Brotes verdes?

Durant el primer semestre d'aquest segon curs del projecte, l'alumnat ha treballat el seu eportafoli a partir de dues assignatures, la d'Educació Inclusiva i la d'Expressó Plàstica. En ambdues assignatures, la tasca es focalitzava en la reflexió sobre l'aprenentage, cor i ànima dels eportafolis com ja sabem segons Helen Barrett, i sembla que els resultats han estat prou satisfactoris.

La reflexió sobre el propi aprenentate, el procés viscut, les dificultas trobades, els objectius assolits i els que es plantegen en conseqüència, els objectius pendents, les passes realitzades etc, sembla que és un procés difícil d'entendre i de realitzar. I si l'any passat ens va quedar com a tasca pendent, aquest semestre a la fi ens hi hem centrat: la tasca ja ha estat ben iniciada, i alguns casos, amb bon nivell d'assoliment.

Però a més, d'haver complit els mínims, hi hagut alumnes que han anat més enllà dels mínims, i no només han recollit el que seria avaluat de l'eportafoli en les dues assigantures esmentades, sinó que a més, ha recollit altres aprenentatges i reflexions fets en altres àmbits. A més, un bon número d'alumnes, també ha dissenyat el bloc on es trobaven aquestes entrades amb certa cura, dedicant temps a afegir muntatges fotogràfics, canviar fons, buscar nous formats de fonts etc. Tot plegat senyal de què hi ha petits canvis i tal vegada, fins i tot, algun brot verd... esperançador i encoratjador.

De moment, ja hem afegit a la plana de Netvibes els blocs creats per a aquest segon curs, on hi ha les notícies publicades amb les etiquetes per assignatures o on hi ha els enllaços als blocs creats per les assignatures, depenent del mètode que ha escollit l'alumnat.

Twittejant el projecte

Justa abans de les vacacions de Nadal, i com es pot veure en aquesta entrada anterior, vàrem introduir en el projecte una nova eina, Twitter com a xarxa social on donar difusió als nostres eportafolis i on a la vegada, començar intercanvis socials que enriqueixin les reflexions que es suposa anam recollint. Aquesta nova passa va ser gràcies a la demanda de dues alumnes, de les quals només una, de moment, li ha donat la utilitat per la qual la introduíem, l’intercanvi d’opinions i experiències en temes educatius.

De totes maneres, pareix que hi ha una certa curiositat per aquesta xarxa social ja que tot l’alumnat en té referències i comença a escoltar la passió amb la que algunes usuàries estam parlant de les experiències d’aprenentatge informal estam vivint gràcies a Twitter. Per tant, sembla que encara no és hora de rendir-se ni aparcar la idea.

Per tant, mentre aquest diumenge de matí, per cert un diumenge de matí de sol i no massa fred pel temps en que estam, em vaig passar el matí i pràcticament tot el dia, fent el suport tècnic a l’alumnat que havia de lliurar mitjançant la publicació en els seus eportafolis dos treballs per a les dues assignatures vinculades al projecte durant el semestre. I mentre feia la revisió, anava twittejant aquells blocs de segon dels eportafolis de l’alumnat que complien requisits mínims, amb l’etiqueta que ja havíem creat també anteriorment, #epeiv.

Vaig demanar col·laboració i opinions i lògicament, no és fàcil trobar-ne que s’estan fent tant massiva i progressivament, tweets amb nous enllaços. Tanmateix, si vàrem tenir algun feedback, com algun retweet I algun comentari. Durant aquesta setmana intentaré donar-li una nova empenta a aquesta acció, i desaré després els tweets d’aquesta primera incursió dels eportafolis en el Twitter.

De moment, ningun alumne me n’ha fet cap comentari directament però esper que ho hagin vist i els hagi fet il·lusió. de fet, pel nostre entorn Moodle de tutoria de carrera, els vaig posar l’enllaç a la pàgina corresponent a l’etiqueta i alguns han contestat que ho ha vist i que tenen la intenció d’entrar-hi en quant acabi el període d’exàmens.

Allí estarem per seguir fent la tutoria d’aquests aprenentatges tan valuosos que pensam poden enfortir l’esperit crític i reflexiu que pugui ajudar a portar-los a fer el canvi metodològic que l’educació del segle XXI demana.

Tasques noves i eines noves... dificultats assegurades

El passat cap de setmana, com aquest, per cert, va ser un altre cap de setmana intens en la realització del treball de fi de màster, però el vull destacar especialment per dos aspectes, una reflexió que he fet i una nova activitat entorn al projecte.

Estava fent la introducció teòrica en el treball sobre els eportafolis,i llegint a na Helen Barrett vaig descobrir una altra de les frases que he vist que també és molt recorrent en ella i en molts de documents seus i que tanmateix no havia descobert fins ara.

En la defensa de la seva tesi va argumentar que per a noves tasques, eines velles i per a eines noves, tasques velles, i francament, ho vaig trobar tan oportú pel nostre projecte que no puc més que donar-li raó i fer-ne la transferència a l’experiència que estam vivint.

Aplicant aquest criteri, es fàcilment observable que el nostre projecte no tenia moltes possibilitats de ser empresa fàcil perquè és pels alumnes i tot a la vegada, una tasca nova amb eines noves.

Des de què he fet aquesta reflexió em sorgeix una pregunta important: hauria d’haver pautat l’experiència de manera, que no s’introdueixen les dues vessant noves a la vegada?, és adir, tal vegada, iniciar als alumnes en la metodologia del eportafoli i després, iniciar-los en la seva vessant electrónica. És una opció, hi era i no la vàrem contemplar, això és evident, i segurament, és una opció menys arriscada i més prudent. Però així i tot, segueix tenint el mateix dubte: era per totes aquestes raons més adient?

Idò, a pesar de les dificultats del procés que estam vivint, de les resistències al canvi i els qüestionaments continus que si no veig al menys percep, a pesar de tot, no, no crec que hagués estat més oportú. Era hora d’arriscar-se, de plantejar projectes novedosos encaminats a canviar la manera d’aprendre i per tant, d’alguna manera, la futura manera d’ensenyar de l’alumnat dels estudis de mestre i quin millor moment, que des del bon començament.

Des de l’any passat, molt s’ha fet, algunes petites passes que són, esperem, l’inici d’un camí molt llarg per recórrer en el qual l’alumnat construirà una identitat professional amb més possibilitats de ser crítica, reflexiva i coherent entre la teoria i la pràctica i de ben segur que algun dia tendrà el reflex en una transformació de les metodologies actuals.

Entrevista al professorat

Uf! Aquest matí he fet l'entrevista a un professor participant en el projecte i en aquests moment acab d'acabar la transcripció...guau... això ha estat un dia intens!

Per suposat, per fer l'anàlisi de l'entrevista hauré de fer un sistema categorial i procedir de manera científica, però ara que la tenc tan fresqueta, ja que ha estat aquest matí mateix i a més, l'he sentit un munt de vegades, fragment darrera fragment... reitaradament, crec que és un bon moment per fer un comentari general. I és que el profe m'ha dit moltes coses, s'ha expresat amb amplitud i generositat, i m'ha mostrat el seu punt de vista i opinió sobre el projecte. I li agraeix molt i per això, ho faig aquí, públicament, encara que de moment, no digui el seu nom - és una de les qüestions que tenc per resoldre, com mantenir la privacitat pròpia d'un estudi de cas, si aquí els eportafolis són personals i les assignatures vinculades programades anualment amb el nom del professorat responsable?

Però anem al que volia dir: el profe m'ha dit una cosa que m'ha encantat. I és que amb aquesta experiència no només aprenen els alumnes sinó que també aprenen els professors implicats. I això sí que m'ha agradat, tot plegat perfecte: una experiència en la qual tots aprenem. I m'ha dit que ell ha après i que ha vist nous camps i eines de les TIC que no coneixia, jo crec que es referia a eines de la web 2.0, i més encara, que ha vist noves maneres d'integrar les TIC a l'aula. No és genial? I que gràcies a la participació en el projecte, ha pogut aportar idees noves a l'escola on treballa i altres organitzacions en què participa, i que fins i tot, també ha fet una proposta als alumnes dels quals ell és tutor a través d'una xarxa social externa a l'entorn virtual de la Universitat.

Tots som concients dels temps que suposa aquest aprenentatge però pareix que igualment, tots apreciam la novetat dels aprenentatges que hi estam fent tots junts també... quasi bé una autèntica comunitat d'aprenentatge...

Bé, un nou motiu per estar contenta tot i les dificultats que tenim i que encara preveig que no serà fàcil que desapareguin. Però seguirem... al menys, amb una alegrieta més avui.

Noves passes en el projecte

Inesperadament, ahir vàrem fer una passa definitiva pel projecte. Tantes ganes que tenia de fer-la, i tanta por de plantejar-la, i de nou, va sortir espontàniament de la mà de dues alumnes. L'impuls, la força i l'entusiasme d'una d'elles en aquest segon curs està essent defintiu per consolidar el projecte i per això, estic tant contenta de tenir el seu suport. Ella mateixa confessa que l'any passat no ho veia clar i li suposava un esforç de massa que li sobrava donada la feina que tenen en cada assignatura. En canvi, ara ja ha entès el significat del projecte i el seu valor i s'hi ha pujat irreversiblement.

