dissabte, 5 de febrer de 2011

Tasques noves i eines noves... dificultats assegurades

El passat cap de setmana, com aquest, per cert, va ser un altre cap de setmana intens en la realització del treball de fi de màster, però el vull destacar especialment per dos aspectes, una reflexió que he fet i una nova activitat entorn al projecte.

Estava fent la introducció teòrica en el treball sobre els eportafolis,i llegint a na Helen Barrett vaig descobrir una altra de les frases que he vist que també és molt recorrent en ella i en molts de documents seus i que tanmateix no havia descobert fins ara.

En la defensa de la seva tesi va argumentar que per a noves tasques, eines velles i per a eines noves, tasques velles, i francament, ho vaig trobar tan oportú pel nostre projecte que no puc més que donar-li raó i fer-ne la transferència a l’experiència que estam vivint.

Aplicant aquest criteri, es fàcilment observable que el nostre projecte no tenia moltes possibilitats de ser empresa fàcil perquè és pels alumnes i tot a la vegada, una tasca nova amb eines noves.

Des de què he fet aquesta reflexió em sorgeix una pregunta important: hauria d’haver pautat l’experiència de manera, que no s’introdueixen les dues vessant noves a la vegada?, és adir, tal vegada, iniciar als alumnes en la metodologia del eportafoli i després, iniciar-los en la seva vessant electrónica. És una opció, hi era i no la vàrem contemplar, això és evident, i segurament, és una opció menys arriscada i més prudent. Però així i tot, segueix tenint el mateix dubte: era per totes aquestes raons més adient?

Idò, a pesar de les dificultats del procés que estam vivint, de les resistències al canvi i els qüestionaments continus que si no veig al menys percep, a pesar de tot, no, no crec que hagués estat més oportú. Era hora d’arriscar-se, de plantejar projectes novedosos encaminats a canviar la manera d’aprendre i per tant, d’alguna manera, la futura manera d’ensenyar de l’alumnat dels estudis de mestre i quin millor moment, que des del bon començament.

Des de l’any passat, molt s’ha fet, algunes petites passes que són, esperem, l’inici d’un camí molt llarg per recórrer en el qual l’alumnat construirà una identitat professional amb més possibilitats de ser crítica, reflexiva i coherent entre la teoria i la pràctica i de ben segur que algun dia tendrà el reflex en una transformació de les metodologies actuals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada