Artefactes d'anglès 2011-12

Ara que estic acabant les avaluacions de les assignatures d’anglès d’aquest curs 2011-12, puc fer una valoració sobre els artefactes que s’han creat en aquestes assignatures en el marc del projecte de l’eportafoli -i dels quals se'n pot veure una selecció en aquesta entrada del bloc que tenc de la meva docència a la Universitat.

En aquest tercer any d’implementació del projecte, el número d’alumnes matriculats en les assignatures d’anglès, inclou alumnes de tercer, segon i primer curs, és a dir, amb diferent nivell de coneixements i experiències prèvies de treball amb l’eportafoli. Tanmateix, les xifres entorn als diferents criteris de valoració de la qualitat dels projectes mostren l’avanç generalitzat en l’ús de les eines TIC per aprendre.

Per una part, les imatges i recursos que es varen usar en el primer curs no respectaven majoritàriament, els drets d’autoria ni les llicències Creative Commons. Enguany, absolutament tots els artefactes creats respecten aquest criteri d’avaluació. En el primer any, alguns artefactes presentaven problemes de so, la qual cosa va ser un factor important per a una correcte avaluació de la competència comunicativa que es demostrava amb l’artefacte, i objectiu pel qual es demana. Enguany, cap artefacte ha presentat problemes de so. Finalment, en el primer any, la majoria d’alumnes usaren només una eina, i pocs, es varen atrevir en lús de més d’una. Enguay, tots els alumnes han experimentat com a mínim, dues eines diferents.

Òbviament, les condicions de l’avaluació de les assignatures d’anglès d’enguany, han contemplat més estrictament el respecte a dos condicions: el respecte a l’autoria dels recursos en la construcció de l’artefacte i la qualitat de l’audició de l’artefacte. Per altre part, també s’ha fomentat l’experimentació d’eines diferents i la creativitat en la composició dels artefactes.

Però tanmateix, tot i aquest foment explícit, la resposta de l’alumnat davant aquesta exigència ha estat positiva: d’acceptació del repte i de gaudiment del procés de construcció de l’artefacte, com mostra el nivell de creativitat d’alguns artefactes construïts.

El grup de tercer no ha presentat cap resistència ja, i fins i tot, hi hagut alumnes que s’han animat a experimentar altres eines que fins a les hores no havien usat mai. Per tant, això és evidència de què algunes alumnes ja han arribat a aquesta capacitat que es busca en el projecte, de l’ús de les eines de la Web 2.0 amb autonomia.  El grup de segon era el grup d’alumnes menys nombrós, i tal vegada, el que menys experiència té en l’ús de les eines, però han aconseguit l’objectiu de crear l’artefacte sense massa problemes, més enllà d’algun entrebanc purament tècnic. Del grup de primer,  el grup que ja ha passat per una important immersió en tecnologia i metodologia d’eportafoli en el primer semestre, com ja va sent la norma, les alumnes han mostrat una gran motivació per la construcció creativa dels artefactes. Finalment, si ha hagut algun moment d’actitud negativa a l’aula, ha vengut, en aquest cas, del grup de primer que no ha passat per aquesta immersió tecnològica i metodològica. Aquestes alumnes enmig dels segon semestre, s’han trobat que havien de profunditzar en les habitats tècniques que el projecte demana. El fet és que com que enguany hi hagut tallers a nivell tècnic oberts a tots els grups, no hi hagut massa problemes tècnics tampoc en aquest sector d’alumnes, però tot i les tutories i les presentacions del projecte, el que sí encara no havia progressat entre aquest grup és l’actitud envers la tecnologia a l’educació. Finalment, gràcies a l’ajut de companyes amb més habilitats digitals, la sessió dedicada a la construcció de l’artefacte, els materials de suport, i sobretot, l’exemple dels artefactes que s’anaven construint, aquest grup d’alumnes també ha assolit l’objectiu de la construcció de l’artefacte respectant els criteris citats anteriorment.

Així doncs, una nova dada que possiblement no aparegui a la tesi perquè queda fora  de l’anàlisi (recordem que ens centram en la primera promoció  i en la tercera promoció en el seu primer semestre a la Universitat), analitzada breument i just al moment, que ajuda a observar el progrés del projecte i la seva bona  i definitiva evolució en el tercer curs d’implementació.

"Ara entenem com es sentia..."

Ara feia dies que no m’arribava cap comentari informal sobre l’eportafoli, i justament, ahir me’n varen fer un altre, i de ben bo. Per tant, un nou indici de l’evolució viscuda en el grup de referència de la meva tesi. 

Dos alumnes que han fet el Pràcticum I, assignatura a tercer curs del pla d’estudis de Grau d’Educació Infantil a la UIB, han fet un bloc com a projecte de millora per a l’escoleta en la que han fet el Pràcticum. Com demanava la normativa del Pràcticum, l’escoleta va demanar aquest projecte de millora, i les alumnes ja varen escollir el centre tenint en compte el seu interès envers aquesta tasca. Fins aquí, tot anava bé i sense problemes. 

Però va arribar l’hora de la posada en pràctica, i els va sorgir un problema amb el que no contaven: la resistència del professorat. Apart d’això, a més, la problemàtica relacionada amb l’actitud negativa, és la manca d’habilitats tecnològiques del professorat del centre, que les alumnes varen observar, per a mantenir el bloc que iniciaven. Per tant, per tirar endavant el seu projecte de millora, les alumnes varen tenir que iniciar el bloc, fer sessions amb el professorat per ensenyar-los el funcionament de les eines, i sobretot, fer una tasca de foment i promoció de la tecnologia a l’educació. Sense dubte, un esforç molt important, tant d’hores presencials com a distància, així com una pressió socioemocional envers la direcció del centre i el claustre del professorat. 

El diagnòstic de les alumnes de les raons per aquesta resistència al centre entorn a la tecnologia sembla bastant encertat i mostra la capacitat crítica i reflexiva assolida per les alumnes de la UIB: les dificultats tècniques del professorat, que ha d’invertir temps i esforç per manejar les eines i fet que tot i que la Direcció del centre exigeix aquesta nova tasca, però en canvi, no dóna facilitats per a realitzar-la. És a dir, el professorat no té temps disponible al centre ni compensació econòmica per aquesta nova tasca. Fàcil entendre, per tant, les resistències, que diagnostiquen les alumnes, des del meu punt de vista, amb molt d’encert. 

 El fet és que contant la seva experiència a classe, mentre esperaven començar una altra classe, em diuen: “ara t’entenen, ara sabem com t’ho has passat i el que vares sentir! I pitjor encara perquè naltros erem trenta i a l’escoleta són molt menys”. I vàrem riure molt tots i totes. No vaig voler insistir, i em vaig limitar a dir “ sí, sí, és tota una experiència” però clar, la veritat i honestament, és que els agraeix molt el reconeixement a un esforç fet amb molta intensitat. Bé, res més, una breu anècdota per mostrar una nova evidència en context de l’evolució d’actituds entorn a la tecnologia a l’educació.

