Impressions del segon curs

Com l'any passat, avui, 31 d'agost, faig una petita valoració de com ha anat el segon curs de projecte, després d'haver fet el buidatge de l'escala Likert i d'haver recollit la feina de l'alumnat en els seus eportafolis.

Si l'any passat aquesta tasca em deixava un gust un tant amarg, enguany me'l deixa un poc més dolç; si l'any passat, el cor se m'omplia de tristor, enguany se m'ompli d'esperança. Em queda un poc poètic, però és senzillament, una expressió de sentiments, que un diari com aquest crec que em permet recollir.

Si el curs passat valorava l'èxit del projecte com "moderat", enguany podria dir que és "considerable". "Absolut" no crec que ho arribi a ser mai, però per suposat no perd l'esperança al menys, de moment.

Enguany em sembla que l'experiència ha anat molt millor perquè hem tengut més alumnes fent feina activa en el projecte, l'actitud digital ha avançat i a més, les feines que s'han fent tenen major qualitat. És a dir, que crec que hem agafat ja el camí, i encara que hi ha diferents grups que han avançat el camí a diferents ritmes, jo diria que al menys, ja estam tots caminant i que tots junts, a la fi, ja estam en marxa.

Per suposat, els ritmes que s'observen són ben diferents:

- Tenim un grup capdavanter, que m'omplin d'alegria, perquè ja sembla que està convençut que la tecnologia no pot mantenir-se al marge de l'educació ni fora de l'escola, i que s'ha iniciat en moltes eines del seu PLE, que les està experimentant amb actitud positiva i amb autonomia, i que veu les possibilitats que tenen per a la seva futura docència.
- Tenim un grup en el mig, important, i que em té molt esperançada, que participa en el projecte fent els mínims, per diferents motius, però que ho fa amb l'alegria d'aprendre i amb la satisfacció que cada passa feta li causa.
- I tenim un tercer grup que l'any passat va estar bàsicament inactiu, i que enguany s'ha sumat amb certes reticències però amb voluntat de conèixer un poc més, amb millor actitud, el món que se'ls hi ha presentat. I també em tenen esperçada perquè les seves reticiències són més a causa de percepcions negatives sobre si mateixos en relació a la seva competència TIC que no causa de concepcions ideològiques contràries a la integració de les TIC a l'educació. Encara que també tenim aquesta dificultat perquè sí han arribat a qüestionar el perquè han d'aprendre amb les TIC o quin és el valor de compartir a la xarxa. Tanmateix, encara em sent amb ànim de seguir treballant amb aquest grup, oferint-los oportunitats d'aprenentatge que els permetin fer aquest canvi.


En les taules que he enllaçat tot seguit es poden veure les activitats de l'alumnat en el seu eportafoli per a les assignatures que han estat vinculades en el segon curs, complint el calendari i la proposta que vàrem fer a principi de curs. Aquestes activitats conformen el mínim que se'ls ha plantejat, i per tant, no reflexen tota la feina que una part de l'alumnat ha fet ja més enllà dels mínims. En realitat també tenc taules on he enregistrat tota la feina que han fet, blocs creats, posts publicats i eines emprades, però jo crec que de moment, en aquest diari no és necessari que les publiqui i me les reserv pels annexos del meu treball final.

Així, doncs en l'assignatura d'Educació Inclusiva, l'alumnat ha publicat un post amb una reflexió sobre el seu millor treball en aquesta assignatura i el que els ha suposat en la seva formació.

Assignatura 22010

En l'assignatura d'Educació Artística, l'alumnat ha tengut dos opcions: o bé ha fet el diari de l'assignatura en un bloc integrat dins el seu eportafoli, o bé ha seleccionat el seu millor treball, de nou, i ha fet la reflexió pertinent.

Assignatura 22013

En l'assignatura d'Educació Socioemocional, que inicialment no estava previst que s'inclogués en el projecte, però donada la voluntat de col.laboració del professor i la promitat ideològica que tenim en la concepció de l'educació, finalment es va sumar al projecte. L'alumnat va crear un bloc només per a la seva assignatura, ja que seria l'activitat principal per a l'avaluació de l'assignatura.

Assignatura 22015

En aquesta assignatura, a càrreg de dos professors perquè té crèdits d'Educació Artística i crèdits d'Educació Musical, a l'alumnat se li va demanar l'activitat més tècnica ja es demanava la realització d'un cartell amb l'eina Glogster. Aquest cartell s'havia de fer en grup, encara que després, individualment, cadascú havia d'escriure un post embedint l'artefacte i fent una reflexió sobre el que aportava a l'activitat. En aquest post ja havia explicat amb més deteniment l'evolució de l'activitat.
Assignatura 22018

Les activitats que no tenen avaluació directa en canvi, encara no han tengut tant d'èxit ni s'han complit majoritària ni puntualment. En el moment en que escric aquest post, de les coavaluacions entre l'alumnat no n'hi ha més que nou, que en relació a l'any passat ja ha millorat perquè nou va ser el màxim al que vàrem arribar quan ja vàrem tancar el límit de termini per fer aquesta activitat. Com que el límit consideram que està a finals de setembre, esperarem idò un mes més a valorar la quantitat i qualitat d'aquestes coavaluacions.

També es va iniciar a l'alumnat a la idea del mobile learning, i es va animar a que usassin la seva tecnologia mòbil per enregistrar qualsevol situació de la vida quotidiona que els portàs a fer una reflexió sobre educació o que la valorassin com potencialment educativa en la seva futura tasca docent. D'aquest tipus d'activitat només una alumna s'ha iniciat, na M.C.V, que anant d'excursió amb nens i nenes, va observar el seu interés per uns cucs i els va gravar mentre feien les seves hipotèsis. No només això, sinó que va saber intervenir i orientar el pensament dels infants a l'instant. Després, va tractar la gravació, va pujar el vídeo a youtube i va publicar un post al seu eportafoli amb el vídeo embedit i la reflexió pertinent que es pot veure aquí. Una altra gran alegria de les feines d'aquest curs.

El buidatge de l'escala Likert que vaig passar en maig (com ja he explicat aquí) ens confirma que l'actitud no va malament, i que ha progressat considerablement bé, perquè la majoria d'alumnes valoren l'experiència, l'aprenentatge que els ha aportat, l'oportunitat per a la reflexió i l'oportunitat per a desenvolupar a més, les seves competències TIC. I a més, jo diria que podem confiar en la seva sinceritat perquè la pregunta que ha obtingut majors respostes de caire negatiu, és refereix precisament a l'aspecte que podem considerar que ha quedat menys tractat en el que va de projecte: la xarxa, el compartir, la coavaluació... en definitiva, la netfolio.

Amb el final d'aquest segon curs, just acabam d'arribar a l'equador de la seva formació inicial, i encara ens queden dos cursos que seran claus per la formació de la seva identitat docent, en la qual, confiï tendrem temps, tots i totes hi afegeixin les TIC com un element clau en la seva docència. Queden dos anys clau i encara que alguns i algunes no hagin estat molt actius fins ara, crec de tot cor, que encara estam a temps, i que poden crear un eportafoli, a la seva imatge, que respongui a l'evolució del seu aprenenatge.

En començar el curs de nou, començarem el registre dels events d'aquest curs, i començarem amb l'exposició del planning per al tercer curs. Mentre, seguirem treballant creant una nova plana web on recollir els eportafolis de l'alumnat perquè l'actual ha sofert tants de canvis, amb baixes i altes d'alumnes, que convé ho reorganitzem.

Participació en dos congressos internacionals

I després de l'enfeinada i l'emoció de la presentació del TFM, vaig enllaçar l'assistència i participació a dos congressos internacionals amb dos presentacions extretes del TFM. Les dues presentacions foren breus perquè realment, amb la intensitat de la feina del curs difícilment podia dedicar-me a fer altre cosa, però al menys, així comprovava el nivell d'acceptació que tenia la meva feina fora de la Universitat. I l'esforç es va veure recompensat perquè vaig poder assistir als dos congressos als quals vaig enviar una presentació. L'experiència no va poder ser millor, i ens els dos congressos vaig tenir la sort de poder intercanviar impressions sobre les meves comunicacions amb assistents que havien estat a la meva sala.

Primer, vaig assistir al 6è Congrés Internacional de Salford sobre creativitat a l'Educació Superior amb un Pechakucha sobre l'activitat de Glogster que he comentat en un post anterior. Dos assistents em varen comentar la seva sorpresa amb la meva presentació, i el chairman de la meva sessió em va felicitar... i clar, ara no puc evitar deixar-ho recollit aquí ;-) .El text de la comunicació està publicat aquí i la presentació que vaig preparar és la següent:

Glogster in pre-service teacher education

View more presentations from gemturfer

I tot seguit, vaig participar en el segon congrés sobre PLEs, The PLE Conference, enguany a Southampton, amb un short paper amb les primeres conclusions després del primer curs d'implementació i investigació del projecte. A la meva sessió hi havia bastants de participants ja que era una sessió dedicada només a eportafolis i he pogut observar que és un tema que interessa molt per tot arreu. I aquí també vaig poder comprovar que la meva presentació despertava interés ja que vaig tenir moltes preguntes en acabar. El que més record és la insistència amb que em varen preguntar, amb vàries ocasions i sobre diferents aspectes concrets el perquè de la meva elecció d'eines de la Web 2.0 com a suport per a l'eportafoli, el perquè d'haver descartat eines com Pebblepad, la relació que veia entre l'eportafoli i el PLE etc. D'aquesta comunicació també està publicat el paper i la presentació que vaig preparar és la següent:

Eportfolios and PLEs in Teacher Education. First results.

View more presentations from gemturfer

I serà que se me veia l'entusiasme per participar en els dos congressos, que en els dos em varen demanar si volia participar en la gravació de vídeos sobre els congressos... i com es veu, ho vaig fer amb entusiasme ;-)

Vídeo a #ece11:

Snap shots of ECE 2011 from Frances Bell on Vimeo.

Vídeo a #ple_sou:

Opinion of the first Tuesday's session from PLE_SOU on Vimeo.

Presentació del TFM- Màster de Tecnologia Educativa

I a la fi va arribar el gran dia: dia 28 de juny a les 16h presentava el meu Treball de Fi de Màster del Màster Interuniversitari en Tecnologia Educativa: eLearning i Gestió del coneixement de la Universitat de les Illes Balears, Universitat Rovira i Virigili, Universitat de Lleida, Universitat de Sevilla i Universitat de Murcia. Aquest treball és bàsicament el motiu pel qual la fi de curs va ser trepidant i fascinant. Havia estat dos cursos, en realitat més de dos cursos, treballant entorn al projecte, primer en la programació i execució del disseny durant el primer curs, i ja durant el segon, que ha estat aquest curs, en la redacció de les conclusions. A més, durant aquest mateix curs, i mentre escrivia sobre el primer, també portava a terme les accions entorn al segon curs, de les quals n'he d'extreure conclusions a partir d'ara, i de cara a un altre treball major, la tesi, però això ja són paraules majors i millor ho coment en una altre post. A tot això, li sumava que seguia fent feina amb normalitat a la Universitat amb totes les tasques que em corresponen i que no són poques a final de curs. En definitiva, que crec que queda ben evident i justificat això que ja he repetit diverses vegades ja: un final de curs trepidant i emocionant.

Pel TFM presentava les conclusions extretes sobre el primer any de desenvolupament del projecte d'eportafoli d'estudis del Grau d'Educació Infantil de la UIB a la Seu d'Eivissa, del qual en aquest mateix blocs, ja es sap que es fa un seguiment acurat. Tot seguit es pot veure la presentació que vaig preparar per a l'exposició oral. De moment, el treball escrit encara no el public perquè estic pendent d'algunes qüestions relacionades la segona part del treball que ja constitueix la meva tesi.



El meu Tribunal de TFM estava compost per tres acadèmics excepcionals: la Dra. Mercè Gisbert i el Dr. Lluís Marquès de la Universitat RiV, i el president, el Dr. Jesús Salinas de la UIB. La sessió era per videoconferència, com totes les sessions presencials d'aquest Màster, i això li donava un punt d'angoixa més a la presentació. La veritat que me vaig posar molt nerviosa, un sentiment que no va acabar de desaparèixer en tota l'exposició. A vegades passa que els nervis nomes són inicials i que quan un es centre en el que vol dir, acaba oblidant la situació en la qual està i que li provoca els nervis. Però en aquest cas, no va ser així i les paraules em varen fallar en multitud d'ocasions. Així i tot, vaig aconseguir dir tot el que havia progamat dir, excepte alguns detalls que se me varen oblidar, i afortunadament vaig aconseguir ajustar-me completament al temps otorgat per a la presentació.

I tot el que em va dir el meu Tribunal va ser positiu per mi, o bé perquè em varen valorar positivament alguns dels aspectes del meu treball o bé, perquè les febleses que varen observar m'ajudaran a millorar el meu treball per a la següent fase. Aquestes són algunes de les coses que em varen dir:

- Els tres professors em varen valorar molt la gran quantitat de feina feta, cadascú destacant algun aspecte. Per exemple, el Dr. Salinas va destacar la qualitat de la presentació, i la Dra. Gisbert va destacar el desenvolupament de la part teòrica.
- I els tres també varen destacar un oblit important del treball: li manca una contextualització del projecte en el marc de la particularitat de la Seu d'Eivissa de la UIB, i una major contextualització en les característiques del pla d'estudis del Grau d'Educació Infantil de la UIB. I quan m'ho varen dir em vaig quedar bocabadada: com havia pogut fer tal oblit? A vegades, el que és tan evident ens passa desapercebut i en aquest cas així em va passar. Per tant, amb aquesta observació ja sé ben clar per on he de començar a treballar per a la següent fase.
- El Dr. Lluís Marquès va observar a més, que a les conclusions m'havia centrat en avaluar exhaustivament el projecte d'eportafoli i la seva realització durant el primer any, però en canvi, en l'exposició d'objectius me n'havia plantejat d'altres que no vaig avaluar amb tanta concreció. Crec que aquesta aportació serà vital per a la realització de la segona part: he de saber ajustar-me més, concretar més a allò que realment vull fer i per tant, concretar objectius que després pugui avaluar amb profunditat.
- El Dr. Jesús Salinas em va fer una altra crítica que hauré de tenir en compte quan presenti la segona part, si és que hi arrib mai, ja que vaig passar molt per damunt la metodologia i hauria d'haver-la desenvolupat més en la presentació oral ja que estava perfectament desenvolupada en la part escrita. Crec que aquí el subconcient em va traicionar perquè vertaderament allò que em feia més pànic de la presentació oral era equivocar-me en l'exposició de l'enfocament metodològic del projecte.
- I no puc oblidar un comentari que em va fer la Dra. Gisbert que m'ha alegrat tot l'estiu: moltes tesis no tenen tanta feina feta com la que he fet en el TFM.

En el treball pròpiament dit no vaig poder incloure un apartat d'agraïment perque tot i que vaig fer molta feina durant el curs, al final, el temps se me va tirar damunt i el vaig tancar i lliurar precisament en la data màxima de termini marcat. Així que ara, amb més tranquil.litat, puc fer aquesta feina pendent...

Moltes i moltes gràcies: al Dr. Santos Urbina, el meu director de TFM, que m'ha ajudat a orientar el procés d'implementació del projecte i m'ha guiat en el procés d'investigació entorn al projecte, la tasca més desconeguda i a priori més inaccessible per mi; a la Dra. Dolors Forteza, perquè des del primer moment, i com a degana de la Facultat d'Educació em va donar el suport personal i insititucional suficient per iniciar el projecte amb l'alumnat; al Dr. Josep Lluís Oliver, nou degà de la nostra Facultat que ha donat un nou suport al projecte; al Dr. Sebastià Verger i després a la Dra. Joana Colom, que com a Vicedegans i caps d'estudis del Grau d'Educació Infantil, han donat el seu vist-i-plau a l'experiència;al Dr. David Pons, que des del primer moment va creure en el projecte; na Marina Arrabal perquè amb les seves reflexions m'ha animat a continuar l'experiència amb la que, segons la seva opinió, estava obrint camins tot i les dificultats que les dues observàvem; al Dr. Pere Alzina, que des de la Seu de Menorca, m'ha donat suport iniciant el projecte paral.lelament i aportant la seva experiència i coneixement.

