A la fi em pos davant l'ordinador per escriure de nou en aquest diari que tant d'interés tenc en mantenir al dia tot i les dificultats de fer-ho. Veig que vaig fer la darrera entrada fa ja tres mesos i encara que sembla molt de temps, la veritat que tenc una bona justificació: el final de curs va ser a més d'apassionant, caòtic, trepidant i esgotador. Però després d'aquest bon meset de descans, recuperant energies, aquí estic de nou. I no puc començar fent altre cosa que posant al dia aquest diari.
Aquests darrers dies abans de les vacacions de Setmana Santa, a la Seu semblava que es notava una certa olereta, nova i fresca: era perfum de TIC... L'alumnat del projecte feia les representacions de la seva assignatura de Representació Escènica -música i plàstica al servei del desenvolupament de la creativat del docent- que a més, en el marc del projecte, han de documentar amb un cartell fet amb l'eina Glogster. Idò, posats a la feina i ja resignats amb l'activitat afegida, semblava que començaven a gaudir mentre documentaven amb fotos i vídeos, i preparaven muntatges.
Es veien alumnes fent fotos als diferents elements de la posada en escena, alumnes encarregats d'anar gravant i fotografiant diferents escenes de la representació, alumnes encarregats de qüestions més tècniques, i finalment, alumnes encarregats del muntatge final. L'alumnat ha pogut viure una experiència de treball en grup per fer diferents tasques de documentació amb les eines tecnològiques que ja tenen per a la seva vida diària al servei de la millora de l'educació. Amb aquesta proposta estam intentant mostrar com les TIC potencien i expandeiexen una activitat que ja de per si, és força creativa.
A partir d'aquí, ens preguntam ara, si l'alumant, en el disseny de la proposta didàctica del musical que han creat i representat com a part teòrica del seu treball, reflectiran aquest aprenentatge amb TIC. És a dir, per una part han viscut l'experiència de la documentació amb TIC, però la seva proposta pedagògica, al menys, a nivell teòric, també reflectirà en algun nivell, aquest aprenentatge? Inclouran les TIC en algun moment de la seva unitat didàctica? O s, hauran fet una activitat TIC que no haurà tengut encara incidència en la seva projecció pràctica pedagògica? Seguirem amb atenció el desenvolupament d'aquest treball com a indicatiu del procés d'integració de les TIC en la seva formació docent inical.
Aprofitant la sessió, he introduit un tema que em fa molta il.lusió però em preocupava la reacció de l'alumnat. Es tracta del curs de la Universitat d'Estiu d'enguany que ja estic en plena organització i en el qual voldria que hi hagués una hora dedicada a la metodologia d'eportafolis, i quina cosa millor que l'alumnat conti la seva experiència i la seva feina?
Idò, sembla que ha estat una proposta molt ben rebuda per l'alumnat.. què bé!
Els he comentat que la finalitat és mostrar la seva feina amb l'eportafoli, parlar del procés, fortaleses, i per suposat, debilitats. I he dit que necessitava alumnes disposats, cinc més o menys, podria estar bé, de manara que tothom tengui entre cinc i deu minuts per explicar la seva visió.
I els he demanat com feiem la selecció -seguint el consell que em va donar na Marina Arrabal quan li comentava aquest cas- si demanava voluntaris, si feien la selecció entre iguals o si la feia jo. I crec que ha estat una bona manera de plantejar-ho perquè hem arribat a acord d'una manera fàcil i després d'un debat amable. Les alumnes han vist de seguida que jo, com a organitzadora del curs, necessitava estar d'acord amb les persones que es presentaven perquè es transmeti un missatge més o menys coherent amb la filosofia del projecte. I hem rigut per la manera en què informalment ho hem dit però l'evidència era clara: hi anam a mostrar una manera de traballar, amb les fortaleses i debilitats del procés no com a plataforma de reinvidació estudiants universitaris.
Per tant, hem quedat que faré la proposta per Moodle i que una alumna, al menys, que sí que crec que hi ha de ser, em contestarà perquè li fa il.lusió participar. Idò, bé, començam bé aquesta nova iniciativa. I seguirem, a veure si ho podem portar endavant amb alegria i contents -com diria sa güela.
Avui hem fet una sessió per començar a montar el póster amb Glógster que ha de fer l'alumnat en per l'assignatura de Representació Escènica, el marc del projecte. El professor de Música ens ha deixat una hora de la seva classe, i començant una hora abans de la classe, hem pogut dedicar dues hores a aquesta tasca.
Han vengut moltes alumnes amb ganes d'aprendre de l'eina i de fer la feina en grup, i l'ambient ha estat especialment optimista i positiu, com feia dies que no el percebia.
I això, que el primer diàleg que he tengut amb les primeres alumnes que han arribat ja m'ha preocupat:
Alumna: Bon dia, és molt difícil això d'avui?
Jo: No, com la majoria d'eines que feim
Alumna: Per mi el bloc és molt difícil.
No he contestat més, no he volgut incidir. Em sap molt de greu que encara tenguem alumnes que ho pensen així però tanmateix, tot i que aquest comentari no augurava una sessió amb bon karma, finalment, sí que ho ha estat.
Primer hem comentat algunes coses de tutoria, i després hem comentat la utilitat dels blocs a l'educació. Les alumnes han contat vivències personals amb boixos i boixes que entusiasmats els conten la feina que fan al bloc de l'escola. I aixo ens ha donat peu a parlar de les possibilitats immenses que té l'eina a l'educació... i jo no podia estar més contenta.
Després hem anat a per feina, dos horetes que hem treballat amb alegria i il.lusió, com jo imaginava les sessions dedicades a la descoberta d'eines. Tal vegada, és que el Glogster és una eina que especialment ho fomenta en ser com és, tan fàcil, flexible i creativa.
He donat unes indicacions, molt breus del seu funcionament, i l'alumnat s'ha posat a treballar, amb autoonomia: grups d'alumnes entorn a un ordinador per parlar, negociar, prendre acords i construir la seva eina... tot plegat magnífic! No s'ha avançat molt perquè no tenen la representació teatral tan avançada com per haver pogut començar i acabar el muntatge, però si l'actitud és manté no tendran cap problema.
També he observat un detall que des del meu punt de vista, és molt bon senyal. Un grup ha detectat que Glogster no accepta accents (gran entrebanc !!! ) i per no escriure sense accents, han cercat estratègies. Per suposat, han buscat sinònims que no portin accent, però el que més m'ha sorprés és que han trobat una altra solució TIC per poder escriure amb accents, impresionant: una alumna, per fer els títols que necessitaven usar paraules amb accents, ha suggerit fer imatges de les paraules que porten accent i pujar-les com a imatges. No és això genial? Han preferit fer més feina, i sobretot, han tengut habilitats TIC com per fer una cosa molt més complicada i que respongués a la seva necessitat d'aquell moment.
Idò, si tenen aquestes habilitats no les podran desenvolupar amb la Web 2.0 i els seus eportafolis? I sobretot, no podran veure les possibilitats de totes aquestes eines al servei de la seva futura docència? Esperem que sí!! Mentre seguirem esperant i treballant, avui amb nous ànims....
PD: i me queda una cosa per dir que li vull dedicar un post apart
El dijous passat vàrem fer una sessió de taller que va resultar un taller d'atenció individualitzada. S'havia convocat amb motiu del treball tècnic amb l'eina Glogster per si hi havia alumnat interessat en assistir i que no anava a poder venir al taller que es programava fer al matí d'aquesta mateixa eina. Només varen assistir tres alumnes així que el que vàrem fer va ser aprofitar la sessió per treballar les necessitats tècniques de cada una d'elles.
I va ser una sessió de molt de profit perquè vàrem treballar la navegabilitat del seu eportafoli, especialment, del blog corresponent a segon, millorant els enllaços entre els blocs que conformen el seu eportafoli. A més, també ens vàrem dedicar a altres qüestions, com l'etiquetatge de les notícies publicades. La sessió estava convocada a les 18:30 hores amb tres alumnes, i cap a les 20 h, se'n varen anar dos i encara vàrem fer una horeta més, l'alumna que quedava i jo, parlant de propostes de millora per al seu eportafoli així com el funcionament de l'eina Glogster.
Voldria deixar constància, que tot i que el taller va ser poc nombrós amb assistència, la veritat és que va ser positiu per l'actitud que varen demostrar les alumnes en quant al projecte. Tot i que encara estan en alguns aspectes en nivells inicials, sí que varen mostrar un cert canvi en l'actitud envers a la necessitat de l'aprenentatge TIC per a la seva futura docència.
Fins i tot, una alumna, valorant la necessitat de dedicar-hi més temps i observant les necessitats que presentava el seu eportafoli per representar el seu aprenentatge d'una manera més significativa, va exclamar, amb sinceritat i autenticitat: "jo hauria de fer més hores aquí i no tantes al Facebook".
I tenia tanta raó que no me vaig poder reprimir de riure de la seva expressió... i vaig aprofitar el seu comentari, com no?, i li vaig donar la raó amb l'argument que l'eportafoli és el seu propi espai virtual que controla i domina ella, i que la representa com a futura docent mentre que el Facebook és un espai en el qual tot va en benifici d'altres, que en són els gestors i els propietaris i que se'n benefincien de la informació i l'ús personal que en fan les persones usuàries. I pensava aconseguiria crear un poc de debat i que tendria respostes o algun tipus de reflexió o contrareflexió però ninguna hi va incidir. Crec que l'alumna va ser tant concient del que havia dit que va voler obviar-ho i continuar sense aprofundir en la reflexió.
Però, qui sap? El comentari va ser breu i m'hauria encantat allargar-lo però, tal vegada, va estar suficient per engegar en ella una nova motivació per seguir-hi treballant.
Seguirem pendents dels moviments, com sempre, amb paciència (quin remei!) i il.lusió per si les coses milloren encara un poquet més, que ho necessitam...
A tot això, ara pens que vull deixar registrat que tenim una nova usuària de Twitter que diria qeu encara ha d'averiguar el seu funcionament però que ha sentit la curiositat del que es fa i s'hi aprèn.
Avui ha estat un dia extraordinari perquè hem tengut una visita extraordinària: n'Elena Barberà, doctora en Psicologia i professora de la UOC, ha vengut a la Seu convidada per fer un assessorament al nostre projecte d'eportafolis dels estudis de Grau d'Educació Infantil.
Com l'any passat, enguany hem presentat el projecte a la convocatòria d'ajud a la innovació de la UIB i ens ha estat concedida una subvenció econòmica amb la qual enguany hem pogut convidar a n'Elena Barberà, així com l'any passat vàrem convidar a en Jordi Adell. Just fa un any d'aquella primera cita i em plau poder dir que un any després, aquí seguim intentant tirar endavant el projecte, i encara que ens quedi molt per fer, la veritat és que amb aquest any ja s'han donat algunes passes importants.
Vàrem parlar del projecte, del procés, de les debilitats, de propostes de millora etc. Va ser una trobada molt enriquidora. Crec que els tres que hi érem, n'Elena Barberà, en Pere Alzina i jo estàvem entusiasmats de què la trobada fos tant amena, dinàmica i fructífera.
N'Elena Baraberà va destacar com a fortalesa del projecte el fet que a més de ser un projecte de portafoli electrònic fos també, un projecte amb la intenció d'introduir un model de treball amb TIC en la formació docent inicial. I diria que també es va sorprendre positivament de com havíem resolt la qüestió de la privacitat de l'eportafoli: essent directament públic.
També ens va fer propostes organitzatives de cara al disseny del projecte de fi de carrera.
En definitiva, una trobada molt intensa que he gaudit amb molta alegria. Gràcies, Elena, pel teu temps i esper que la propera pugui tornar a ser dins de no massa temps!
Per cert, que em sap molt de greu que no vaig documentar la trobada amb una foto... quin desastre! Sort que sí em queda un record: la dedicatòria que li vaig demanar perquè em fes al seu llibre i que precisament, em va regalar en Jordi Adell. Un llibre idò, que ja té dues dedicatòries molt significatives per a mi!