Dades primer bienni 2009-11

Aquestes vacacions he tret totes les dades quantitatives que podia treure de l’eportafoli, de la feina feta per l’alumnat en els seus blocs. M’ha costat sis dies complets fer el recompte total: número de blocs, número d’entrades fetes, número de paraules per entrada, número d’imatges afegides, respectant i no respectant les llicències Creative Commons, i número d’artefactes afegits, propis i fets per altres. Tot plegat, ha estat una enfeinada molt mala de fer, meticulosa i lenta... però per sort, acaben les vacances i la feina està practiament feta. Me queda fer els gràfics comparatius de cada variable però no ho he fet perquè tenc dubtes que vull consultar amb el meu director.

Algunes de les conclusions que crec queu podré fer són les següents, breument:

- El projecte va començar amb moltes dificultats però ha evolucionat molt positivament

- Si no tot l’alumnat es va sumar en el primer curs al projecte, en el segon curs, tot l’alumnat s’ha iniciat tant en les eines com en la metodologia

- Les habilitats tècniques han millorat considerablement, i durant el segon curs, s’han creat molts més artefactes, tant els requerits com altres realitzats per pròpia iniciativa de l’alumnat

- La majoria d’alumnes ha dissenyat els blocs dels seus eportafolis segons els seus gustos i personalitat

- L’obsessió per crear un bloc per tema o per tasca ha anat en detriment de la personalització de cada bloc o de la col·laboració

- Només algunes alumnes s’han iniciat amb estratègies de mportfolio: és a dir, només algunes alumnes han utilitzat la seva tecnologia mòbil per documentar aprenentatges o evidències en contextos informals en el seu eportafoli

- El respecte a l’autoria del material que s’usa no ha millorat en els dos cursos, la qual cosa converteix aquesta qüestió en prioritària per a les següents fases del projecte.

- La col·laboració entre membres del grup ha estat escassa i és dels objectius principals per a la segona part del projecte i per a altres

En definitiva, que així com els grups de discussió ja varen mostrar una certa milloria en l'actitud enver la tecnologia a l'educació, també les dades objectivitzen una millora de la feina feta. Tot plegat, un èxit i una nova alegria amb la que acab aquestes vacacions i comença la darrera part d'aquest nou i enfeinat curs 2011-12.

"Brotes verdes" per tots es costats

En els darrers dies m’han arribat comentaris molt positius, senyal que veritablement, dia a dia, el projecte va endavant ja que les habilitats i les actituds de l’alumnat progressen adequadament, aprofitant la famosa expressió de l’antiga avaluació a l’educació primaria:

- una alumna de segon m’ha dit que va entrant als eportafolis d’alumnes de tercer per veure les eines que empren, i anar agafant idees

- una alumna de primer m’ha dit que està interessada en anar recollint el seu aprenentatge i presentar l’eportafoli com a Treball de Fi de Grau

- les dos professores que s’han integrat enguany en el projecte, m’ha dit dos coses molt favorables: na Neus Garcia m’ha dit que les alumnes estan documentant el seu Pràcticum molt bé, amb molta reflexió i acompanyada d’evidències os es veu el que comenten. I na Tiana Vadell em diu que es sent més propera a les alumnes, que van documentant el Pràcticum

- finalment, una alumna del grup de tercer, de les que menys ha treballat l’eportafoli, m’ha dit que va veure el programa de TV3 de Mestres sobre el progrma 1:1, i que cada vegada és més favorable a la tecnologia a l’escola. Tot un avenç... em va donar una gran alegria!

- a l'entrevista que he fet en l'assignatura d'anglès, com a pràctica de cara a l'examen de juny, amb dos alumnes hem comentat la rapidesa amb què les alumnes de primer s'han apuntat a la feina amb l'eportafoli. I hem comentat que segurament, la feina que ja està feta i que és visible, han mostrat a les alumnes més clarament, en què consisteix i per què és útil, i això ha facilitat la seva ràpida evolució. Una altra alumna de primer, que no ha fet Didàctica i que per tant no va fer la immersió en el primer semestre, en la seva entrevista d'anglès m'ha dit que es va asustar al principi, però que enseguida ha vist que les eines són fàcils, i que val la pena l'esforç.

- I probablement, el millor comentari que em podien fer ara, m'ha vengut per escrit, en format de post, de l'alumna, que durant uns dies no va estar molt contenta de la meva actuació, i que per animar-se a superar les dificultats, ha tornat girat la vista enrera a través del recollit en el seu eportafoli. Aquí deix l'enllaç perquè és ben digne de llegir-se sense que faci falta que jo comenti res més. Senzillament, genial.

Impressionant tot... tots aquests comentaris, que m'he anat apuntant per escriure en una sola entrada, han estat en poc temps, en quinze dies. Tot junt m'ajuda a tancar el trimestre amb molt bones impressions.

Eportafoli com a TFG

Ara que ja he fet la presentació de l’eportafoli com a Treball de Fi de Grau ja puc escriure sobre la proposta al diari i les primeres impressions. El passat novembre vaig fer lliurament al Degà de la Facultat d’Educació, Dr. Josep Lluís Oliver, la meva proposta de treball de portafoli electrònic com a Treball de Fi de Grau.

La proposta encara no està oficial ni definitivament aprovada, però sembla, segons m’ha comentat el propi Degà en nombroses ocasions, que no hi haurà massa problemes perquè s’aprovi donada la idoneïtat del projecte amb el que estableix el pla d’estudis oficial per aquest treball final dels estudis. A més, també es dóna la feliç casualitat que l’equip de Deganat està treballant amb un projecte d’innovació que inclou un disseny de vàries propostes a escollir-ne una per l’alumnat com a Treball de Fi de Grau. Per tant, encara amb més motiu, sembla que no hi ha d’haver problemes perquè la meva proposta sigui inclosa com una proposta més dins tot el ventall de propostes que es faran de de la Facultat d’Educació.

El Treball de fi de Grau és de sis crèdits, com qualsevol altra assignatura, i la nostra proposta es vertebra en dos apartats, de tres crèdits cada un. Es tracta de què un cinquanta per cent de la nota correspongui al portafoli d’aprenentatge, el que de procés, que l’alumnat ha anat fent, progressivament durant tots els estudis. Els alumnes que han fet més dels mínims en cada assignatura, i que per tant, han fet una feina que no ha estat avaluada, així com la que s’ha fet des del marc de la tutoria, són recompensats en l’avaluació d’un cinquanta per cent de la nota total del TFG. L’altra cinquanta per cent correspon al portafoli de presentació que ha de realitzar i defensar l’alumnat davant el seu Tribunal de Treball de Fi de Grau. Aquest portafoli ha de ser la presentació de l’aprenentatge que ha fet l’alumne durant el seus quatre anys de formació docent inicial. I tot i que com sempre, el portafoli és una eina al servei de l’aprenent, qui és el propietari i qui decideix què i com ho presenta, també hem fet una proposta d’apartats d’aquest portafoli que serveixi de guia. Per tant, aquest portafoli de presentació, i que haurà de ser avaluat pel Tribunal corresponent, està compost dels següents apartats:

- Dades personals de l’alumnat. En aquest apartat l’alumnat haurà de posar totes les seves dades personals així com l’enllaç i descripció del seu portafoli de procés.