La necessitat va sortir d'una alumna que sentia que el seu e-portafoli s'havia quedat tancat dins el projecte i ningú extern al grup el visita. La sol.lució a aquest problema era clar: Twitter, sense dubte. Hem vist com funciona, a qui seguir i de l'esperit de col.laboració que s'hi ha de tenir per donar de la mateix manera que s'hi reb. També hem parlat del moviment educatiu que hi ha Twitter i del compromis amb la tasca educativa adient a la societat del segle XXI que tenen els mestres que hi participen.

Ara esperem que aquest entusiasme es transformi en una realitat i que aquestes alumnes usin aquesta xarxa social a més de per relacionar-se i gaudir de tota allò que els interessi, per aprendre i compremetre's més encara amb l'educació i la seva futura tasca docent.

De moment, el que hem fet ja per animar a la resta d'alumnes del grup es informar al fòrum de Moodle d'aquesta nova passar per si algú més hi està interessat i fins i tot, per si és necessari convocar una sessió d'introducció a Twitter. A més, també hem creat ja un hashtag o etiqueta per anar organitzant tot allò que twittejem sobre el projecte: #epeiv

Seguirem la pista a aquesta nova acció i a tot el que ja hem començat fins ara a veure si enguany podrem dir que el projecte ja vola molt alt.

Grups de discussió

La setmana passada vàrem fer dos grups de discussió per completar l'avaluació del primer curs. I de nou, els sentiments tornen a ser contradictoris... l'actitud digital no ha avançat tant com fa una mesada em va parèixer i en canvi, hi ha alumnes que ja són mestres del segle XXI, d'esperit encara que no hagin acabat de completar la seva formació inicial.

Els dos grups de discussió es varen formar en perfils d'alumnes diferents: alumnes a temps complet i alumnes que treballen, alumnes amb família al seu càrrec i alumnes sense, alumnes nadius digitals per edat i alumnes que no ho són, alumnes amb actitud digital favorable i desafavorable. I en canvi, com és normal en les activitats on el factor humà és el fonamental, en el primer grup, varen destacar les veus positives i en el segon, les negatives.

Una part del grup, ja ha fet el pas definitiu i irreversible. Les TIC són una eina per aquest alumnat per completar i potenciar el seu aprenentatge, i el portafoli electrònic que estan construint, tots i els moments de feina intensa que viuen, és un lloc propi, personal on anar recollint el seu aprenentatge i tot allò que els defineix com a mestres. Aquests alumnes ja han sabut valorar la riquesa que el projecte pretén dotar a la seva formació: la potenciació del seu aprenentatge a través de les TIC i l'aportació inestimable a la seva identitat professional que la construcció d'un portafoli electrònic durant quatre anys pot arribar a suposar.

Una altra part del grup encara no ha fet aquesta passa: són els que me tenen preocupada i no em deixen gaudir dels que ja l'han fet ni de fer el camí ja amb la seva companyia. Hi ha una part que encara viu obsesionada pel currículum oficial i l'avaluació, discutint sobre la diferència del seu programa participant o no amb el projecte. Comparteix la seva preocupació i l'entenc i de fet, crec que tots la tenim, ja que tots volem que tothom arribi al final de la seva formació de mestres, és a dir, que tothom es graduï i pugui començar a treballar. Però, ho hem d'intentar tot: hem d'aconseguir mestres que gaudeixen d'aprendre per aprendre, a més d'aprendre per aprovar. I ho seguirem intentant: i ho puc dir en plural, perquè ara no estic sola en aquesta visió, ara ja tenc alumnes que m'acompanyen i m'ajuden.

Com em varen dir en el primer grup de discussió, això ja m'ha de donar la satisfacció suficient com per seguir endavant amb el projecte amb la tranquil.litat que dóna veure l'evolució d'alguns i intentant no patir mentre esperam que als que encara han de fer la passa.

Val la pena seguir el camí a veure si més alumnes del grup s'uneixen a l'expedició i feim el viatge que ens queda tots junts, amb alegria i entusiasme per aprendre i aportar la nostra feina per al canvi a l'educació.

