Sobre la promoció 2011-15

Tot i que la tercera promoció de Grau d’Educació Infantil de la Facultat d’Educació de la UIB a la Seu d’Eivissa no és motiu d’investigació, em sembla adient fer una petita referència a la seva feina en relació al projecte d’eportafoli donades les primeres impressions que he rebut durant aquest primer semestre.


Resumidament, cal destacar el següent:
- Pràcticament, totes les alumnes han iniciat ja el seu eportafoli. Totes tenen a aquestes altures, un bloc de portada, i un bloc de primer, tots dos generalment, ben enllaçat i si escau, ben etiquetats.
- Totes han creat les seves primeres entrades, ja sigui de presentació o les primeres eines creades gràcies a la participació de l’assignatura de Música.
- L’alumnat que s’ha matriculat en l’assignatura de Bases Didàctiques i Disseny Curricular ha desenvolupat bones estratègies d’ampliació de recursos i informació així com una gran capacitat per a l’anàlisi i la reflexió en torn als aprenentatges realitzades.
- El gran avenç d’aquestes alumnes ha fet motivar a la resta del grup, que per perfil acadèmic, tenen reconeguda l’assignatura, per iniciar-se a nivell tècnic i pedagògic en la metodologia d’eportafoli
- En ningun cas s’ha qüestionat la utilitat i la necessitat de l’ús de la tecnologia per al seu propi aprenentatge, com per a la seva futura docència. La unanimitat en torn a la necessitat d’usar la tecnologia per aprendre en la mateixa mesura que s’usa per a l’oci ha motivat a l’alumnat a fer els esforços necessaris per realitzar els aprenentatges.
- L’actitud doncs, és globalment, molt positiva i els nivells d’angoixa s’han reduït en un temps considerablmente breu.
- La majoria d’alumnes que no fan l’assignatura de Didàctica han assistit a les sessions de tutoria i tallers per a l’aprenentatge de les primeres passes en l’elaboració dels primers blocs i primeres eines dels seus eportafolis.

Òbviament, donat que encara només estam en el seu primer semestre a la Universitat, moltes coses poden passar encara, i l’evolució de l’actitud digital podria experimentar algun tipus de regressió a causa de l’esgotament que els estudis poden crear, tanmateix, amb l’inici que han fet amb els seus eportafolis, segurament, confiï que qualsevol dificultat que pugui sorgir serà susceptible de ser superada.

En aquesta plana de Netvibes es podrà comprovar el bon començament que ha fet aquest grup:
http://www.netvibes.com/eportafolis11-15#General

Donada la gran disponibilitat del grup que ha fet Didàctica, he decidit juntament amb el director de la tesi, fer un grup de discussió amb les mateixes preguntes que faig al grup de referència, per veure la seva actitud després de només un semestre de feina. En tenir la transcripció feta faré una relació de primeres impressions, que segurament, no seran molt diferents a aquestes impressions en acabar l’assignatura.

Presentació del TFM- Màster de Tecnologia Educativa

I a la fi va arribar el gran dia: dia 28 de juny a les 16h presentava el meu Treball de Fi de Màster del Màster Interuniversitari en Tecnologia Educativa: eLearning i Gestió del coneixement de la Universitat de les Illes Balears, Universitat Rovira i Virigili, Universitat de Lleida, Universitat de Sevilla i Universitat de Murcia. Aquest treball és bàsicament el motiu pel qual la fi de curs va ser trepidant i fascinant. Havia estat dos cursos, en realitat més de dos cursos, treballant entorn al projecte, primer en la programació i execució del disseny durant el primer curs, i ja durant el segon, que ha estat aquest curs, en la redacció de les conclusions. A més, durant aquest mateix curs, i mentre escrivia sobre el primer, també portava a terme les accions entorn al segon curs, de les quals n'he d'extreure conclusions a partir d'ara, i de cara a un altre treball major, la tesi, però això ja són paraules majors i millor ho coment en una altre post. A tot això, li sumava que seguia fent feina amb normalitat a la Universitat amb totes les tasques que em corresponen i que no són poques a final de curs. En definitiva, que crec que queda ben evident i justificat això que ja he repetit diverses vegades ja: un final de curs trepidant i emocionant.

Pel TFM presentava les conclusions extretes sobre el primer any de desenvolupament del projecte d'eportafoli d'estudis del Grau d'Educació Infantil de la UIB a la Seu d'Eivissa, del qual en aquest mateix blocs, ja es sap que es fa un seguiment acurat. Tot seguit es pot veure la presentació que vaig preparar per a l'exposició oral. De moment, el treball escrit encara no el public perquè estic pendent d'algunes qüestions relacionades la segona part del treball que ja constitueix la meva tesi.



El meu Tribunal de TFM estava compost per tres acadèmics excepcionals: la Dra. Mercè Gisbert i el Dr. Lluís Marquès de la Universitat RiV, i el president, el Dr. Jesús Salinas de la UIB. La sessió era per videoconferència, com totes les sessions presencials d'aquest Màster, i això li donava un punt d'angoixa més a la presentació. La veritat que me vaig posar molt nerviosa, un sentiment que no va acabar de desaparèixer en tota l'exposició. A vegades passa que els nervis nomes són inicials i que quan un es centre en el que vol dir, acaba oblidant la situació en la qual està i que li provoca els nervis. Però en aquest cas, no va ser així i les paraules em varen fallar en multitud d'ocasions. Així i tot, vaig aconseguir dir tot el que havia progamat dir, excepte alguns detalls que se me varen oblidar, i afortunadament vaig aconseguir ajustar-me completament al temps otorgat per a la presentació.

I tot el que em va dir el meu Tribunal va ser positiu per mi, o bé perquè em varen valorar positivament alguns dels aspectes del meu treball o bé, perquè les febleses que varen observar m'ajudaran a millorar el meu treball per a la següent fase. Aquestes són algunes de les coses que em varen dir:

- Els tres professors em varen valorar molt la gran quantitat de feina feta, cadascú destacant algun aspecte. Per exemple, el Dr. Salinas va destacar la qualitat de la presentació, i la Dra. Gisbert va destacar el desenvolupament de la part teòrica.
- I els tres també varen destacar un oblit important del treball: li manca una contextualització del projecte en el marc de la particularitat de la Seu d'Eivissa de la UIB, i una major contextualització en les característiques del pla d'estudis del Grau d'Educació Infantil de la UIB. I quan m'ho varen dir em vaig quedar bocabadada: com havia pogut fer tal oblit? A vegades, el que és tan evident ens passa desapercebut i en aquest cas així em va passar. Per tant, amb aquesta observació ja sé ben clar per on he de començar a treballar per a la següent fase.
- El Dr. Lluís Marquès va observar a més, que a les conclusions m'havia centrat en avaluar exhaustivament el projecte d'eportafoli i la seva realització durant el primer any, però en canvi, en l'exposició d'objectius me n'havia plantejat d'altres que no vaig avaluar amb tanta concreció. Crec que aquesta aportació serà vital per a la realització de la segona part: he de saber ajustar-me més, concretar més a allò que realment vull fer i per tant, concretar objectius que després pugui avaluar amb profunditat.
- El Dr. Jesús Salinas em va fer una altra crítica que hauré de tenir en compte quan presenti la segona part, si és que hi arrib mai, ja que vaig passar molt per damunt la metodologia i hauria d'haver-la desenvolupat més en la presentació oral ja que estava perfectament desenvolupada en la part escrita. Crec que aquí el subconcient em va traicionar perquè vertaderament allò que em feia més pànic de la presentació oral era equivocar-me en l'exposició de l'enfocament metodològic del projecte.
- I no puc oblidar un comentari que em va fer la Dra. Gisbert que m'ha alegrat tot l'estiu: moltes tesis no tenen tanta feina feta com la que he fet en el TFM.