El dijous passat, 24 de febrer de 2010, vàrem fer una nova tutoria de cara al segon semestre. Els punts de l'ordre del dia eren dos: torn obert de l'alumnat i treball entorn a l'eportafoli, en aquest ordre. Sempre començam així perquè l'alumnat aprofiti aquestes sessions per comentar-me el desenvolupament del semestre, els problemes i els èxits també encara que d'això no en parlam molt. Va ser una sessió dura perquè sembla que els problemes no acaben: excès de treballs, temporalitzacions al límit on s'acumulen els treballs al final del semestre i es solapen amb els exàmens... etc. Tenen tota la raó i per suposat, des de la meva feina, intentaré donar el suport necessari perquè aquestes qüestions de coordinació s'arribin a arreglar.
Ens vàrem passar tota la sessió així, i quan al final, es varen plantejar els mateixos dubtes de sempre en relació a l'eportafoli, jo ja no podia més: el desanim va poder amb mi, tot se me va caure damunt... per què tanta feina i tant d'esforç si després de tant de mostrar i justificar vies encara seguíem estancats en les mateixes qüestions inicials? En aquesta entrada de bloc feta des del mòbil es pot comprovar la meva desil.lusió
I vaig tancar la sessió, posposant el debat a una altra sessió, sense resoldre els dubtes perquè el debat havia estat molt intens en relació al primer tema i no volia - ni tan sols podia resisitr, tantmateix- que s'extengués el mateix to al projecte.
Avui, però, després de pensar-hi tot el cap de setmana he tret una notícia al fòrum de tutoria, en el qual ens comunicam per portar a terme el projecte, intentant aclarir un poc més la qüestió, tot i la meva pena d'encara no haver aconseguit que hi hagi alumnes que no vegin el valor de compartir i corrent el risc també, de què el projecte es desvirtui en un dels principis que jo consider clau: que sigui públic.
Així, he tret el següent:
Bon dia,
Només una reflexió per començar la setmana resolvent els dubtes que es varen plantejar el dijous i que vàrem deixar oberts.
Per mi, una característica clau d'aquest projecte és que sigui públic considerant que el fet de compartir opinions, experiències i reflexions implica una aportació inestimable a la formació docent, tant inicial com permanent.
Tanmateix, si algun alumne/a considera aquest tret no com un motor sinó com un inhibidor de l'aprenentatge, idò lògicament, ho pot replantejar, i en tot cas, fer-ho privat.
En cas de fer-se privat, aquesta persona haurà de convidar un a un, cada un dels membres del grup que considera pot veure el seu eportafoli. Lògicament, el professorat haurà de ser donat d'alta perquè pugui corregir i fer seguiment a l'eportafoli.
Finalment, de la resta de dubtes que es varen plantejar en quant a la publicació de treballs i material multimèdia, hi ha moltes possibles fórmules per complir l'activitat i que tothom es senti bé amb els treballs publicats.
Salutacions cordials, Gemma
Tenint en compte, que la literatura sobre l'eportafoli considera la qüestió de la privacitat un tema de decisió de la pròpia persona usuària, he considerat just que es donés aquesta opció, tot i que el projecte no pretén només entrar en la metodologia de l'eportafoli sinó també donar models de treball amb les TIC i la Web 2.0 a l'educació. Per tant, la qüestió de compartir, que és bàsica, quedaria desafortunadament bastant perjudicada. Tanmateix, confiï des d'aquí, que aquest cas només es doni en pocs alumnes i que la majoria ja hagi vist superades les pors de compartir, i sobretot, ja hagi experiementat prou com per haver valorat la importància de què el seu eportafoli sigui públic.
També varen sortir altres problemes en relació a això com no voler compartir un treball. Per què serà? Quina és la seva por? Quina por s'ha de tenir si es comparteix el que millor es sap fer?
Esperem només hagi estat un petit pas endarrera, i que aviat, en donem dos endavant.
Encara no tenc clara la qüestió de l'anonimat en aquesta investigació. He vist que és una qüestió que s'intenta respectar al màxim en la majoria d'estudis, però donat que aquest es tracta d'un estudi de cas, on l'aportació individual és clau per a l'èxit de l'experiència, no veig que sigui especialment important ni tan sols positiu el fet que també el respectem. De fet, crec que seria encorajador poder dir noms... però bé, de moment, segueix intentant guardar l'anonimant de la persna que protagonitza aquesta situació.
En definitiva, que una alumna, apassionada de l'educació, d'aprendre a aprendre i del seu eportafoli, m'ha comentat la necessitat que ha sentit ja de fer d'aquest entorn virtual propi un entorn que reflexi el seu aprenentatge i la seva concepció de l'educació... Ja es pot pensar l'alegria que em dóna veure el seu entusiasme, i veure com ja projecta la seva futura docència amb aquesta eina, la qual necessita redissenyar perquè en un futur hi pugui afegir la part professional.
Tal és la seva dedicació que en algun moment, la seva mare li qüestiona la feina, el temps i la dedicació, a la qual cosa, una vegada, ella li contesta: mamà, és el que puc aportar, és el meu llegat!
I vàrem riure, ella, un poc amb il.lusió i vergonya, però jo reia amb l'alegria d'una situació que per mi no és només còmica, sinó significativa de què encara valdrà la pena tant d'esforç i tanta preocupació. Efectivament, no ho podia dir millor l'alumna, ni podia representar-ho d'una manera més significativa: construir un eportafoli és la nostra aportació a la millora de l'educació, és el nostre granet d'arena per a una pràctica educativa conseqüent amb la teoria a la qual sempre ens solem remetre però que mai acabam de complir fins a la darrera conseqüència... en definitiva, és el nostre llegat.
Durant el primer semestre d'aquest segon curs del projecte, l'alumnat ha treballat el seu eportafoli a partir de dues assignatures, la d'Educació Inclusiva i la d'Expressó Plàstica. En ambdues assignatures, la tasca es focalitzava en la reflexió sobre l'aprenentage, cor i ànima dels eportafolis com ja sabem segons Helen Barrett, i sembla que els resultats han estat prou satisfactoris.
La reflexió sobre el propi aprenentate, el procés viscut, les dificultas trobades, els objectius assolits i els que es plantegen en conseqüència, els objectius pendents, les passes realitzades etc, sembla que és un procés difícil d'entendre i de realitzar. I si l'any passat ens va quedar com a tasca pendent, aquest semestre a la fi ens hi hem centrat: la tasca ja ha estat ben iniciada, i alguns casos, amb bon nivell d'assoliment.
Però a més, d'haver complit els mínims, hi hagut alumnes que han anat més enllà dels mínims, i no només han recollit el que seria avaluat de l'eportafoli en les dues assigantures esmentades, sinó que a més, ha recollit altres aprenentatges i reflexions fets en altres àmbits. A més, un bon número d'alumnes, també ha dissenyat el bloc on es trobaven aquestes entrades amb certa cura, dedicant temps a afegir muntatges fotogràfics, canviar fons, buscar nous formats de fonts etc. Tot plegat senyal de què hi ha petits canvis i tal vegada, fins i tot, algun brot verd... esperançador i encoratjador.
De moment, ja hem afegit a la plana de Netvibes els blocs creats per a aquest segon curs, on hi ha les notícies publicades amb les etiquetes per assignatures o on hi ha els enllaços als blocs creats per les assignatures, depenent del mètode que ha escollit l'alumnat.
Justa abans de les vacacions de Nadal, i com es pot veure en aquesta entrada anterior, vàrem introduir en el projecte una nova eina, Twitter com a xarxa social on donar difusió als nostres eportafolis i ona la vegada, començar intercanvis socials que enriqueixin les reflexions que es suposa anam recollint. Aquesta nova passa va ser gràcies a la demanda de dues alumnes, de les quals només una, de moment, li ha donat la utilitat per la qual la introduíem, l’intercanvi d’opinions i experiències en temes educatius.
De totes maneres, pareix que hi ha una certa curiositat per aquesta xarxa social ja que tot l’alumnat en té referències i comença a escoltar la passió amb la que algunes usuàries estam parlant de les experiències d’aprenentatge informal estam vivint gràcies a Twitter. Per tant, sembla que encara no és hora de rendir-se ni aparcar la idea.
Per tant, mentre aquest diumenge de matí, per cert un diumenge de matí de sol i no massa fred pel temps en que estam, em vaig passar el matí i pràcticament tot el dia, fent el suport tècnic a l’alumnat que havia de lliurar mitjançant la publicació en els seus eportafolis dos treballs per a les dues assignatures vinculades al projecte durant el semestre. I mentre feia la revisió, anava twittejant aquells blocs de segon dels eportafolis de l’alumnat que complien requisits mínims, amb l’etiqueta que ja havíem creat també anteriorment, #epeiv.
Vaig demanar col·laboració i opinions i lògicament, no és fàcil trobar-ne que s’estan fent tant massiva i progressivament, tweets amb nous enllaços. Tanmateix, si vàrem tenir algun feedback, com algun retweet I algun comentari. Durant aquesta setmana intentaré donar-li una nova empenta a aquesta acció, i desaré després els tweets d’aquesta primera incursió dels eportafolis en el Twitter.
De moment, ningun alumne me n’ha fet cap comentari directament però esper que ho hagin vist i els hagi fet il·lusió. de fet, pel nostre entorn Moodle de tutoria de carrera, els vaig posar l’enllaç a la pàgina corresponent a l’etiqueta i alguns han contestat que ho ha vist i que tenen la intenció d’entrar-hi en quant acabi el període d’exàmens.
Allí estarem per seguir fent la tutoria d’aquests aprenentatges tan valuosos que pensam poden enfortir l’esperit crític i reflexiu que pugui ajudar a portar-los a fer el canvi metodològic que l’educació del segle XXI demana.
El passat cap de setmana, com aquest, per cert, va ser un altre cap de setmana intens en la realització del treball de fi de màster, però el vull destacar especialment per dos aspectes, una reflexió que he fet i una nova activitat entorn al projecte.
Estava fent la introducció teòrica en el treball sobre els eportafolis,i llegint a na Helen Barrett vaig descobrir una altra de les frases que he vist que també és molt recorrent en ella i en molts de documents seus i que tanmateix no havia descobert fins ara.
En la defensa de la seva tesi va argumentar que per a noves tasques, eines velles i per a eines noves, tasques velles, i francament, ho vaig trobar tan oportú pel nostre projecte que no puc més que donar-li raó i fer-ne la transferència a l’experiència que estam vivint.
Aplicant aquest criteri, es fàcilment observable que el nostre projecte no tenia moltes possibilitats de ser empresa fàcil perquè és pels alumnes i tot a la vegada, una tasca nova amb eines noves.
Des de què he fet aquesta reflexió em sorgeix una pregunta important: hauria d’haver pautat l’experiència de manera, que no s’introdueixen les dues vessant noves a la vegada?, és adir, tal vegada, iniciar als alumnes en la metodologia del eportafoli i després, iniciar-los en la seva vessant electrónica. És una opció, hi era i no la vàrem contemplar, això és evident, i segurament, és una opció menys arriscada i més prudent. Però així i tot, segueix tenint el mateix dubte: era per totes aquestes raons més adient?
Idò, a pesar de les dificultats del procés que estam vivint, de les resistències al canvi i els qüestionaments continus que si no veig al menys percep, a pesar de tot, no, no crec que hagués estat més oportú. Era hora d’arriscar-se, de plantejar projectes novedosos encaminats a canviar la manera d’aprendre i per tant, d’alguna manera, la futura manera d’ensenyar de l’alumnat dels estudis de mestre i quin millor moment, que des del bon començament.
Des de l’any passat, molt s’ha fet, algunes petites passes que són, esperem, l’inici d’un camí molt llarg per recórrer en el qual l’alumnat construirà una identitat professional amb més possibilitats de ser crítica, reflexiva i coherent entre la teoria i la pràctica i de ben segur que algun dia tendrà el reflex en una transformació de les metodologies actuals.
Uf! Aquest matí he fet l'entrevista a un professor participant en el projecte i en aquests moment acab d'acabar la transcripció...guau... això ha estat un dia intens!
Per suposat, per fer l'anàlisi de l'entrevista hauré de fer un sistema categorial i procedir de manera científica, però ara que la tenc tan fresqueta, ja que ha estat aquest matí mateix i a més, l'he sentit un munt de vegades, fragment darrera fragment... reitaradament, crec que és un bon moment per fer un comentari general. I és que el profe m'ha dit moltes coses, s'ha expresat amb amplitud i generositat, i m'ha mostrat el seu punt de vista i opinió sobre el projecte. I li agraeix molt i per això, ho faig aquí, públicament, encara que de moment, no digui el seu nom - és una de les qüestions que tenc per resoldre, com mantenir la privacitat pròpia d'un estudi de cas, si aquí els eportafolis són personals i les assignatures vinculades programades anualment amb el nom del professorat responsable?
Però anem al que volia dir: el profe m'ha dit una cosa que m'ha encantat. I és que amb aquesta experiència no només aprenen els alumnes sinó que també aprenen els professors implicats. I això sí que m'ha agradat, tot plegat perfecte: una experiència en la qual tots aprenem. I m'ha dit que ell ha après i que ha vist nous camps i eines de les TIC que no coneixia, jo crec que es referia a eines de la web 2.0, i més encara, que ha vist noves maneres d'integrar les TIC a l'aula. No és genial? I que gràcies a la participació en el projecte, ha pogut aportar idees noves a l'escola on treballa i altres organitzacions en què participa, i que fins i tot, també ha fet una proposta als alumnes dels quals ell és tutor a través d'una xarxa social externa a l'entorn virtual de la Universitat.
Tots som concients dels temps que suposa aquest aprenentatge però pareix que igualment, tots apreciam la novetat dels aprenentatges que hi estam fent tots junts també... quasi bé una autèntica comunitat d'aprenentatge...
Bé, un nou motiu per estar contenta tot i les dificultats que tenim i que encara preveig que no serà fàcil que desapareguin. Però seguirem... al menys, amb una alegrieta més avui.
Inesperadament, ahir vàrem fer una passa definitiva pel projecte. Tantes ganes que tenia de fer-la, i tanta por de plantejar-la, i de nou, va sortir espontàniament de la mà de dues alumnes. L'impuls, la força i l'entusiasme d'una d'elles en aquest segon curs està essent defintiu per consolidar el projecte i per això, estic tant contenta de tenir el seu suport. Ella mateixa confessa que l'any passat no ho veia clar i li suposava un esforç de massa que li sobrava donada la feina que tenen en cada assignatura. En canvi, ara ja ha entès el significat del projecte i el seu valor i s'hi ha pujat irreversiblement.
La necessitat va sortir d'una alumna que sentia que el seu e-portafoli s'havia quedat tancat dins el projecte i ningú extern al grup el visita. La sol.lució a aquest problema era clar: Twitter, sense dubte. Hem vist com funciona, a qui seguir i de l'esperit de col.laboració que s'hi ha de tenir per donar de la mateix manera que s'hi reb. També hem parlat del moviment educatiu que hi ha Twitter i del compromis amb la tasca educativa adient a la societat del segle XXI que tenen els mestres que hi participen.
Ara esperem que aquest entusiasme es transformi en una realitat i que aquestes alumnes usin aquesta xarxa social a més de per relacionar-se i gaudir de tota allò que els interessi, per aprendre i compremetre's més encara amb l'educació i la seva futura tasca docent.
De moment, el que hem fet ja per animar a la resta d'alumnes del grup es informar al fòrum de Moodle d'aquesta nova passar per si algú més hi està interessat i fins i tot, per si és necessari convocar una sessió d'introducció a Twitter. A més, també hem creat ja un hashtag o etiqueta per anar organitzant tot allò que twittejem sobre el projecte: #epeiv
Seguirem la pista a aquesta nova acció i a tot el que ja hem començat fins ara a veure si enguany podrem dir que el projecte ja vola molt alt.
La setmana passada vàrem fer dos grups de discussió per completar l'avaluació del primer curs. I de nou, els sentiments tornen a ser contradictoris... l'actitud digital no ha avançat tant com fa una mesada em va parèixer i en canvi, hi ha alumnes que ja són mestres del segle XXI, d'esperit encara que no hagin acabat de completar la seva formació inicial.
Els dos grups de discussió es varen formar en perfils d'alumnes diferents: alumnes a temps complet i alumnes que treballen, alumnes amb família al seu càrrec i alumnes sense, alumnes nadius digitals per edat i alumnes que no ho són, alumnes amb actitud digital favorable i desafavorable. I en canvi, com és normal en les activitats on el factor humà és el fonamental, en el primer grup, varen destacar les veus positives i en el segon, les negatives.
Una part del grup, ja ha fet el pas definitiu i irreversible. Les TIC són una eina per aquest alumnat per completar i potenciar el seu aprenentatge, i el portafoli electrònic que estan construint, tots i els moments de feina intensa que viuen, és un lloc propi, personal on anar recollint el seu aprenentatge i tot allò que els defineix com a mestres. Aquests alumnes ja han sabut valorar la riquesa que el projecte pretén dotar a la seva formació: la potenciació del seu aprenentatge a través de les TIC i l'aportació inestimable a la seva identitat professional que la construcció d'un portafoli electrònic durant quatre anys pot arribar a suposar.
Una altra part del grup encara no ha fet aquesta passa: són els que me tenen preocupada i no em deixen gaudir dels que ja l'han fet ni de fer el camí ja amb la seva companyia. Hi ha una part que encara viu obsesionada pel currículum oficial i l'avaluació, discutint sobre la diferència del seu programa participant o no amb el projecte. Comparteix la seva preocupació i l'entenc i de fet, crec que tots la tenim, ja que tots volem que tothom arribi al final de la seva formació de mestres, és a dir, que tothom es graduï i pugui començar a treballar. Però, ho hem d'intentar tot: hem d'aconseguir mestres que gaudeixen d'aprendre per aprendre, a més d'aprendre per aprovar. I ho seguirem intentant: i ho puc dir en plural, perquè ara no estic sola en aquesta visió, ara ja tenc alumnes que m'acompanyen i m'ajuden.
Com em varen dir en el primer grup de discussió, això ja m'ha de donar la satisfacció suficient com per seguir endavant amb el projecte amb la tranquil.litat que dóna veure l'evolució d'alguns i intentant no patir mentre esperam que als que encara han de fer la passa.
Val la pena seguir el camí a veure si més alumnes del grup s'uneixen a l'expedició i feim el viatge que ens queda tots junts, amb alegria i entusiasme per aprendre i aportar la nostra feina per al canvi a l'educació.
Avui he tengut una petita alegrieta... o més bé, una gran alegria. Hi ha senyals que l'actitud digital del grup està avançant. És el que esperava havia de passar però a vegades, la duresa de les actituds i dels comentaris fa dubtar que el canvi hagi de succeir i fa de l'espera un temps d'inquietud i incertesa on els dubtes m'invaeixen i em fan questionar un procés que he intentat fos progressiu, lent i respectuós amb els ritmes, però tanmateix, irreversible i imparable.
Idò avui un grupet d'alumnes s'ha decidit a entrar de ple en el projecte i a iniciar definitivament el seus portafolis electrònics i a comemnçar a recollir les evidències del seu aprenentatge com a docents. Comentaven la necessitat d'utilitzar aquestes eines que usam per aprendre en la seva futura docència, que l'escola no es pot mantenir al marge d'aquest canvi social. També comentaven que els permet compartir i veure els aprenentatges de la resta d'alumnes de la classe així com mostraven una certa il.lusió per publicar en els seus portafolis aquell recurs que havien descobert i amb el qual s'hi havien sentit identificades.
I per tot això, m'ha paregut que un any després del començament de projecte, hem fet una passa endavant que teníem per fer, que tot el grup per complet, sense deixar ningún endarrera, tengui l'actitud favorable per iniciar-se en una nova manera d'aprendre i ensenyar que a la fi, acabi transformant definitivament les nostres escoles.
I de nou, per tot això, he considerat que aquesta petita passa era digna d'una nova entrada en aquest bloc on intent recollir el procés des d'un punt de vista més emocional i personal, on em permet comentar impressions i sentiments un poc parel.lament al seguiment més sistemàtic i objectiu que intent fer del projecte en el marc de la meva formació formal.
El nou curs ha començat ja de ple i de nou, tornam a estar tots i totes enfeinades en multitud de tasques i projectes. Per suposat, el projecte segueix endavant i ens hem tornat a marcar nous objectius a assolir en durant aquest curs 2010-11.
Fins i tot, ja hem fet la primera sessió de tutoria on hem fet el calendari d'activitats per tot el curs, i sobretot, hem intercanviat opinions i impressions. Pareix que el curs comença bé... la majoria d'alumnes han mostrat una actitud positiva i expectant davant la nova fase de desenvolupament del projecte. A la fi pareix que hi ha un acord més o menys majoritari sobre la necessitat de viure experiències amb les TIC com alumnes per ser capaços d'aplicar-les més tard com a mestres. Els avenços de la societat en la qual vivim demanen que l'educació doni una resposta. No ens podem quedar al marge d'aquesta revolució social i no podem deixar passar l'oportunitat de ser els protagonistes del canvi en l'educació. I pareix que tot@s hi estam d'acord.
Seguint la guia de l’alumne que plantejava un calendari d’implentació de l’experiència, proposam vàries activitats vinculades a tres assignatures semestrals i la tutoria de carrera. En les dues assignatures del primer semestre, el principal objectiu és aprofundir en la reflexió sobre el propi procés d'aprenentatge, deixant evidències de que s'ha après en relació a la competència artístíca i la capacitat per atendre i integrar la diversitat de l'alumnat a l'aula. És a dir, bàsicament, ens plantejam aprofudir en l'eina de l'e-portafoli com a eina per a la reflexió i per a la col.lecció d'evidències que mostren les competències assolides.
En el segon semestre, l'activitat lligada al projecte no serà tant de reflexió personal com d'ampliació de les eines del PLE de l'alumne. Lligam de nou el projecte, a una assigntura de caire artístic on els alumnes han de desenvolupar la seva competència creativa. L'objectiu serà completar aquest procés de creativitat a través d'eines de la Web 2.0.
Paral.lelament, es proposen dos activitats als alumnes, en el marc de la tutoria i per tant, sense una avaluació vinculada a cap assignatura en concret. En primer lloc, i com a activititat obligatòria, iniciam la vessant més grupal, de comunitat d'aprenentatge, la netfolio seguint el concepte de Barberà i de Martín (2009). Ja hem fet una relació de parelles d'alumnes del grup i ens hem marcat de termini tot el curs fins al primer de maig per fer un comentari al company/a que l'ajudi a millorar el seu portafoli electrònic i que destaqui els seus punts forts i dèbils.
A més a més, també hem plantejat una activitat optativa per fer de nou, durant tot el curs fins a l'1 d'agost. Es tracta d'una activitat per introduir-nos, encara que sigui d'una manera molt inicial, al mobile learning, sense dubte el futur de l'aprenentatge. Els aparells mòbils poden ser un bon aliat per ajudar a desenvolupar la mirada pedagògica, la capacitat de veure en la vida diària situacions ordinàries que poden ser d'utilitat per portar a l'aula i treballar amb els alumnes. Si tots tenim un mòbil a prop amb què poder fer fotos o vídeos i l'usam per a la vida personal, per què no explotar les seves possibilitats per a l'educació? Es tracta que els alumnes en la seva vida diària captin una imatge amb foto o vídeo a partir de la qual puguin desenvolupar una petita activitat contextualizada i significativa amb els seus futurs alumnes.
Finalment, no vull oblidar en aquest primer post donar la benvinguda a les dos noves alumnes del grup, na Síliva i na Núria, ni acomiadar les tres alumnes que han deixat la Seu, na Iratxe, n'Alba i n'Ana. Per cert, que na Iratxe i n'Alba ja han demostrat que el seu e-portafoli és una eina més seva perquè ja han fet els seus primers posts des de què s'han mudat. A totes, molta sort en aquesta nova etapa.