Actitud digital

Avui he tengut una petita alegrieta... o més bé, una gran alegria. Hi ha senyals que l'actitud digital del grup està avançant. És el que esperava havia de passar però a vegades, la duresa de les actituds i dels comentaris fa dubtar que el canvi hagi de succeir i fa de l'espera un temps d'inquietud i incertesa on els dubtes m'invaeixen i em fan questionar un procés que he intentat fos progressiu, lent i respectuós amb els ritmes, però tanmateix, irreversible i imparable.

Idò avui un grupet d'alumnes s'ha decidit a entrar de ple en el projecte i a iniciar definitivament el seus portafolis electrònics i a comemnçar a recollir les evidències del seu aprenentatge com a docents. Comentaven la necessitat d'utilitzar aquestes eines que usam per aprendre en la seva futura docència, que l'escola no es pot mantenir al marge d'aquest canvi social. També comentaven que els permet compartir i veure els aprenentatges de la resta d'alumnes de la classe així com mostraven una certa il.lusió per publicar en els seus portafolis aquell recurs que havien descobert i amb el qual s'hi havien sentit identificades.

I per tot això, m'ha paregut que un any després del començament de projecte, hem fet una passa endavant que teníem per fer, que tot el grup per complet, sense deixar ningún endarrera, tengui l'actitud favorable per iniciar-se en una nova manera d'aprendre i ensenyar que a la fi, acabi transformant definitivament les nostres escoles.

I de nou, per tot això, he considerat que aquesta petita passa era digna d'una nova entrada en aquest bloc on intent recollir el procés des d'un punt de vista més emocional i personal, on em permet comentar impressions i sentiments un poc parel.lament al seguiment més sistemàtic i objectiu que intent fer del projecte en el marc de la meva formació formal.

Començam el segon curs

El nou curs ha començat ja de ple i de nou, tornam a estar tots i totes enfeinades en multitud de tasques i projectes. Per suposat, el projecte segueix endavant i ens hem tornat a marcar nous objectius a assolir en durant aquest curs 2010-11.


Fins i tot, ja hem fet la primera sessió de tutoria on hem fet el calendari d'activitats per tot el curs, i sobretot, hem intercanviat opinions i impressions. Pareix que el curs comença bé... la majoria d'alumnes han mostrat una actitud positiva i expectant davant la nova fase de desenvolupament del projecte. A la fi pareix que hi ha un acord més o menys majoritari sobre la necessitat de viure experiències amb les TIC com alumnes per ser capaços d'aplicar-les més tard com a mestres. Els avenços de la societat en la qual vivim demanen que l'educació doni una resposta. No ens podem quedar al marge d'aquesta revolució social i no podem deixar passar l'oportunitat de ser els protagonistes del canvi en l'educació. I pareix que tot@s hi estam d'acord.

Seguint la guia de l’alumne que plantejava un calendari d’implentació de l’experiència, proposam vàries activitats vinculades a tres assignatures semestrals i la tutoria de carrera. En les dues assignatures del primer semestre, el principal objectiu és aprofundir en la reflexió sobre el propi procés d'aprenentatge, deixant evidències de que s'ha après en relació a la competència artístíca i la capacitat per atendre i integrar la diversitat de l'alumnat a l'aula. És a dir, bàsicament, ens plantejam aprofudir en l'eina de l'e-portafoli com a eina per a la reflexió i per a la col.lecció d'evidències que mostren les competències assolides.

En el segon semestre, l'activitat lligada al projecte no serà tant de reflexió personal com d'ampliació de les eines del PLE de l'alumne. Lligam de nou el projecte, a una assigntura de caire artístic on els alumnes han de desenvolupar la seva competència creativa. L'objectiu serà completar aquest procés de creativitat a través d'eines de la Web 2.0.

Paral.lelament, es proposen dos activitats als alumnes, en el marc de la tutoria i per tant, sense una avaluació vinculada a cap assignatura en concret. En primer lloc, i com a activititat obligatòria, iniciam la vessant més grupal, de comunitat d'aprenentatge, la netfolio seguint el concepte de Barberà i de Martín (2009). Ja hem fet una relació de parelles d'alumnes del grup i ens hem marcat de termini tot el curs fins al primer de maig per fer un comentari al company/a que l'ajudi a millorar el seu portafoli electrònic i que destaqui els seus punts forts i dèbils.


A més a més, també hem plantejat una activitat optativa per fer de nou, durant tot el curs fins a l'1 d'agost. Es tracta d'una activitat per introduir-nos, encara que sigui d'una manera molt inicial, al mobile learning, sense dubte el futur de l'aprenentatge. Els aparells mòbils poden ser un bon aliat per ajudar a desenvolupar la mirada pedagògica, la capacitat de veure en la vida diària situacions ordinàries que poden ser d'utilitat per portar a l'aula i treballar amb els alumnes. Si tots tenim un mòbil a prop amb què poder fer fotos o vídeos i l'usam per a la vida personal, per què no explotar les seves possibilitats per a l'educació? Es tracta que els alumnes en la seva vida diària captin una imatge amb foto o vídeo a partir de la qual puguin desenvolupar una petita activitat contextualizada i significativa amb els seus futurs alumnes.