Moltes i moltes gràcies a: uns amics molt especials amb un esperit ubuntu molt gros, Manolo Rivera, Ernest Prats i especialment, la meva amiga Isabel Ferrer, perquè m'han mostrat els nous camins que l'escola del segle XXI ha de recórrer; al Dr. Jordi Adell que m'ha iniciat en el món de la documentació, m'ha ensenyat el tractament de la bibliografia i ha compartit tot sempre tant desiteressada i generosament que sent que estaré sempre en deute; i als meus nous amics i amigues d'aquest món de la Universitat, la Dra. Linda Castañeda, Dra. Mar Camacho, Cristina Costa i Ricardo Torres, que sense saber-ho, amb el seu suport i amistat m'han donat la confiança suficient per seguir adentrant-me i coneguent el món que se m'obria fa només un anyet.

Moltes i moltes gràcies també a: tot el professorat que col·labora en el projecte perquè sense la seva disponibilitat i voluntat de col·laboració res de tot això hauria estat possible: Alberto Sánchez, Elena Alvarado, Dr. Sebastià Verger, Carmen Escribano i Toni Pons que ja han participat, i els que s'inicien en la següent fase, Tiana Vadell, Dra. Neus Garcia, Dr. Adan Garriga, Dra. Rosa Rosselló i Carme Pinya. I com no, a tot l'alumnat, que són la justificació per la qual hi faig tanta feina: als que han participat activament, amb interés i motivació perquè han estat el motor del projecte, i als que presentent majors resistència perquè em fan millorar dia a dia.

I amb tantes gràcies, per suposat, unes gràcies molt grosses a la meva família: el meu home, per la seva paciència i capacitat d'adaptar-se a totes les necessitas que els meus nous estudis ens plantegen; als meus pares: al meu pare perquè no té més sostre per mi que el cel, i a la meva mare perquè és el graó fonamental en la vida quotidiana.

I qui estigui llegint això i em conegui podrà pensar que em falta algú per citar: la meva güela. Güela, per tu van les gràcies més grosses, l'agraïment més gros per la resta de la meva vida. Sé cert que saps ben bé com pens amb tu cada dia, i com t'he enyorat enguany fent aquesta feina sense la teva presència... la teva alegria, les teves preguntes, els teus comentaris i les teves valoracions sobre quan havia de començar i quan havia d'acabar, quan ja havia fet massa i quan podia fer un poquet més. Sempre pens el que em diries em cada moment quan m'adon de la familiaritat amb tu d'alguna situació o alguna feina. És el primer que he fet sense tu i sé cert que amb que no hi fossis físicament, d'algun lloc, d'alguna manera, m'has enviat la teva ajuda, just quan més ho necessitava.

Amb tantes gràcies això pareix la introducció d'una tesi i només és un TFM, però és que per mi, aquesta experiència, el projecte en si mateix per les possibilitats que té de ser una petita aportació al canvi en educació, i la investigació que he après a fer, és tant important per mi com si fos una tesi. A més, així per si cas, per si a la tesi ja no hi puc arribar ... aquí van les meves gràcies més sinceres.

Glogster i l'escala Likert

Durant el mes de maig l'activitat de l'alumnat en relació al projecte es va intensifica donat que es varen fer dos activitats: el Glogster per l'assignatura 22018 de representació escènica i la resposta al qüestionari basat en una escala Likert.

El qüestionari per valorar l'opinió de l'alumnat en el segon any de projecte està basat en una escala Liker que he trobat en el següent article: Lin, Q. (2008). Preservice teachers' learning experiences of constructing e-portfolios online. The Internet and Higher Education, 11(3-4), 194-200. Aquesta escala toca tots els temes claus en un projecte d'eportafoli, i donat que ja està validada i que s'adaptava perfectament a les necessitats que ens plantejava el segon curs de projecte, vaig decidir que la podia usar per al meu projecte. Així, donada la situació d'intensa feina relacionada amb la redacció del projecte sobre el primer curs per a la presentació del TFM en la que em trobava en aquell moment, podia estalviar-me la feina de construir l'eina i validar-la científicament com és adient.


Per passar-la a tots els membres del grup que participen en el projecte, fins i tot aquells que venen amb poca assiduïtat a les classes, sobretot perquè en maig la temporada turística ja ha començat i moltes alumnes comencen a treballar, vaig comptar amb l'ajuda d'una alumna, na S.M.M. a qui des d'aquí li don les gràcies pel seu suport. Vaig presentar el qüestionari a l'alumnat en un moment de la seva classe de Música i els vaig recordar el seguiment que faig de les seves valoracions que a més justifica el fet que el qüestionari no sigui anònim. A pesar de les meves explicacions inicials, cinc alumnes es varen negar a contestar el qüestionari d'entrada. Vaig haver de necessitar una trobada, més informal, amb elles per donar-lis més explicacions i aconseguir així les seves respostes, tan valuoses per arribar a un coneixement profund i real, que contempli tots els punts de vista, de l'estat de la qüestió després de dos cursos de feina.

A més, durant el mes de maig la feina amb les TIC i les reflexions en els seus eportafolis es va intensificar perquè va ser el moment d'elaboració del Glogster on es pretenia que l'alumnat, per grups, fes un cartell sobre el muntatge teatral que havien estat construint i posteriorment, l'embedissin en el seu eportafoli en la pertinent reflexió sobre el procés i les possibilitats que l'eina ofereix per a la seva futura docència.

En aquesta taula es poden trobar tots els posts de l'alumnat amb les seves reflexions sobre l'eina Glogster. La majoria destaquen que Glogster és una eina molt visual que permet recollir el procés d'una manera molt atractiva i motivadora. A la majoria d'alumnes els va agradar molt l'eina tot i les reticències incials. El que més em va sorprendre és que encara un nombre reduït d'alumnes varen fer la reflexió sobre l'eina en la seva futura docència. El projecte d'eportafoli intenta a més de motivar la reflexió i la recollida d'evidències del seu aprenentatge, introduir les TIC d'una manera transversal perquè l'alumnat surti dels estudis directament instal.lat en la xarxa (Salinas, 2008) , com el perfil del docent en xarxa (Couros, 2006). I tot i que ens sembla possible i preferible, és evident que el procés està essent molt lent a la vista de l'escassa reflexió sobre tecnologia i metodologia que l'alumnat està fent. Però com sempre dic, crec que l'esforç valdrà la pena, i que segurament a final dels estudis, podrem valorar que s'ha aconseguit en bona mesura. Només es tracta de seguir insistint i treballant en la mateixa línia i amb paciència ...

Voldria destacar una breu reflexió sobre els comentaris de l'alumnat en relació a Glogster i el que tots i totes, sense excepció, varen observar: que és una eina tan visual. La primera impressió que vaig tenir va ser que aquest comentari era un tant elemental i evident. Però aprofundint més en la qüestió em va venir al cap una pregunta igualment elemental: per què tot l'alumnat destaca la mateixa característica? és indicatiu d'alguna cosa? I després de pensar-hi en més d'una ocasió, he arribat a la conclusió, que no sé si serà equivocada, que és molt indicatiu d'alguna mancança o al revés, d'algun excés de l'educació, i en concret, d'aquest projecte. Si analitzam les propostes d'activitats que es proposen a l'alumnat podem observar que bàsicament són activitats que es basen en l'ús de la llengua escrita, la lectura de documents i la redacció de reflexions mitjançant el llenguatge. Per tant, activitats gens visuals i molt textuals. No estic criticant aquesta tipologia d'activitats ja que senzillament són bàsiques i necessàries. Però el que sí estic fent és observant un excés o una mancança, com es vulgui veure. En la nostra societat el domini de la llengua escrita és prioritari, però igualment, s'ha tornat bàsica la capacitat d'expressió en altres llenguatges, més visuals i gràfics i menys textuals. L'alumnat en trobar-se davant l'eina i davant aquesta tasca s'ha quedat sorprès, i sembla que gratament sorprès, de les possibilitats d'eines en les que dominen els arxius multimèdia que combinen imatge i so així com text. I per això va ser la seva primera impressió i la bona que m'apunt per en properes experiències docents incloure activitats i eines que permetin aquesta expressió multimedia.

També em sembla molt important deixar constància aquí també la col·laboració del professorat implicat, na Carmen Escribano i en Toni Pons, sense els quals hauria estat impossible aquesta activitat dins els notres projecte d'eportafoli d'estudis. Ens vàrem reunir per valorar l'experiència i les seves opinions no podien ser més positives i motivadores. A més d'animar-me molt a continuar, em varen donar energia positiva per tirar endavant, que a vegades em fa tanta falta perquè els dubtes i el desanim no em vencin durant aquest camí que està sent prou llarg i dificultós. Els dos destacaren que l'eina els ha estat útil per completar l'activitat del mutatge que han fet, i sobretot, han destacat les valoracions de l'alumnat en les seves reflexions individuals. Els ha sorprès la satisfacció i motivació que l'alumnat ha mostrat per escrit tot i l'esforç invertit i que els ha servit per poder valorar l'activitat amb major coneixement de la tasca de l'alumnat. I el més important, una vegada acabada i valorada l'activitat, després de l'experiència, na Carmen i en Toni han confirmat que volen repetir l'experiència i integrar-la en la seva docència el proper curs.

I aquí deix registre dels cartells realitzats per l'alumnat en quatre grups, més un altre d'individual elaborat per una alumna per un altre projecte de la mateixa assignatura. Con es pot observar dels cartells és que saben explotar les possibilitats tècniques que ofereixen per a integrar material multimèdia. Com a crítica es podria argumentar que el disseny és tal vegada, massa abigarrat. I em sembla que probablement sigui causa del que havíem argumentat abans: la poca experiència prèvia en l'ús d'eines eminentment visuals.

El viatge màgic de Dastan


Un día de emociones para Alana



TrickiTrack

Les faules de Golumina


Super Disco Fashion

Un trimestre esgotador i apassionant

A la fi em pos davant l'ordinador per escriure de nou en aquest diari que tant d'interés tenc en mantenir al dia tot i les dificultats de fer-ho. Veig que vaig fer la darrera entrada fa ja tres mesos i encara que sembla molt de temps, la veritat que tenc una bona justificació: el final de curs va ser a més d'apassionant, caòtic, trepidant i esgotador. Però després d'aquest bon meset de descans, recuperant energies, aquí estic de nou. I no puc començar fent altre cosa que posant al dia aquest diari.

D'aquests tres mesos en els que no he escrit recolliré ara en diferents posts i amb ordre cronològic alguns aconteixements importants que crec que han de quedar registrats en aquest diari de l'estudi del cas: el treball de l'alumnat amb Glogster i el qüestionari d'enguany a l'alumnat, la presentació del TFM, la participació en dos congressos internacionals, una primera valoració del segon curs -a partir de la feina que he fet durant aquest mes d'agost amb el tractament de dades recollides durant el curs- i la reunió amb el Degà de la Facultat d'Educació sobre les properes passes del projecte.

Oloreta de TIC

Aquests darrers dies abans de les vacacions de Setmana Santa, a la Seu semblava que es notava una certa olereta, nova i fresca: era perfum de TIC... L'alumnat del projecte feia les representacions de la seva assignatura de Representació Escènica -música i plàstica al servei del desenvolupament de la creativat del docent- que a més, en el marc del projecte, han de documentar amb un cartell fet amb l'eina Glogster. Idò, posats a la feina i ja resignats amb l'activitat afegida, semblava que començaven a gaudir mentre documentaven amb fotos i vídeos, i preparaven muntatges.

Es veien alumnes fent fotos als diferents elements de la posada en escena, alumnes encarregats d'anar gravant i fotografiant diferents escenes de la representació, alumnes encarregats de qüestions més tècniques, i finalment, alumnes encarregats del muntatge final. L'alumnat ha pogut viure una experiència de treball en grup per fer diferents tasques de documentació amb les eines tecnològiques que ja tenen per a la seva vida diària al servei de la millora de l'educació. Amb aquesta proposta estam intentant mostrar com les TIC potencien i expandeiexen una activitat que ja de per si, és força creativa.

A partir d'aquí, ens preguntam ara, si l'alumant, en el disseny de la proposta didàctica del musical que han creat i representat com a part teòrica del seu treball, reflectiran aquest aprenentatge amb TIC. És a dir, per una part han viscut l'experiència de la documentació amb TIC, però la seva proposta pedagògica, al menys, a nivell teòric, també reflectirà en algun nivell, aquest aprenentatge? Inclouran les TIC en algun moment de la seva unitat didàctica? O s, hauran fet una activitat TIC que no haurà tengut encara incidència en la seva projecció pràctica pedagògica? Seguirem amb atenció el desenvolupament d'aquest treball com a indicatiu del procés d'integració de les TIC en la seva formació docent inical.

Presentacions

Aprofitant la sessió, he introduit un tema que em fa molta il.lusió però em preocupava la reacció de l'alumnat. Es tracta del curs de la Universitat d'Estiu d'enguany que ja estic en plena organització i en el qual voldria que hi hagués una hora dedicada a la metodologia d'eportafolis, i quina cosa millor que l'alumnat conti la seva experiència i la seva feina?

Idò, sembla que ha estat una proposta molt ben rebuda per l'alumnat.. què bé!

Els he comentat que la finalitat és mostrar la seva feina amb l'eportafoli, parlar del procés, fortaleses, i per suposat, debilitats. I he dit que necessitava alumnes disposats, cinc més o menys, podria estar bé, de manara que tothom tengui entre cinc i deu minuts per explicar la seva visió.

I els he demanat com feiem la selecció -seguint el consell que em va donar na Marina Arrabal quan li comentava aquest cas- si demanava voluntaris, si feien la selecció entre iguals o si la feia jo. I crec que ha estat una bona manera de plantejar-ho perquè hem arribat a acord d'una manera fàcil i després d'un debat amable. Les alumnes han vist de seguida que jo, com a organitzadora del curs, necessitava estar d'acord amb les persones que es presentaven perquè es transmeti un missatge més o menys coherent amb la filosofia del projecte. I hem rigut per la manera en què informalment ho hem dit però l'evidència era clara: hi anam a mostrar una manera de traballar, amb les fortaleses i debilitats del procés no com a plataforma de reinvidació estudiants universitaris.

Per tant, hem quedat que faré la proposta per Moodle i que una alumna, al menys, que sí que crec que hi ha de ser, em contestarà perquè li fa il.lusió participar. Idò, bé, començam bé aquesta nova iniciativa. I seguirem, a veure si ho podem portar endavant amb alegria i contents -com diria sa güela.

Nova eina al PLE de l'alumnat: Glogster

Avui hem fet una sessió per començar a montar el póster amb Glógster que ha de fer l'alumnat en per l'assignatura de Representació Escènica, el marc del projecte. El professor de Música ens ha deixat una hora de la seva classe, i començant una hora abans de la classe, hem pogut dedicar dues hores a aquesta tasca.

Han vengut moltes alumnes amb ganes d'aprendre de l'eina i de fer la feina en grup, i l'ambient ha estat especialment optimista i positiu, com feia dies que no el percebia.

I això, que el primer diàleg que he tengut amb les primeres alumnes que han arribat ja m'ha preocupat:

Alumna: Bon dia, és molt difícil això d'avui?
Jo: No, com la majoria d'eines que feim
Alumna: Per mi el bloc és molt difícil.

No he contestat més, no he volgut incidir. Em sap molt de greu que encara tenguem alumnes que ho pensen així però tanmateix, tot i que aquest comentari no augurava una sessió amb bon karma, finalment, sí que ho ha estat.