Per suposat, molta sort a tots en aquest nou curs... que tot us vagi tant bé com tots els que us estimam us desitjam. I també, ànims per portar aquest projecte endavant ... que ens ha d'ajudar a aprendre i ensenyar millor que mai.
Avui que estam a darrer de mes vull fer una breu referència a l’anàlisi que he fet de l’experiència d’aquest primer any del projecte. La veritat que més o menys, he aconseguit els objectius que m’havia marcat de fer el buidatge d’enquestes d’alumnes, fer recompte de la seva activitat i en conseqüència, poder fer una primera valoració sobre les dades objectives que tenim.
En definitiva, i com fa temps que veia, d’aquest primer any puc estar moderadament satisfeta, no hem arribat tant lluny com un voldria però al menys, hem partit i el camí està prou iniciat com per pensar que l’any que ve, seguirem fent noves passes.
Com em va dir el profesor de la Universitat de Cantàbria, Ángel Hernández, en la reunió que vàrem tenir a primers d’aquest mateix mes de seguiment del projecte –ell va ser qui l’any passat per aquest mateix temps, em va assessorar en la redacció del projecte-aquest curs ha suposat un “inici raonable”, “sense tirar coets” però de nou, supos queprou digne com per seguir amb alegria i contents.
En l’informe que he realitzat he comentat els següents punts positius, que ara enumer aquí breument:
-els alumnes han començat amb molt poques excepcions, els primers blocs del seu e-portafoli. La majoria tenen l’esquelet construït tot i que encara, de moment, només es pot considerar això, un esquelet en el qual encara falta molt per profunditzar.
-Els alumnes han començat a ampliar les eines digitals del seu PLE
-Alguns alumnes valoren ja especialment el poder de les TIC per aprendre
-Alguns alumnes, pocs, han fet més dels mínims que es demanava en el projecte i han demostrat una poderosa motivació intrínseca sense dubte, molt important per canviar l’actitud i començar a aprendre d’una altra manera.
Desafortunadament, no tot ha estat positiu i de la part més negativa del projecte podem destacar el següent:
-els avenços aconseguits no són generalitzables a tot el grup. El seguiment de la tasca ha estat molt irregular i no tots els alumnes han treballat el portafoli electrònic de manera constant en els dos semestres del curs.
-De la mateixa manera, el nivell d’aprofundiment tampoc ha estat el desitjat. Totes les tasques realitzades s’han assolit a nivell inicial i pocs alumnes han aprofundit per seguir aprenent només pel gust d’aprendre.
-Hi ha alumnes, que fins i tot essent de la generació digital, han afirmat rotundament no haver gaudit de construir un espai virtual propi.
Precisament, a partir d’aquest darrer punt, el projecte pretén indagar en el concepte del nadiu digital i si es pot generalitzar el concepte a tota la població en aquesta edat només pel senzill fet de ser-ho. De moment, els indicisi ens porten a dubtar de la validesa d’aquesta generalització.
A més, durant el curs, el projecte ha anat agafant forma i així com hi hem anat profunditzant, hem apreciat que l’abast de l’experiència va més enllà de la realització d’un portafoli electrònic, i pretenem a més, l’ampliació del PLE de l’alumne cap a noves eines de la Web 2.0 que promoguin l’aprenentatge.
De fet, la finalitat del projecte és què els alumnes visquin una experiència d’aprenentatge amb les TIC integrades, de manera, que com a futurs mestres novells que molt aviat seran, tenguin exemples, precedents als que poder remetre’s a l’hora d’integrar-les en la seva docència.
Volem promoure aixíel perfil del professor en xarxa, segons el model d’Alec Couros (2006) com a perfil de docent compromes en la millora de l’educació. I per tant, per suposat, ja des de la Universitat, volem promoure en conseqüència el perfil de l’estudiant en xarxa, com el model del Drexler (2010). Suposam que un alumne que utlitiza les eines que ja usa per l’oci, veurà potenciat el seu aprenentatge si les usa per aprendre també.
Com es veu, aquest projecte és un projecte d’un grup d’aprenents, els alumnes i jo mateixa, i per això, després de tot el que hem après durant el curs, es pot observar com poc a poc, hem anat perfilant, entre tots, el projecte i el seu abast.
Esperem que el proper curs tirem endavant amb l’experiència, aprofunidm amb els aspectes positius i milloram els negatius.
Amb aquesta imatge de Wordle podem veure els conceptes més repetits a l’autoavaluació que han fet els alumnes. La veritat que ha quedat prou significativa perquè es veuen paraules relacionades amb la motivació i la satisfacció així com a la vegada, se'n veuen d'altres que donoten preocupació pel temps o les habilitats.
Aquí va la valoració del segon semestre i del curs, en general, en un format que no havia utilitzat mai per fer reflexions.
La veritat que jo pretenia que els meus alumnes escrivissin per fer les seves reflexions, considerant que l'acte de l'escriptura és un moment íntim que permet a l'aprenent ordenar, argumentar i exposar idees, la qual cosa suposa una activitat metaaprenentatge clau. A més, el moment d'escriure l'alumne també pot ser un bon moment per a l'autovaluacié de l'aprenent on l'alumne pot descubrir millor que és allò que coneix amb més o menys profunditat.
Però tanmateix, arrel d'una pregunta que em va fer na Cristina Costa, @cristinacost, a la sessió de póster de la PLE Conference, Barcelona, Juliol 2010, he pensat que també pot ser adient, fer en algun moment, una reflexió oral. I per animar als meus alumnes, per si algun prefereix aquest format en aquest moment del curs que estam, idò he fet aquest exemple.
Supos que per la pressió d'estar gravant l'àudio, se m'ha oblidat comentar oralment la nova proposta de reestructaració de l'e-portafoli que han fet dos alumnes. La seva proposta és tan clara i estructurada que tots hem estat d'acord en què qui ho prefereixi pot reestructurar el seu portafoli segons aquesta proposta.
Es tracta de substituir l'estructura de blocs que hem tengut fins ara i que es proposava en el projecte inicial en una estructura de blocs organitzada per cursos. Així, es creen quatre blocs per curs, en els quals, convenientment etiquetats, es publiquen totes les notícies durant el curs. Apart, es mantenen el bloc del diari personal i en alguns casos molt concrets, altres com el de recursos o el de llengua anglesa.