Finalment, no vull oblidar en aquest primer post donar la benvinguda a les dos noves alumnes del grup, na Síliva i na Núria, ni acomiadar les tres alumnes que han deixat la Seu, na Iratxe, n'Alba i n'Ana. Per cert, que na Iratxe i n'Alba ja han demostrat que el seu e-portafoli és una eina més seva perquè ja han fet els seus primers posts des de què s'han mudat. A totes, molta sort en aquesta nova etapa.

Per suposat, molta sort a tots en aquest nou curs... que tot us vagi tant bé com tots els que us estimam us desitjam. I també, ànims per portar aquest projecte endavant ... que ens ha d'ajudar a aprendre i ensenyar millor que mai.

Salut per tothom! i seguim...

Impressions del primer curs

Avui que estam a darrer de mes vull fer una breu referència a l’anàlisi que he fet de l’experiència d’aquest primer any del projecte. La veritat que més o menys, he aconseguit els objectius que m’havia marcat de fer el buidatge d’enquestes d’alumnes, fer recompte de la seva activitat i en conseqüència, poder fer una primera valoració sobre les dades objectives que tenim.

En definitiva, i com fa temps que veia, d’aquest primer any puc estar moderadament satisfeta, no hem arribat tant lluny com un voldria però al menys, hem partit i el camí està prou iniciat com per pensar que l’any que ve, seguirem fent noves passes.

Com em va dir el profesor de la Universitat de Cantàbria, Ángel Hernández, en la reunió que vàrem tenir a primers d’aquest mateix mes de seguiment del projecte –ell va ser qui l’any passat per aquest mateix temps, em va assessorar en la redacció del projecte- aquest curs ha suposat un “inici raonable”, “sense tirar coets” però de nou, supos que prou digne com per seguir amb alegria i contents.

En l’informe que he realitzat he comentat els següents punts positius, que ara enumer aquí breument:

- els alumnes han començat amb molt poques excepcions, els primers blocs del seu e-portafoli. La majoria tenen l’esquelet construït tot i que encara, de moment, només es pot considerar això, un esquelet en el qual encara falta molt per profunditzar.

- Els alumnes han començat a ampliar les eines digitals del seu PLE

- Alguns alumnes valoren ja especialment el poder de les TIC per aprendre

- Alguns alumnes, pocs, han fet més dels mínims que es demanava en el projecte i han demostrat una poderosa motivació intrínseca sense dubte, molt important per canviar l’actitud i començar a aprendre d’una altra manera.

Desafortunadament, no tot ha estat positiu i de la part més negativa del projecte podem destacar el següent:

- els avenços aconseguits no són generalitzables a tot el grup. El seguiment de la tasca ha estat molt irregular i no tots els alumnes han treballat el portafoli electrònic de manera constant en els dos semestres del curs.

- De la mateixa manera, el nivell d’aprofundiment tampoc ha estat el desitjat. Totes les tasques realitzades s’han assolit a nivell inicial i pocs alumnes han aprofundit per seguir aprenent només pel gust d’aprendre.

- Hi ha alumnes, que fins i tot essent de la generació digital, han afirmat rotundament no haver gaudit de construir un espai virtual propi.

Precisament, a partir d’aquest darrer punt, el projecte pretén indagar en el concepte del nadiu digital i si es pot generalitzar el concepte a tota la població en aquesta edat només pel senzill fet de ser-ho. De moment, els indicisi ens porten a dubtar de la validesa d’aquesta generalització.

A més, durant el curs, el projecte ha anat agafant forma i així com hi hem anat profunditzant, hem apreciat que l’abast de l’experiència va més enllà de la realització d’un portafoli electrònic, i pretenem a més, l’ampliació del PLE de l’alumne cap a noves eines de la Web 2.0 que promoguin l’aprenentatge.

De fet, la finalitat del projecte és què els alumnes visquin una experiència d’aprenentatge amb les TIC integrades, de manera, que com a futurs mestres novells que molt aviat seran, tenguin exemples, precedents als que poder remetre’s a l’hora d’integrar-les en la seva docència.