En el treball pròpiament dit no vaig poder incloure un apartat d'agraïment perque tot i que vaig fer molta feina durant el curs, al final, el temps se me va tirar damunt i el vaig tancar i lliurar precisament en la data màxima de termini marcat. Així que ara, amb més tranquil.litat, puc fer aquesta feina pendent...

Moltes i moltes gràcies: al Dr. Santos Urbina, el meu director de TFM, que m'ha ajudat a orientar el procés d'implementació del projecte i m'ha guiat en el procés d'investigació entorn al projecte, la tasca més desconeguda i a priori més inaccessible per mi; a la Dra. Dolors Forteza, perquè des del primer moment, i com a degana de la Facultat d'Educació em va donar el suport personal i insititucional suficient per iniciar el projecte amb l'alumnat; al Dr. Josep Lluís Oliver, nou degà de la nostra Facultat que ha donat un nou suport al projecte; al Dr. Sebastià Verger i després a la Dra. Joana Colom, que com a Vicedegans i caps d'estudis del Grau d'Educació Infantil, han donat el seu vist-i-plau a l'experiència;al Dr. David Pons, que des del primer moment va creure en el projecte; na Marina Arrabal perquè amb les seves reflexions m'ha animat a continuar l'experiència amb la que, segons la seva opinió, estava obrint camins tot i les dificultats que les dues observàvem; al Dr. Pere Alzina, que des de la Seu de Menorca, m'ha donat suport iniciant el projecte paral.lelament i aportant la seva experiència i coneixement.

Moltes i moltes gràcies a: uns amics molt especials amb un esperit ubuntu molt gros, Manolo Rivera, Ernest Prats i especialment, la meva amiga Isabel Ferrer, perquè m'han mostrat els nous camins que l'escola del segle XXI ha de recórrer; al Dr. Jordi Adell que m'ha iniciat en el món de la documentació, m'ha ensenyat el tractament de la bibliografia i ha compartit tot sempre tant desiteressada i generosament que sent que estaré sempre en deute; i als meus nous amics i amigues d'aquest món de la Universitat, la Dra. Linda Castañeda, Dra. Mar Camacho, Cristina Costa i Ricardo Torres, que sense saber-ho, amb el seu suport i amistat m'han donat la confiança suficient per seguir adentrant-me i coneguent el món que se m'obria fa només un anyet.

Moltes i moltes gràcies també a: tot el professorat que col·labora en el projecte perquè sense la seva disponibilitat i voluntat de col·laboració res de tot això hauria estat possible: Alberto Sánchez, Elena Alvarado, Dr. Sebastià Verger, Carmen Escribano i Toni Pons que ja han participat, i els que s'inicien en la següent fase, Tiana Vadell, Dra. Neus Garcia, Dr. Adan Garriga, Dra. Rosa Rosselló i Carme Pinya. I com no, a tot l'alumnat, que són la justificació per la qual hi faig tanta feina: als que han participat activament, amb interés i motivació perquè han estat el motor del projecte, i als que presentent majors resistència perquè em fan millorar dia a dia.

I amb tantes gràcies, per suposat, unes gràcies molt grosses a la meva família: el meu home, per la seva paciència i capacitat d'adaptar-se a totes les necessitas que els meus nous estudis ens plantegen; als meus pares: al meu pare perquè no té més sostre per mi que el cel, i a la meva mare perquè és el graó fonamental en la vida quotidiana.

I qui estigui llegint això i em conegui podrà pensar que em falta algú per citar: la meva güela. Güela, per tu van les gràcies més grosses, l'agraïment més gros per la resta de la meva vida. Sé cert que saps ben bé com pens amb tu cada dia, i com t'he enyorat enguany fent aquesta feina sense la teva presència... la teva alegria, les teves preguntes, els teus comentaris i les teves valoracions sobre quan havia de començar i quan havia d'acabar, quan ja havia fet massa i quan podia fer un poquet més. Sempre pens el que em diries em cada moment quan m'adon de la familiaritat amb tu d'alguna situació o alguna feina. És el primer que he fet sense tu i sé cert que amb que no hi fossis físicament, d'algun lloc, d'alguna manera, m'has enviat la teva ajuda, just quan més ho necessitava.

Amb tantes gràcies això pareix la introducció d'una tesi i només és un TFM, però és que per mi, aquesta experiència, el projecte en si mateix per les possibilitats que té de ser una petita aportació al canvi en educació, i la investigació que he après a fer, és tant important per mi com si fos una tesi. A més, així per si cas, per si a la tesi ja no hi puc arribar ... aquí van les meves gràcies més sinceres.

Impressions del primer curs

Avui que estam a darrer de mes vull fer una breu referència a l’anàlisi que he fet de l’experiència d’aquest primer any del projecte. La veritat que més o menys, he aconseguit els objectius que m’havia marcat de fer el buidatge d’enquestes d’alumnes, fer recompte de la seva activitat i en conseqüència, poder fer una primera valoració sobre les dades objectives que tenim.

En definitiva, i com fa temps que veia, d’aquest primer any puc estar moderadament satisfeta, no hem arribat tant lluny com un voldria però al menys, hem partit i el camí està prou iniciat com per pensar que l’any que ve, seguirem fent noves passes.

Com em va dir el profesor de la Universitat de Cantàbria, Ángel Hernández, en la reunió que vàrem tenir a primers d’aquest mateix mes de seguiment del projecte –ell va ser qui l’any passat per aquest mateix temps, em va assessorar en la redacció del projecte- aquest curs ha suposat un “inici raonable”, “sense tirar coets” però de nou, supos que prou digne com per seguir amb alegria i contents.

En l’informe que he realitzat he comentat els següents punts positius, que ara enumer aquí breument:

- els alumnes han començat amb molt poques excepcions, els primers blocs del seu e-portafoli. La majoria tenen l’esquelet construït tot i que encara, de moment, només es pot considerar això, un esquelet en el qual encara falta molt per profunditzar.

- Els alumnes han començat a ampliar les eines digitals del seu PLE

- Alguns alumnes valoren ja especialment el poder de les TIC per aprendre

- Alguns alumnes, pocs, han fet més dels mínims que es demanava en el projecte i han demostrat una poderosa motivació intrínseca sense dubte, molt important per canviar l’actitud i començar a aprendre d’una altra manera.

Desafortunadament, no tot ha estat positiu i de la part més negativa del projecte podem destacar el següent:

- els avenços aconseguits no són generalitzables a tot el grup. El seguiment de la tasca ha estat molt irregular i no tots els alumnes han treballat el portafoli electrònic de manera constant en els dos semestres del curs.

- De la mateixa manera, el nivell d’aprofundiment tampoc ha estat el desitjat. Totes les tasques realitzades s’han assolit a nivell inicial i pocs alumnes han aprofundit per seguir aprenent només pel gust d’aprendre.

- Hi ha alumnes, que fins i tot essent de la generació digital, han afirmat rotundament no haver gaudit de construir un espai virtual propi.

Precisament, a partir d’aquest darrer punt, el projecte pretén indagar en el concepte del nadiu digital i si es pot generalitzar el concepte a tota la població en aquesta edat només pel senzill fet de ser-ho. De moment, els indicisi ens porten a dubtar de la validesa d’aquesta generalització.

A més, durant el curs, el projecte ha anat agafant forma i així com hi hem anat profunditzant, hem apreciat que l’abast de l’experiència va més enllà de la realització d’un portafoli electrònic, i pretenem a més, l’ampliació del PLE de l’alumne cap a noves eines de la Web 2.0 que promoguin l’aprenentatge.

De fet, la finalitat del projecte és què els alumnes visquin una experiència d’aprenentatge amb les TIC integrades, de manera, que com a futurs mestres novells que molt aviat seran, tenguin exemples, precedents als que poder remetre’s a l’hora d’integrar-les en la seva docència.