Crec que la idea va ser bona perquè l'estructura inicial no va respondre a les necessitats dels alumnes. Lògicament, no ha estat una reestructuració obligatòria per a tothom perquè els alumnes que sí es sentien còmodes amb l'estructura anterior han seguit de la mateixa manera.
Crec que aquests afegiments per escrit completen la valoració gravada... així que de moment, acabam ja fins sa propera.
I encara vull aprofitar per deixar aquí enllaçat el post que he fet a un altre bloc sobre la meva participació en The PLE Conference que es va fer a principis de mes a Barcelona, i com ja he dit més amunt. Estic entusiasmada per haver-hi participat perquè a més de ser el primer congrés internacional al que he assitit he conegut a un munt de gent apassionant. I encara més, és que he participat amb un cartell que mostra les bases que inspiren aquest projecte, i això és molt important per mi, perquè vol dir que el projecte desperta l'interés dels experts. I això no pot ser més positiu en aquests moments... a veure què passarà
He tengut el cop més fort de la meva vida, i l'he portat com he pogut, amb les forces que m'envien, segurament, des d'alguna banda que ja no és d'aquest món. Ho dic amb els ulls plens de llàgrimes, perquè encara em costa de creure que hagi passat el que ha passat i que ja no tengui güela.
En canvi, paral.lelament a aquest pèrdua vital, sense la qual hauré d'acostumar-me a viure de nou, el projecte ha anat tirant endavant. Estic segura que ara tendrem una nova ajuda, des d'on sigui...
Ha estat en aquest trimestre quan hem tengut la primera avaluació dels alumnes i els seus e-portafolis. Ha estat una avaluació discreta, un intent d'avaluar de manera pilot l'aprenentatge dels alumnes a partir de les evidències del seus e-portafolis. Els alumnes han vist com un petit percentatge de la nota d'una de les assignatures del semestre es dedicava a l'e-portafoli.
Però no ha estat gens fàcil. Febrer és un moment d'angoxia màxima pels alumnes que han de passar exàmens i no pareix que sigui el moment idoni de carregar-los més amb tasques que els poden distreure dels seus objectius primordials. Alguns han entès que era una tasca per anar fent al llarg del semestre i que no tendria sentit si es deixava com una tasca més d'avaluació tradicional. Els que ho han entès han pogut gaudir de construir un espai propi on poder mostrar allò que saben i en el que creuen, on poder mostrar el seu concepte d'educació. Els que no ho han entès a priori, ara entenen que trobar la pròpia veu no és fruit de les presses de darrer moment.
Se'ns plantegen molts de reptes: podrem avançar cap a un mètode on l'e-portafoli sigui la gran aposta de professorat i alumnat? on l'avaluació tengui el pes corresponent a l'esforç de l'alumne per a construir el seu e-portafoli? on l'aprenentatge sigui el vertader motiu de la seva realització?
Passat aquest moment d'avaluació, hem començat un altre semestre, amb noves assignatures, i noves avaluacions per l'e-portafoli dels estudiants, que comentarem en una altra ocasió, perquè el que vull destacar avui és que hem tengut una visita que marca un punt d'inflexió, la de Jordi Adell, professor de tecnologia educativa a la Universitat Jaume I de Castelló, València.
El projecte de l'e-portafoli d'estudis ha tengut un suport institucional que agraïm des d'aquí, donat que ha tengut una subvenció de la UIB com a activitat docent innovadora. És dins aquest marc que hem pogut convidar a Jordi Adell perquè ens orienti en el desenvolupament del projecte.
És en Jordi Adell qui em comenta que l'e-portfoli permet als alumnes trobar la seva pròpia veu, expressió que m'ha agradat molt i que ja he anotat com a argument clau del projecte. Amb satisfacció vàrem poder comprovar que alguns alumnes de Grau d'Educació Infantil de la Seu d'Eivissa, participants en el projecte, pareix que ja l'han trobat. A més, vàrem poder observar petits inidicis de què també n'hi ha que estan a punt de fer el pas de l'e-portafoli al PLE d'estudis. I això, ja són paraules majors...
Diria que vàrem concloure que el projecte pot prometre una bona experiència en la formació inicial del mestre, i desitjam des d'aquí, comptar amb l'ajud d'en Jordi Adell en futures fases dels seu desenvolupament. Gràcies, Jordi, i fins la propera.
Després de les vacacions de Nadal, el projecte ha començat el nou any amb un nou i gran impuls. El dijous 7 de gener de 2010 vaig tenir el gust de conèixer la Seu de la UIB a Menorca,i molt més encara, el gust de conèixer el grup alumnes de primer de Grau d'Educació Infantil.
El motiu de la trobada era un de ben important: que els alumnes començassin a fer les primeres passes del seus e-portafolis. I la impressió és molt bona: els alumnes varen ser receptius al bombardeig d'informació que en tres hores varen patir. Tots i totes ja coneixien, al menys mínimament, alguns dels principis bàsics del projecte, així que la sessió tenia uns objectius de tipus tècnic. Però tanmateix, així com anàvem avançant en el maneig de l'ús de l'eina, també s'alimentava el debat en torn a la feina als seus e-portafolis. La sessió va ser intensa i molt motivadora perquè els alumnes intervenien, opinaven i preguntaven... just l'ambient perfecte per una sessió inicial d'un projecte tant ambiciós.
Estimats i estimades alumnes de Menorca, des de la distànica, estaré ben pendent dels vostres avenços i dels vostres aprenentatges i e-portafolis, per suposat. Moltes gràcies per la vostra calurosa rebuda, atenció i per l'estona intensa i emocionant que vàrem compartir en un matí tant fred i hinvernal.
I no oblideu tot el que vàrem dir: vosaltres, els alumnes, teniu la clau de l'èxit del projecte. El projecte creixerà si valtros li trobau sentit i feis de l'e-portafoli una eina per al vostre aprenentatge al llarg dels estudis i més enllà, al llarg de la vida, i no una eina més d'avaluació final d'una assignatura.