Volem promoure així el perfil del professor en xarxa, segons el model d’Alec Couros (2006) com a perfil de docent compromes en la millora de l’educació. I per tant, per suposat, ja des de la Universitat, volem promoure en conseqüència el perfil de l’estudiant en xarxa, com el model del Drexler (2010). Suposam que un alumne que utlitiza les eines que ja usa per l’oci, veurà potenciat el seu aprenentatge si les usa per aprendre també.

Com es veu, aquest projecte és un projecte d’un grup d’aprenents, els alumnes i jo mateixa, i per això, després de tot el que hem après durant el curs, es pot observar com poc a poc, hem anat perfilant, entre tots, el projecte i el seu abast.

Esperem que el proper curs tirem endavant amb l’experiència, aprofunidm amb els aspectes positius i milloram els negatius.

Amb aquesta imatge de Wordle podem veure els conceptes més repetits a l’autoavaluació que han fet els alumnes. La veritat que ha quedat prou significativa perquè es veuen paraules relacionades amb la motivació i la satisfacció així com a la vegada, se'n veuen d'altres que donoten preocupació pel temps o les habilitats.

Avaluació de final del primer curs

Aquí va la valoració del segon semestre i del curs, en general, en un format que no havia utilitzat mai per fer reflexions.

La veritat que jo pretenia que els meus alumnes escrivissin per fer les seves reflexions, considerant que l'acte de l'escriptura és un moment íntim que permet a l'aprenent ordenar, argumentar i exposar idees, la qual cosa suposa una activitat metaaprenentatge clau. A més, el moment d'escriure l'alumne també pot ser un bon moment per a l'autovaluacié de l'aprenent on l'alumne pot descubrir millor que és allò que coneix amb més o menys profunditat.

Però tanmateix, arrel d'una pregunta que em va fer na Cristina Costa, @cristinacost, a la sessió de póster de la PLE Conference, Barcelona, Juliol 2010, he pensat que també pot ser adient, fer en algun moment, una reflexió oral. I per animar als meus alumnes, per si algun prefereix aquest format en aquest moment del curs que estam, idò he fet aquest exemple.

Supos que per la pressió d'estar gravant l'àudio, se m'ha oblidat comentar oralment la nova proposta de reestructaració de l'e-portafoli que han fet dos alumnes. La seva proposta és tan clara i estructurada que tots hem estat d'acord en què qui ho prefereixi pot reestructurar el seu portafoli segons aquesta proposta.

Es tracta de substituir l'estructura de blocs que hem tengut fins ara i que es proposava en el projecte inicial en una estructura de blocs organitzada per cursos. Així, es creen quatre blocs per curs, en els quals, convenientment etiquetats, es publiquen totes les notícies durant el curs. Apart, es mantenen el bloc del diari personal i en alguns casos molt concrets, altres com el de recursos o el de llengua anglesa.

Crec que la idea va ser bona perquè l'estructura inicial no va respondre a les necessitats dels alumnes. Lògicament, no ha estat una reestructuració obligatòria per a tothom perquè els alumnes que sí es sentien còmodes amb l'estructura anterior han seguit de la mateixa manera.

Crec que aquests afegiments per escrit completen la valoració gravada... així que de moment, acabam ja fins sa propera.

I encara vull aprofitar per deixar aquí enllaçat el post que he fet a un altre bloc sobre la meva participació en The PLE Conference que es va fer a principis de mes a Barcelona, i com ja he dit més amunt. Estic entusiasmada per haver-hi participat perquè a més de ser el primer congrés internacional al que he assitit he conegut a un munt de gent apassionant. I encara més, és que he participat amb un cartell que mostra les bases que inspiren aquest projecte, i això és molt important per mi, perquè vol dir que el projecte desperta l'interés dels experts. I això no pot ser més positiu en aquests moments... a veure què passarà

Bon estiu i fins la tornada, en setembre!!!

Nous impulsos al projecte

He tengut el cop més fort de la meva vida, i l'he portat com he pogut, amb les forces que m'envien, segurament, des d'alguna banda que ja no és d'aquest món. Ho dic amb els ulls plens de llàgrimes, perquè encara em costa de creure que hagi passat el que ha passat i que ja no tengui güela.

En canvi, paral.lelament a aquest pèrdua vital, sense la qual hauré d'acostumar-me a viure de nou, el projecte ha anat tirant endavant. Estic segura que ara tendrem una nova ajuda, des d'on sigui...

Ha estat en aquest trimestre quan hem tengut la primera avaluació dels alumnes i els seus e-portafolis. Ha estat una avaluació discreta, un intent d'avaluar de manera pilot l'aprenentatge dels alumnes a partir de les evidències del seus e-portafolis. Els alumnes han vist com un petit percentatge de la nota d'una de les assignatures del semestre es dedicava a l'e-portafoli.