- Presentació. En aquest apartat, l’alumnat s’haurà de presentar com a estudiant, mostrant la seva evolució, des dels inicis de la seva formació universitària fins al moment del TFG, així com haurà de presentar també la seva tasca en torn a l’eportafoli d’estudis, en les seves dos vessants, el cronològic, d’aprenentatge durant el procés i el de l’avaluació final o de presentació.

- Presentació de les competències professionals assolides. El pla d’estudis estructura les competències professionals que ha d’assolir l’alumnat en tres grans grups: competències... , competències científico-acadèmiques i competències... En aquest apartat, l’alumnat mostrarà i relacionarà treballs realitzats durant el procés que demostren l’assoliment de les competències. Es tracta de fer una reflexió global, retrospectiva, que relaciona aprenentatge i mostra profunditat del coneixement.

- Conclusió. En aquest apartat l’alumnat haurà de poder analitzar l’assoliment dels objectius plantejats, i les noves línies d’aprenentatge que obre per a la seva formació permanent. Tal vegada, també seria idoni, fins i tot, que l’alumnat ja obri i presenti el seu nou espai que l’acompanyarà en el seu desenvolupament professional.

Aquesta proposta inclou també les rúbriques que hem dissenyat per a l’avaluació de les dos fases del portafoli, el de procés i el de presentació. Una d’elles, en el moment de l’enviament de la proposta, encara estava com a esborrany, per tant, serà necessari que faci un enviament definitiu de tot el projecte.

Com li vaig dir al mateix degà, els meus càlculs són que pocs alumnes d’aquesta primera promoció podran escollir aquesta opció donada l’escassa feina durant el procés que la majoria han fet. Realment, és en part comprensible que una gran majoria de l’alumnat no hagi anat més enllà dels mínims amb la incertesa en què havien de treballar-hi i esforçar-s’hi. Només una minoria, amb prou motivació per fer més enllà dels mínims, i proum compromís amb el seu aprenentatge i futura tasca docent, ha fet a aquestes altures, prou feina com per poder considerar seriosament aquesta opció del portafoli com a Treball de Fi de Grau.

I la sessió de presentació de la proposta a l’alumnat, va ser en el tercer grup la més conflictiva, una vegada més. No podia ni explicar, enseguida em sortien amb preguntes sobre dubtes que realment, tenia previst anar resolvent, com per exemple, la qüestió de la temporalització. L’alumne que ara per ara encara no té prou actualitzat el seu eportafoli de procés, pot fer-ho encara tot i que sigui a destemps? Jo crec que sí perquè com que han estat la primera promoció, i han treballat amb molta incertesa és evident, que han de tenir mesures compensatòries, per exemple. Què es prioritzarà la quantitat de les evidències documentades o la seva qualitat? Aquí va estar el gran debat, però això és com tot: què és millor un treball de cent pàgines dolentes o cinquanta de bones? Per mi, la resposta és evident. El que no vaig tenir temps de raonar bé és que per avaluar-ho, i equilibrar quantitat i qualitat, hi ha les rúbriques.

Una alumna va arribar a dir: “es injusto” Però per sort, ja hi ha alumnes que entenen el projecte i li varen argumentar, molt bé a més, que ni és injust ni és obligatori, i que és una opció que l’alumnat podrà escollir o no. Serà en funció de cadascú, la feina feta, i les motivacions per al semestre en concret en què es realitzi, que realment haurà de decidir la millor opció.

Però el que més em va sorprendre és algun comentari que es va fer en la línia que l’alumnat que el faci tendrà una avaluació més favorable. I això em va soprendre moltíssim perquè a mi realment, el que més em preocupa és que el tribunal que avaluï els projectes no valori la gran feina que hi ha darrera l’eportafoli, d’eines, de reflexions, de feina dia a dia i de la presentació final. Vaja, que jo estic molt preocupada per justament, tot el contrari de que em varen dir a la reunió, una opció que ni tan sols havia contemplat. I per cert, les alumnes que crec que es plantegen adherir-se a aquesta opció, també es varen quedar sopreses del comentari perquè tenen la mateixa por que jo.

La reunió amb el grup de primer, tampoc va estar exempt de polèmica, perquè lògicament, una part del grup no està tan avançada com el grup que ha fet Didàctica. De totes maneres, una vegada explicada la idea, com pareix la seva tònica, ja va haver impressions prou positives. Haurem de veure com evoluciona el tema en aquest grup, ja que és el primer que comença amb el disseny del projecte bastant tancat.

Seguiré pendent de com es desenvolupa aquesta part del meu projecte d’eportafoli d’estudis, que encara que no sigui part estricta ja de la meva tesi doctoral, la veritat que està essent una de les que més em preocupa. Si consider que finalment, hi hagi alumnes que triïn aquesta opció, serà el portafoli una bona eina al servei del l’aprenet? Els servirà per poder mostrar i presentar el seu aprenentatge? Entendrà el Tribunal la magnitud de l’esforç d’aquest alumnat que ha triat aquesta opció? Valorarà la feina feta? Només pensar que alguna d’aquestes preguntes pgui tenir una resposta negativa, em lleva el són de tres mesos. De moment, com sempre, intentaré seguir treballant tant com pugui perquè al final, els resultats per l’alumnat que tanta feina ha fet, siguin els que realment, es mereixin.

Sessions tècniques

Avui hem fet la darrera sessió tècnica oberta als tres grups d’alumnes sobre blocs i eines de la Web 2.0, que ha portat na Marina Arrabal de Campus Extens. Només han vengut cinc alumnes, però les cinc molt obertes a aprendre i molt receptives amb les eines. Tot plegat, genial perquè ha valgut la pensa fer l’esforç d’oferir les sessions ja que hi hagut gent que les ha aprofitat amb molt de gust. A més, encara va venir una alumna del grup de tercer, que va aprofitar molt la sessió i que pens que a la fi, s’ha enganxat amb el projecte.

En aquest moment, tenim tres grups fent eportafolis amb blocs i eines de la Web 2.0, i més o menys, càlcul que del grup que fa ara tercer, tothom ja té habilitats mínimes d’ús de les eines; del grup de segon, podira haver fins a un màxim de dos o tres alumnes que podrien tenir problemes encara amb el maneig de les eines; i del grup de primer, també crec que hi podria haver dos o tres alumnes amb dificultats, perquè pens que la majoria té coneixements mínims, perquè o bé han fet Didàtica o bé han vengut a les sessions tècniques.

Crec que la idea ha estat molt bona, i que ha estat molt útil perquè ha permès que la gent, de qualsevol curs, que no tengui prou domini de les eines, tengui l’opció d’assistir a sessions sobre aquesta part.

Sobre la promoció 2011-15

Tot i que la tercera promoció de Grau d’Educació Infantil de la Facultat d’Educació de la UIB a la Seu d’Eivissa no és motiu d’investigació, em sembla adient fer una petita referència a la seva feina en relació al projecte d’eportafoli donades les primeres impressions que he rebut durant aquest primer semestre.


Resumidament, cal destacar el següent:
- Pràcticament, totes les alumnes han iniciat ja el seu eportafoli. Totes tenen a aquestes altures, un bloc de portada, i un bloc de primer, tots dos generalment, ben enllaçat i si escau, ben etiquetats.
- Totes han creat les seves primeres entrades, ja sigui de presentació o les primeres eines creades gràcies a la participació de l’assignatura de Música.
- L’alumnat que s’ha matriculat en l’assignatura de Bases Didàctiques i Disseny Curricular ha desenvolupat bones estratègies d’ampliació de recursos i informació així com una gran capacitat per a l’anàlisi i la reflexió en torn als aprenentatges realitzades.
- El gran avenç d’aquestes alumnes ha fet motivar a la resta del grup, que per perfil acadèmic, tenen reconeguda l’assignatura, per iniciar-se a nivell tècnic i pedagògic en la metodologia d’eportafoli
- En ningun cas s’ha qüestionat la utilitat i la necessitat de l’ús de la tecnologia per al seu propi aprenentatge, com per a la seva futura docència. La unanimitat en torn a la necessitat d’usar la tecnologia per aprendre en la mateixa mesura que s’usa per a l’oci ha motivat a l’alumnat a fer els esforços necessaris per realitzar els aprenentatges.
- L’actitud doncs, és globalment, molt positiva i els nivells d’angoixa s’han reduït en un temps considerablmente breu.
- La majoria d’alumnes que no fan l’assignatura de Didàctica han assistit a les sessions de tutoria i tallers per a l’aprenentatge de les primeres passes en l’elaboració dels primers blocs i primeres eines dels seus eportafolis.

Òbviament, donat que encara només estam en el seu primer semestre a la Universitat, moltes coses poden passar encara, i l’evolució de l’actitud digital podria experimentar algun tipus de regressió a causa de l’esgotament que els estudis poden crear, tanmateix, amb l’inici que han fet amb els seus eportafolis, segurament, confiï que qualsevol dificultat que pugui sorgir serà susceptible de ser superada.

En aquesta plana de Netvibes es podrà comprovar el bon començament que ha fet aquest grup:
http://www.netvibes.com/eportafolis11-15#General

Donada la gran disponibilitat del grup que ha fet Didàctica, he decidit juntament amb el director de la tesi, fer un grup de discussió amb les mateixes preguntes que faig al grup de referència, per veure la seva actitud després de només un semestre de feina. En tenir la transcripció feta faré una relació de primeres impressions, que segurament, no seran molt diferents a aquestes impressions en acabar l’assignatura.

Una muntanya russa d'emocions

Aquest hivern està essent molt dur... de nou. A més de la feina del curs, la feina de la revisió teòrica de l’eportafoli, la feina de seguiment del projecte en tres grups etc, etc... hi afegim problemes amb alumnes, el resultat és una muntanya russa d’emocions. Una vegada vaig sentir que un dia en el què no s’ha plorat ni rigut, és un dia perdut, doncs, en aquest projecte, no he perdut ni un dia, perquè cada dia, he tengut una petita alegria o una gran tristesa... Tal vegada, per ser realistes, segur que no he rigut plorat o rigut cada dia, però el ue sí és segur és que ganes no me n’han faltat.

El fet és que tenc una alumna que té problemes per complir l’horari de Pràcticum, i me’n responsabilitza. M’ha acusat de no ajudar-la, i de no sentir-se recolzada per mi. I ha fet el que m’esper cada dia que passi, que em demanin un favor perquè es suposa que elles me’l fan a mi ... n’hi ha que no pensen que aprenen, només pensen que em fan un favor, què trist.

M’ha preguntat: i tu, et sents recolzada per naltros amb els blocs?

Jo li he dit: Sí

I res més, no n’hem dit res més, m’ha seguit parlant malament de tot el que pensa de mi, i no fa falta dir que no es res bo. M’he sentit molt malament, perquè vertaderament no puc fer res, no puc permetre que l’horari de Pràcticum no es compleixi, però el que més mal em sap encara, és que es relacionin totes aquestes coses com deutes que jo tenc amb el grup. Jo faig tot el que puc, atenció 24 h al dia, 7 dies a la setmana, 365 dies a l’any. Si em demanen ajud, estic sempre disponible, he fet sessions de tot tipus, he contestat correus a totes hores.. no valoren aquest esforç? Es veu que no.

Realment, aquest suport que diu que tenc, i que jo li vaig confirmar sense posar-ho en dubte, no ha estat tan absolut com ella es pensa o m’ha fet veure, ni molt menys. Molts de dies m’ho he passat molt malament, vent tantes resistències i tantes dificultats...

Però, per sort, entre disgust i disgust, també vaig tenint alegrietes que m’animen i em mostren dia a dia, que tot va millorant, poc a poc, tot i les dificultats, i que a aquestes altures ja hem fet un bon recorregut. Fa poc una alumna m’ha dit que el seu jove li recomana molt que faci un bloc perquè és el futur i que molts de mestres ja ho estan fent. I l’ha telefonat expressament per dir-li, perquè ha vist que, durant aquesta setmana, el Diario de Ibiza ha publicat notícies sobre la I Trobada de blocs educatius d’Eivissa, Eiviblocs. Hem rigut mentre em contava l’anècdota, perquè les expressions informals que usava i l’entusiasme que em demostrava l’alumna del seu jove, eren còmiques i gracioses. Però de tota manera, jo reia de bona gana, més enllà de l’anècdota, perquè poc a poc, les alumnes s’estan trobant en situacions informals, fora de la Universitat, que els confirmen el que vieun dins la Universitat amb el projecte d’eportafoli. I quan elles se n’adonen de què entenen el context i que estan informades sobre el tema i que en saben, reaccionen amb alegria, oblidant les dificultats inicials, i afortunadament, algunes m’ho venen a dir.

Entrevistes i grups de discussió 2011

En aquestes vacacions he acabat de fer les entrevistes i grups de discussió de seguiment del projecte d’eportafolis a l’Educació Infantil que estic realitzant amb motiu d’aquesta investigació. Han estat sis debats, concretament, tres entrevistes amb professorat i tres grups de discussió amb alumnat amb un total de més de sis hores de gravació que ara he de transcriure. Tot i que de moment, només he fet les trobades i que just acab de començar la feina de la transcripció de tot el material gravat, crec que puc documentar en aquest diari les meves impressions.