Primer hem comentat algunes coses de tutoria, i després hem comentat la utilitat dels blocs a l'educació. Les alumnes han contat vivències personals amb boixos i boixes que entusiasmats els conten la feina que fan al bloc de l'escola. I aixo ens ha donat peu a parlar de les possibilitats immenses que té l'eina a l'educació... i jo no podia estar més contenta.

Després hem anat a per feina, dos horetes que hem treballat amb alegria i il.lusió, com jo imaginava les sessions dedicades a la descoberta d'eines. Tal vegada, és que el Glogster és una eina que especialment ho fomenta en ser com és, tan fàcil, flexible i creativa.

He donat unes indicacions, molt breus del seu funcionament, i l'alumnat s'ha posat a treballar, amb autoonomia: grups d'alumnes entorn a un ordinador per parlar, negociar, prendre acords i construir la seva eina... tot plegat magnífic! No s'ha avançat molt perquè no tenen la representació teatral tan avançada com per haver pogut començar i acabar el muntatge, però si l'actitud és manté no tendran cap problema.

També he observat un detall que des del meu punt de vista, és molt bon senyal. Un grup ha detectat que Glogster no accepta accents (gran entrebanc !!! ) i per no escriure sense accents, han cercat estratègies. Per suposat, han buscat sinònims que no portin accent, però el que més m'ha sorprés és que han trobat una altra solució TIC per poder escriure amb accents, impresionant: una alumna, per fer els títols que necessitaven usar paraules amb accents, ha suggerit fer imatges de les paraules que porten accent i pujar-les com a imatges. No és això genial? Han preferit fer més feina, i sobretot, han tengut habilitats TIC com per fer una cosa molt més complicada i que respongués a la seva necessitat d'aquell moment.

Idò, si tenen aquestes habilitats no les podran desenvolupar amb la Web 2.0 i els seus eportafolis? I sobretot, no podran veure les possibilitats de totes aquestes eines al servei de la seva futura docència? Esperem que sí!! Mentre seguirem esperant i treballant, avui amb nous ànims....

PD: i me queda una cosa per dir que li vull dedicar un post apart

Tallers personalitzats

El dijous passat vàrem fer una sessió de taller que va resultar un taller d'atenció individualitzada. S'havia convocat amb motiu del treball tècnic amb l'eina Glogster per si hi havia alumnat interessat en assistir i que no anava a poder venir al taller que es programava fer al matí d'aquesta mateixa eina. Només varen assistir tres alumnes així que el que vàrem fer va ser aprofitar la sessió per treballar les necessitats tècniques de cada una d'elles.

I va ser una sessió de molt de profit perquè vàrem treballar la navegabilitat del seu eportafoli, especialment, del blog corresponent a segon, millorant els enllaços entre els blocs que conformen el seu eportafoli. A més, també ens vàrem dedicar a altres qüestions, com l'etiquetatge de les notícies publicades. La sessió estava convocada a les 18:30 hores amb tres alumnes, i cap a les 20 h, se'n varen anar dos i encara vàrem fer una horeta més, l'alumna que quedava i jo, parlant de propostes de millora per al seu eportafoli així com el funcionament de l'eina Glogster.

Voldria deixar constància, que tot i que el taller va ser poc nombrós amb assistència, la veritat és que va ser positiu per l'actitud que varen demostrar les alumnes en quant al projecte. Tot i que encara estan en alguns aspectes en nivells inicials, sí que varen mostrar un cert canvi en l'actitud envers a la necessitat de l'aprenentatge TIC per a la seva futura docència.

Fins i tot, una alumna, valorant la necessitat de dedicar-hi més temps i observant les necessitats que presentava el seu eportafoli per representar el seu aprenentatge d'una manera més significativa, va exclamar, amb sinceritat i autenticitat: "jo hauria de fer més hores aquí i no tantes al Facebook".

I tenia tanta raó que no me vaig poder reprimir de riure de la seva expressió... i vaig aprofitar el seu comentari, com no?, i li vaig donar la raó amb l'argument que l'eportafoli és el seu propi espai virtual que controla i domina ella, i que la representa com a futura docent mentre que el Facebook és un espai en el qual tot va en benifici d'altres, que en són els gestors i els propietaris i que se'n benefincien de la informació i l'ús personal que en fan les persones usuàries. I pensava aconseguiria crear un poc de debat i que tendria respostes o algun tipus de reflexió o contrareflexió però ninguna hi va incidir. Crec que l'alumna va ser tant concient del que havia dit que va voler obviar-ho i continuar sense aprofundir en la reflexió.

Però, qui sap? El comentari va ser breu i m'hauria encantat allargar-lo però, tal vegada, va estar suficient per engegar en ella una nova motivació per seguir-hi treballant.

Seguirem pendents dels moviments, com sempre, amb paciència (quin remei!) i il.lusió per si les coses milloren encara un poquet més, que ho necessitam...

A tot això, ara pens que vull deixar registrat que tenim una nova usuària de Twitter que diria qeu encara ha d'averiguar el seu funcionament però que ha sentit la curiositat del que es fa i s'hi aprèn.

Una altra visita d'assessorament al projecte!

Avui ha estat un dia extraordinari perquè hem tengut una visita extraordinària: n'Elena Barberà, doctora en Psicologia i professora de la UOC, ha vengut a la Seu convidada per fer un assessorament al nostre projecte d'eportafolis dels estudis de Grau d'Educació Infantil.

Com l'any passat, enguany hem presentat el projecte a la convocatòria d'ajud a la innovació de la UIB i ens ha estat concedida una subvenció econòmica amb la qual enguany hem pogut convidar a n'Elena Barberà, així com l'any passat vàrem convidar a en Jordi Adell. Just fa un any d'aquella primera cita i em plau poder dir que un any després, aquí seguim intentant tirar endavant el projecte, i encara que ens quedi molt per fer, la veritat és que amb aquest any ja s'han donat algunes passes importants.

Vàrem parlar del projecte, del procés, de les debilitats, de propostes de millora etc. Va ser una trobada molt enriquidora. Crec que els tres que hi érem, n'Elena Barberà, en Pere Alzina i jo estàvem entusiasmats de què la trobada fos tant amena, dinàmica i fructífera.

N'Elena Baraberà va destacar com a fortalesa del projecte el fet que a més de ser un projecte de portafoli electrònic fos també, un projecte amb la intenció d'introduir un model de treball amb TIC en la formació docent inicial. I diria que també es va sorprendre positivament de com havíem resolt la qüestió de la privacitat de l'eportafoli: essent directament públic.

També ens va fer propostes organitzatives de cara al disseny del projecte de fi de carrera.

En definitiva, una trobada molt intensa que he gaudit amb molta alegria. Gràcies, Elena, pel teu temps i esper que la propera pugui tornar a ser dins de no massa temps!

Per cert, que em sap molt de greu que no vaig documentar la trobada amb una foto... quin desastre! Sort que sí em queda un record: la dedicatòria que li vaig demanar perquè em fes al seu llibre i que precisament, em va regalar en Jordi Adell. Un llibre idò, que ja té dues dedicatòries molt significatives per a mi!

Encara el mateix...

El dijous passat, 24 de febrer de 2010, vàrem fer una nova tutoria de cara al segon semestre. Els punts de l'ordre del dia eren dos: torn obert de l'alumnat i treball entorn a l'eportafoli, en aquest ordre. Sempre començam així perquè l'alumnat aprofiti aquestes sessions per comentar-me el desenvolupament del semestre, els problemes i els èxits també encara que d'això no en parlam molt. Va ser una sessió dura perquè sembla que els problemes no acaben: excès de treballs, temporalitzacions al límit on s'acumulen els treballs al final del semestre i es solapen amb els exàmens... etc. Tenen tota la raó i per suposat, des de la meva feina, intentaré donar el suport necessari perquè aquestes qüestions de coordinació s'arribin a arreglar.