Però no ha estat gens fàcil. Febrer és un moment d'angoxia màxima pels alumnes que han de passar exàmens i no pareix que sigui el moment idoni de carregar-los més amb tasques que els poden distreure dels seus objectius primordials. Alguns han entès que era una tasca per anar fent al llarg del semestre i que no tendria sentit si es deixava com una tasca més d'avaluació tradicional. Els que ho han entès han pogut gaudir de construir un espai propi on poder mostrar allò que saben i en el que creuen, on poder mostrar el seu concepte d'educació. Els que no ho han entès a priori, ara entenen que trobar la pròpia veu no és fruit de les presses de darrer moment.

Se'ns plantegen molts de reptes: podrem avançar cap a un mètode on l'e-portafoli sigui la gran aposta de professorat i alumnat? on l'avaluació tengui el pes corresponent a l'esforç de l'alumne per a construir el seu e-portafoli? on l'aprenentatge sigui el vertader motiu de la seva realització?

Passat aquest moment d'avaluació, hem començat un altre semestre, amb noves assignatures, i noves avaluacions per l'e-portafoli dels estudiants, que comentarem en una altra ocasió, perquè el que vull destacar avui és que hem tengut una visita que marca un punt d'inflexió, la de Jordi Adell, professor de tecnologia educativa a la Universitat Jaume I de Castelló, València.

El projecte de l'e-portafoli d'estudis ha tengut un suport institucional que agraïm des d'aquí, donat que ha tengut una subvenció de la UIB com a activitat docent innovadora. És dins aquest marc que hem pogut convidar a Jordi Adell perquè ens orienti en el desenvolupament del projecte.

És en Jordi Adell qui em comenta que l'e-portfoli permet als alumnes trobar la seva pròpia veu, expressió que m'ha agradat molt i que ja he anotat com a argument clau del projecte. Amb satisfacció vàrem poder comprovar que alguns alumnes de Grau d'Educació Infantil de la Seu d'Eivissa, participants en el projecte, pareix que ja l'han trobat. A més, vàrem poder observar petits inidicis de què també n'hi ha que estan a punt de fer el pas de l'e-portafoli al PLE d'estudis. I això, ja són paraules majors...

Diria que vàrem concloure que el projecte pot prometre una bona experiència en la formació inicial del mestre, i desitjam des d'aquí, comptar amb l'ajud d'en Jordi Adell en futures fases dels seu desenvolupament. Gràcies, Jordi, i fins la propera.

Nou any, nova passa

Després de les vacacions de Nadal, el projecte ha començat el nou any amb un nou i gran impuls. El dijous 7 de gener de 2010 vaig tenir el gust de conèixer la Seu de la UIB a Menorca,i molt més encara, el gust de conèixer el grup alumnes de primer de Grau d'Educació Infantil.

El motiu de la trobada era un de ben important: que els alumnes començassin a fer les primeres passes del seus e-portafolis. I la impressió és molt bona: els alumnes varen ser receptius al bombardeig d'informació que en tres hores varen patir. Tots i totes ja coneixien, al menys mínimament, alguns dels principis bàsics del projecte, així que la sessió tenia uns objectius de tipus tècnic. Però tanmateix, així com anàvem avançant en el maneig de l'ús de l'eina, també s'alimentava el debat en torn a la feina als seus e-portafolis. La sessió va ser intensa i molt motivadora perquè els alumnes intervenien, opinaven i preguntaven... just l'ambient perfecte per una sessió inicial d'un projecte tant ambiciós.

Estimats i estimades alumnes de Menorca, des de la distànica, estaré ben pendent dels vostres avenços i dels vostres aprenentatges i e-portafolis, per suposat. Moltes gràcies per la vostra calurosa rebuda, atenció i per l'estona intensa i emocionant que vàrem compartir en un matí tant fred i hinvernal.

I no oblideu tot el que vàrem dir: vosaltres, els alumnes, teniu la clau de l'èxit del projecte. El projecte creixerà si valtros li trobau sentit i feis de l'e-portafoli una eina per al vostre aprenentatge al llarg dels estudis i més enllà, al llarg de la vida, i no una eina més d'avaluació final d'una assignatura.

En marxa!

La majoria d'alumnes d'Eivissa ja han començat el seu e-portafoli. Amb la d'ahir, portam ja tres sessions de tutoria incial, amb diferents petits grups del grup gran de primer de Grau d'Educació Infantil d'Eivissa. Després de la introducció al projecte, la justificació i la finalitat i, el possible contingut i posterior possible programa de desenvolupament, els alumnes obren el seus dos primers blocs de l'e-portafoli.