El professorat està bastant satisfet amb el treball realitzat a partir de la vinculació de les seves assignatures, i les propostes de millora que s’han fet són totes amb la intenció de d’aprofundir en la metodologia de portafoli. Aquest fet em sembla un bon indicador de la satisfacció del professorat ja que després d’haver treballat amb l’eportafoli en un curs, té la intenció de millorar la seva proposta, i no al revés, de no repetir l’experiència, que podria haver estat també una opció per la seva part.

En general, i especialment de les entrevistes amb l’alumnat, em qued amb un missatge molt més positiu que no l’any passat, que com es pot veure aquí, va ser eminentment negatiu i crític.Per què aquesta impressió? Doncs perquè les alumnes majoritàriament, han dit:

• Que han evolucionat molt a nivell tècnic, que coneixen millor les eines, la qual cosa els ha ajudat a reduir el nivell d’angoixa.
• Que una part del grup considera que ha desenvolupat una competència suficient per seguir experimentant noves eines autònomament.
• Que també són més favorables a les TIC a l’educació perquè han entès tot el que pot aportar a la seva futura docència
• Que tenen la intenció de seguir aprenent amb les tasques que dins cada assignatura vinculada al projecte se’ls proposi d’aquí endavant
• Que els ha aportat un canvi significatiu en el seu aprenentatge perquè estan agafant l’hàbit d’ampliar aprenentatge buscant nous recursos a la xarxa, crear artefactes on mostrar el seu aprenentatge
• Que els seus eportafolis mostren en bona manera, personalitat de cadascú. Cada eportafoli és diferent perquè responen a les característiques individuals de cada aprenent

Tanmateix, tot i que aquesta impressió és real i està basada en les pròpies declaracions de l’alumnat, encara queda molt per fer com es pot detectar també tot el següent:

• Que hi ha alumnes que tot i reconèixer el valor de l’aprenentatge tècnic en el present, i el valor pedagògic per a la seva futura docència, es neguen en rotund a documentar el seu aprenentatge més enllà dels mínims que es demanen en el marc de les assignatures vinculades al projecte a cada semestre
• Que hi ha alumnes que senten que encara no dominen les eines a nivell tècnic
• Que hi ha alumnes que no veuen el valor de la reflexió per a l’aprenentatge ni consideren que els hagi aportat res en el seu procés d’aprenentatge
• Que existeix encara un grup de resistència a la tecnologia en educació que es dedueix de la seva nul.la participació en els grups de discussió plantejats per al seguiment del projecte.
• Que la resistència al projecte també ha vengut, pel seu caràcter d’obligatorietat.
• Que donat el treball col.laboratiu que s’està fent a Menorca entre les alumnes per ajudar-se en la construcció de l’eportafoli perquè senzillament, tenen el suport tècnic molt lluny o desdibuixat, podria ser que jo hagi caigut en l’errada de donar un excés d’ajuda que no hagi motiva a l’alumnat a investigar i aprendre amb autonomia.

En quant al testimoni del professorat, puc avançar les següents declaracions:

• El suport electrònic del portafoli ha potenciat l’aprenentatge de les assignatures que s’han vinculat al projecte.
• Tot el professorat ha decidit repetir l’experiència en promocions posteriors. Les propostes de millora que s’han realitzat, a iniciativa del professorat, en algunes assignatures, tenen l’objectiu d’aprofundir en la metodologia.
• L’eportafoli pot aportar tant a l’alumnat que el realitza com al professorat que planteja.
• El portafoli podrà arribar a ser una eina més de l’avaluació del pla d’estudis
• El projecte pot arribar a ser un element de qualitat dels estudis de Mestre a la Seu d’Eivissa que aprofita les possibilitats d’atenció i tutorització que permeten els grups petits.
• El perfil de professorat associat és un element més de dificultat per a la coordinació del projecte. També la carregar professional del professorat associat de la Seu pot ser una barrera perquè arribi a ser considerat com a un projecte compartit per tot l’equip docent, més enllà de la participació puntual amb motiu de la proposta plantejada per un membre de l’equip docent.
• La necessitat de potenciar projectes com aquests, en la línia d’integrar la tecnologia a l’educació donada la seva presència en les etapes en les quals l’alumnat exercirà la seva carrera professional.

Tot això és una relació de les impressions que m’han quedat després de les sis trobades amb professorat i alumnat. Segurament, gràcies a l’anàlisi acurat de tot el material, es podrà aprofundir en totes aquestes línies, així com tal vegada, surtin nous aspectes a contemplar.

Nova acció: alumnat col·laborador

Durant aquest passat mes de desembre hem iniciat una nova acció, entre altres, com explic en aquesta entrada de bloc inicial, dins el projecte d’eportafoli. Es tracta de la convocatòria per primera vegada, de dos places d’alumnat col·laborador, d’un sol mòdul. El fet de que siguin dos alumnes amb només quinze hores és perquè realment, volia començar poc a poc, per poder comprovar amb una certa tranquil·litat què realment, és una tasca adequada per aquest perfil d’alumnes. Una sola alumna hauria treballat molt tota sola en cas de problemes tècnics, tot i el meu suport, així que vaig pensar que el millor era que poguessin formar un equip, encara que sigui de mínims, dos persones amb el mínims d’hores. Si l’experiència va bé, Si el projecte va endavant, i cada any, s’incorpora una nova promoció, vol dir que arribarem a tenir quatre grups treballant, a diferent nivell, amb els seus eportafolis, la qual cosa planteja una gran diversitat que per ser atesa només per una sola persona podria arribar a ser molt complex. I vaig considerar que era un bon moment, ara que ja hi ha tres promocions, començar aquesta nova acció.

I el meu presagi és que serà un èxit de proposta, ja que les alumnes seleccionades, na M.C.V i na N.T.M, que estan fent enguany el tercer curs, i són per tant, de la promoció de referència de la meva tesi, des del primer moment, han començat la feina encomanada amb gran eficàcia i rapidesa, i mostrant una gran motivació per la feina.

La necessitat més urgent de feina era la creació de dos planes amb l’eina de Netvibes per reunir els eportafolis de l’alumnat de primer i segon. Els de segon no en tenien encara perquè l’any passat, com ja hem dit en algun moment, pendents de les valoracions del Tribunal de Treball de Fi de Màster, vàrem considerar oportú esperar un any a generalitzar la proposta. Per tant, ara calia fer aquestes tasques inicials per dos grups.

Així doncs, cada una de les alumnes, s’encarrega de la realització de la plana de Netvibes per un grup, i en les següents tasques, es repetirà la dedicació de cada una en el mateix grup. Per suposat, la realització de les tasques en relació al grup de tercer, és exclusivament feina meva, ja que és el grup de referència de la meva tesi.

