Entrevista al professorat

Uf! Aquest matí he fet l'entrevista a un professor participant en el projecte i en aquests moment acab d'acabar la transcripció...guau... això ha estat un dia intens!

Per suposat, per fer l'anàlisi de l'entrevista hauré de fer un sistema categorial i procedir de manera científica, però ara que la tenc tan fresqueta, ja que ha estat aquest matí mateix i a més, l'he sentit un munt de vegades, fragment darrera fragment... reitaradament, crec que és un bon moment per fer un comentari general. I és que el profe m'ha dit moltes coses, s'ha expresat amb amplitud i generositat, i m'ha mostrat el seu punt de vista i opinió sobre el projecte. I li agraeix molt i per això, ho faig aquí, públicament, encara que de moment, no digui el seu nom - és una de les qüestions que tenc per resoldre, com mantenir la privacitat pròpia d'un estudi de cas, si aquí els eportafolis són personals i les assignatures vinculades programades anualment amb el nom del professorat responsable?

Però anem al que volia dir: el profe m'ha dit una cosa que m'ha encantat. I és que amb aquesta experiència no només aprenen els alumnes sinó que també aprenen els professors implicats. I això sí que m'ha agradat, tot plegat perfecte: una experiència en la qual tots aprenem. I m'ha dit que ell ha après i que ha vist nous camps i eines de les TIC que no coneixia, jo crec que es referia a eines de la web 2.0, i més encara, que ha vist noves maneres d'integrar les TIC a l'aula. No és genial? I que gràcies a la participació en el projecte, ha pogut aportar idees noves a l'escola on treballa i altres organitzacions en què participa, i que fins i tot, també ha fet una proposta als alumnes dels quals ell és tutor a través d'una xarxa social externa a l'entorn virtual de la Universitat.

Tots som concients dels temps que suposa aquest aprenentatge però pareix que igualment, tots apreciam la novetat dels aprenentatges que hi estam fent tots junts també... quasi bé una autèntica comunitat d'aprenentatge...

Bé, un nou motiu per estar contenta tot i les dificultats que tenim i que encara preveig que no serà fàcil que desapareguin. Però seguirem... al menys, amb una alegrieta més avui.