El primer és el de presentació, una mena de portada on enllaçar tots els altres blocs que formen part del seu e-portafoli. Després hem obert el segon i hem après a enllaçar-lo. També hem fet alguna pràctica de publicació de missatges. I amb tot això ja n'hi ha prou per a la primera sessió.
Ara es suposa que els alumnes aniran fent algun assaig: nova publicació amb bàsicament només text, creació de la resta de blocs i enllaç al de presentació.

Però, ja hem tengut algun alumne que autònomament, ha començat a investigar pel seu compte, i ha buscat imatges, ha après com posar-les, ha buscat plantilles, ha dissenyat el format d'algún bloc... etc. Hi ha símptomes de què ja anam ben encaminats.

Els alumnes pareix que estan motivats, que el projecte agrada i que té sentit, i que pareix un repte abordable, però també pareix que estan desconcertats. El volum de feina és considerable, i els treballs de l'avaluació contínua dels programes nous dels estudis no seran un bon aliat per aquesta tasca de construcció del propi e-portafoli. Tal vegada, en la posada en marxa i consilidació de tot junt, projecte i programes nous, arribarem a un punt d'equilibri. I tal vegada, també arribarem a la interacció d'ambdós vies de treballs. L'ideal seria que s'arrib in a complementar.

I el desconcert podria venir, a més, donat per l'extensió en el temps de la primera fase d'introducció. La intenció era no atabalar als alumnes, donar temps per a l'adapatció a la vida i tasca universitària, a l'adaptació a altres eines formals de la Universitat. En canvis, segons la visió d'alguns alumnes podria haver estat més útil el fet de presentar el projecte i fer les sessions d'ús de l'eina ben al començament del curs, abans que no s'acumulàs la feina de cada assignatura. De ben segur, això hauria eliminat la incertesa que dóna estar esparant més explicacions, però la meva pregunta és la següent: no hauria desanimat tanta cosa junta just al començament del primer curs? La pregunta queda aquí, pendent de resposta de cara a una possible, nova reedició de l'experiència. I recordau que per a resoldre-la, necessitarem l'opinió de tots.

Presentació

Avui ha estat un bon dia, així que he pensat que també és un bon dia per començar aquest bloc; ha estat un bon dia perquè ha estat ple de nova feina, de reunions i de projectes. En definitiva, un dia en el que he començat a dibuixar una nova il•lusió.

I per això, començ aquest bloc com un diari d'un projecte compartit. Un diari per fer un seguiment més informal i tal vegada, més emocional del projecte d'e-portafoli d'estudis que comencen alguns/es alumnes dels estudis de Grau d'Educació Infantil de la UIB, Seu Eivissa. La feina que comencen aquests alumnes és un gran repte, que només podrà ser realitat amb esforç i molta motivació, de l'extrínseca, de la que correspon a l'enfocament profund. I l'objectiu que justifica aquesta tasca afegida, només és un, però bàsic en la vida del mestre: aprendre, aprendre per aprendre, aprendre més i millor, aprendre per ampliar horitzons, obrint camins diferents, creant actituds, donant exemple ...

Aquest bloc obeeix a un sentiment de compromís d'acompanyar a aquest grup de futurs nous mestres en el seu aprenentatge. És un projecte que farem tots junts, en el qual, els problemes se'ns plantejaran a tots i tots haurem de col•laborar per a resoldre'ls. Un projecte que ens uneix en una tasca que es presenta àrdua i prometedora a la vegada.

És un bloc que neix amb la intenció de mostrar que som una més del grup que comença enguany a créixer,i amb el qual pretenc acompanyar la tasca i compartir emocions. Un espai on expressar vivències, experiències, opinions i sentiments en torn al nostre projecte de portafoli electrònic amb l'objectiu de mostrar que el millor ensenyament del mestre és el de l'exemple viu. Però encara en pretenc un altre més, i és que crec que si la meva actitud és sincera i coherent, el grup podria créixer encara més i tal vegada, ben aviat, ja estiguem volant.

Com la resta de membres d'aquest primer curs de Grau, parteix de la incertesa d'un projecte en la seva fase inicial que no sabem com pot evolucionar i que la seva evolució depèn de molts de factors, els quals només depenen de tots els membres del grup. Per tant, aquí va la meva aposta, forta i decidida, per l'èxit de l'experiència.

Molta sort a totes i tots, i endavant que començam...