Després de la realització de la primera tasca, les següents dos, ja que hem decidit estructurar el mòdul en tres tasques, a cinc hores cada tasca per el total de les quinze hores, podran ser a proposta de les necessitats que hagin detectat les pròpies alumnes. D’entrada també pensava fer dos propostes: la creació d’un altre lloc web on recomanar eines de la Web 2.0 per a la creació d’artefactes en diferents format, i la gestió del compte de Twitter que les alumnes de primer, voluntàrament i espontània varen iniciar. Tanmateix, si les alumnes tenen altres propostes que considerin més prioritàries, estaré encantada que les comentem entre les tres, i les tirem endavant si així ho acordam.

Aprofit per deixar l’enllaç a les dos planes de Netvibes que ja han creat les dos flamants alumnes col·laboradores del project amb que estic encantada i orgullosíssima de comptar:

Netfolio de la promoció 2011-15

Netfolio de la promoció 2010-14

Nova acció: sessions de taller de Blogger i Web .20

Enguany, com a nova acció, entre altres, ha estat l’organització de tres sessions taller, amb contingut exclusivament tècnic, i a diferent nivell d’aprofundiment, sobre el funcionament dels blocs de Blogger i altres eines de la Web 2.0, obertes als tres grups que actualment estan en els estudis de GEDI i a les que es pot assistir voluntàriament, depenent del nivell de cadascú. Per aquesta tasca he demanat al Director de Campus Extens, Dr. Santos Urbina, que com ja és sabut, és el director d’aquesta tesi, el seu vist-i-plau perquè Campus Extens a la Seu d’Eivissa, representat per l’assessora tècnic-pedagògica Marina Arrabal, realitzi aquestes sessions, igual com fa el suport a l’alumnat per a la gestió del seu entorn MOODLE.

Una vegada obtingut el seu vist-i-plau, vaig publiar per a l’alumnat la convocatòria de les dos dates, una per una sessió a nivell inicial i una altra, per una sessió a nivell d’aprofundiment. Aquest és el contingut que s’ha fet en cada sessió:

Nivell iniciació: dimecres, 16 de novembre de 2011 a les 11 h

Continguts:
Obrir un bloc
Enllaçar els blocs de l’eportafoli
Etiquetar entrades
Afegir el gadget d’etiquetes al lateral
Pujar imatges a una entrada de bloc
Posar vídeos a una entrada de bloc
Ocultar enllaços dins un text

Nivell aprofundiment I: dimecres 30 de novembre de 2011 a les 11 h

Continguts:
Afegir gadgets al lateral: gadget llistat d’enllaços i llistat de blocs, gadget HTML/JavaScript, imatges amb enllaç,
Ús d’imatges sota llicència Creative Commons
Llicència Creative Commons del nostre eportafoli
Eines bàsiques: youtube, slideshare, ivoox, flickr etc

La valoració de la utilitat d’aquestes dos sessions ha estat molt positiva i han tengut una bona acollida, sobretot entre l’alumnat de primer curs que no està tenint el primer contacte intens amb l’eina i la metodologia en l’assignatura de Bases Didàctiques i Disseny Curricular, però que vol aprendre igualment l’eina per estar al dia i poder adherir-se més intensament al projecte en les propostes de futures assignatures, segons els seus comentaris.

A la primera sessió hi varen assistir alumnes de primer i segon, i a la segona sessió, només alumnes de primer. Això, d’entrada, en un primer anàlisi ens permet veure com encara el nivell als grups de segon, no és generalitzadament alt ja que al de nivell d’aprofundiment les alumnes de segon que assistiren al d’iniciació consideraren que realment, no podien encara assistir-hi per qüestions del seu propi coneixement. En canvi, les alumnes de l’actual primer, donada la bona acollida de tot el projecte en general, no han dubtat en fer l’esforç d’aprenentatge que dos sessions a diferent nivell, i en el període de quinze dies els ha plantejat.Tot i així, cal dir, que tant pels alumnes de segon i tercer, per causes diverses han tengut sessions de taller que he portat directament jo per poder adaptar els temes a la seva situació concreta, que coment en aquesta entrada sobre les tutories de tercer i segon d’aquest primer semestre.

Finalment, em queda comentar alguns dubtes que el Director de Campus Extens em va plantejar en parlar sobre la iniciativa del projecte i la intervenció de Campus Extens per fer el mateix suport tècnic que es fan per a l’entorn Moodle, i que m’han ajudat a pensar en la particularitat d’aquest projecte, i la dificultat que podria arribar a tenir en cas de què es volgués implementar en promocions nombrosos o molts de grups. En principi, la justificació d’aquesta nova iniciativa ve, sobretot i entre altres motius, de la valoració que feia de la necessitat d’estructurar i generalitzar l’atenció amb sessions obertes de suport a l’alumnat, i per altra banda, de tenir un major suport institucional per part d’un servei de la Universitat directament relacionat amb les noves tecnologies a aquesta institució. Apart d’aquests motius principals, en tenia d’altres no menys importants, com per exemple, la necessitat d’obtenir suport tècnic per poder separar, encara que sigui puntualment, la tutoria i les sessions tècniques sobre blocs i Web 2.0 perquè valorava per una part, que les tutories que feia s’estaven centrant massa en la qüestió tècnica i no tant en la metodològica del portafoli com en la funció genuïnament orientativa de la tutoria a la universitat. Per altra part també valoració la necessitat d’una major organització institucional que doni més suport a l’alumnat, d’una manera més planificada i generalitzada. Finalment, a nivell individual, i amb la perspectiva de la generalització completa de la proposta, valorava l’atenció de la tutoria i la tècnica cada vegada més difícil per una sola persona. Per tot això, considerant que la bona relació que tenc amb la persona a Eivissa encarregada d’aquet servei, vaig poder primer plantejar a na Marina aquesta possibilitat, i valorant el seu suport immediat, em vaig decidir a fer la sol·licitud directament a la direcció del servei. El director, havent escoltant, la meva petició i les nostres argumentacions a favor de la nova iniciativa va donar el seu vist-i-plau per al suport de Campus Extens al projecte a la Seu d’Eivissa.

Va ser en la conversació que vaig tenir amb ell sobre el tema, tanmateix, quan varen sortir algunes qüestions que em semblen molt interessants de comentar i deixar constància aquí perquè m’han fet pensar més en les característiques de la Seu i en les possibilitats d’un projecte similar en contextos diferents. Els seus dubtes venien de la seva visió àmplia de la Universitat com a institució, i del coneixement que té com a director dels recursos amb què compta aquest servei, humans i materials, per atendre les necessitats de professorat i alumnat. Ell qüestionava que si aquesta proposta es pogués generalitzar, i a Palma, es realitzessin iniciatives similars, Campus Extens no podria atendre a tothom i que per tant, la resposta a una demanda en particular, normalment, s’estudia més àmpliament, per si hi ha demandes posteriors similars, que puguin ser ateses de la mateix manera.