Ens vàrem passar tota la sessió així, i quan al final, es varen plantejar els mateixos dubtes de sempre en relació a l'eportafoli, jo ja no podia més: el desanim va poder amb mi, tot se me va caure damunt... per què tanta feina i tant d'esforç si després de tant de mostrar i justificar vies encara seguíem estancats en les mateixes qüestions inicials? En aquesta entrada de bloc feta des del mòbil es pot comprovar la meva desil.lusió

I vaig tancar la sessió, posposant el debat a una altra sessió, sense resoldre els dubtes perquè el debat havia estat molt intens en relació al primer tema i no volia - ni tan sols podia resisitr, tantmateix- que s'extengués el mateix to al projecte.

Avui, però, després de pensar-hi tot el cap de setmana he tret una notícia al fòrum de tutoria, en el qual ens comunicam per portar a terme el projecte, intentant aclarir un poc més la qüestió, tot i la meva pena d'encara no haver aconseguit que hi hagi alumnes que no vegin el valor de compartir i corrent el risc també, de què el projecte es desvirtui en un dels principis que jo consider clau: que sigui públic.

Així, he tret el següent:

Bon dia,

Només una reflexió per començar la setmana resolvent els dubtes que es varen plantejar el dijous i que vàrem deixar oberts.

Per mi, una característica clau d'aquest projecte és que sigui públic considerant que el fet de compartir opinions, experiències i reflexions implica una aportació inestimable a la formació docent, tant inicial com permanent.

Tanmateix, si algun alumne/a considera aquest tret no com un motor sinó com un inhibidor de l'aprenentatge, idò lògicament, ho pot replantejar, i en tot cas, fer-ho privat.

En cas de fer-se privat, aquesta persona haurà de convidar un a un, cada un dels membres del grup que considera pot veure el seu eportafoli. Lògicament, el professorat haurà de ser donat d'alta perquè pugui corregir i fer seguiment a l'eportafoli.

Finalment, de la resta de dubtes que es varen plantejar en quant a la publicació de treballs i material multimèdia, hi ha moltes possibles fórmules per complir l'activitat i que tothom es senti bé amb els treballs publicats.

Salutacions cordials,
Gemma

Tenint en compte, que la literatura sobre l'eportafoli considera la qüestió de la privacitat un tema de decisió de la pròpia persona usuària, he considerat just que es donés aquesta opció, tot i que el projecte no pretén només entrar en la metodologia de l'eportafoli sinó també donar models de treball amb les TIC i la Web 2.0 a l'educació. Per tant, la qüestió de compartir, que és bàsica, quedaria desafortunadament bastant perjudicada. Tanmateix, confiï des d'aquí, que aquest cas només es doni en pocs alumnes i que la majoria ja hagi vist superades les pors de compartir, i sobretot, ja hagi experiementat prou com per haver valorat la importància de què el seu eportafoli sigui públic.

També varen sortir altres problemes en relació a això com no voler compartir un treball. Per què serà? Quina és la seva por? Quina por s'ha de tenir si es comparteix el que millor es sap fer?

Esperem només hagi estat un petit pas endarrera, i que aviat, en donem dos endavant.

El meu llegat!

Encara no tenc clara la qüestió de l'anonimat en aquesta investigació. He vist que és una qüestió que s'intenta respectar al màxim en la majoria d'estudis, però donat que aquest es tracta d'un estudi de cas, on l'aportació individual és clau per a l'èxit de l'experiència, no veig que sigui especialment important ni tan sols positiu el fet que també el respectem. De fet, crec que seria encorajador poder dir noms... però bé, de moment, segueix intentant guardar l'anonimant de la persna que protagonitza aquesta situació.

En definitiva, que una alumna, apassionada de l'educació, d'aprendre a aprendre i del seu eportafoli, m'ha comentat la necessitat que ha sentit ja de fer d'aquest entorn virtual propi un entorn que reflexi el seu aprenentatge i la seva concepció de l'educació... Ja es pot pensar l'alegria que em dóna veure el seu entusiasme, i veure com ja projecta la seva futura docència amb aquesta eina, la qual necessita redissenyar perquè en un futur hi pugui afegir la part professional.

Tal és la seva dedicació que en algun moment, la seva mare li qüestiona la feina, el temps i la dedicació, a la qual cosa, una vegada, ella li contesta: mamà, és el que puc aportar, és el meu llegat!

I vàrem riure, ella, un poc amb il.lusió i vergonya, però jo reia amb l'alegria d'una situació que per mi no és només còmica, sinó significativa de què encara valdrà la pena tant d'esforç i tanta preocupació. Efectivament, no ho podia dir millor l'alumna, ni podia representar-ho d'una manera més significativa: construir un eportafoli és la nostra aportació a la millora de l'educació, és el nostre granet d'arena per a una pràctica educativa conseqüent amb la teoria a la qual sempre ens solem remetre però que mai acabam de complir fins a la darrera conseqüència... en definitiva, és el nostre llegat.

I molt que promet aquest llegat!

Brotes verdes?

Durant el primer semestre d'aquest segon curs del projecte, l'alumnat ha treballat el seu eportafoli a partir de dues assignatures, la d'Educació Inclusiva i la d'Expressó Plàstica. En ambdues assignatures, la tasca es focalitzava en la reflexió sobre l'aprenentage, cor i ànima dels eportafolis com ja sabem segons Helen Barrett, i sembla que els resultats han estat prou satisfactoris.

La reflexió sobre el propi aprenentate, el procés viscut, les dificultas trobades, els objectius assolits i els que es plantegen en conseqüència, els objectius pendents, les passes realitzades etc, sembla que és un procés difícil d'entendre i de realitzar. I si l'any passat ens va quedar com a tasca pendent, aquest semestre a la fi ens hi hem centrat: la tasca ja ha estat ben iniciada, i alguns casos, amb bon nivell d'assoliment.

Però a més, d'haver complit els mínims, hi hagut alumnes que han anat més enllà dels mínims, i no només han recollit el que seria avaluat de l'eportafoli en les dues assigantures esmentades, sinó que a més, ha recollit altres aprenentatges i reflexions fets en altres àmbits. A més, un bon número d'alumnes, també ha dissenyat el bloc on es trobaven aquestes entrades amb certa cura, dedicant temps a afegir muntatges fotogràfics, canviar fons, buscar nous formats de fonts etc. Tot plegat senyal de què hi ha petits canvis i tal vegada, fins i tot, algun brot verd... esperançador i encoratjador.

De moment, ja hem afegit a la plana de Netvibes els blocs creats per a aquest segon curs, on hi ha les notícies publicades amb les etiquetes per assignatures o on hi ha els enllaços als blocs creats per les assignatures, depenent del mètode que ha escollit l'alumnat.

Twittejant el projecte

Justa abans de les vacacions de Nadal, i com es pot veure en aquesta entrada anterior, vàrem introduir en el projecte una nova eina, Twitter com a xarxa social on donar difusió als nostres eportafolis i on a la vegada, començar intercanvis socials que enriqueixin les reflexions que es suposa anam recollint. Aquesta nova passa va ser gràcies a la demanda de dues alumnes, de les quals només una, de moment, li ha donat la utilitat per la qual la introduíem, l’intercanvi d’opinions i experiències en temes educatius.

De totes maneres, pareix que hi ha una certa curiositat per aquesta xarxa social ja que tot l’alumnat en té referències i comença a escoltar la passió amb la que algunes usuàries estam parlant de les experiències d’aprenentatge informal estam vivint gràcies a Twitter. Per tant, sembla que encara no és hora de rendir-se ni aparcar la idea.

Per tant, mentre aquest diumenge de matí, per cert un diumenge de matí de sol i no massa fred pel temps en que estam, em vaig passar el matí i pràcticament tot el dia, fent el suport tècnic a l’alumnat que havia de lliurar mitjançant la publicació en els seus eportafolis dos treballs per a les dues assignatures vinculades al projecte durant el semestre. I mentre feia la revisió, anava twittejant aquells blocs de segon dels eportafolis de l’alumnat que complien requisits mínims, amb l’etiqueta que ja havíem creat també anteriorment, #epeiv.

