"Ara entenem com es sentia..."

Ara feia dies que no m’arribava cap comentari informal sobre l’eportafoli, i justament, ahir me’n varen fer un altre, i de ben bo. Per tant, un nou indici de l’evolució viscuda en el grup de referència de la meva tesi. 

Dos alumnes que han fet el Pràcticum I, assignatura a tercer curs del pla d’estudis de Grau d’Educació Infantil a la UIB, han fet un bloc com a projecte de millora per a l’escoleta en la que han fet el Pràcticum. Com demanava la normativa del Pràcticum, l’escoleta va demanar aquest projecte de millora, i les alumnes ja varen escollir el centre tenint en compte el seu interès envers aquesta tasca. Fins aquí, tot anava bé i sense problemes. 

Però va arribar l’hora de la posada en pràctica, i els va sorgir un problema amb el que no contaven: la resistència del professorat. Apart d’això, a més, la problemàtica relacionada amb l’actitud negativa, és la manca d’habilitats tecnològiques del professorat del centre, que les alumnes varen observar, per a mantenir el bloc que iniciaven. Per tant, per tirar endavant el seu projecte de millora, les alumnes varen tenir que iniciar el bloc, fer sessions amb el professorat per ensenyar-los el funcionament de les eines, i sobretot, fer una tasca de foment i promoció de la tecnologia a l’educació. Sense dubte, un esforç molt important, tant d’hores presencials com a distància, així com una pressió socioemocional envers la direcció del centre i el claustre del professorat. 

El diagnòstic de les alumnes de les raons per aquesta resistència al centre entorn a la tecnologia sembla bastant encertat i mostra la capacitat crítica i reflexiva assolida per les alumnes de la UIB: les dificultats tècniques del professorat, que ha d’invertir temps i esforç per manejar les eines i fet que tot i que la Direcció del centre exigeix aquesta nova tasca, però en canvi, no dóna facilitats per a realitzar-la. És a dir, el professorat no té temps disponible al centre ni compensació econòmica per aquesta nova tasca. Fàcil entendre, per tant, les resistències, que diagnostiquen les alumnes, des del meu punt de vista, amb molt d’encert. 

 El fet és que contant la seva experiència a classe, mentre esperaven començar una altra classe, em diuen: “ara t’entenen, ara sabem com t’ho has passat i el que vares sentir! I pitjor encara perquè naltros erem trenta i a l’escoleta són molt menys”. I vàrem riure molt tots i totes. No vaig voler insistir, i em vaig limitar a dir “ sí, sí, és tota una experiència” però clar, la veritat i honestament, és que els agraeix molt el reconeixement a un esforç fet amb molta intensitat. Bé, res més, una breu anècdota per mostrar una nova evidència en context de l’evolució d’actituds entorn a la tecnologia a l’educació.

Tallers personalitzats

El dijous passat vàrem fer una sessió de taller que va resultar un taller d'atenció individualitzada. S'havia convocat amb motiu del treball tècnic amb l'eina Glogster per si hi havia alumnat interessat en assistir i que no anava a poder venir al taller que es programava fer al matí d'aquesta mateixa eina. Només varen assistir tres alumnes així que el que vàrem fer va ser aprofitar la sessió per treballar les necessitats tècniques de cada una d'elles.

I va ser una sessió de molt de profit perquè vàrem treballar la navegabilitat del seu eportafoli, especialment, del blog corresponent a segon, millorant els enllaços entre els blocs que conformen el seu eportafoli. A més, també ens vàrem dedicar a altres qüestions, com l'etiquetatge de les notícies publicades. La sessió estava convocada a les 18:30 hores amb tres alumnes, i cap a les 20 h, se'n varen anar dos i encara vàrem fer una horeta més, l'alumna que quedava i jo, parlant de propostes de millora per al seu eportafoli així com el funcionament de l'eina Glogster.

Voldria deixar constància, que tot i que el taller va ser poc nombrós amb assistència, la veritat és que va ser positiu per l'actitud que varen demostrar les alumnes en quant al projecte. Tot i que encara estan en alguns aspectes en nivells inicials, sí que varen mostrar un cert canvi en l'actitud envers a la necessitat de l'aprenentatge TIC per a la seva futura docència.

Fins i tot, una alumna, valorant la necessitat de dedicar-hi més temps i observant les necessitats que presentava el seu eportafoli per representar el seu aprenentatge d'una manera més significativa, va exclamar, amb sinceritat i autenticitat: "jo hauria de fer més hores aquí i no tantes al Facebook".

I tenia tanta raó que no me vaig poder reprimir de riure de la seva expressió... i vaig aprofitar el seu comentari, com no?, i li vaig donar la raó amb l'argument que l'eportafoli és el seu propi espai virtual que controla i domina ella, i que la representa com a futura docent mentre que el Facebook és un espai en el qual tot va en benifici d'altres, que en són els gestors i els propietaris i que se'n benefincien de la informació i l'ús personal que en fan les persones usuàries. I pensava aconseguiria crear un poc de debat i que tendria respostes o algun tipus de reflexió o contrareflexió però ninguna hi va incidir. Crec que l'alumna va ser tant concient del que havia dit que va voler obviar-ho i continuar sense aprofundir en la reflexió.

Però, qui sap? El comentari va ser breu i m'hauria encantat allargar-lo però, tal vegada, va estar suficient per engegar en ella una nova motivació per seguir-hi treballant.

Seguirem pendents dels moviments, com sempre, amb paciència (quin remei!) i il.lusió per si les coses milloren encara un poquet més, que ho necessitam...

A tot això, ara pens que vull deixar registrat que tenim una nova usuària de Twitter que diria qeu encara ha d'averiguar el seu funcionament però que ha sentit la curiositat del que es fa i s'hi aprèn.

Actitud digital

Avui he tengut una petita alegrieta... o més bé, una gran alegria. Hi ha senyals que l'actitud digital del grup està avançant. És el que esperava havia de passar però a vegades, la duresa de les actituds i dels comentaris fa dubtar que el canvi hagi de succeir i fa de l'espera un temps d'inquietud i incertesa on els dubtes m'invaeixen i em fan questionar un procés que he intentat fos progressiu, lent i respectuós amb els ritmes, però tanmateix, irreversible i imparable.

Idò avui un grupet d'alumnes s'ha decidit a entrar de ple en el projecte i a iniciar definitivament el seus portafolis electrònics i a comemnçar a recollir les evidències del seu aprenentatge com a docents. Comentaven la necessitat d'utilitzar aquestes eines que usam per aprendre en la seva futura docència, que l'escola no es pot mantenir al marge d'aquest canvi social. També comentaven que els permet compartir i veure els aprenentatges de la resta d'alumnes de la classe així com mostraven una certa il.lusió per publicar en els seus portafolis aquell recurs que havien descobert i amb el qual s'hi havien sentit identificades.

I per tot això, m'ha paregut que un any després del començament de projecte, hem fet una passa endavant que teníem per fer, que tot el grup per complet, sense deixar ningún endarrera, tengui l'actitud favorable per iniciar-se en una nova manera d'aprendre i ensenyar que a la fi, acabi transformant definitivament les nostres escoles.

I de nou, per tot això, he considerat que aquesta petita passa era digna d'una nova entrada en aquest bloc on intent recollir el procés des d'un punt de vista més emocional i personal, on em permet comentar impressions i sentiments un poc parel.lament al seguiment més sistemàtic i objectiu que intent fer del projecte en el marc de la meva formació formal.