Entenc perfectament aquest dubte del director i trob que em va ajudar a veure millor la particularitat del projecte d’eportafolis a la Seu d’Eivissa. En el fons, en aquest projecte, treballant amb l’alumnat d’una manera personalitzada, estam intentant senzillament, de fer del petit tamany de la Seu una característica avantatjosa i no una característica negativa. En sembla que tot el projecte en general, és més susceptible d’implementar-se en grups reduïts per l’atenció individualitzada i el seguiment de la feina així com el seguiment de l’aprenentatge tècnic, que no en grups grossos on aquesta atenció tan específica per a cada moment pot arribar a ser un problema de difícil gestió o al menys, que necessita d’una quantitat de recursos humans i materials difícils d’obtenir. Entenc, doncs, que Campus Extens també ha entès la peculiaritat d’un projecte que de moment, només s’implementa en un context molt reduït.

Iniciatives a partir del tercer curs

En el tercer curs d’implementació del projecte d’eportafoli en els estudis de GEDI de la UIB a la Seu d’Eivissa hem començat dos noves iniciatives inèdites en el programa fins ara, i que conseqüència del bon desenvolupament del projecte tot i les dificultats inicials per a tirar-lo endavant.

Una ha estat la convocatòria per primera vegada de dues places d’alumnat col·laborador i una altra, la realització de tallers, intercurs, sobre aspectes tècnics dels blocs i les eines de la Web 2.0 que s’utilitzen per a la creació d’evidències en els eportafolis.

Com que l’entrada m’ha quedat molta llarga, he decidit avui, dia 4 de de gener de 2012 separar-les en dos entrades, que públic ara i ho deix enllaçat aquí: entrada sobre les dos places d’alumnat col·laborador, i entrada aquí sobre les classes taller.

Crec que poder posar en marxa dues noves iniciatives en torn al projecte és bon senyal de què l’evolució està sent bona, encara que fos difícil i lenta en les primeres passes. Per això, tot i que la meva tesi només és la investigació dels dos primers cursos, i com que aquestes accions estan portades a terme a partir del tercer, no seran fruit d’anàlisi. Tanmateix, no em resisteix de deixar-ne constància ara perquè realment, són fruit de la feina dels dos primers cursos, i al menys, mereixen ser anomenades de moment. Fins i tot estici pensant que li proposaré al meu director de la tesi, si està d’acord en afegir un nou capítol que vagi sobre el desenvolupament del projecte a partir de la tercera promoció, perquè és realment, on crec que estam començant a veure els èxits més contundents en l’experiència. Això em fa pensar, que d’alguna manera, el que ha passat fins ara estava dins el que pot estar dins la normalitat, ja que l’alumnat que pilota l’experiència podria haver podria haver dubtat de la seva seriositat i voluntat de generalització, i que les resistències hagin vengut dels dubtes en que no fos una acció aïllada, fruit d’un experiment sense cap altre objectiu que els estudis d’una persona.

Congrés TIC UMA 2011

Del catortze al setze de desembre he assistit al II Congreso Internacional Buenas Prácticas con TIC organitzat per la Facultat de Màlaga. En aquest congrés he participat amb una comunicació, molt relacionada amb el meu projecte de tesi, com es pot veure en el programa, i de la qual no tenc presentació perquè es va demanar explicítament que no es fessin per dedicar més temps i fomentar el debat entre les presentacions. A més, també he participat com secretària de la meva taula de comunicacions, la qual cosa ha estat tota una nova experiència per a mi que he d’agrair al president i secretari del congrés, Julio Ruiz Palmero i José Sánchez Rodríguez.

Tanmateix, aquesta entrada al diari sobre el congrés és per deixar constància del que el Dr. Francisco Martínez, catedràtic de la Universitat de Murcia, i el Dr. Julio Cabero, catedràtic de la Universitat de Sevilla, varen dir a la taula rodona de la jornada de clausura del congrés sobre la investigació en Tecnologia Educativa i que es pot escoltar en el vídeo publicat en la web del congrés.

En primer lloc, el Dr. Martínez va criticar la investigació que s’ha fet majoritàriament fins ara perquè no té repercussió directe en la pràctica docent de l’aula. Seguidament, va reclamar la necessitat de què hi hagi investigació en la qual es dissenyi, implementi i analitizi un projecte, la qual cosa, sí podria arribar a tenir una incidencia en la millota de la realitat de l’aula.

Tot seguit, el Dr. Cabero, va justificar a més, la necessitat d’usar recursos que ja existeixen fora de la Universitat i per tant, va rebutjar que sigui expressament necessari que les universitats desenvolupin les seves pròpies eines. Tot i que, quan deia això, parlava de xarxes socials, el seu exemple va ser sobre blocs: per què crear una plataforma de blocs pròpia de la Universitat si fora de la Universitat el professorat usarà Wordpress?

Com es pot observar, aquestes reflexions m’han ajudat molt sobretot, a agafar més seguretat i certesa en la justificació de la meva investigació. Per una part, perquè la meva tesi és el disseny, implementació i anàlisi d’un projecte que estam portant a terme directament a l’aula universitària. I per altra part, perquè les eines TIC que estic proposant a l’alumnat són eines TIC generalistes, no desenvolupades per la nostra Universitat, i que es justifiquen perquè són les que s’estan usant avui en dia en les aules d’Educació Primària i Infantil.

Deix aquí els següents tweets, publicats durant el desenvolupament d’aquestes xerrades, i que documenten aquesta línies argumentals exposades pels dos catedràtics.

Tutories de tercer (i de segon)

Enguany les tutories de principi de curs amb el meu grup de referència, que durant aquest curs escolar farà ja el tercer curs acadèmic dels estudis de GEDI a la Seu d’Eivissa de la UIB, han estat més amables, en un ambient més cordial en relació al projecte d’eportafoli.

He fet quatres sessions de tutoria, dos a una aula ordinària per comentar les novetats del curs, les activitats proposades i les eines relacionades així com altres qüestions més generals relacionades amb els estudis. Normalment, faig les sessions de tutoria a l’aula d’ordinadors per aprofitar la trobada per ajudar a solucionar problemes tècnics que l’alumnat vulgui consultar, però aquesta vegada, vaig voler no fer-ho a l’aula d’ordinador, per només presentar les eines sense mostrar-les passa a passa, de manera, que d’alguna manera, promogués un poc més l’autonomia de l’aprenent, ja que he arribat a la conclusió que tanta ajuda tal vegada, podria haver tengut l’efecte contrari.

A més, n’he fet una més, a l’aula d’ordinadors per ajudar amb les qüestions tècniques que alguns alumnes encara necessitaven, i una altra amb horari de tarda per l’alumnat que no assisteix al matí i que només té disponibilitat a les tarda per realitzar les activitats acadèmiques de la Universitat.

En totes cinc sessions de tutoria inicial no he notat cap debat de qüestionament de la tasca en torn al projecte, i l’ambient ha estat més amè i relaxat la qual cosa, ens ha permès una certa confiança per comentar les tasques per enguany així com la millora a nivell tècnic com a nivell de l’aprofundiment que es fa en la reflexió per a l’aprenentatge.