Vaig demanar col·laboració i opinions i lògicament, no és fàcil trobar-ne que s’estan fent tant massiva i progressivament, tweets amb nous enllaços. Tanmateix, si vàrem tenir algun feedback, com algun retweet I algun comentari. Durant aquesta setmana intentaré donar-li una nova empenta a aquesta acció, i desaré després els tweets d’aquesta primera incursió dels eportafolis en el Twitter.

De moment, ningun alumne me n’ha fet cap comentari directament però esper que ho hagin vist i els hagi fet il·lusió. de fet, pel nostre entorn Moodle de tutoria de carrera, els vaig posar l’enllaç a la pàgina corresponent a l’etiqueta i alguns han contestat que ho ha vist i que tenen la intenció d’entrar-hi en quant acabi el període d’exàmens.

Allí estarem per seguir fent la tutoria d’aquests aprenentatges tan valuosos que pensam poden enfortir l’esperit crític i reflexiu que pugui ajudar a portar-los a fer el canvi metodològic que l’educació del segle XXI demana.

Tasques noves i eines noves... dificultats assegurades

El passat cap de setmana, com aquest, per cert, va ser un altre cap de setmana intens en la realització del treball de fi de màster, però el vull destacar especialment per dos aspectes, una reflexió que he fet i una nova activitat entorn al projecte.

Estava fent la introducció teòrica en el treball sobre els eportafolis,i llegint a na Helen Barrett vaig descobrir una altra de les frases que he vist que també és molt recorrent en ella i en molts de documents seus i que tanmateix no havia descobert fins ara.

En la defensa de la seva tesi va argumentar que per a noves tasques, eines velles i per a eines noves, tasques velles, i francament, ho vaig trobar tan oportú pel nostre projecte que no puc més que donar-li raó i fer-ne la transferència a l’experiència que estam vivint.

Aplicant aquest criteri, es fàcilment observable que el nostre projecte no tenia moltes possibilitats de ser empresa fàcil perquè és pels alumnes i tot a la vegada, una tasca nova amb eines noves.

Des de què he fet aquesta reflexió em sorgeix una pregunta important: hauria d’haver pautat l’experiència de manera, que no s’introdueixen les dues vessant noves a la vegada?, és adir, tal vegada, iniciar als alumnes en la metodologia del eportafoli i després, iniciar-los en la seva vessant electrónica. És una opció, hi era i no la vàrem contemplar, això és evident, i segurament, és una opció menys arriscada i més prudent. Però així i tot, segueix tenint el mateix dubte: era per totes aquestes raons més adient?

Idò, a pesar de les dificultats del procés que estam vivint, de les resistències al canvi i els qüestionaments continus que si no veig al menys percep, a pesar de tot, no, no crec que hagués estat més oportú. Era hora d’arriscar-se, de plantejar projectes novedosos encaminats a canviar la manera d’aprendre i per tant, d’alguna manera, la futura manera d’ensenyar de l’alumnat dels estudis de mestre i quin millor moment, que des del bon començament.

Des de l’any passat, molt s’ha fet, algunes petites passes que són, esperem, l’inici d’un camí molt llarg per recórrer en el qual l’alumnat construirà una identitat professional amb més possibilitats de ser crítica, reflexiva i coherent entre la teoria i la pràctica i de ben segur que algun dia tendrà el reflex en una transformació de les metodologies actuals.

Entrevista al professorat

Uf! Aquest matí he fet l'entrevista a un professor participant en el projecte i en aquests moment acab d'acabar la transcripció...guau... això ha estat un dia intens!

Per suposat, per fer l'anàlisi de l'entrevista hauré de fer un sistema categorial i procedir de manera científica, però ara que la tenc tan fresqueta, ja que ha estat aquest matí mateix i a més, l'he sentit un munt de vegades, fragment darrera fragment... reitaradament, crec que és un bon moment per fer un comentari general. I és que el profe m'ha dit moltes coses, s'ha expresat amb amplitud i generositat, i m'ha mostrat el seu punt de vista i opinió sobre el projecte. I li agraeix molt i per això, ho faig aquí, públicament, encara que de moment, no digui el seu nom - és una de les qüestions que tenc per resoldre, com mantenir la privacitat pròpia d'un estudi de cas, si aquí els eportafolis són personals i les assignatures vinculades programades anualment amb el nom del professorat responsable?

Però anem al que volia dir: el profe m'ha dit una cosa que m'ha encantat. I és que amb aquesta experiència no només aprenen els alumnes sinó que també aprenen els professors implicats. I això sí que m'ha agradat, tot plegat perfecte: una experiència en la qual tots aprenem. I m'ha dit que ell ha après i que ha vist nous camps i eines de les TIC que no coneixia, jo crec que es referia a eines de la web 2.0, i més encara, que ha vist noves maneres d'integrar les TIC a l'aula. No és genial? I que gràcies a la participació en el projecte, ha pogut aportar idees noves a l'escola on treballa i altres organitzacions en què participa, i que fins i tot, també ha fet una proposta als alumnes dels quals ell és tutor a través d'una xarxa social externa a l'entorn virtual de la Universitat.

Tots som concients dels temps que suposa aquest aprenentatge però pareix que igualment, tots apreciam la novetat dels aprenentatges que hi estam fent tots junts també... quasi bé una autèntica comunitat d'aprenentatge...

Bé, un nou motiu per estar contenta tot i les dificultats que tenim i que encara preveig que no serà fàcil que desapareguin. Però seguirem... al menys, amb una alegrieta més avui.

Noves passes en el projecte

Inesperadament, ahir vàrem fer una passa definitiva pel projecte. Tantes ganes que tenia de fer-la, i tanta por de plantejar-la, i de nou, va sortir espontàniament de la mà de dues alumnes. L'impuls, la força i l'entusiasme d'una d'elles en aquest segon curs està essent defintiu per consolidar el projecte i per això, estic tant contenta de tenir el seu suport. Ella mateixa confessa que l'any passat no ho veia clar i li suposava un esforç de massa que li sobrava donada la feina que tenen en cada assignatura. En canvi, ara ja ha entès el significat del projecte i el seu valor i s'hi ha pujat irreversiblement.

La necessitat va sortir d'una alumna que sentia que el seu e-portafoli s'havia quedat tancat dins el projecte i ningú extern al grup el visita. La sol.lució a aquest problema era clar: Twitter, sense dubte. Hem vist com funciona, a qui seguir i de l'esperit de col.laboració que s'hi ha de tenir per donar de la mateix manera que s'hi reb. També hem parlat del moviment educatiu que hi ha Twitter i del compromis amb la tasca educativa adient a la societat del segle XXI que tenen els mestres que hi participen.

Ara esperem que aquest entusiasme es transformi en una realitat i que aquestes alumnes usin aquesta xarxa social a més de per relacionar-se i gaudir de tota allò que els interessi, per aprendre i compremetre's més encara amb l'educació i la seva futura tasca docent.

De moment, el que hem fet ja per animar a la resta d'alumnes del grup es informar al fòrum de Moodle d'aquesta nova passar per si algú més hi està interessat i fins i tot, per si és necessari convocar una sessió d'introducció a Twitter. A més, també hem creat ja un hashtag o etiqueta per anar organitzant tot allò que twittejem sobre el projecte: #epeiv

Seguirem la pista a aquesta nova acció i a tot el que ja hem començat fins ara a veure si enguany podrem dir que el projecte ja vola molt alt.

Grups de discussió

La setmana passada vàrem fer dos grups de discussió per completar l'avaluació del primer curs. I de nou, els sentiments tornen a ser contradictoris... l'actitud digital no ha avançat tant com fa una mesada em va parèixer i en canvi, hi ha alumnes que ja són mestres del segle XXI, d'esperit encara que no hagin acabat de completar la seva formació inicial.

Els dos grups de discussió es varen formar en perfils d'alumnes diferents: alumnes a temps complet i alumnes que treballen, alumnes amb família al seu càrrec i alumnes sense, alumnes nadius digitals per edat i alumnes que no ho són, alumnes amb actitud digital favorable i desafavorable. I en canvi, com és normal en les activitats on el factor humà és el fonamental, en el primer grup, varen destacar les veus positives i en el segon, les negatives.