Volem promoure així el perfil del professor en xarxa, segons el model d’Alec Couros (2006) com a perfil de docent compromes en la millora de l’educació. I per tant, per suposat, ja des de la Universitat, volem promoure en conseqüència el perfil de l’estudiant en xarxa, com el model del Drexler (2010). Suposam que un alumne que utlitiza les eines que ja usa per l’oci, veurà potenciat el seu aprenentatge si les usa per aprendre també.

Com es veu, aquest projecte és un projecte d’un grup d’aprenents, els alumnes i jo mateixa, i per això, després de tot el que hem après durant el curs, es pot observar com poc a poc, hem anat perfilant, entre tots, el projecte i el seu abast.

Esperem que el proper curs tirem endavant amb l’experiència, aprofunidm amb els aspectes positius i milloram els negatius.

Amb aquesta imatge de Wordle podem veure els conceptes més repetits a l’autoavaluació que han fet els alumnes. La veritat que ha quedat prou significativa perquè es veuen paraules relacionades amb la motivació i la satisfacció així com a la vegada, se'n veuen d'altres que donoten preocupació pel temps o les habilitats.

Avaluació de final del primer curs

Aquí va la valoració del segon semestre i del curs, en general, en un format que no havia utilitzat mai per fer reflexions.

La veritat que jo pretenia que els meus alumnes escrivissin per fer les seves reflexions, considerant que l'acte de l'escriptura és un moment íntim que permet a l'aprenent ordenar, argumentar i exposar idees, la qual cosa suposa una activitat metaaprenentatge clau. A més, el moment d'escriure l'alumne també pot ser un bon moment per a l'autovaluacié de l'aprenent on l'alumne pot descubrir millor que és allò que coneix amb més o menys profunditat.

Però tanmateix, arrel d'una pregunta que em va fer na Cristina Costa, @cristinacost, a la sessió de póster de la PLE Conference, Barcelona, Juliol 2010, he pensat que també pot ser adient, fer en algun moment, una reflexió oral. I per animar als meus alumnes, per si algun prefereix aquest format en aquest moment del curs que estam, idò he fet aquest exemple.

Supos que per la pressió d'estar gravant l'àudio, se m'ha oblidat comentar oralment la nova proposta de reestructaració de l'e-portafoli que han fet dos alumnes. La seva proposta és tan clara i estructurada que tots hem estat d'acord en què qui ho prefereixi pot reestructurar el seu portafoli segons aquesta proposta.

Es tracta de substituir l'estructura de blocs que hem tengut fins ara i que es proposava en el projecte inicial en una estructura de blocs organitzada per cursos. Així, es creen quatre blocs per curs, en els quals, convenientment etiquetats, es publiquen totes les notícies durant el curs. Apart, es mantenen el bloc del diari personal i en alguns casos molt concrets, altres com el de recursos o el de llengua anglesa.

Crec que la idea va ser bona perquè l'estructura inicial no va respondre a les necessitats dels alumnes. Lògicament, no ha estat una reestructuració obligatòria per a tothom perquè els alumnes que sí es sentien còmodes amb l'estructura anterior han seguit de la mateixa manera.

Crec que aquests afegiments per escrit completen la valoració gravada... així que de moment, acabam ja fins sa propera.

I encara vull aprofitar per deixar aquí enllaçat el post que he fet a un altre bloc sobre la meva participació en The PLE Conference que es va fer a principis de mes a Barcelona, i com ja he dit més amunt. Estic entusiasmada per haver-hi participat perquè a més de ser el primer congrés internacional al que he assitit he conegut a un munt de gent apassionant. I encara més, és que he participat amb un cartell que mostra les bases que inspiren aquest projecte, i això és molt important per mi, perquè vol dir que el projecte desperta l'interés dels experts. I això no pot ser més positiu en aquests moments... a veure què passarà

Bon estiu i fins la tornada, en setembre!!!