En la primera sessió per suposat, vaig comentar l’èxit del projecte en el Treball de Fi de Màster que vaig presentar amb els resultats de la investigació sobre el primer any d’implementació del projecte, a la qual cosa ningun ni ninguna alumne o alumna va fer cap comentari, ni bo ni dolent. Ni molt menys, va haver cap comentari a la meva comunicació de què segueix amb la investigació com a tesi doctoral, i de la qual cosa havia d’informar per seguir amb l’honestedat que l’investigador ha de tenir cap al grup investigat. Tot això, ho dic perquè necessit deixar-ho escrit perquè realment, no sé ni si és bo ni si és dolent, però ho trob significatiu de l’enrarit, estrany o tallant que pot arribar a estar la comunicació i el diàleg amb aquest grup d’alumnes, amb qui en moltes ocasions com en aquesta, em qued sense respostes, completament tota sola, amb un silenci per resposta que diu molt encara de tot el que em queda per fer i aconseguir.

També amb el grup de segon he fet una sessió de tutoria, amb el permís del seu tutor, el sempre col·laborador Alberto Sánchez. De fet he tengut dos trobades amb els alumnes, una de presentació del projecte donant una visió general dels estudis, la que temia abans de fer-la, com es pot veure en aquesta entrada de bloc feta amb el mòbil una matinada que no podia dormir només de pensar-hi, i que va ser també prou polèmica; i la que vaig fer més tard, de nou a nivell tècnic per ajudar a solucionar algunes qüestions que havien quedat senes resposta durant el seu primer curs, just l’any passat.

Donada la impertinència d’alguns comentaris que es varen fer en la primera reunió - exemple: és que només ho faig per complir la tasca sense fer-hi cap esforç- , estava ben preocupada per com es produiria la segona, i si l’alumnat estaria disposat a fer les primeres passes per iniciar el projecte amb una nova visió més global, i amb el nou sentit que dóna un eportafoli per tots els estudis. Per sort, sembla que els ànims s’havien calmat, i la sessió va ser mol profitosa sense cap comentari altisonant sobre el paper de la tecnologia en els seus estudis i a l’educació.

Des de que he fet les tutories de tercer i segon, he començat a fer el seguiment sobre el compliment de les tasques de cada en grup en cada assignatura vinculada, així com dels arreglaments que s’havien de fer per a una correcte navegació entre blocs i un correcte etiquetatge, mínims sense els quals els eportafolis no poden ser funcionals, per a una correcte avaluació processual. Torn a editar aquesta notícia, avui dia XXXX de gener de 2012, per dir que durant el semestre, he fet fins a quatre revisions, donada la poca sistematització de la feina de l’alumnat per fer-ho correctament en un temps més breu. Crec que es mereixedor de comentar i deixar plasmat en aquest diari, perquè es vegi l’excepció que estic fent en l’atenció a aquest alumnat que consider que mereixen un tractament excepcional per les circumstàncies especials, de pilotatge amb major o menor grau que estan fent i per la qual cosa, consider que al menys, es mereixen l’atenció més específica per la meva part possible a les seves necessitats. Evidentment, quan la situació s’hagi generalitzat i normalitzat, el que no es podrà fer és fer quatre revisions de la mateixa feina, i hauré de coordinar amb el professorat de cada assignatura no només la tasca a realitzar sinó també la data límit en la qual la tasca ha d’estar complida.

Asistencia a un seminari a la Universitat de Barcelona

Gràcies a la invitació de la Dra. Elena Barberà, de la Universitat Oberta de Catalunya, he tengut l’honor de poder participar en el Seminario Educación Virtual. Portafolios digitales y Educación Superior de la Universitat de Barcelona sobre portafolis digitals, l’11 i 12 de novembre de 201. Aquí deix un programa provisional del seminari, perquè sembla el definitiu ja no està disponible en línia.

La meva impressió sobre la meva pròpia participació és positiva ja que em va semblar que a l’equip d’investigació d’aquesta Universitat va mostrar interès en la meva línia d’investigació de portafolis electrònics amb eines de la Web 2.0. Aquesta és la presentació que hi vaig portar, basada exclusivament en la meva del TFM.

Eportafolios y TIC en la formacion docente inicial bcn

View more presentations from gemturfer

Però sobretot, del que estic més contenta no és de la meva presentació sinó de tot el que vaig aprendre, perquè va ser molt i molt profitós per al meu projecte d’eportafoli a la Seu i per la meva pròpia investigació.

La intervenció d’Elena Barberà sobre la reflexió i la seva opinió sobre la necessitat d’anar més enllà en la reflexió, no només promovent la reflexió sinó també investigant sobre quin tipus de reflexió, em va fer veure que des de la meva investigació podria fer una proposta sobre el tipus de reflexió que hem promogut entre l’alumnat.

De la intervenció final de Rodríguez Illera, vaig aprendre una gran quantitat d’idees per seguir investigant a partir d’ara, com el següent:

- Intercontextual. Un dels reptes és que els portafolis superin el context d’una assignatura i que arribien a ser eines de l’aprenent al llarg de la vida, a través dels intercontexts del batxillerat, la universitat i el món laboral.

- Interessant també la reflexió que fa sobre el tipus de text que són els portafolis: són metatextos? Tal vegada, per poder contestar a aquesta pregunta hauria d’investigar un poc en el camp de la lingüística.

També va comentar alguns desafiaments dels portafolis en el futur, que poden ser en tres vessants: la vessant pedagògica, tècnica o social. Finalment, va fer una crida per reconvertir els portafolis en alguna cosa que tengui valor social, que es pugui aprofitar de la Universitat a la feina i d’una feina a una altra.

Només per tot el que va dir Rodríguez Illera ja em va justificar el viatge i em va donar l’alegria del cap de setmana, donat que consider que el meu projecte d’eportafoli incideix en algunes de les línies que va comentar, i especialment, en el fet de què el puc definir com intercontextual, i pel valor que té per l’alumnat per la seva futura carrera professional.

Apart de tot això, que no és poc, a més, vaig poder gaudir d’altres ponències que també em varen aportar molt i que em poden servir per la meva proposta a la Facultat d’Educació per al nostre Treball de Fi de Grau dels estudis de GEDI a la Seu d’Eivissa:

- El disseny intercontextual dels estudis de Dret de la UB d’un portafoli durant tota la carrera amb un portafoli final de presentació com a Treball de Fi de Grau, que crec em pot servir molt per fer la meva proposta.

- La divisió dels crèdits de Treball de Fi de Grau en dos apartats: una meitat com a TFG pròpiament dit amb un portafoli final de presentació, i una altra meitat que ja és el portafoli que s’ha fet en el marc de la tutoria, i que ja s’ha avaluat per la qual cosa, ja s’obtenen la meitat dels crèdits.

Crec que amb tot això que he contat fins ara es pot veure ben clarament perquè vaig estar tant contenta d’anar-hi. En resum, una jornada que va ser pura inspiració.