Una part del grup, ja ha fet el pas definitiu i irreversible. Les TIC són una eina per aquest alumnat per completar i potenciar el seu aprenentatge, i el portafoli electrònic que estan construint, tots i els moments de feina intensa que viuen, és un lloc propi, personal on anar recollint el seu aprenentatge i tot allò que els defineix com a mestres. Aquests alumnes ja han sabut valorar la riquesa que el projecte pretén dotar a la seva formació: la potenciació del seu aprenentatge a través de les TIC i l'aportació inestimable a la seva identitat professional que la construcció d'un portafoli electrònic durant quatre anys pot arribar a suposar.

Una altra part del grup encara no ha fet aquesta passa: són els que me tenen preocupada i no em deixen gaudir dels que ja l'han fet ni de fer el camí ja amb la seva companyia. Hi ha una part que encara viu obsesionada pel currículum oficial i l'avaluació, discutint sobre la diferència del seu programa participant o no amb el projecte. Comparteix la seva preocupació i l'entenc i de fet, crec que tots la tenim, ja que tots volem que tothom arribi al final de la seva formació de mestres, és a dir, que tothom es graduï i pugui començar a treballar. Però, ho hem d'intentar tot: hem d'aconseguir mestres que gaudeixen d'aprendre per aprendre, a més d'aprendre per aprovar. I ho seguirem intentant: i ho puc dir en plural, perquè ara no estic sola en aquesta visió, ara ja tenc alumnes que m'acompanyen i m'ajuden.

Com em varen dir en el primer grup de discussió, això ja m'ha de donar la satisfacció suficient com per seguir endavant amb el projecte amb la tranquil.litat que dóna veure l'evolució d'alguns i intentant no patir mentre esperam que als que encara han de fer la passa.

Val la pena seguir el camí a veure si més alumnes del grup s'uneixen a l'expedició i feim el viatge que ens queda tots junts, amb alegria i entusiasme per aprendre i aportar la nostra feina per al canvi a l'educació.

Actitud digital

Avui he tengut una petita alegrieta... o més bé, una gran alegria. Hi ha senyals que l'actitud digital del grup està avançant. És el que esperava havia de passar però a vegades, la duresa de les actituds i dels comentaris fa dubtar que el canvi hagi de succeir i fa de l'espera un temps d'inquietud i incertesa on els dubtes m'invaeixen i em fan questionar un procés que he intentat fos progressiu, lent i respectuós amb els ritmes, però tanmateix, irreversible i imparable.

Idò avui un grupet d'alumnes s'ha decidit a entrar de ple en el projecte i a iniciar definitivament el seus portafolis electrònics i a comemnçar a recollir les evidències del seu aprenentatge com a docents. Comentaven la necessitat d'utilitzar aquestes eines que usam per aprendre en la seva futura docència, que l'escola no es pot mantenir al marge d'aquest canvi social. També comentaven que els permet compartir i veure els aprenentatges de la resta d'alumnes de la classe així com mostraven una certa il.lusió per publicar en els seus portafolis aquell recurs que havien descobert i amb el qual s'hi havien sentit identificades.

I per tot això, m'ha paregut que un any després del començament de projecte, hem fet una passa endavant que teníem per fer, que tot el grup per complet, sense deixar ningún endarrera, tengui l'actitud favorable per iniciar-se en una nova manera d'aprendre i ensenyar que a la fi, acabi transformant definitivament les nostres escoles.

I de nou, per tot això, he considerat que aquesta petita passa era digna d'una nova entrada en aquest bloc on intent recollir el procés des d'un punt de vista més emocional i personal, on em permet comentar impressions i sentiments un poc parel.lament al seguiment més sistemàtic i objectiu que intent fer del projecte en el marc de la meva formació formal.

Començam el segon curs

El nou curs ha començat ja de ple i de nou, tornam a estar tots i totes enfeinades en multitud de tasques i projectes. Per suposat, el projecte segueix endavant i ens hem tornat a marcar nous objectius a assolir en durant aquest curs 2010-11.


Fins i tot, ja hem fet la primera sessió de tutoria on hem fet el calendari d'activitats per tot el curs, i sobretot, hem intercanviat opinions i impressions. Pareix que el curs comença bé... la majoria d'alumnes han mostrat una actitud positiva i expectant davant la nova fase de desenvolupament del projecte. A la fi pareix que hi ha un acord més o menys majoritari sobre la necessitat de viure experiències amb les TIC com alumnes per ser capaços d'aplicar-les més tard com a mestres. Els avenços de la societat en la qual vivim demanen que l'educació doni una resposta. No ens podem quedar al marge d'aquesta revolució social i no podem deixar passar l'oportunitat de ser els protagonistes del canvi en l'educació. I pareix que tot@s hi estam d'acord.

Seguint la guia de l’alumne que plantejava un calendari d’implentació de l’experiència, proposam vàries activitats vinculades a tres assignatures semestrals i la tutoria de carrera. En les dues assignatures del primer semestre, el principal objectiu és aprofundir en la reflexió sobre el propi procés d'aprenentatge, deixant evidències de que s'ha après en relació a la competència artístíca i la capacitat per atendre i integrar la diversitat de l'alumnat a l'aula. És a dir, bàsicament, ens plantejam aprofudir en l'eina de l'e-portafoli com a eina per a la reflexió i per a la col.lecció d'evidències que mostren les competències assolides.

En el segon semestre, l'activitat lligada al projecte no serà tant de reflexió personal com d'ampliació de les eines del PLE de l'alumne. Lligam de nou el projecte, a una assigntura de caire artístic on els alumnes han de desenvolupar la seva competència creativa. L'objectiu serà completar aquest procés de creativitat a través d'eines de la Web 2.0.

Paral.lelament, es proposen dos activitats als alumnes, en el marc de la tutoria i per tant, sense una avaluació vinculada a cap assignatura en concret. En primer lloc, i com a activititat obligatòria, iniciam la vessant més grupal, de comunitat d'aprenentatge, la netfolio seguint el concepte de Barberà i de Martín (2009). Ja hem fet una relació de parelles d'alumnes del grup i ens hem marcat de termini tot el curs fins al primer de maig per fer un comentari al company/a que l'ajudi a millorar el seu portafoli electrònic i que destaqui els seus punts forts i dèbils.


A més a més, també hem plantejat una activitat optativa per fer de nou, durant tot el curs fins a l'1 d'agost. Es tracta d'una activitat per introduir-nos, encara que sigui d'una manera molt inicial, al mobile learning, sense dubte el futur de l'aprenentatge. Els aparells mòbils poden ser un bon aliat per ajudar a desenvolupar la mirada pedagògica, la capacitat de veure en la vida diària situacions ordinàries que poden ser d'utilitat per portar a l'aula i treballar amb els alumnes. Si tots tenim un mòbil a prop amb què poder fer fotos o vídeos i l'usam per a la vida personal, per què no explotar les seves possibilitats per a l'educació? Es tracta que els alumnes en la seva vida diària captin una imatge amb foto o vídeo a partir de la qual puguin desenvolupar una petita activitat contextualizada i significativa amb els seus futurs alumnes.


Finalment, no vull oblidar en aquest primer post donar la benvinguda a les dos noves alumnes del grup, na Síliva i na Núria, ni acomiadar les tres alumnes que han deixat la Seu, na Iratxe, n'Alba i n'Ana. Per cert, que na Iratxe i n'Alba ja han demostrat que el seu e-portafoli és una eina més seva perquè ja han fet els seus primers posts des de què s'han mudat. A totes, molta sort en aquesta nova etapa.

Per suposat, molta sort a tots en aquest nou curs... que tot us vagi tant bé com tots els que us estimam us desitjam. I també, ànims per portar aquest projecte endavant ... que ens ha d'ajudar a aprendre i ensenyar millor que mai.

Salut per tothom! i seguim...