recordem que ens centram en la primera promoció  i en la tercera promoció en el seu primer semestre a la Universitat), analitzada breument i just al moment, que ajuda a observar el progrés del projecte i la seva bona  i definitiva evolució en el tercer curs d’implementació.